Dissabte passat vam acudir a la
Nit del Futbol Català, al Palau de Congressos, vuit anys
després. Qualsevol es podria sentir content encara que sempre hi ha qui recordi
que el tiquet costava 80 euros. Així ha estat sempre perquè ningú regala res i
tothom es manté amb la boca tancada. Per descomptat, els qui van assistir eren
la majoria amics o sintonitzen amb l'actual junta. De la mateixa manera que a
l'Assemblea de compromissaris no es va produir cap intervenció nova, totes
respectables, però reiterades i sense solucions, aquesta temporada el futbol
català ha viscut tres Festes que han servit per destacar, fonamentalment, el
treball de molts anònims, i això està bé, i per rendir, com sempre, l'aplaudiment
merescut als campions.
El Palau de Congressos, que va acollir la FCF com a nou detall de Joan Gaspart-sí, Joan Gaspart-, va ser una nit festiva i esplèndidament dirigida pel secretari general Sr Albert Baza-Sí, Baza-el mateix que cobra la meitat o la quarta part del que es mereix. Baza i tots els empleats, no faltaria més. Especial distinció per a la presentació d'Anna Gumà després d'haver ocupat el seu lloc rostres més coneguts per la seva cara que per la seva vinculació amb aquest esport. Una altra cosa: cada vegada que llegeixo o escolto carregar contra Baza pel seu sou augmenta la meva sana enveja. Si l'error o la gravetat és aquesta cançó, ja es pot posar a riure.
Dit tot això: tant de bo aparegués una crítica amb cara i ulls, un grup de gent amb ànim de superar la nota de Subies a qui cal aplaudir haver asserenat i reorganitzat el futbol català. Les coses com són. Quan creguem que es mereix un 'pal' se li donarà. A hores d'ara no cal demostrar res a ningú i, qui vulgui debat, ho fem. Subies ha estat a Madrid, igual que Gaspart i Baza, en una Assemblea en la qual cap dels directius que va a Las Rozas va mostrar alguna queixa. Allà es dissimula i s'empassa perquè a Villar no hi ha qui li planti cara i menys ara amb el 'triplet'. Pitjor pel futbol ja que la realitat d’aquest esport a Espanya (en totes les categories) és vergonyosa.
Un últim detall a aplaudir a la junta de Subies: van ser convidats tots els expresidents de la Federació Catalana i van faltar Jordi Roche, Ricard Campoy i l'únic al que el futbol català ha portat als tribunals de justícia. Va acudir Jaume Roura i aquesta presència és la millor demostració que, si se saben mantenir les formes, el futbol català només pot guanyar.
