divendres, 3 d’abril del 2009

'Salvemelfutbolcatala' amb Jordi Casals

Aquest dijous hem rebut a la nostra redacció de 'Futbolcatalunya.com' una nota des de la plataforma 'salvemelfutbolcatala' en la qual se sol·licitava la seva publicació per donar compte de la carta que ha enviat el president del Santboià, Jordi Casals, a la Federació Catalana de futbol a fi que "s'abstingui de renovar o prorrogar qualsevol contracte fins després de les eleccions del 13 de juny".

En aquest escrit, que arribava des de l'adreça electrònica del Sr. Albert Roca, s'incloïa el redactat d'aquesta carta del Sr. Casals a la FCF on també es poden llegir més raons per a tal súplica: "És molt possible que les candidatures portin amb elles l'entrada de nous patrocinis a la Federació i una renovació prematura de contractes pot suposar una rèmora que impliqui uns menors ingressos, una motxilla a portar durant el futur mandat i, en el fons, un perjuri pels ingressos de la Federació i en conseqüència dels clubs catalans".

M'encantaria que l'ex-gerent de la Fundació hagués de sortir a la palestra aquestes eleccions. M'encantaria que es deixés ja de 'rotllets de papà' i donés la cara, encara que segurament estic equivocat i no té res per veure amb aquesta nova alternativa a la Federació. Davant de tal situació vaig contactar amb el president del Santboià, Jordi Casals, amb qui, crec, m'uneix certa relació d'amistat i respecte. Casals es va mostrar a la defensiva, fugisser. "Jo no estic en aquesta plataforma, però no sé si hi estaré. Bé, el més segur és que sí que hi estigui", em va arribar a afirmar quan li vaig insistir diverses vegades. "La setmana que ve ja direm qui estem en aquest projecte, som gent del futbol", va afegir.

I m'alegra. Dit amb tot l'afecte i admiració per a un president que lluita per la seva institució: si fossin gent del bàsquet, malament aniríem. És només una broma i presentin-se, si ho desitgen, quan els sembli oportú. I a 'salvemelfutbolcatala'. Vinga! A salvar-lo, però la pròxima carta procuri firmar-la vostè mateix o, com a mínim, sempre va bé saber qui ho faci amb poders.