LA FRASE I LA REFLEXIÓ: Campions sense premi?

"El premi que ens donen pel fet de quedar campions de grup és tan pobre que al final creurem que quedar primers és tot un càstig"

Xavier Llastarri, president del CF Reus

La dada és concloent. Només cinc dels divuit equips campions de grup a la Lliga de Tercera Divisió van assolir, en acabar les promocions, l'ascens a la Segona Divisió B. Tretze campions es van quedar sense el premi de l'ascens. Entre ells, el campió català, el Reus Deportiu. Es pot entendre que els membres d'aquests campions sense ascens facin consideracions com les que fa el màxim mandatari del Reus, però una altra cosa és compartir les seves opinions.

Fer el primer lloc d'un grup sí que té un gran avantatge. Els campions s'asseguren jugar el partit de tornada de les dues eliminatòries d'ascens al seu camp. Tots poden sentenciar el seu passi de ronda o el seu ascens al costat dels seus incondicionals, animats per aquells seguidors fidels que cada cap de setmana no es perden un partit del seu equip i per altres que s'afegeixen a la festa.

Penso que el 99% dels equips -sempre hi pot haver excepcions- signaria jugar sempre els partits de tornada d'una eliminatòria com a local. Aquest és el principal avantatge que es pot donar a un campió en una competició d'aquesta mena. El problema és que el nivell no és el mateix a tots els grups de la Tercera Divisió. A nou dels divuit grups, cap dels seus quatre candidats no va ser capaç d'avançar una categoria. En canvi, a quatre grups es van celebrar fins a tres ascensos. Catalunya, València, Andalusia Oriental i Canàries van ser els premiats.

El Reus va tenir la mala sort de creuar-se amb el Betis B després de fer fora de la competició al Beasain. A l'anada, els del Baix Camp van perdre per 2-0. A la tornada, nova derrota per 1-2, malgrat que el jugador número 12 es va comportar com a tal. El campió català no va obtenir el premi tot i que va jugar amb avantatge de camp.

I les reivindicacions de Llastarri només es poden interpretar com un lament irresoluble. Amb el sistema d'eliminatòries, l'únic que poden aconseguir els campions com a avantatge és el factor camp. Res més. Si tens la mala sort que t'emparelles amb un equip d'un dels grups forts, toca demostrar per què un equip ha estat el millor del grup català. No se m'acut una altra mena d'avantatge i si només el campió de Lliga fos l'equip que assolís l'ascens, això seria la fí d'aquest sistema anomenat play off que fa que el campionat s'allargui quatre setmanes més.

En canvi, amb el sistema de lligueta que es feia servir abans sí que hi havia possibilitats de premiar els primers, cosa que tampoc no es va fer. Podria haver estat un premi en forma de punts, de manera que els primers de cada grup partissin amb 3 punts a la seva classificació; els segons, amb 2; els tercers, amb 1 i els quarts, amb 0. Però això ja és història. Ara, els campions sense ascens s'han de conformar amb plorar la seva mala sort i, com diuen a la tòmbola, segueixin jugant...