dimecres, 24 de març del 2010

El pioner De Bode perd amb García

Guillaume De Bode ha sofert una dura clatellada després de la sentència del Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva per la no-alineació indeguda de l'exjugador del CE L'Hospitalet, Iván Peralta. Parlo de 'no-alineació indeguda' ja que "l'expedició de llicències definitives és una competència de la RFEF i tal competència exclou la que pretén atribuir-se el Cap. de Llicències de la Federació autonòmica de Catalunya". Així es llegeix en el redactat del CESD pel que es manté el 2-0, resultat que es va donar en el camp, i la vida segueix.

El que espero i desig és que el pioner De Bode -ara explico allò de pioner- segueixi endavant, però no amb paraules, no amb declaracions sinó amb fets. Això de dir o insinuar que la Federació Catalana no té cap força a Madrid pot ser veritat encara que és 'pixar fora de test'. Si vostè creu que encara té raó, el CESD el convida que interposi "recurs potestatiu de reposició davant del propi Comitè Espanyol" o presenti Recurs contenciós-administratiu. Endavant, allà és on li vull veure. Endavant. Si no fa aquest pas, una vegada més, seran només paraules i García l'haurà golejat.

Acabo amb l'etiqueta de pioner. Llegeixo Mundo Deportivo, passat dimarts 9 de març, sobre la futura 'Reestructuració del futbol català'. Són paraules del Sr De Bode. "És demunta tota l'estructura i per la qual cosa els clubs necessitem temps". És més, afegeix. "Podríem posar els porteries de futbol-7 dins li de futbol-11". I es va quedar tan ample. El cert és que el passat dimarts 23 el club que presideix (CE Europa) ja va provar amb les noves normes, una cosa que sens dubte haurà fet molt feliç a "algun directiu federatiu és coherent amb el futbol base, encara que una cosa és el que pensa i una altra és la realitat que hi hi ha".

Felicitats Sr De Bode però encara no m'he assabentat si vostè diu SI o NO a aquesta urgentíssima reestructuració del futbol català com tampoc no m'he assabentat si anirà fins a les últimes instàncies per defensar a l'Europa davant l'Hospitalet, el poder de García a Madrid i l'escàs pes de la Federació Catalana amb Villar.