No ha arribat ni a tres anys. Sorprenent
sortida la d'Antonio Morales com a responsable del futbol base del RCD Espanyol
i com a conseller del club. Tan sorprenent com la seva arribada encara que
sempre ha deixat clares les seves inclinacions esportives. Només els qui ens
coneixem des de fa tants anys puguem presumir de saber tant la nostra part
positiva com la negativa.
El primer que haig de dir és que me n’alegro
moltíssim que no segueixi en el RCD Espanyol ja que mai vaig veure el seu lloc
allà. Va arribar per la seva amistat amb el conseller Germán de la Cruz i ara
surt per tot el contrari i, si ningú ho vol dir, allà ells. Les seves raons tindran, segur encara que,
especialment, el senyor De la Cruz hauria de dir als seus socis-abonats les
raons que l'han portat a obrir-li la porta a qui “va fitxar’’ amb l'únic fi
del que ell no era capaç de fer. Sempre m'ha encantat la naturalitat amb la
qual ha afrontat moltes situacions problemàtiques Germán. Ha sigut tal qual
encara que els seus enemics em podrien inundar amb exemples de situacions
reprovables. El mateix que li passa a Antonio Morales. Com sigui que la passió és una qualitat que fa temps vaig penjar en
l'armari, tinc les mans molt lliures per poder escriure el que sé i fins i tot
el que suposo.
Morales es va deixar utilitzar i va fer el que ni Germán ni
Sánchez Llibre ni cap altre van tenir valentia per realitzar. Aquesta ‘neteja’
en el futbol base blanc-i-blau era molt necessària la qual cosa no significa
que estigués d'acord a acomiadar a José Manuel Casanova: per cert, han escoltat
vostès a Casanova dir alguna cosa des de que va fitxar pel Màlaga?. No, així
que qui vulgui fer-ho en el seu nom és problema seu. Morales serà una simple
anècdota en la història del RCD Espanyol mentre sempre figurarà amb lletres
d'or en la de la Gramenet. L'única cosa que valdria la pena saber és el que ha
passat entre els protagonistes perquè tot s'hagi enfonsat en un obrir i tancar
d'ulls.
Així funcionen les societats esportives d'aquest segle XXI? Només les
paraules de Morales, De la Cruz, Planes i, per descomptat, Pochettino, ens poden
treure de dubtes. Més d'un s'haurà alegrat de la sortida de Morales. Jo sóc un
d'ells, però ho dic perquè sempre anteposaré una amistat personal a una relació
comercial.
