Lo siento. No será posible. Álvarez no pitará Catalunya-Colòmbia. ¿Acaso le designará el demócrata Sánchez Arminio -elegido a dedo por Villar (por qué aún no has hecho huelga Alfons?- otro partido estas fiestas o le dejará en la 'nevera' donde más de uno (no es mi caso) quiere que esté?. Lo cierto es que, aunque Luis Medina Cantalejo era el elegido (me encanta que 'El9' se enterara a través de Catalunya Ràdio, siempre tan bien informada de la Federació Catalana), al final vendrá Alberto Undiano Mallenco.
Un gran árbitro, dentro y fuera del terreno de juego. Este no es ningún cobarde. Este da la cara y no le hace falta pelotear. Bueno, pues eso, que viene Undiano, todo un 'mundialista'. Compañeros, hoy está en Tokio pitando Pachuca Club de Fútbol - Liga Deportiva Universitaria de Quito, en el Mundialito. Felicidades a este número uno del arbitraje español.
Urgente. Nota de prensa de la Federació Catalana: "El president de la FCF, Ricard Campoy, ha estat present en l’acte de presentació dels 26 equips que formen la Penya Blaugrana Sant Cugat-E.F.H. Hristo Stoitchkov al Camp Municipal Can Magí de Sant Cugat del Vallès. Campoy ha estat acompanyat pel president del club, Josep Ma Celez, i per Hristo Stoichkov, a més del directiu de la FCF, Domingo Rodríguez.
dimecres, 17 de desembre del 2008
¿Pagó Álvarez 3 euros?
Me llaman desde el Baix Llobregat y me cuentan: tu 'amigo' Álfons Álvarez donó 3 euros a La Marató de TV3 ¿por qué no lo dices?. Pues lo digo aunque lo suyo hubiera sido llamar a Álvarez y preguntárselo directamente. Por cierto, Álvarez, cuandio quieras y como quieras, hablamos de lo que tú quieras -siempre arbitraje como asunto de conversación.
Yo entiendo que sólo pueda dar 3 euros. Al fin y al cabo cobra del Metro y del Comité Nacional de Árbitros. Son sueldos 'basura' y no le llega a más. Por eso no entiendo por qué no pita el Catalunya-Colòmbia. Con lo bonito que sería, Alfons, pitar y dar esos ingresos a alguna ONG. ¿No?
Yo entiendo que sólo pueda dar 3 euros. Al fin y al cabo cobra del Metro y del Comité Nacional de Árbitros. Son sueldos 'basura' y no le llega a más. Por eso no entiendo por qué no pita el Catalunya-Colòmbia. Con lo bonito que sería, Alfons, pitar y dar esos ingresos a alguna ONG. ¿No?
dimarts, 16 de desembre del 2008
Los empleados tienen 'pesebre'
Poco a poco los tiempos han cambiado en la Federació Catalana y lo que te rondaré morena tras haberse informado a los clubs del 'agujero' económico existente en la Fundació de la Federació Catalana. Curioso que el único que haya salido a dar la cara -en el Sport- haya sido el ex gerente, más conocido como el 'cabo tomatero' o 'el republicano' (lo cual no es ningún descalificativo sino un iluminado y que lo explique él cuando quiera). Digo curioso porque Roche se lo monta de maravilla. 'Chufla, chufla, que yo no salgo de mis trincheras'. Hace bien, pero el 2008 se va y su imagen no ha podido caer más por los suelos. Rectifico: caerá más porque las elecciones en el 2009 le van a sacar los colores ¡Al loro!.
Por cierto. Navas, felicidades. Me han dicho que fue cobrar la liquidación de la FCF y entrar en la editorial de tu amigo que generosamente confeccionaba la extinta, y barata, revista de la Fundació. ¿Es verdad? Felicidades, crack. El papá es el papá.
Bueno, titulo y acabo: los empleados tienen 'pesebre' y nadie abre la boca. No ha pasado como en el 2007. Se les planteó una cena y eligieron un lote, con jamón incluido. Pues muy bien: felicidades, que aproveche y Felices Fiestas anticipadas.
Por cierto. Navas, felicidades. Me han dicho que fue cobrar la liquidación de la FCF y entrar en la editorial de tu amigo que generosamente confeccionaba la extinta, y barata, revista de la Fundació. ¿Es verdad? Felicidades, crack. El papá es el papá.
Bueno, titulo y acabo: los empleados tienen 'pesebre' y nadie abre la boca. No ha pasado como en el 2007. Se les planteó una cena y eligieron un lote, con jamón incluido. Pues muy bien: felicidades, que aproveche y Felices Fiestas anticipadas.
diumenge, 14 de desembre del 2008
Medina Cantalejo, con Catalunya
¡Atención, atención! Escuchado este domingo desde Madrid: Luis Medina Cantalejo será el colegiado que pitará el choque entre Catalunya y Colombia el próximo 28 de diciembre. De esta manera, Medina volverá a pisar el Camp Nou tras el partido de ayer sábado ante el Real Madrid, lo que significa, también que el 'mejor colegiado catalán de primera' seguirá en la 'nevera'..... en su propia casa. Álvarez ¿no te quieren en Catalunya o es que no vales?
dijous, 11 de desembre del 2008
Álvarez, et demanen només un euro
El 'millor col·legiat català de Primera Divisió, Alfons Alvarez, té davant seu una nova ocasió per a demostrar que la solidaritat és un dels seus forts. El detall d'oferir un euro per la causa que motiva la Marató de TV3 per part dels àrbitres catalans és un gest a aplaudir d'un col·lectiu massa abonat a la gresca. Ja sé que Álvarez no xiula a Catalunya perquè el futbol base català és poca cosa per a ell, però, si els teus propis companys, Alfons, -alguns dels quals van anar a la vaga per petició teva encara que tu no vas renunciar al teu dineret-, si els teus propis companys se sumen a aquesta bona causa, si tu tinguessis aquest gest, també ens sorprendries gratament a tots. Amb el doble sou del Metro i el del Comitè t'arriba?
dissabte, 6 de desembre del 2008
On són els il·lustres patrons de la Fundació?
Més de dos anys han passat des que la Fundació de la Federació Catalana de futbol comencés a caminar. Segurament no se'n recordaran, però el departament de relacions personals (públiques) de Jordi Roche, en la Federació Catalana, va engalanar la sala Lluís Mollet al Palau de la Música i, en una sessió de botafumeiro i múltiples genuflexions, escoltem allò de "potenciar i facilitar l'integració de les persones.... afavorir i potenciar la integració social...ser una eina d'ajuda als clubs.... ". En fi, un autèntic 'rollo'.
Sé que políticament no m'ajusto gens en el els meus articles a l'estètic, ni en el fons ni en la forma, però m'agrada sempre el camí recte en tot tipus de situacions i estem davant d'una en la qual s'imposen moltes reflexions.Per ara, em quedo amb una: la FCF ha posat a 'parir' el seu expresident Roche per una gestió més que deficient al punt que la Fundació ha quedat limitada a la seva mínima expressió, si n'ha quedat alguna cosa.
Recorden els qui formaven el Consell Consultiu de la Fundació Catalana? (Sona bé, eh!) Estaven informats dels números d'aquesta Fundació o s'han emportat una fenomenal sorpresa? Josep López de Lerma (assessor del Bufet Cuatrecases), Joaquin Vives de la Cortada (soci Pricewaterhouse Coopers), Pedro Pablo Rodés (soci del bufet Garrigues advocats), Félix Riera (director de l'editorial L'Esfera dels llibres), Héctor López Bofia (catedràtic de ciències polítiques de la Pompeu), Màrius Carol (director de comunicació del Grup Godó), Marcos Mas (advocat de l'Estat) i Juan Josep López Burniol (notari) formaven un equip de primera, però sabien alguna cosa de la numerologia fundacional? Els ho preguntarem. D'acord?
Sé que políticament no m'ajusto gens en el els meus articles a l'estètic, ni en el fons ni en la forma, però m'agrada sempre el camí recte en tot tipus de situacions i estem davant d'una en la qual s'imposen moltes reflexions.Per ara, em quedo amb una: la FCF ha posat a 'parir' el seu expresident Roche per una gestió més que deficient al punt que la Fundació ha quedat limitada a la seva mínima expressió, si n'ha quedat alguna cosa.
Recorden els qui formaven el Consell Consultiu de la Fundació Catalana? (Sona bé, eh!) Estaven informats dels números d'aquesta Fundació o s'han emportat una fenomenal sorpresa? Josep López de Lerma (assessor del Bufet Cuatrecases), Joaquin Vives de la Cortada (soci Pricewaterhouse Coopers), Pedro Pablo Rodés (soci del bufet Garrigues advocats), Félix Riera (director de l'editorial L'Esfera dels llibres), Héctor López Bofia (catedràtic de ciències polítiques de la Pompeu), Màrius Carol (director de comunicació del Grup Godó), Marcos Mas (advocat de l'Estat) i Juan Josep López Burniol (notari) formaven un equip de primera, però sabien alguna cosa de la numerologia fundacional? Els ho preguntarem. D'acord?
dijous, 4 de desembre del 2008
Mi gozo (Roche) en un pozo
21.45 horas, jueves. Aún sigo a la espera de que el 'mejor presidente de la historia' de la Federació Catalana de fútbol, Jordi Roche, salga públicamente y replique, si tiene algo que decir, a la impresionante denuncia que la propia FCF ha presentado en su última revista oficial. Recuerden que los actuales directivos no se han cortado y han denunciado que la FCF no tiene un euro, ASISA pide 400.000 euros por un error en la redacción del contrato, etc. etc.. no nos vamos a hacer pesados.
