El president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel Villar, s'ha obstinat en espatllar-nos la 'magnífica' relació que uneix al president del FC Barcelona –i 'vice' honorífic de la Catalana-, Joan Laporta, amb el màxim dirigent de la FCF, el jove censor Roche. És una llàstima que Villar no hagi marxat ja del futbol espanyol i del futbol mundial també, especialment perquè els mitjans de comunicació s'han encarregat de denunciar les seves mil presses encara que un jutjat de Madrid segueix sense pronunciar-se.
Bones raons tindrà, sens dubte, encara que Villar no ha anat ni una sola vegada als tribunals per a denunciar a la premsa tot i que s'ha demostrat tot (viatges desproporcionats amb familiars inclosos, sous estratosfèrics). I mira, ni amb aquestes. I ara, amb motiu de la prohibició del Catalunya-USA (‘prohibit-prohibir’) torna a donar la trista nota encara que no és l'únic responsable. Hi ha més, tot i que ens centrarem només en el jove censor que encara dirigeix la Federació. Que quedi ben clar que signem la sol·licitud d'aquest partit i de tots els que Catalunya vulgui jugar. És un somni que costa molt poc complir de manera amistosa... encara que Jordi Roche sempre fa el mateix: primer plora, després torna a plorar, amenaça amb demandes i, finalment, surt en la foto, cosa que el posa a mil. Ara és personatge central en tots els mitjans. Els polítics li donen suport. Els 'palmers' que l'envolten, encara més. L'animen que desafiï al dolç Angelito, fidel company de viatge del seu 'mecenes' Joan Gaspart i d'un Joan Laporta que se segueix rient de Roche, del futbol català i de tot allò que li dóna la gana ja que el Messies blaugrana sempre té la raó i, si nó la té, també se li dóna.
Roche, qui va aparaular i va signar a Camerun per a jugar en els seus primers Nadals com a president de la FCF, va quedar amb el culet -com diria Shin Chan- a l'aire, una vegada més. Va plorar en la RFEF, va plorar públicament perquè Euskadi s'havia ficat en la negociació i ho pagarien. Després, la culpa no era d'Euskadi sinó d'una empresa d'intermediació que va gestionar aquest partit encara que, com ara, va amenaçar amb tribunals i amb arribar fins al final. Vostès ja saben com va finalitzar la història: Camerun va jugar a Euskadi i, un any després, els convidem a Barcelona perquè entre Iñaki i Jordi, Jordi i Iñaki, hi ha bon rotllo. I les amenaces? I la indemnització pendent? Cap problema, el jove censor del futbol català, Roche, sempre troba la solució a tot encara que com li van ensenyar en la Facultat -se li haurà oblidat?-, les demandes o querelles no es fan públiques, no s'anuncien: s'interposen. Però bé, a poc apoc anirem dient com les hi arregla.
Ara com ara, plora i amenaça. Per això, com l'única cosa que ens interessa a tots és que Catalunya jugui davant USA (no cal pagar-li indemnització en cas de suspensió del partit -felicitats, nen-), tots junts anirem units contra Villar.
