Dilluns que ve, 4 de maig, es reunirà la junta directiva de la Federació Catalana -preneu nota companys-. Serà un dia important. igual que aquesta setmana es presenta 'calenta calenta' a nivell electoral. Crec que, finalment, perdré 'la meva' aposta personal, amb mi mateix, i no hi haurà eleccions. És una llàstima. Dic que és una llàstima perquè sempre he cregut que els pactes estan molt bé en temps de 'guerra', però el futbol català no ho està. O si?
Jesús Farga va rebre molts aplaudiments dissabte passat per part de l'Associació de clubs. No sé la raó, però se'l va aplaudir, i molt, per part dels presents, ja siguin 70 clubs , 200 clubs o 2.000 clubs els quals estiguessin en l'hotel de Badalona. Mitjans de comunicació sí que n'hi havien pocs. Tant de bo la pròpia Associació de clubs publicités, a través de la seva web, els qui vam estar. No és per fer-nos publicitat, és perquè tots quedem retratats a l'hora de donar opinions. Però vaig a per Farga. La meva amistat personal mai farà que la meva crítica professional canvii gens ni mica. M'equivocaré moltes vegades, segur, però sempre opinaré en aquest blog el que JO crec entorn d'un futbol català al qual em lliuro, el que puc, és clar.
Farga pot ser un fenomenal president de la Federació. Això per començar. A priori, reuneix totes les condicions para ser-ho: ser president del futbol base del FC Barcelona li va servir per conèixer molta gent d'altres clubs modestos, que li van obrir els ulls de la nostra realitat. Farga coneix les misèries dels nostres clubs i sap que 'la nostra' Federació està en la ruïna, a pesar de la subvenció de la Federació Espanyola. Espero que amb la seva arribada també surtin els comptes de la Federació.
Com també espero que, a l'hora de confeccionar la seva junta, no se li intenti fer xantatge. Negociar, sí, xantatge, mai. Hi ha qui, per un lloc, és capaç de tot el que vostès es puguin imaginar i parlem d'una modesta Federació de futbol. El pacte amb l'Associació de clubs m'encanta, encara que em falten encara 'serrells' i em sobra algun nom propi dels futuribles. Personalment, el passat el respecto moltíssim, no ho dic per Ricard Campoy ja que, per fortuna, és present. Ho dic per tot el món. Del passat cal mantenir el que Farga cregui que ha de mantenir, el mateix que del present, el mateix que del futur. Tant de bo pugui emplenar una junta amb bona gent, amb gent de futbol -no etiquetem amb qualificatius com 'vells' o 'caducs'-. Malament faria Jesús en acceptar imposicions. I, si al final hi ha un altre candidat, benvingut.
Això d'apuntar-te a la 'cua' (i ho dic obertament per Ramon Alfonseda) a última hora és una decisió que respecto, encara que no compartiré mai -segur que no es conforma amb una cadira el Sr Alfonseda en la junta de Farga?- Es conformarà? Setmana calenta, per tant, la qual comença i on ja podem començar a saber una mica més per on anirà el futur del nostre futbol, encara que, potser, les notícies comencin a produir-se oficialment dilluns que ve dia 4. Ah¡ també em diuen que, si no hi ha eleccions, molt millor, perquè els precandidats no es gastaran un euro. Doncs també em sembla bé.