Cualquiera que hubiera leido o lea lo que la propia FCF ha escrito de su ex presidente podría pensar que Roche ya habría ido al Juzgado, salvo que Campoy y compañía tengan razón. Aquí sí que no se trata de más o menos objetividad, mayor o menor manía o simpatía. Aquí lo que valen son los números y, por ahora, Roche sigue escondido y tapado. ¡Con lo bonito que sería un cara/cara con quien estaba llamado a presidir......bueno! desde el FC Barcelona, hasta la Federación Española, la FIFA o la OTAN. Qué lástima de oportunidad perdida para salir públicamente y demostrar que lo que sus ex compañeros, a los que les ocultaba toda la información, le han hecho ponerse rojo. Quien calla, otorga, 'Nen'.
Por cierto, cuando quieras tienes abierta esta modesta web o nuestro espacio en Onda Rambla y debatimos. ¡Vamos! ¡Vamos! Díme que Campoy y García -¿te acuerdas cuando le llamaste impresentable a García cuando te preguntó por los números de la Fundació?- díme y demuestra que Campoy y compañía mienten. ¿Has ido al juzgado? Creo que, aunque algún ¿amigo? político tuyo se lo ha pedido personalmente, nadie descarta que acabes en los juzgados pero, no empezando a ejercer tu carrera de abogado, sino como parte demandada. ¡Al loro, 'Nen'¡. Del 'publireportaje' de 'El9' paso palabra.
Cualquiera que hubiera leido o lea lo que la propia FCF ha escrito de su ex presidente podría pensar que Roche ya habría ido al Juzgado, salvo que Campoy y compañía tengan razón. Aquí sí que no se trata de más o menos objetividad, mayor o menor manía o simpatía. Aquí lo que valen son los números y, por ahora, Roche sigue escondido y tapado. ¡Con lo bonito que sería un cara/cara con quien estaba llamado a presidir......bueno! desde el FC Barcelona, hasta la Federación Española, la FIFA o la OTAN. Qué lástima de oportunidad perdida para salir públicamente y demostrar que lo que sus ex compañeros, a los que les ocultaba toda la información, le han hecho ponerse rojo. Quien calla, otorga, 'Nen'.
Por cierto, cuando quieras tienes abierta esta modesta web o nuestro espacio en Onda Rambla y debatimos. ¡Vamos! ¡Vamos! Díme que Campoy y García -¿te acuerdas cuando le llamaste impresentable a García cuando te preguntó por los números de la Fundació?- díme y demuestra que Campoy y compañía mienten. ¿Has ido al juzgado? Creo que, aunque algún ¿amigo? político tuyo se lo ha pedido personalmente, nadie descarta que acabes en los juzgados pero, no empezando a ejercer tu carrera de abogado, sino como parte demandada. ¡Al loro, 'Nen'¡. Del 'publireportaje' de 'El9' paso palabra.
Gratacós: "Jo no faré el primer pas"
El seleccionador català de futbol, Pere Gratacós, va afirmar el passat dimarts a RAC1 que podria deixar el seu càrrec una vegada acabi el partit contra Colòmbia encara que "el contracte arriba fins al 30 de juny. Però podria ser que acabés. He de parlar amb la FCF ja que qui ha filtrat la informació ha estat la Federació. Jo tinc les idees clares però jo no faré el primer pas". Perfecte.
El Sr Gratacós pot arribar fins al 30 de juny 'treballant' a límit, acudint al costat de les seleccions inferiors, al costat de les seleccions femenines, assistint a tots els entrenadors perquè, no oblidem, que el Sr Gratacós és l'actual president dels Entrenadors de Catalunya. Si deixa/cessa/acorden el seu comiat com a seleccionador, entenc que també deixarà la presidència dels tècnics, veritat?
L'ideal és que hi hagi unes eleccions, com les arbitrals, i que ningú més no designi a dit sinó que surti democràticament elegit. És més, si és possible, que sigui, com temps enrere, reconegut amb rang de directiu. Molt bé, Sr Gratacós. Visca Catalunya! i 'Visca aquesta febre que té pel I Torneig de Nacions' Aquest ha estat i és el problema del futbol català?
El Sr Gratacós pot arribar fins al 30 de juny 'treballant' a límit, acudint al costat de les seleccions inferiors, al costat de les seleccions femenines, assistint a tots els entrenadors perquè, no oblidem, que el Sr Gratacós és l'actual president dels Entrenadors de Catalunya. Si deixa/cessa/acorden el seu comiat com a seleccionador, entenc que també deixarà la presidència dels tècnics, veritat?
L'ideal és que hi hagi unes eleccions, com les arbitrals, i que ningú més no designi a dit sinó que surti democràticament elegit. És més, si és possible, que sigui, com temps enrere, reconegut amb rang de directiu. Molt bé, Sr Gratacós. Visca Catalunya! i 'Visca aquesta febre que té pel I Torneig de Nacions' Aquest ha estat i és el problema del futbol català?
dimecres, 3 de desembre del 2008
¿Roche habló ayer? Conmigo, no
Me llaman esta tarde para decirme que unos compañeros han tenido la oportunidad de hablar con el ex presidente de la Federació Catalana, Jordi Roche y que la guerra sólo ha hecho que empezar. Ardo en deseos de leer este jueves al 'mejor presidente de la historia del fútbol catalán' ya que conmigo no ha hablado, por supuesto. Y ¡yo que me pensaba que ofrecería una rueda de prensa, con bocadillos y croissants junto a café con leche o té, como ofrecía cuando era candidato a la presidencia y denunciaba al maléfico Jaume Roura!.
Bueno: vamos a leer y a ver quien va primero al juzgado.
Bueno: vamos a leer y a ver quien va primero al juzgado.
Roche em deixa sense qualificatius i sense vergonya aliena
No es perdin la revista d'aquest mes de desembre per part de la Federació Catalana de Fútbol. És un exemplar que passarà a la història. Per primera vegada en la meva vida, llegeixo, amb tota l'atenció del món el panorama que ha deixat 'Atila' Roche, el 'millor president de la història de la FCF' i la gestió dels seus immediats col·laboradors de les 'gràcies' dels quals prefereixo oblidar-me perquè la responsabilitat la té -no parlo de la moral- qui manava i qui ordenava no era altre que Roche.
De veritat, que em vaig prometre no parlar més d'aquest tipus, però m'ho posa difícil. Demano disculpes per utilitzar aquesta primera persona però prefereixo assumir qualsevol responsabilitat jo mateix i no refugiar-me en cap plural apersonal. Els números que rendeix la pròpia FCF són de vergonya, de denúncia, de querella, de fàstic, de misèria, per amagar-te sota de les pedres o tot el contrari. Torero! Una roda de premsa, allò que mai no vas tenir ......fer o calla per sempre, però t'han deixat 'sense calçotets'. Em falten qualificatius per afegir a l'historial del 'millor president de la història de la FCF'.
De veritat, que em vaig prometre no parlar més d'aquest tipus, però m'ho posa difícil. Demano disculpes per utilitzar aquesta primera persona però prefereixo assumir qualsevol responsabilitat jo mateix i no refugiar-me en cap plural apersonal. Els números que rendeix la pròpia FCF són de vergonya, de denúncia, de querella, de fàstic, de misèria, per amagar-te sota de les pedres o tot el contrari. Torero! Una roda de premsa, allò que mai no vas tenir ......fer o calla per sempre, però t'han deixat 'sense calçotets'. Em falten qualificatius per afegir a l'historial del 'millor president de la història de la FCF'.
Adéu Gratacós, hola Fernández, fins ara Subíes? (2a Part)
Vaja, vaja! La que s'ha liat amb el que anunciàvem com a PROBABILITAT -més d'un s'ha oblidat de l'interrogant final del títol-. Quin cacau! Encara que m'encanta que els imitadors, els 'xucladors', els lamentables 'xucladors' hagin sofert de debò per confirmar la notícia. És lamentable que un periodista quedi per llegir notícies en un mitjà i després es permeti reproduir-les sense citar. Bé, això és vergonya i dignitat i d'això anem molt mancats. No em preocupa.El que sí em preocupa és la segona part de la notícia.
M'asseguren, em reasseguren des de la Federació Catalana que tot és mentida. Tal qual. Gratacós té contracte fins al 30 de juny i es respectarà, llevat de novetat, Carles Rexach haurà d'esperar, Àngel Fernández no arribarà com a vicepresident ni Andreu Subíes perdrà la seva butaca. Tot és mentida. Com el temps ens posa tots al nostre lloc, jo, personalment, admeto el meu error en no preguntar a una de les parts implicada (Federació Catalana) el seu punt de vista. Ara el que espero i desitjo és que els 'copiadors' també admetin el seu error, encara que, SEGUR, que ells saben més que aquest humil periodista... a qui li han fet un gol? Temps al temps.
