Tot el protagonisme és per a Andreu de la mateixa manera
que quan caiguin, que cauran, totes les hòsties, seran pel senyor Subies. Però,
quin seria el balanç d'aquest any de ‘seny i passió? Quina nota li posaríem al
senyor president i a la seva desconeguda junta , encara que hi ha alguns que
guanyen més en l'anonimat?
419 vots li van donar el poder un 26 de març
del 2011, només 71 més que al seu opositor Jaume Llauradó a qui, des de
Futbolcatalunya.com, li enviem una forta abraçada i força per seguir barallant.
Aquesta mínima diferència li ha servit al president per passar per un any on es va trobar un ‘tresor’ enverinat que
actualment viu en els jutjats. Només aquesta denúncia ja valdria per aprovar a
Subies encara que cal demanar-li molt més, per descomptat. Per demanar que no
quedi. En aquest sentit només cal
esperar resultats judicials i, que la nostra volguda FCF, faciliti l'oportuna
informació perquè ja no se sap gens de la ruïna que van deixar Jordi Casals i
la seva companyia.
Subies i els seus s'han abraçat a Ángel Villar
ja que d'aquesta manera la Mutualitat pot respirar una mica més. És un
1.500.000 d'euros que ‘Angelote’ li perdona al futbol català. Això és el que
ens ‘venen’ i que molt pocs creiem encara que, com ho hauran de demostrar a
l'Assemblea del futbol català, ja hi haurà moment per criticar o aplaudir.
L'eterna reelecció de Villar ha acabat amb la Federació ,(no amb Subies), sinó
amb la Federació en la seva comissió Delegada. Això està molt bé encara que no
val per res. Mana Villar, Padrón i, si fa
falta, Joan Gaspart. A partir d'aquí…. tots ‘japonesos’. De qualsevol manera,
tenir 140.000 llicències valen per intentar ficar el nas a casa-Villar i més
val estar al seu costat que contra un poder eternitzat i sempre
qüestionat. Així pensa Subies i algun
més.
El president de la Catalana ha repetit en
moltes ocasions aquest any, llàstima que no hagi tingut a ben explicar-ho als
mitjans a través d'una roda de premsa (i això que té diversos assessors de
comunicació), que el més important és la “formació”. I aquí inclou a tècnics,
jugadors i directius. Per formació
tampoc queda ni se li pot tirar en cara gens quant a l'actuació on-line d'una
FCF que mira al futur (Felicitats a Albert Fernández).
El de la ‘Nit de les estrelles” no mereix major comentari. Sempre és bé que
es parli del nostre futbol català de la mateixa manera que, si a final de
temporada, no arriba la veritable ‘Festa del futbol català’, se li podrà
recriminar el seu discurs.
Tot aquests són petits detalls d'un any on la
transparència que ens van vendre necessita ser més publicitada i fins i tot
donar-li major protagonisme a uns clubs que no poden tirar endavant degut a la
situació que ens envolta. No dubto que el president de la FCF és un tipus seriós, transparent,
orgullós i tenaç, la qual cosa fa que comenci a dubtar de que sigui
capaç de donar la cara sempre que se li precisi. M'explico: uns quants
directius i exdirectius de diversos clubs sostenen des de fa set o vuit mesos
que la Mutualitat pot sortir gratis fins als 16 anys. A poc a poc, han
treballat i han sol·licitat una Assemblea extraordinària a la FCF perquè es
debati aquesta qüestió amb la qual molts amenacen, per darrere, insulten i
acusen sota l'anonimat que proporcionen nicks o pseudònims perquè els covards
mai donen noms i cognoms.
Aquesta
setmana la pròpia FCF ha demostrat, tret que els sol·licitants hagin interposat
una demanda per falsedat, que dels 210
clubs que van signar tal petició només eren vàlides 67. És més, el president
del Terrassa, Jesús Fernández, va assegurar que van falsificar la seva
signatura al que Clubs Units va reconèixer aquesta certesa. Cal veure-ho per
creure-ho. Però, encara que aquesta sèrie de clubs estiguin equivocats, la qual
cosa mai afirmaré, mereixen un major aclariment públic per part de Subies.
Poc hagués costat, senyor president, sortir en
una roda de premsa i tornar a explicar que, si el futbol català ha de pagar la
Mutualitat, és perquè, entre altres raons, alguns senyors directius que ara demanen
Assemblees extraordinàries, van portar a aquesta Federació a la ruïna. Per
això, ara estan en els jutjats. Hagués anat molt bé, sr. president, que
hagués donat la cara per recordar-li, als qui falsegen documents, que això està
molt malament i, que qui tingui dubtes sobre la seva honestedat econòmica, es
vagin directes a un Jutjat.
Mentrestant, es compleix un any i, encara que s'han fet moltes coses bé,
sempre hi haurà, com qui subscriu, qui prefereixi incidir més en el que encara
té solució i no tancar-se en si mateix i escoltar només a qui li vulgui
aplaudir. Seny i passió!
