L’any passat els gironins es van quedar a les portes de la glòria perdent la darrera eliminatòria contra L’Hospitalet. En aquella ocasió, el Llagostera no va conèixer la victòria en les deu primeres jornades. Un peatge fatal, ja que a final de temporada només va mancar un sol punt per portar una promoció d’ascens històrica al Municipal.
En canvi, aquesta
temporada sí hi va haver premi i l’entitat presidida per Isabel Tarragó es va
enfrontar al València. L’èxit, però, s’està tornant agredolç, ja que l’aposta
ferma per aquesta competició ha tingut efectes devastadors pel rendiment de
l’equip blaugrana a la lliga. S’ha repetit una davallada, tot i que amb la
diferència de que la plantilla, a priori, és molt més competitiva. Oriol Alsina
disposa, segons molts entrenadors de la categoria, d’un dels millors equips de
la lliga. No obstant, ara mateix el Llagostera és dissetè, o el que és el
mateix, es troba en promoció de descens. El motiu? La Copa del Rei.
No ho dic jo, ho
diu l’estadística. L’equip gironí va guanyar el seu darrer partit el 28
d’octubre (darrer partit abans de l’eliminatòria de Copa). D’ençà d’aleshores
el balanç és d’un empat i quatre derrotes – un punt de dotze – i, per tant, és
una evidència que la competició del KO ha afectat, i molt. La pregunta, doncs,
és evident. Què és més rentable pels clubs modestos: centrar-se en fer-ho bé a
la lliga o, en canvi, donar-ho tot a la
Copa del Rei?
Pel que fa a
Llagostera, la Copa
ha deixat molts euros a la caixa, molt ressò mediàtic i una experiència
inoblidable que va durar un mes. En canvi, en el cas d’aconseguir un hipotètic
ascens el somni s’allarga durant una temporada sencera. Sabadell o Girona no
van dubtar en el seu moment i han obtingut la justa recompensa del futbol
professional. D’altres, com el Mirandés, van viure els dos somnis en una
mateixa temporada. Tant de bo el Llagostera pugui repetir la gesta dels de Miranda
de Ebro, de veritat.
PER: JORDI MESTRES RIUS
PER: JORDI MESTRES RIUS