M'asseguren, em reasseguren des de la Federació Catalana que tot és mentida. Tal qual. Gratacós té contracte fins al 30 de juny i es respectarà, llevat de novetat, Carles Rexach haurà d'esperar, Àngel Fernández no arribarà com a vicepresident ni Andreu Subíes perdrà la seva butaca. Tot és mentida. Com el temps ens posa tots al nostre lloc, jo, personalment, admeto el meu error en no preguntar a una de les parts implicada (Federació Catalana) el seu punt de vista. Ara el que espero i desitjo és que els 'copiadors' també admetin el seu error, encara que, SEGUR, que ells saben més que aquest humil periodista... a qui li han fet un gol? Temps al temps.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Y Álvarez salió de la 'nevera'
El fútbol catalán tiene mala suerte, de verdad. En toda España creen que los árbitros catalanes son como Alfonso Álvarez. El 'mejor colegiado catalán de primera' retornó a los campos de fútbol este domingo en el José Zorrilla tras un mes en la 'nevera' como castigo a la pésima y lamentable actuación que tuvo en el R.Madrid-At Bilbao del pasado 26 de octubre. Prefiero no calificar su actuación. Lean las crónicas y ya sabrán. De buena se libra el fútbol base catalán ya que Álvarez tiene demasiada categoría para pitar 'abajo'. A él le van los miuras.
Por cierto, ardo en deseos de que llegue el Catalunya-Colòmbia el día 28. ¿Se imaginan a Alvarez como árbitro principal? ¡Qué vergüenza para el colectivo! Ni Ochoa ni Vico lo permitirán. Cuando vino el demócrata, elegido por el dedo de Villar (Sánchez Arminio), el 'mejor árbitro catalán de primera' ni apareció. Estaba invernando. Lástima que le hayan sacado de la nevera.
Por cierto, ardo en deseos de que llegue el Catalunya-Colòmbia el día 28. ¿Se imaginan a Alvarez como árbitro principal? ¡Qué vergüenza para el colectivo! Ni Ochoa ni Vico lo permitirán. Cuando vino el demócrata, elegido por el dedo de Villar (Sánchez Arminio), el 'mejor árbitro catalán de primera' ni apareció. Estaba invernando. Lástima que le hayan sacado de la nevera.
dissabte, 29 de novembre del 2008
Us apuntaríeu a aquesta Copa Catalunya?
Aquest divendres, al programa FutbolCatalunya d'Onda Rambla, s'ha parlat sobre un tema que la Federació Catalana diu que està "aparcat". I això d'aparcar no em sona gens bé, què voleu que us digui. Després del ridícul de la fase final de Sant Carles de la Ràpita, l'actual president de la Catalana va dir que això s'havia d'arreglar, però després d'una reunió amb els representants dels clubs catalans a la Lliga Professional, l'únic acord amb què es va arribar va ser que la fase final s'hauria de jugar en un terreny de gespa natural.
Des d'aquesta tribuna, vaig dir -i ratifico les meves paraules, tot i que a algú del carrer Sicíl·lia no li agradi, perquè no deixa de ser una opinió personal- que la Copa Catalunya havia passat a ser el Torneig Caganer. Fa mal, oi? També ens fa mal als qui estimem el nostre futbol aquesta fantàstica "conclusió" d'una trobada on no es va tenir en compte -com sempre- al futbol modest. Aquí el que interessa és que els grans juguin i fer tot el possible per assolir una final Barça-Espanyol que deixi calerons.
Repssant els meus articles, veureu que fa un temps us propossava un sistema de competició, separant la Copa Catalunya de Barça i Espanyol. La Copa Catalunya, amics de la Federació, hauria de ser un torneig important, de prestigi i obert al futbol català. Hauria de donar importància als més modestos, fins i tot als equips de Tercera Territorial on els seus membres gairebé paguen per jugar. Hauria de deixar de ser una competició elitista, caduca i servil. A quin país s'ha vist que a la seva competició de Copa dos clubs entrin per decret-llei a les semifinals? Sona a república bananera, no trobeu?
Per això, de forma totalment gratuïta i prquè potser un càrrec federatiu es posi les medalles pertinents, passo a relatar-vos un possible sistema de competició molt més just i que faria que la competició tingués una altra mena de ressó. De ben segur que els meus amics de la federació diran que això és impossible, que massa feina per fer, que els clubs no voldran... Primer llegiu i després opineu.
PARTICIPANTS: Podrien prendre part a la Copa Catalunya 2009-2010 els primers equips dels clubs catalans que juguessin a les següents categories (entre parèntesi, la xifra d'aquesta temporada),
Segona Divisió A (2)
Segona Divisió B (7, no entra Barcelona At.)
Tercera Divisió (17, no entren Espanyol B, Cassà i Pobla Mafumet)
Primera Catalana (19, no entra el Guíxols)
Preferent Territorial (34, no entren Gramenet B i Alcarràs-Lleida)
Els sis grups de Primera Territorial comptarien amb 2 representants per grup (12)
Els 17 grups de Segona Territorial comptarien amb 1 representant per grup (17)
Els 33 grups de Tercera Territorial comptarien amb 1 representant per grup (33)
INSCRIPCIONS: S'habilitaria un període comprés entre el dia 1 de maig del 2009 i el 15 de juny del 2009 perquè tots els equips interessats a prendre part al torneig ho comuniquessin a la FCF, en el benentés que si un equip s'inscriu i després decideix renunciar a participar, perdria la possibilitat d'inscriure's als següents cinc anys.
L’equip arbitral per cada torneig de qualificació estarà integrat per quatre àrbitres i quatre assistents, que xiularan per parelles els mini partits de forma alternativa. La seu del torneig es decidirá per propostes dels clubs i les despeses aniran a parts iguals entre tots els clubs participants, en funció també del número de partits jugats.
Exemple per un grup de 18 equips: Prenent com a base la classificació de la temporada 2008-2009, s’estableix una eliminatoria prèvia per tal de cobrir les places dels vuitens de final,
Els vuitens de final d’aquest torneig de qualificació quedarien així,
1er contra guanyador A (si guanya el 15è, contra guanyador B)
2n. contra guanyador B o contra el 15è
3er contra 14è
4t contra 13è
5è contra 12è
6è contra 11è
7è contra 10è
8è contra 9è
La resta d’eliminatòries emparellarien els equips per aquest mateix ordre de classificació (el millor classificat contra el pitjor classificat)
Els partits es jugarien de forma simultània als dos camps, amb la qual cosa en un màxim de tres hores podría quedar tot resolt.
Insisteixo que aquest sistema hauria de ser opcional i tindria lloc als grups que així ho decidissin. Les dates es fixarien en funció del calendari.
PRIMERA RONDA (octubre 2009, 31 partits)
Entrarien al sorteig els 12 representants de Primera Territorial, els 17 de Segona i els 33 de Tercera (62 clubs). Tots els emparellaments intentaran respondre a un criteri de proximitat geogràfica i esdevindran eliminatòries a partit únic, jugant en camp de l’equip de categoria inferior o, en cas de coincidència de categoria, segons sortida de boles al sorteig. En cas d’empat, es jugaría un partit de desempat al camp del visitant al primer encontre i si es mantè, es resoldria a la tanda de penals.
Després, s’emparellaria als 17 equips de Segona Territorial amb 17 els 21 de Tercera (17 partits).
Els 4 restants de Tercera serien emparellats entre ells (2 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
SEGONA RONDA (novembre 2009, 32 partits)
Entrarien al sorteig els 31 equips classificats a la Primera Ronda i els 34 de Preferent. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’extreuria un nom dels 31 equips classificats a la ronda anterior. Aquest club quedaria exempt.
Els 30 restants s’emparellarien amb 30 dels 34 de Preferent (30 partits).
Els 4 restants de Preferent s’emparellarien entre ells (2 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
TERCERA RONDA (desembre 2009, 25 partits)
Entrarien al sorteig els 33 equips classificats a la Segona Ronda (32 + exempt) i els 17 de Primera Catalana. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’emparellarien els 17 equips de Primera Catalana amb 17 dels 33 clubs provinents de la Segona Ronda (17 partits), donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda.
Els 16 clubs restants s’emparellarien entre ells (8 partits).
Donat que hi ha les festes nadalenques, caldria que tot quedés decidit abans del 23 de desembre del 2009.
QUARTA RONDA (gener 2010, 21 partits)
Entrarien al sorteig els 25 equips classificats a la Tercera Ronda i els 17 de Tercera Divisió. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’emparellarien els 17 clubs de Tercera amb 17 dels 25 classificats, donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda i després, a aquells que provenen de la segona ronda (17 partits).
Els 8 clubs restants s’emparellarien entre ells (4 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
CINQUENA RONDA (febrer 2010, 15 partits)
Entrarien al sorteig els 21 equips classificats a la Quarta Ronda, els 7 de Segona B i els 2 de Segona A. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’emparellarien els 2 clubs de Segona A amb 2 dels 21 classificats, donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda; després, als qui provenen de la segona ronda i, finalment, als qui provenen de la tercera ronda (2 partits).
Després, s’emparellaria els 7 de Segona B amb 7 dels 19 equips restants, amb el mateix condicionant (7 partits).
Finalment, els 12 clubs restants s’emparellarien entre ells (6 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
VUITENS DE FINAL (març 2010, 7 partits)
Entrarien al sorteig els 15 classificats. En primer lloc, s’extreuria una bola que determinaria l’equip que passa directament a quarts de final. La resta d’equips s’emparellarien per sorteig pur, jugant el partit al camp del d’inferior categoría o bé al camp de l’equip que surti primer.
QUARTS DE FINAL (abril 2010, 4 partits)
Entrarien al sorteig els 8 classificats (7 i exempt). Emparellaments per sorteig pur, encara que aquest cop es jugaria al camp del primer equip que surti a l’emparellament, sense atendre al criteri de classificació.
