El president censor de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, comunicarà en les pròximes hores que el dia 14 d'octubre, Catalunya no jugarà ni contra els Estats Units ni -al noranta-nou per cent de possibilitats- contra Gibraltar ni contra ningú. És més, ni potser l'1 de novembre seria una data a considerar. El president de la Federació Espanyola, Ángel Villar, haurà guanyat el pols. Felicitats. Em sap greu, com a la immensa majoria, que el poder demostri, una altra vegada, qui mana per sobre de totes les coses, fins i tot per sobre de la raó i del sentit comú. Em sap greu a nivell social, moral, esportiu, econòmic i, sens dubte, personal encara que a Roche se li hagi anat el partit de les mans. Al final ha faltat valentia, no vull assenyalar ningú ja que tothom sap on és el seu lloc o hauria de saber-ho. El que sí li dic és: la propera vegada s'ha de 'cloquejar' menys, posar el que hi ha que posar i actuar. Què hagués pogut fer l'inepte Villar si Catalunya hagués jugat el 14 d'octubre? Encara no aconsegueixo endevinar-ho. És una pena.
Tot el procés ha estat penós, lamentable i fastigós. Ara, en aquest dur moment on un sap el que és la impotència, convido el president Roche -així està ben dit?- que reflexioni i recordi el que significa que algú et censuri, tingui o no tingui la 'seva' raó, com va fer vostè mateix amb aquest mitjà de comunicació -Futbolcatalunya.com- en una revista de la pròpia Federació, la casa de tots, no la seva ni la de la seva junta. No obstant això, no es preocupi. Com més bordin, més cavalcarem. El que no li 'perdonaré' mai a Villar és que ens hagi deixat sense tornar a veure a míster 'Uó, Uó,' el millor col·legiat català de Primera, Alfons Álvarez, perquè estic segur que en aquesta ocasió no s'hauria negat a xiular Catalunya. Estic segur: Álvarez s'hagués enfrontat al seu 'cap' Sánchez Arminio, al seu president, Àngel Villar i a qui hagués fet falta. Oi, Alfons?
