Alfonseda vol aspirar a la presidència de la Federació Catalana de futbol. Ho hem dit en diverses ocasions i després han arribat les posteriors 'exclusives' d'altres companys. És normal. Ahir, dimecres, Alfonseda ho va dir als seus Veterans i aquests li van assegurar tot el seu suport. Està molt bé, però quants Veterans són presidents de clubs? Bé. És igual. L'important és que Ramon ha fet el pas i s'entén que ara, prejubilat o jubilat, també podrà lliurar els 'millors anys de la seva vida', encara que no ho hagi dit, al futbol modest, al futbol de barri, al futbol miserable.
Tinc moltes ganes de parlar amb Alfonseda. Ens ha d'aclarir, si vol (és clar) per què aquest desig d'acudir a unes eleccions a la FCF? Si és una mica premeditat, reflexionat des de jove o sorgit des de la 'invitació' de forces vives del país. Això queda sempre bé dir-ho encara que no se li posi mai nom i cognoms. Diuen que va acompanyat de personatges que solen treballar millor a l'ombra que amb focus i que en saben molt, de futbol. Això ens alegra ja que res no ens encantaria més que unes eleccions.
Volem escoltar les opcions a la Federació, el treball que s'ha fet al futbol base, el programa de futur, el feina d'esponsorització, etc. etc... Tot això, SEGUR, que Alfonseda ho té clar. Intentarem parlar amb el precandidat (150-200 firmes són 'bufar i fer ampolles') encara que, diuen, que el seu president Joan Laporta ja s'ha cansat del seu protagonisme al capdavant de l'Agrupació de Veterans i desitjaria un relleu en aquesta presidència. És més, es parla de Magí Civantos com a substitut. Benvingut, senyor Ramon!