Deixem lliure el mes de maig, per tal d’atendre posibles retards a la competició.
FASE FINAL (juny 2010, 3 partits)
Participarien els quatre equips classificats als quarts de final i es jugaria en dos dies, en fase de concentració a una seu per determinar. El primer dia es jugarien les dues semfinals i el segon, la final. En cas d’empat final a les semifinals s’aniria directament a la tanda de penals, en tant que a la final es jugaria una pròrroga amb gol d’or.
Campió i sots-campió participarien a una nova competició,
SUPERCOPA DE CATALUNYA (agost 2010, 3 partits)
VOLDRAN ELS CLUBS JUGAR ENTRE SETMANA? Sí. De fet, també entrenen entre setmana, la qual cosa els suposarà una prova interessant per tal de foguejar les plantilles.
HI HAURÀ ÀRBITRES SUFICIENTS? El fet que el màxim de partits en una mateixa ronda sigui de 32 respon aquesta pregunta. Fins i tot, s’ha de plantejar que hi hagi assistents a tots els matxos, incloent els que es juguin amb equips de Segona i Tercera Territorial.
I QUÈ PASSA SI HI HA PARTITS DE LLIGA PER RECUPERAR? Amb la implantació de la gespa artificial, el risc de suspensions es minimitza, tot i que sempre es poden viure caps de setmana com el dels dies 1 i 2 de noviembre. Per això es contempla el mes de maig com a recurs en cas que la competició quedi frenada. D’altra banda, el plantejament que fem implica la participació de tots els clubs de Catalunya i és possible que no tots hi prenguin part.
Aquesta és la meva proposta. Aquesta seria una competició digna per dur el nom de Catalunya tal i com es mereix, una competició que sens dubte motivaría als més modestos perquè tindrien més opcions d’èxit. L’objectiu és que la Copa Catalunya la jugui qui l’interessi de debó. No cal res més. Ara, amics de la FCF, vosaltres teniu la paraula. O preferiu que el tema segueixi "aparcat"?
Des d'aquesta tribuna, vaig dir -i ratifico les meves paraules, tot i que a algú del carrer Sicíl·lia no li agradi, perquè no deixa de ser una opinió personal- que la Copa Catalunya havia passat a ser el Torneig Caganer. Fa mal, oi? També ens fa mal als qui estimem el nostre futbol aquesta fantàstica "conclusió" d'una trobada on no es va tenir en compte -com sempre- al futbol modest. Aquí el que interessa és que els grans juguin i fer tot el possible per assolir una final Barça-Espanyol que deixi calerons.
Repssant els meus articles, veureu que fa un temps us propossava un sistema de competició, separant la Copa Catalunya de Barça i Espanyol. La Copa Catalunya, amics de la Federació, hauria de ser un torneig important, de prestigi i obert al futbol català. Hauria de donar importància als més modestos, fins i tot als equips de Tercera Territorial on els seus membres gairebé paguen per jugar. Hauria de deixar de ser una competició elitista, caduca i servil. A quin país s'ha vist que a la seva competició de Copa dos clubs entrin per decret-llei a les semifinals? Sona a república bananera, no trobeu?
Per això, de forma totalment gratuïta i prquè potser un càrrec federatiu es posi les medalles pertinents, passo a relatar-vos un possible sistema de competició molt més just i que faria que la competició tingués una altra mena de ressó. De ben segur que els meus amics de la federació diran que això és impossible, que massa feina per fer, que els clubs no voldran... Primer llegiu i després opineu.
PARTICIPANTS: Podrien prendre part a la Copa Catalunya 2009-2010 els primers equips dels clubs catalans que juguessin a les següents categories (entre parèntesi, la xifra d'aquesta temporada),
Segona Divisió A (2)
Segona Divisió B (7, no entra Barcelona At.)
Tercera Divisió (17, no entren Espanyol B, Cassà i Pobla Mafumet)
Primera Catalana (19, no entra el Guíxols)
Preferent Territorial (34, no entren Gramenet B i Alcarràs-Lleida)
Els sis grups de Primera Territorial comptarien amb 2 representants per grup (12)
Els 17 grups de Segona Territorial comptarien amb 1 representant per grup (17)
Els 33 grups de Tercera Territorial comptarien amb 1 representant per grup (33)
INSCRIPCIONS: S'habilitaria un període comprés entre el dia 1 de maig del 2009 i el 15 de juny del 2009 perquè tots els equips interessats a prendre part al torneig ho comuniquessin a la FCF, en el benentés que si un equip s'inscriu i després decideix renunciar a participar, perdria la possibilitat d'inscriure's als següents cinc anys.
FASE PRÈVIA (del 15 d'agost del 2009 al 30 de setembre del 2009)
En aquest període han de quedar clars els equips de Primera, Segona i Tercera Territorial que participen. En reunions de grup, es pot arbitrar un sistema diferent que decidirien els mateixos clubs,
Opció A) A Primera Territorial, es clasifiquen directament els dos primers de cada grup a la Lliga; a Segona i Tercera, els campions (sempre excloent filials).
Opció B) S’ofereix la possibilitat de realizar un TORNEIG DE QUALIFICACIÓ. A una seu determinada competiran tots els equips inscrits d’un grup per tal de decidir el participant. Els equips s’enfrontaran en sistema d’eliminatòries, en partits a mig camp de futbol-7, de 10 minuts de durada, al millor de dos gols (si un equip arriba a marcar dos gols, el partit s’acaba). Si els 10 minuts acaben en empat, es procedeix a una tanda de 3 penals, a partir de la qual hi ha ‘mort súbita’).
L’equip arbitral per cada torneig de qualificació estarà integrat per quatre àrbitres i quatre assistents, que xiularan per parelles els mini partits de forma alternativa. La seu del torneig es decidirá per propostes dels clubs i les despeses aniran a parts iguals entre tots els clubs participants, en funció també del número de partits jugats.
Exemple per un grup de 18 equips: Prenent com a base la classificació de la temporada 2008-2009, s’estableix una eliminatoria prèvia per tal de cobrir les places dels vuitens de final,
15è contra 18è (A)
16è contra 17è (B)
16è contra 17è (B)
Els vuitens de final d’aquest torneig de qualificació quedarien així,
1er contra guanyador A (si guanya el 15è, contra guanyador B)
2n. contra guanyador B o contra el 15è
3er contra 14è
4t contra 13è
5è contra 12è
6è contra 11è
7è contra 10è
8è contra 9è
La resta d’eliminatòries emparellarien els equips per aquest mateix ordre de classificació (el millor classificat contra el pitjor classificat)
Els partits es jugarien de forma simultània als dos camps, amb la qual cosa en un màxim de tres hores podría quedar tot resolt.
Insisteixo que aquest sistema hauria de ser opcional i tindria lloc als grups que així ho decidissin. Les dates es fixarien en funció del calendari.
PRIMERA RONDA (octubre 2009, 31 partits)
Entrarien al sorteig els 12 representants de Primera Territorial, els 17 de Segona i els 33 de Tercera (62 clubs). Tots els emparellaments intentaran respondre a un criteri de proximitat geogràfica i esdevindran eliminatòries a partit únic, jugant en camp de l’equip de categoria inferior o, en cas de coincidència de categoria, segons sortida de boles al sorteig. En cas d’empat, es jugaría un partit de desempat al camp del visitant al primer encontre i si es mantè, es resoldria a la tanda de penals.
En primer lloc, s’emparellarien els de Primera contra els de Tercera (12 partits).
Després, s’emparellaria als 17 equips de Segona Territorial amb 17 els 21 de Tercera (17 partits).
Els 4 restants de Tercera serien emparellats entre ells (2 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
SEGONA RONDA (novembre 2009, 32 partits)
Entrarien al sorteig els 31 equips classificats a la Primera Ronda i els 34 de Preferent. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’extreuria un nom dels 31 equips classificats a la ronda anterior. Aquest club quedaria exempt.
Els 30 restants s’emparellarien amb 30 dels 34 de Preferent (30 partits).
Els 4 restants de Preferent s’emparellarien entre ells (2 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
TERCERA RONDA (desembre 2009, 25 partits)
Entrarien al sorteig els 33 equips classificats a la Segona Ronda (32 + exempt) i els 17 de Primera Catalana. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’emparellarien els 17 equips de Primera Catalana amb 17 dels 33 clubs provinents de la Segona Ronda (17 partits), donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda.
Els 16 clubs restants s’emparellarien entre ells (8 partits).
Donat que hi ha les festes nadalenques, caldria que tot quedés decidit abans del 23 de desembre del 2009.
QUARTA RONDA (gener 2010, 21 partits)
Entrarien al sorteig els 25 equips classificats a la Tercera Ronda i els 17 de Tercera Divisió. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’emparellarien els 17 clubs de Tercera amb 17 dels 25 classificats, donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda i després, a aquells que provenen de la segona ronda (17 partits).
Els 8 clubs restants s’emparellarien entre ells (4 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
CINQUENA RONDA (febrer 2010, 15 partits)
Entrarien al sorteig els 21 equips classificats a la Quarta Ronda, els 7 de Segona B i els 2 de Segona A. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,
En primer lloc, s’emparellarien els 2 clubs de Segona A amb 2 dels 21 classificats, donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda; després, als qui provenen de la segona ronda i, finalment, als qui provenen de la tercera ronda (2 partits).
