Cinc mesos, cinc, ha estat Carles Brosa/Rodri,
perdó (Rodri) al capdavant de la
UE Olot. Cinc mesos en els quals el seu treball i el seu
discurs no només era coherent sinó convincent al cent per cent. He tingut
l'oportunitat d'escoltar amb atenció alguna entrevista que se li ha fet i
sempre tenia les paraules adequades en el moment oportú. Encara mantinc fresc
el diàleg que va mantenir amb Jordi Roger, tècnic del Cornellà després de
l'empat en el Nou Municipal. Seriós, coherent, convincent i
amb un lliurament generós al futbol base de la seva entitat.
Però boom! de cop
se’n va i deixa a tothom al·lucinat. Les xarxes socials no paraven d'il·lustrar
el malestar que no ocultava, i va fer bé, un Olot que no hauria d'acusar la
seva marxa. A Rodri se li pot dir de tot, estem d'acord, amb total educació.
Desagraït, inoportú i injust encara que tampoc és la línia que un club gran,
com és l'Olot, hauria de seguir ja que es manté la mateixa plantilla i, a més,
torna, si s'ha anat alguna vegada, una cara més que coneguda com Alex Terma.
Així es veu des de la distància. L'Olot és, per descomptat, moltíssim més que
Rodri i que tots nosaltres i tant de bo ningú perdi la perspectiva perquè els
directius triguen molt poc a fer fora a un entrenador. Consta que el president
Joan Agustí és un senyor seriós, responsable i un empresari exemplar. Potser
per tot això li ha fet més mal encara que l’important, el més important, està
per arribar. Segur que Rodri se’n penedirà, quan toqui, encara que cal
desitjar-li el millor a Cadis. Toca passar pàgina i a pensar a aconseguir la
promoció d'ascens a segona B.
