diumenge, 16 de juny del 2013

Edu Vílchez i els entrenadors de Catalunya

El món dels entrenadors és el més insolidari que existeix en la societat del futbol encara que mantinc en el mateix nivell al col·lectiu de periodistes, no faltaria més. Intentarem explicar una situació que demostra que al món del futbol cap tot: bé, dolent, pitjor, indefinible, rocambolesc, còmic o, simplement, és el que hi ha. La situació que es va viure a la banqueta de l'Olot aquest passat dissabte amb un tècnic a la banqueta (Alex Terma) i un altre a la graderia (Edu Vílchez) ofereix diversos punts de vista si deixem a un costat opinions personals. 

Vílchez es va ficar en el vestuari de l'equip només hores després que haguessin acomiadat al seu col·lega Julio Bañuelos. Va actuar bé Vílchez en assumir un paper actiu en el partit de tornada davant el Mairena? No està capacitat Alex Terma per assumir aquesta responsabilitat? Haig de dir que la situació va provocar el somriure en el Municipal. Sí,  inicialment la gent mirava amb sorpresa l'aparició de l'ex tècnic del Palamós, fa molt poques hores, i a poc a poc es va passar a la incredulitat. Vílchez no només estava darrere de Terma sinó que donava ordres, parlava amb els jugadors, amb el delegat i no ocultava el seu malestar perquè els companys volíem buscar aquesta fotografia d'amistat i col·laboració amb Terma. 

Vílchez assumeix aquest protagonisme i quan s'apropa la premsa fuig? Doncs així va passar ja que, una vegada va acabar el partit, ens apropem per preguntar-li com havia anat aquesta primera experiència amb l'equip de La Garrotxa i ens vam quedar amb les ganes. És curiós: no ha estat ni presentat oficialment i ja mana! No és cap crítica. Personalment només volia que m'aclarís si el Col·legi o Comitè d'Entrenadors de Catalunya permet que un entrenador, que ha acabat una excel·lent temporada en el Palamós, pot seguir treballant la mateixa temporada en un altre equip de la mateixa categoria encara que sigui en temps de promoció. Res més. 

Terma ho va deixar clar: “Vílchez és molt important per tots nosaltres en tots els aspectes”. Dit està i, si ara apareix el cap dels entrenadors i diu una altra cosa caldrà escoltar-li encara que quin poder té el senyor president Félix Gimeno –excel·lent persona- per recriminar a ningú quan facin fora a qualsevol tècnic pel capritx d'un directiu i tampoc obre la boca? Segur que, quan facin fora a Vílchez (tant de bo triguin molt temps, per descomptat), ni Gimeno ni ningú donarà la cara per ell així que cadascú tregui les seves conseqüències. 

Acabo com vaig començar: tan insolidaris els entrenadors com els periodistes encara que la resta (directius, àrbitres, aficionats etc..) tampoc son molt bons. Si va fer bé o va fer mal Vílchez assumint aquest paper i després tancant la boca és una cosa que Vílchez ja ha contestat: va recolzar, va cridar, va corregir, es va abraçar, es va petonejar i el seu equip va guanyar. La resposta és evident: li sembla bé. I, a qui li molesti, que ho digui en una Assemblea i que sigui el propi Gimeno qui s’ho recrimini.