Després, s’emparellaria els 7 de Segona B amb 7 dels 19 equips restants, amb el mateix condicionant (7 partits).
Finalment, els 12 clubs restants s’emparellarien entre ells (6 partits).
Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.
VUITENS DE FINAL (març 2010, 7 partits)
Entrarien al sorteig els 15 classificats. En primer lloc, s’extreuria una bola que determinaria l’equip que passa directament a quarts de final. La resta d’equips s’emparellarien per sorteig pur, jugant el partit al camp del d’inferior categoría o bé al camp de l’equip que surti primer.
QUARTS DE FINAL (abril 2010, 4 partits)
Entrarien al sorteig els 8 classificats (7 i exempt). Emparellaments per sorteig pur, encara que aquest cop es jugaria al camp del primer equip que surti a l’emparellament, sense atendre al criteri de classificació.
Deixem lliure el mes de maig, per tal d’atendre posibles retards a la competició.
FASE FINAL (juny 2010, 3 partits)
Participarien els quatre equips classificats als quarts de final i es jugaria en dos dies, en fase de concentració a una seu per determinar. El primer dia es jugarien les dues semfinals i el segon, la final. En cas d’empat final a les semifinals s’aniria directament a la tanda de penals, en tant que a la final es jugaria una pròrroga amb gol d’or.
D'altra banda, si un (o més) equips estan jugant fases d'ascens o permanència, es buscaran les dates més adients dins d'aquest mes o bé es podria tractar de passar la fase final al mes de maig, si s'han complert els terminis.
Campió i sots-campió participarien a una nova competició,
SUPERCOPA DE CATALUNYA (agost 2010, 3 partits)
Participarien el campió i el sots-campió de la Copa Catalunya, a més dels primers equips de FC Barcelona i RCD Espanyol. Es jugaría en dos dies, en fase de concentració a una seu per determinar. Els emparellaments serien entre equip provinent de la Copa Catalunya i Barça o Espanyol. El sistema de competició és idèntic al de la fase final de la Copa Catalunya.
Ara, parlem de problemes. Plantegem-ne uns quants,
Ara, parlem de problemes. Plantegem-ne uns quants,
VOLDRAN ELS CLUBS JUGAR ENTRE SETMANA? Sí. De fet, també entrenen entre setmana, la qual cosa els suposarà una prova interessant per tal de foguejar les plantilles.
HI HAURÀ ÀRBITRES SUFICIENTS? El fet que el màxim de partits en una mateixa ronda sigui de 32 respon aquesta pregunta. Fins i tot, s’ha de plantejar que hi hagi assistents a tots els matxos, incloent els que es juguin amb equips de Segona i Tercera Territorial.
I QUÈ PASSA SI HI HA PARTITS DE LLIGA PER RECUPERAR? Amb la implantació de la gespa artificial, el risc de suspensions es minimitza, tot i que sempre es poden viure caps de setmana com el dels dies 1 i 2 de noviembre. Per això es contempla el mes de maig com a recurs en cas que la competició quedi frenada. D’altra banda, el plantejament que fem implica la participació de tots els clubs de Catalunya i és possible que no tots hi prenguin part.
Aquesta és la meva proposta. Aquesta seria una competició digna per dur el nom de Catalunya tal i com es mereix, una competició que sens dubte motivaría als més modestos perquè tindrien més opcions d’èxit. L’objectiu és que la Copa Catalunya la jugui qui l’interessi de debó. No cal res més. Ara, amics de la FCF, vosaltres teniu la paraula. O preferiu que el tema segueixi "aparcat"?
dijous, 27 de novembre del 2008
Adéu Gratacós, hola Fernández, fins ara Subíes?
La pròxima setmana vindrà carregada de notícies a la Federació Catalana de Futbol. El seu president, Ricard Campoy, no para i vol recuperar tot el terreny que el seu antecessor en el càrrec va perdre. Encara ressonen aquelles sonores paraules al carrer Sicilia ('he fet en tres anys el que estava previst en quatre'). Però parlo de notícies perquè a l'última reunió de la junta directiva de Campoy té previst parlar del calendari electoral, encara que el mandat acabi a l'octubre. Febrer, juny, juliol, octubre? Tots són mesos a estudiar i moltes converses i pactes a polir. Apostes? Farem un post al fòrum de Futbolcatalunya.com i jugarem.
Mentre, em diuen que Pere Gratacós s'acomiadarà només hores després del Catalunya-Colòmbia. Bé, el convidaran a sortir, encara que caldrà parlar del que li queda escripturat en el contracte i no sé si en Pere està per la tasca de perdonar res. Temps hi haurà per valorar el treball d'un seleccionador l'arribada del qual ens va alegrar tant com la seva pròpia sortida. Em diuen que el substitut es diu Carles Rexach!!! I ve de la mà d'un nou vicepresident. Agafin-se fort: Ángel Fernández, ex vicepresident del FC Barcelona i home sempre lligat al món de l'esport. Clar que aquest lloc només el tindrà si Campoy 'rebaixa' a Andreu Subíes a vocal. Té ganes de marxa, Campoy, oi?
Per cert, no aniria gens malament, president, que li digués al futbol català quant va recaptar la Federació Catalana amb motiu de l'última final de la Copa Catalunya a Sant Carles de la Ràpita. L'hi agrairíem tots de la mateixa manera que, com més aviat, parlem del calendari electoral, ara que ja se sap que vostè anirà a les urnes.
Mentre, em diuen que Pere Gratacós s'acomiadarà només hores després del Catalunya-Colòmbia. Bé, el convidaran a sortir, encara que caldrà parlar del que li queda escripturat en el contracte i no sé si en Pere està per la tasca de perdonar res. Temps hi haurà per valorar el treball d'un seleccionador l'arribada del qual ens va alegrar tant com la seva pròpia sortida. Em diuen que el substitut es diu Carles Rexach!!! I ve de la mà d'un nou vicepresident. Agafin-se fort: Ángel Fernández, ex vicepresident del FC Barcelona i home sempre lligat al món de l'esport. Clar que aquest lloc només el tindrà si Campoy 'rebaixa' a Andreu Subíes a vocal. Té ganes de marxa, Campoy, oi?
Per cert, no aniria gens malament, president, que li digués al futbol català quant va recaptar la Federació Catalana amb motiu de l'última final de la Copa Catalunya a Sant Carles de la Ràpita. L'hi agrairíem tots de la mateixa manera que, com més aviat, parlem del calendari electoral, ara que ja se sap que vostè anirà a les urnes.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Campoy le debe una a Gaspart
¡Qué grande! Ricard Campoy ya se encuentra en la Comisión delegada de la Federación Española de Fútbol. Este mundo deportivo es de locos. ¡¿Quién se lo iba a decir a Campoy?! Bueno, a Campoy a y a todos los demás. ¡Ah! y eso se lo debe ahora a Joan Gaspart, el denostado Joan Gaspart, a quien ponía a parir el 'mejor presidente de toda la historia de la Federació Catalana' cada vez que sonaba su nombre. Hasta que un día le llamó a capítulo y en el despacho profesional del ex presidente del FC Barcelona le reconvirtió (sólo Gaspart y el susodicho saben cómo) para la causa.
Ahora, con Campoy entre los que deciden cosas, hay que esperar como Villar paga todo lo que debe a la Federació Catalana. Ya saben: casi tres millones de euros por 'subvenciones' congeladas, más de 300.000 euros por la delegación de Cornellà (Hace falta más de una explicación pública) y ese I Torneig de Nacions que presidirá ¿Campoy?. Ese asunto merecerá más capítulos.
Por ahora, y por si alguien desea reproducirlo, Campoy y la Federació Catalana vuelven a la Comisión delegada de la RFEF por 'cesión' y gentileza de Joan Gaspart.
Ahora, con Campoy entre los que deciden cosas, hay que esperar como Villar paga todo lo que debe a la Federació Catalana. Ya saben: casi tres millones de euros por 'subvenciones' congeladas, más de 300.000 euros por la delegación de Cornellà (Hace falta más de una explicación pública) y ese I Torneig de Nacions que presidirá ¿Campoy?. Ese asunto merecerá más capítulos.
Por ahora, y por si alguien desea reproducirlo, Campoy y la Federació Catalana vuelven a la Comisión delegada de la RFEF por 'cesión' y gentileza de Joan Gaspart.
dilluns, 24 de novembre del 2008
¿Y ahora que vuelve a ganar Villar, qué?
Bueno, pues ya tenemos Villar hasta el 2012... .aunque ya ha empezado la campaña para traer el Mundial, otra vez, a España para el 2018. Es decir, Villar seguirá y seguirá y seguirá por aquellas añejas tradiciones y razones que sólo el poder justifica.
Este lunes he tenido la oportunidad (casualidad) de cruzarme, a través de Radio Nacional de España, con el recién elegido presidente de la Española, quien se mostró preocupado por el "fúlbol español", como siempre, aunque tuve tiempo para decirle algun cosita. "Le deseo lo mejor, lástima que este 'partido' lo haya jugado usted sólo y no haya podido haber otra alternativa y que usted hubiera podido jugar contra alguien, aunque lo que ahora espero y deseo es que 'pague',. cuanto antes, a la Federación Catalana, a Ricardo Campoy las subvenciones pendientes".
