Duc molt temps, massa temps, parlant amb molta gent de la mateixa història i, per descomptat, no val per res. Bé sí, val la pena encara que només sigui per a tocar els nassos als incompetents. No vaig a assenyalar a ningú, i és de les poques ocasions que escric en primera persona, però, després de veure un reportatge sobre Antonio Puerta, torno com un imbècil, altra vegada, a la càrrega.
Aquest pròxim cap de setmana comença la competició oficial en el futbol base però els directius de la Federació Catalana de Futbol (bé, Roche, perquè els altres només figuren) estan més preocupats pel 14 d'Octubre. Aquest cap de setmana comença la competició i la immensa majoria dels xavals NO HA PASSAT LA PERTINENT, OBLIGATORIA I RECOMANABLE REVISIÓ MÈDICA. És vergonyós, lamentable, indignant, repugnant i fastigós. Quan un parla amb la Federació declinen qualsevol responsabilitat cap als clubs i els clubs et diuen que és impossible portar-la a terme encara que tan sols sigui un mínim electrocardiograma. Per què no obliguen als pares –altra vegada els pares, sí, els qui paguen, als qui caldria fer fora del futbol, tal com diuen molts directius-, per què no ens obliguen a presentar, com a mínim, un electro, una anàlisi de sang i altre d'orina? Dic, com a mínim, encara que això sigui carregar a la Seguretat Social el que li correspon a la ‘milionària’ Mutualitat a la qual va prometre Roche donar-li un canvi quan arribés al poder.
Però això va ser abans. Ara només preocupa viatjar a Chicago amb TV3, sortir en tots els mitjans de comunicació plorant i a veure si em puc ‘endollar’ en les pròximes eleccions a la presidència del Barça o a les de la Federació Espanyola. Per tot això, anem a demanar-li a Déu, Buda, Al·là o a qui faci falta, que cuidi dels nostres nens en els camps on els serveis sanitaris brillen per la seva absència. No vull plorar més per casos com el de Puerta ni pel de cap altre, però, com hàgim de plorar, espero i desitjo que ho paguin els seus responsables.
Només una cosa més. En les últimes hores m'han repetit que als clubs no els interessa gairebé res tot el que escrivim sobre l'increment de la Mutualitat o el cobrament de les multes per un import doble o triple de l'estipulat. Tampoc els importa als entrenadors, que ni protesten (els agradarà?) les noves tarifes per a aquest 2007 per estar col·legiats i treballar després d'eliminar el 3% del passat. Doncs tampoc estic d'acord amb aquests comentaris perquè el dimarts 25 m'informaven sobre la decisió de la companyia d'assegurances ASISA de retirar l'assistència als lesionats del futbol base català en la seva segona intervenció. Pel que sembla, havien decidit que qui haguessin de recuperar-se s'havien de desplaçar a Barcelona des de Granollers, Terrassa etc…
Una trucada a la FCF per part de ‘Futbolcatalunya.com’ va arreglar misteriosament la situació i ASISA complirà amb el seu acord amb Roche, un acord del que qualsevol dia la Unió de Federacions Esportives de Catalunya podria parlar molt, això sí, abans que el president-censor, Roche, marxi al costat del president David Moner.
