Passen els dies i ningú mou fitxa. Bé, l’Associació de clubs de futbol de Catalunya ja li ha donat el suport a Jesús Farga. No obstant això, l’encara vicepresident de la Federació Catalana no ha comunicat oficialment la seva voluntat ferma de presentar-se. Segur, tret de sorpresa d’última hora, que el proper dilluns hi haurà comiat de la junta i començarà “la moguda”.
Mentre, seguim esperant novetats de Ramon Alfonseda i companyia. Només he parlat una vegada en la meva vida amb el senyor Ramon, tot i que ha estat suficient. Les novetats que m’arriben de l’actual president de l’Associació de Veterans del FC Barcelona i de l’Associació Europea de Futbolistes –això és un càrrec, si senyor- són variades. Tradueixo: m’arriba de tot i, precisament, res del que m’arriba m’alegra un procés electoral del que sempre s’espera molt. És més, m’intoxiquen dient que el senyor Ramon, a qui li ha entrat “furor” d’última hora per la cadira de la Federació, el mateix que li podria haver entrat per substituir Laporta, ja es conforma amb una vicepresidència.
Tal com sona. Segon a bord de Farga! El que no entenc és com no li ha ofert a Farga ser el seu segon i ell ser el predient de la Catalana. Amb tant de poder, tanta influència, tant estudi de mercat i tant pes en el futbol català. Segur que escombraria. O no arrasaria? A més, em diuen que el senyor Ramon ha estudiat la possibilitat de ser el primer president “professional” de la Federació. Com diu el refrany: érem pocs i va parir l’àvia! En aquest cas bé faria el senyor Ramon en explicar-ho públicament perquè els presidents de tercera territorial o els de futbol base segur que entendrien tal voluntat. Ara que no hi ha ni un euro, que els clubs no tenen ni on caure ni vius ni morts, pot arribar al carrer Sicília un president professional?
Que jo sàpiga, per ara, el senyor Ramon és president de l’Associació de Veterans del FC Barcelona des del 2003 i, per aquest últim curs, ha rebut 300.000 euros per part del FC Barcelona. Això és gestió i això és generar recursos, si senyor! No és una crítica, sinó un aplaudiment, perquè arrancar-li aquesta fortuna als socis del Barcelona no té mèrit, clar que en Jan tampoc paga de la seva butxaca. Diuen que ara els Veterans cobren 6.000 euros per cada “bolo” que munten. Aquest Alfonseda és un geni. A més dels 300.000 euros, sumin 6.000 més per “festa”. Un monstre! I, a més, no només vol ser president de la Federació Catalana, professional o no professional? sinó que també vol seguir al capdavant dels Veterans i de la Federació Europea. Impressio…nant! Això costa molts diners.
Encara ressonen els ecos del magnífic partit al Mini Estadi amb motiu del 50è aniversari dels Veterans. Dic que ressonen perquè el “ple” va ser lamentable. Davant d’un esdeveniment com aquest –Veterans contra una selecció EFPA- van fer pagar fins i tot al soci. Només el senyor Ramon sap aquest números, televisió inclosa. Això és ser un gestor i, per aquesta raó i moltes altres que desconec, segur que vol anar al carrer Sicília –sap on està la FCF?-. I si pot compaginar totes aquestes funcions, ho farà. Per tot això, senyor Ramon, animi’s i presenti’s a les eleccions. Cal posar diners –problema que vostè no té i ens anima-, dedicar-se a expulsar alguns camps de futbol –una cosa que segur que li agrada- i tenir al seu costat un equip complet, que segur que té. Vinga, som-hi, les urnes esperen. No pacti amb ningú. Segur que si es presenta a les urnes, arrasarà. I si fa falta cobrar, es cobra.