Villar sonreía mientras, sorprendido porque no se esperaba mi intervención, contestó: "Nosotros ya le hemos pagado a Campoy lo que había que pagar". Dos, tres o cuatro risas más, que sólo Villar entiende, y 'hasta luego Lucas'. Yo de tí, Ricardo, president Campoy, ya estaría más 'mosqueado' que siete viejas. Tú mismo. Ahora sólo queda conocer el calendario electoral de Catalunya y que empiece la fiesta.
Este lunes he tenido la oportunidad (casualidad) de cruzarme, a través de Radio Nacional de España, con el recién elegido presidente de la Española, quien se mostró preocupado por el "fúlbol español", como siempre, aunque tuve tiempo para decirle algun cosita. "Le deseo lo mejor, lástima que este 'partido' lo haya jugado usted sólo y no haya podido haber otra alternativa y que usted hubiera podido jugar contra alguien, aunque lo que ahora espero y deseo es que 'pague',. cuanto antes, a la Federación Catalana, a Ricardo Campoy las subvenciones pendientes".
Villar sonreía mientras, sorprendido porque no se esperaba mi intervención, contestó: "Nosotros ya le hemos pagado a Campoy lo que había que pagar". Dos, tres o cuatro risas más, que sólo Villar entiende, y 'hasta luego Lucas'. Yo de tí, Ricardo, president Campoy, ya estaría más 'mosqueado' que siete viejas. Tú mismo. Ahora sólo queda conocer el calendario electoral de Catalunya y que empiece la fiesta.
dijous, 20 de novembre del 2008
Campoy dóna la cara
¡Cóm ha canviat aquesta Federació! Perquè después li caiguin tot tipus de pals al seu president Ricard Campoy, i em poso en primer lloc. Dic això del canvi perquè ‘el millor president de la història de la Federació’ va marxar sense donar la cara, d’amagades, sense explicar les seves raons per deixar empantanegada la FCF -“estem una mica fomuts ”, se li va escapar en el discurs a Campoy-.
I, com li va la marxa, el president va i cita la premsa per presentar als honorables membres de la Comissió antiviolència de la Federació. Parla i parla i, tot i que Déu no l’ha cridat pel camí de l’oratòria, prou fa amb soportar moltes preguntes prenyades d’ignorància i d’analfabetisme esportiu. Per qué no juguen els 1.400 clubs catalans la Copa Catalunya? Li van preguntar a Campoy i l’ara president va tancar els punys abans de respondre que és un problema de temps. S’imaginen els 1.400 clubs jugant dimecres/dijous/divendres i així sense parar? No val la pena perdre el temps amb ‘vallasos’.
Al president de la Catalana se’l pot criticar per moltes coses, se li poden recordar molts episodis de la seva llarga vida esportiva (on estan les proves?) però, allò que ningú li pot negar és que dóna la cara quan ho ha de fer. aquest dijous va parlar, parlar i parlar. Ningú, repeteixo, ningú li va preguntar pel seu flirteig amb Villar. Perquè?
Bé, allò que sabem és que encara no ha negat la seva presència a les urnes presidencials de la Federació Catalana al 2009. Personalment –només és una opinió- crec que seria una gran equivocació, una innecesaria equivocació, voler continuar al càrrec, tot i que ja és grandet i ell sabrà què fa, el què no fa i allò que no farà mai és amagar-se i marxar a casa. Llàstima que qui el censura –la qual cosa crec que és perfecta, perquè sempre m’han agradat més les crítiques que el piloteig-, quan el tenen al davant notin un súbita pujada testicular que els impedeix parlar. Allà cadascú amb el seu bolígraf, micròfon o càmara.
Per cert, entre plat i plat corria una pregunta que no va trobar resposta: “Diuen que a la Federació manen ara ‘Sotil i Montil’ i l’únic que sap la seva identitat és Manolo Vico. Ara te toca a tú, Sr Manuel.
I, com li va la marxa, el president va i cita la premsa per presentar als honorables membres de la Comissió antiviolència de la Federació. Parla i parla i, tot i que Déu no l’ha cridat pel camí de l’oratòria, prou fa amb soportar moltes preguntes prenyades d’ignorància i d’analfabetisme esportiu. Per qué no juguen els 1.400 clubs catalans la Copa Catalunya? Li van preguntar a Campoy i l’ara president va tancar els punys abans de respondre que és un problema de temps. S’imaginen els 1.400 clubs jugant dimecres/dijous/divendres i així sense parar? No val la pena perdre el temps amb ‘vallasos’.
Al president de la Catalana se’l pot criticar per moltes coses, se li poden recordar molts episodis de la seva llarga vida esportiva (on estan les proves?) però, allò que ningú li pot negar és que dóna la cara quan ho ha de fer. aquest dijous va parlar, parlar i parlar. Ningú, repeteixo, ningú li va preguntar pel seu flirteig amb Villar. Perquè?
Bé, allò que sabem és que encara no ha negat la seva presència a les urnes presidencials de la Federació Catalana al 2009. Personalment –només és una opinió- crec que seria una gran equivocació, una innecesaria equivocació, voler continuar al càrrec, tot i que ja és grandet i ell sabrà què fa, el què no fa i allò que no farà mai és amagar-se i marxar a casa. Llàstima que qui el censura –la qual cosa crec que és perfecta, perquè sempre m’han agradat més les crítiques que el piloteig-, quan el tenen al davant notin un súbita pujada testicular que els impedeix parlar. Allà cadascú amb el seu bolígraf, micròfon o càmara.
Per cert, entre plat i plat corria una pregunta que no va trobar resposta: “Diuen que a la Federació manen ara ‘Sotil i Montil’ i l’únic que sap la seva identitat és Manolo Vico. Ara te toca a tú, Sr Manuel.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Asesores de presidente y meteduras de 'pata' presidenciales
Esta tarde me he creído en estado delirante cuando he repasado la web de la Federació Catalana. Se nota la mano de mi amigo Bernat Bafaluy aunque no todo lo que quisiéramos ya que siempre le pediremos más. A lo que iba. Entro y aparece el nombre del todopoderoso amo del 'fúlbol' español, Ángel Villar, con motivo de su visita 'espacial' a Sabadell. Por cierto, gracias a los compañeros que citaron la fuente de la noticia. No tardaré mucho en ponerle nombre y apellidos a los pocos, pero impresentables, pseudoperiodistas, cuyas posturas genuflexas no pueden rebajarse más a los tobillos del poder. Sólo un poco más, 'vallasos' (perdón, 'vasallos'), y os daremos un poco de candela por impresentables.
Hablaba de la nota de prensa de la FCF con cinco puntos ante informaciones aparecidas en diferentes medios de comunicación sobre la visita de Villar y el Torneig de Nacions. A lo largo del redactado -no creo que lo haya escrito Bafaluy-, salen términos como 'aclarir' (dos veces), 'Ben clar', 'Molt clar', 'acte de submissió' o 'pacte de progrès' para loar la visita de un señor que debe casi tres millones de euros a la FCF, que todavía no ha pagado y al que ahora se le rinde pleitesía ya que Roche empezó la jugada y Campoy la ha rematado en plancha.
Se lo he dicho personalmente a Campoy, a la cara, se lo he dicho -y repito- por escrito: unirse ahora a Villar no se entiende. Se respeta, ¡cómo no!, pero no se entiende y será él y sólo él quien evaluará si dicho cambio es el equivalente a traicionarse a sí mismo y a quienes estuvieron a su lado. Claro que también vale la pena recordar que, si Campoy no se hubiera alineado ahora con Villar, aquí se le machacaría por impedir que Catalunya pudiera jugar el Torneig de Nacions. Ojalá los 'fantasmas' se quitaran la túnica y dijéramos todos de qué vamos, compañeros. ¿A quién ha traicionado Campoy, si es que ha traicionado a alguien con ese abrazo a Villar? ¿Qué le dirían los responsables políticos de Catalunya a Campoy si éste hubiera elegido el camino del enfrentamiento con Villar-Padrón (suena a rancio ¿verdad?)? ¿Qué escribirían prestigiosas plumas de nuestro bendito periodismo que todavía añoran al mejor presidente de toda la historia de la FCF? Bonito debate.
Pero el motivo de la presente era la nota que ha enviado esta tarde la FCF con respecto a informaciones aparecidas en diferentes medios. Incalificable, inservible, cobarde, sumisa, pobre, apaño, parche, remiendo y premio para todos los asesores del presidente por una 'metedura de pata' que sólo perjudica al propio presidente. Si hay un medio, un periodista, un pelota, un directivo, un asesor, un amigo o un querido que incomoda -si insulta, al juzgado-, se ofrecen datos (medio y autor de la noticia). Lo que no se hace es tirar la piedra y esconder la mano. Bafaluy ha 'mamado' siempre la noticia a la cara con un estilo directo. Por eso digo que me niego a admitir que Bafaluy haya escrito esa nota. Ricardo, amigo Ricardo: con amigos y consejeros, que te han animado a escribir esa respuesta, no vas a ningún lado. ¿Yo? Lo haría peor, seguro.
Hablaba de la nota de prensa de la FCF con cinco puntos ante informaciones aparecidas en diferentes medios de comunicación sobre la visita de Villar y el Torneig de Nacions. A lo largo del redactado -no creo que lo haya escrito Bafaluy-, salen términos como 'aclarir' (dos veces), 'Ben clar', 'Molt clar', 'acte de submissió' o 'pacte de progrès' para loar la visita de un señor que debe casi tres millones de euros a la FCF, que todavía no ha pagado y al que ahora se le rinde pleitesía ya que Roche empezó la jugada y Campoy la ha rematado en plancha.
