Segur que la pregunta molesta, encara que no es planteja amb aquest objectiu. Cruyff! Sant i senya del futbol mundial! Ningú s'atreviria a afirmar que només pronunciar el seu nom és una garantia per a qualsevol encara que els resultats puguin ser inesperats. El ‘pitjor president de la història’ de la Federació Catalana es va trobar el ‘regal’ de Johan quan va aterrar al carrer Sicília. La fotografia al costat de “Déu” la va ensenyar a tots els seus amics, i encara que va haver-hi qui (Montilla) el va ignorar i va convidar a la Generalitat a Johan i es va oblidar de tan insignificant personatge.
I Cruyff va debutar a la banqueta de Catalunya davant Argentina… sense Maradona. Va passar la trobada internacional, van arribar les pèrdues del totpoderós organitzador i ara li toca pagar al futbol català. Va haver-hi qui va afirmar que comptaven amb un milió d'euros del Govern i va tirar cap a davant ja que no es jugava ni els seus diners ni el seu prestigi ja que això també es guanya amb el temps.
Amb Cruyff va arribar la polèmica, per descomptat. Cobra? No cobra? Ho fa la seva Fundació? Vam trigar un temps a descobrir-ho perquè tan sols preguntar-ho semblava una ofensa per a Catalunya. Finalment, ens van informar que la seva Fundació només cobrava un percentatge per uns cursets de formació que estaven a l'abast de molt pocs. I el ‘pitjor president de la història’ de la Federació Catalana va sortir per la porta de darrere mentre Johan Cruyff –gran Cruyff!- es posava elegant a la presa de possessió d'Andreu Subies. Somriures, molt pocs, però somriures, paraules, molt poques, però paraules de cortesia i, quan toqui, ja parlarem de ‘Déu’ Cruyff.
I sembla que toca aviat. Ha de continuar Cruyff com a seleccionador? Per què no pot ser qualsevol altre tècnic català? A veure si s'explica Subies i ens explica tot aquest ‘rotllo’ (amb afecte, clar) dels percentatges.
