Observo amb atenció la informació que el diari SPORT presenta avui en la seva secció de Futbol Català un article on es fa ressó de la voluntat de la Federació Catalana de Futbol per mantenir el 14 d'octubre la data per a un amistós entre la selecció i un combinat africà. Llegeixo la notícia amb satisfacció ja que els companys de ‘Els millors anys de la nostra vida,’ amb Bernat Soler al capdavant, -t'acordes dels vells temps en Ràdio Barcelona?- han sabut llegir el que ja avançava Futbolcatalunya.com dijous 27.
No sé si Bernat va citar la font de FC o va llençar la notícia com si fos una mica seva. Vull quedar-me amb el primer concepte. Soler sap que, a més de dedicar "Els millors anys de la ‘seva’ vida" a la ràdio, a tots se'ns coneix, més tard o més d'hora, pels nostres actes. Si ho ha fet, bé per Bernat. Si no ho ha fet, allà amb Bernat. Apreciem a tot l'equip d'Esports de Catalunya Ràdio i, especialment, al seu cap, Ricard Torquemada, millor persona que professional i que és (aquest sí) un exemple a seguir i de qui paga la pena aprendre. Bé. Cap més comentari.
Catalunya -és a dir, Roche, perquè no es refia de cap dels seus (ni dels pilotes)- ja té aparaulat aquest partit, aMontjuïc (Bernat) perquè el president-censor de la Catalana (ja t'ho explicaré, Bernat) segueix preferint viatjar a Chicago amb TV3, tot i que no ofereixi la possibilitat de que els partits de la fase d'ascens a Segona B es veiessin per aquesta cadena -perquè no hi ha diners- o els futbolistas de Catalunya no passin les proves mèdiques obligatòries. Bernat, és clar que una cosa és la paraula i una altra la signatura i al final pot haver marxa enrere.