Se lo he dicho personalmente a Campoy, a la cara, se lo he dicho -y repito- por escrito: unirse ahora a Villar no se entiende. Se respeta, ¡cómo no!, pero no se entiende y será él y sólo él quien evaluará si dicho cambio es el equivalente a traicionarse a sí mismo y a quienes estuvieron a su lado. Claro que también vale la pena recordar que, si Campoy no se hubiera alineado ahora con Villar, aquí se le machacaría por impedir que Catalunya pudiera jugar el Torneig de Nacions. Ojalá los 'fantasmas' se quitaran la túnica y dijéramos todos de qué vamos, compañeros. ¿A quién ha traicionado Campoy, si es que ha traicionado a alguien con ese abrazo a Villar? ¿Qué le dirían los responsables políticos de Catalunya a Campoy si éste hubiera elegido el camino del enfrentamiento con Villar-Padrón (suena a rancio ¿verdad?)? ¿Qué escribirían prestigiosas plumas de nuestro bendito periodismo que todavía añoran al mejor presidente de toda la historia de la FCF? Bonito debate.
Pero el motivo de la presente era la nota que ha enviado esta tarde la FCF con respecto a informaciones aparecidas en diferentes medios. Incalificable, inservible, cobarde, sumisa, pobre, apaño, parche, remiendo y premio para todos los asesores del presidente por una 'metedura de pata' que sólo perjudica al propio presidente. Si hay un medio, un periodista, un pelota, un directivo, un asesor, un amigo o un querido que incomoda -si insulta, al juzgado-, se ofrecen datos (medio y autor de la noticia). Lo que no se hace es tirar la piedra y esconder la mano. Bafaluy ha 'mamado' siempre la noticia a la cara con un estilo directo. Por eso digo que me niego a admitir que Bafaluy haya escrito esa nota. Ricardo, amigo Ricardo: con amigos y consejeros, que te han animado a escribir esa respuesta, no vas a ningún lado. ¿Yo? Lo haría peor, seguro.
¿Y los padrinos qué dicen?
Ocho días desconectado del mundanal ruido dan para mucho incluso para leer mensajes que llegan a esta modesta redacción y que dicen: "La Fundación de la FCF ha cancelado TODAS las becas a jugadores necesitados. Ya no apadrina a nadie". ¿Sí¡¡¡¡¡? ¿Y qué dicen los padrinos ante semejante 'barbaridad anti-Roche'? Se lo preguntaremos el jueves al presidente Ricard Campoy con motivo de la rueda de prensa y almuerzo ante la prensa con motivo de la presentación de la Comisión antiviolencia. Ya saben: ¿qué es una comisión?. Respuesta: ¿reunión de incompetentes nombrada por ineptos para realizar lo innecesario? Por supuesto que no.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Villar viene el miércoles a Barcelona
Salvo rectificación en su orden del día, léase admisión del recurso para la paralización de las elecciones a la Federación Española (algo imposible), este próximo miércoles Sabadell volverá a acoger la visita del honorable presidente Ángel Villar. Desde que aterrizó acompañado por el ex presidente y prometió que pagarían parte de la futura Ciutat Esportiva de la FCF, todo ha sido 'amor' hacia una persona que repetirá mandato y que el próximo 24 levantará los brazos ante un triunfo 'democrático' y 'honroso'.
Pero ante ese 'amor' Campoy quiere algo más que gestos, quiere 'pasta' y la quiere 'YA!, entre otras cosas, porque son cantidades que les retuvieron a la Federació en su día. Ahora Villar promete hasta 'la muerte de Manolete' y ya le ha dicho a Campoy que tendrá todo lo que pida. El problema es que el presidente no le cree, no le puede creer porque sabe que Angelito sólo responde cuando le colocan al borde del precipicio. Villar quiere otro baño de masas y demostrar que sin él el fútbol español desaparecería y eso significa tener a sus presidentes de las territoriales contentos.
Por todo eso, este miércoles Villar vuelve a Catalunya pendientes del Torneig de Nacions -¿han visto algún papel que confirme su disposición?, pendiente del 50% de subvención para el nuevo local de Cornellà donde ya hay quien saca pecho por su influyente gestión e incluso pendiente de alguna vicepresidencia futura. Es una buena oportunidad para acercarnos a Villar y preguntarle por todo esto. La semana pasada 'obligó' al jefe de los árbitros, Sánchez Arminio a que visitara a Campoy -"no me he bajado los calzoncillos" dijo (sólo le sobró una palabra). Ya veremos si el presidente del 'fúlbol' español los tiene en su sitio.
Pero ante ese 'amor' Campoy quiere algo más que gestos, quiere 'pasta' y la quiere 'YA!, entre otras cosas, porque son cantidades que les retuvieron a la Federació en su día. Ahora Villar promete hasta 'la muerte de Manolete' y ya le ha dicho a Campoy que tendrá todo lo que pida. El problema es que el presidente no le cree, no le puede creer porque sabe que Angelito sólo responde cuando le colocan al borde del precipicio. Villar quiere otro baño de masas y demostrar que sin él el fútbol español desaparecería y eso significa tener a sus presidentes de las territoriales contentos.
Por todo eso, este miércoles Villar vuelve a Catalunya pendientes del Torneig de Nacions -¿han visto algún papel que confirme su disposición?, pendiente del 50% de subvención para el nuevo local de Cornellà donde ya hay quien saca pecho por su influyente gestión e incluso pendiente de alguna vicepresidencia futura. Es una buena oportunidad para acercarnos a Villar y preguntarle por todo esto. La semana pasada 'obligó' al jefe de los árbitros, Sánchez Arminio a que visitara a Campoy -"no me he bajado los calzoncillos" dijo (sólo le sobró una palabra). Ya veremos si el presidente del 'fúlbol' español los tiene en su sitio.
Un almuerzo a la salud del triatleta
La plantilla de trabajadores de la Federació Catalana de Fútbol decidirá en las próximas horas cuando se reúnen en un almuerzo, pagado a escote, para festejar, tal cual, para festejar el despido de su antiguo director general. El adiós al triatleta es una de las grandes alegrías que ha dado Campoy a los trabajadores que desean, como el que más, que salgan todos los números de la Fundació y de la Federació a relucir. El brindis será por ese adiós a un personaje que no tuvo ni la delicadeza de despedirse personalmente, cara a cara, de muchos de éllos, pero tampoco se han perdido nada. ¡Que aproveche, compañeros!
dissabte, 8 de novembre del 2008
Secret, secret: que ningú digui res
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, el proper dilluns hi haurà a les 13 hores una reunió entre Joan Laporta i el president de la Federació Catalana de Futbol, Ricard Campoy. Un dels temes de la reunió serà establir una línia de cooperació entre les dues entitats per millorar les relacions, que estaven molt desgastades després de l'etapa de Jordi Roche.
L'aspecte més urgent a tractar serà si el Camp Nou serà l'escenari del Catalunya-Colòmbia del proper 28 de desembre. Un dels problemes que ha sorgit amb aquest partit és l'horari, ja que estava previst per a les 18 hores. Tanmateix, a aquella hora coincideix amb la Copa Asobal d'handbol i el Palau Blaugrana és la seu d'aquesta competició. Ricard Campoy vol aclarir també amb Laporta les intencions del FC Barcelona respecte de la Copa Catalunya.
Malgrat la reunió que hi va haver fa 15 dies a la seu de la Federació entre els clubs de Primera i Segona, desde la Federació es vol garantir la implicació del FC Barcelona, ja que no té clar si el Barça està predisposat o no a jugar aquesta competició. A la reunió de fa 15 dies es va acordar jugar la Copa Catalunya a un terreny de joc que reuneixi bones condicions, però no es va fixar cap més data i es va deixar per més endavant, quan acabés la Lliga, per fixar-la en funció dels partits del FC Barcelona i l'Espanyol. La Federació recel·la ara d'aquest compromís i vol una resposta ferma i un compromís oficial del mateix Joan Laporta, que arribarà en aquesta reunió de dilluns. Secret, secret: que ningú digui res.
L'aspecte més urgent a tractar serà si el Camp Nou serà l'escenari del Catalunya-Colòmbia del proper 28 de desembre. Un dels problemes que ha sorgit amb aquest partit és l'horari, ja que estava previst per a les 18 hores. Tanmateix, a aquella hora coincideix amb la Copa Asobal d'handbol i el Palau Blaugrana és la seu d'aquesta competició. Ricard Campoy vol aclarir també amb Laporta les intencions del FC Barcelona respecte de la Copa Catalunya.
Malgrat la reunió que hi va haver fa 15 dies a la seu de la Federació entre els clubs de Primera i Segona, desde la Federació es vol garantir la implicació del FC Barcelona, ja que no té clar si el Barça està predisposat o no a jugar aquesta competició. A la reunió de fa 15 dies es va acordar jugar la Copa Catalunya a un terreny de joc que reuneixi bones condicions, però no es va fixar cap més data i es va deixar per més endavant, quan acabés la Lliga, per fixar-la en funció dels partits del FC Barcelona i l'Espanyol. La Federació recel·la ara d'aquest compromís i vol una resposta ferma i un compromís oficial del mateix Joan Laporta, que arribarà en aquesta reunió de dilluns. Secret, secret: que ningú digui res.
divendres, 7 de novembre del 2008
Felicitats a la Fundació y a la Secretaria P. Lingüística
La Fundació de la FCF col·labora, juntament amb la Secretaria de Política Lingüística, en el programa de Voluntariat per la Llengua amb l’objectiu de fomentar l’ús de la llengua catalana en les relacions interpersonals. Aquest programa s’ha introduït al camp dels entrenadors i els àrbitres de la FCF.
S’ha escollit aquests dos col·lectius donat que el programa posa en contacte una persona que té coneixements bàsics de català, l’aprenent, amb una altra persona que el parla habitualment, el voluntari. I, a ben segur, que àrbitres i entrenadors tenen punts en comú per comentar i fomentar l’ús de la llengua catalana.
Tant els entrenadors com els àrbitres tenen una afició comú, o bé entrenar o bé arbitrar, i aquestes són dues activitats que són molt donades a comentar i opinar sobre les experiències que setmana rere setmana experimenten als camps de futbol. És per això que tant la Fundació com la Secretaria de Política Lingüística confien que fent difusió del programa mitjançant el Comitè Tècnic d’Àrbitres i el Comitè Tècnic d’Entrenadors es trobin individus interessats en formar part del programa de voluntariat per la llengua i podem formar parelles lingüístiques.
La informació del programa s’ha difós als dos col·lectius (1.800 entrenadors i 1.400 àrbitres). A dia d’avui, ja s’ha recollit algun fruit, i s’han rebut forces trucades demanat més informació i fins i tot ja tenim els primers voluntaris que s’han apuntat el programa. Voluntari i aprenent conversen 10 hores, una per setmana. Amb aquests diàlegs l’aprenent practica en un context relaxat, i guanya fluïdesa i seguretat. Així va incorporant el català a la seva pràctica quotidiana de manera natural.
N’hi ha prou que el voluntari parli normalment el català, no calen títols. No ha de fer de mestre: simplement és tracta de mantenir un diàleg distès i espontani, sobre els temes que vinguin de gust a tots dos, perquè l’aprenent es deixi anar. Tot prenent un cafè, fent una passejada, etc. La majoria de persones que participen com a aprenents i aprenentes són estrangeres. Així el programa també fomenta la seva familiarització amb el nostre context, la relació entre cultures i el coneixement mutu de persones que conviuen en un mateix territori.
Tots aquells que estiguin interessats han de contactar amb la Fundació: 93.265.24.77
S’ha escollit aquests dos col·lectius donat que el programa posa en contacte una persona que té coneixements bàsics de català, l’aprenent, amb una altra persona que el parla habitualment, el voluntari. I, a ben segur, que àrbitres i entrenadors tenen punts en comú per comentar i fomentar l’ús de la llengua catalana.
Tant els entrenadors com els àrbitres tenen una afició comú, o bé entrenar o bé arbitrar, i aquestes són dues activitats que són molt donades a comentar i opinar sobre les experiències que setmana rere setmana experimenten als camps de futbol. És per això que tant la Fundació com la Secretaria de Política Lingüística confien que fent difusió del programa mitjançant el Comitè Tècnic d’Àrbitres i el Comitè Tècnic d’Entrenadors es trobin individus interessats en formar part del programa de voluntariat per la llengua i podem formar parelles lingüístiques.
La informació del programa s’ha difós als dos col·lectius (1.800 entrenadors i 1.400 àrbitres). A dia d’avui, ja s’ha recollit algun fruit, i s’han rebut forces trucades demanat més informació i fins i tot ja tenim els primers voluntaris que s’han apuntat el programa. Voluntari i aprenent conversen 10 hores, una per setmana. Amb aquests diàlegs l’aprenent practica en un context relaxat, i guanya fluïdesa i seguretat. Així va incorporant el català a la seva pràctica quotidiana de manera natural.
N’hi ha prou que el voluntari parli normalment el català, no calen títols. No ha de fer de mestre: simplement és tracta de mantenir un diàleg distès i espontani, sobre els temes que vinguin de gust a tots dos, perquè l’aprenent es deixi anar. Tot prenent un cafè, fent una passejada, etc. La majoria de persones que participen com a aprenents i aprenentes són estrangeres. Així el programa també fomenta la seva familiarització amb el nostre context, la relació entre cultures i el coneixement mutu de persones que conviuen en un mateix territori.
Tots aquells que estiguin interessats han de contactar amb la Fundació: 93.265.24.77
¿Pitará Álvarez Izquierdo el Catalunya-Colombia?
Ya respondo: NO. Espero y deseo que el mejor y el peor árbitro catalán de primera división no pite el partido de Catalunya contra Colombia aunque sea una designación del Comité Técnico Nacional que preside el de los calzoncillos de Santander, Victoriano Sánchez Arminio. Yo no le diré ni cantabrón ni asistente de Villar, allá él y sus servilismos. Pero días atrás, cuando se vieron las caras en la Federació Catalana, el nombre de míster ¡Uó, uó! salió a escena y no precisamente para destacar sus virtudes.
Jamás me ha gustado este colegiado y no hablo dentro del terreno de juego donde incluso ha demostrado, con creces, que no sabe aunque se gusta a sí mismo. Lo que digo es que, quien es insolidario fuera del campo y 'gallito' con los ionferiores, no merece ni la más mínima consideración.
Y, además, otra cosa: sigue negándose a pitar juveniles o fútbol base. Ese último argumento ya sería suficiente para echarlo del Comité catalán. Ochoa -sensacional vídeo, por cierto, aunque dedícate a otras cosas-, si permites que el arbitraje catalán se ensucie con la designación de este tipo para el Catalunya-Colombia piensa en dejar tú mismo la presidencia. ¡Vaya ejemplo para los niñós que quieran ser árbitros! ¡Dejad que os insulten en los campos que, si llegáis a primera, no pitaréis fútbol base, si no os apetece y no pasará nada! Lo importante es llevarte la pasta en primera aunque te metan en la 'nevera' de donde no tendrías que salir. Aprovecha Alfonsito porque cualquier temporada o te bajan o te hacen internacional, sólo depende de los calzoncillos..... de Victoriano
Jamás me ha gustado este colegiado y no hablo dentro del terreno de juego donde incluso ha demostrado, con creces, que no sabe aunque se gusta a sí mismo. Lo que digo es que, quien es insolidario fuera del campo y 'gallito' con los ionferiores, no merece ni la más mínima consideración.
Y, además, otra cosa: sigue negándose a pitar juveniles o fútbol base. Ese último argumento ya sería suficiente para echarlo del Comité catalán. Ochoa -sensacional vídeo, por cierto, aunque dedícate a otras cosas-, si permites que el arbitraje catalán se ensucie con la designación de este tipo para el Catalunya-Colombia piensa en dejar tú mismo la presidencia. ¡Vaya ejemplo para los niñós que quieran ser árbitros! ¡Dejad que os insulten en los campos que, si llegáis a primera, no pitaréis fútbol base, si no os apetece y no pasará nada! Lo importante es llevarte la pasta en primera aunque te metan en la 'nevera' de donde no tendrías que salir. Aprovecha Alfonsito porque cualquier temporada o te bajan o te hacen internacional, sólo depende de los calzoncillos..... de Victoriano
dijous, 6 de novembre del 2008
¿Y ahora qué?
Bueno, bueno, dicen que las cosas en la Federació están volviendo a su sitio. No sé qué sitio, pero están volviendo. Ya llega la Navidad y todo, si no fuera por la crisis, sería maravilloso. El presidente Campoy parece un juvenil y echa más horas que un reloj en su puesto, es decir, todo lo contrario que Roche a quien, a partir de ahora, no vamos ni a citar. Ya hemos dicho más de una vez, y se lo dijimos cuando figuraba, que ha sido y pasará por ser el peor presidente de la Federació de toda la historia aunque hay que ir con cuidado porque todo es empeorable.
El miércoles pasado fue la repanocha, si me lo permiten. Excursión a un hotel de la ciudad, almuerzo -todos los presentes se pueden permitir pagar la reunión de su bolsillo-, adiós a Buscail, adiós a Navas y aquí no ha pasado nada. Los números que presentó el doctor Rodríguez -¿desde cuándo los médicos saben de números?- dicen que asustan, que los superávits del anterior presidente son ficticios, que el director general cobraba 'prima' si el ejercicio se cuadraba positivamente.
Bueno, si Campoy y su junta quieren ya nos enteraremos. Tan positiva y guapa fue la cita del miércoles que, después de cinco horas -¡de qué c. se puede hablar en cinco horas en una reunión de sólo hombres! (¿estuvo Débora Cugat?), después de cinco horas empezaron a dar insignias y no acabaron. Pero me faltaron dos, querido presidente, dos: una, para el mejor presidente de la historia (un aplauso, por favor) y una segunda para su vicepresidente honorífico Laporta, o su amigo Jan si lo prefiere, por ese apoyo de patriota hacia la Copa Catalunya. Ricard, haga usted lo que crea oportuno aunque decídalo usted y no se deje comer mucho el coco o acabará peor que sus antecesores. Además..... acaba 2008 y empieza 2009, es decir, elecciones en junio y todo eso llega tras un proceso que se aventura más interesante que nunca.
Acabo: amigos empleados de la FCF. Si insistís un poco, todos iréis a almorzar juntos en Navidad con la junta, ya lo veréis, como antes, como tiene que ser. Los empleados unidos, jamás serán vencidos y, como me siga pisando el callo uno de los tontos que aún pelotean en esa junta, hablaremos de otros sueldos. Mientras tanto, me decía un amigo hoy, ¿y ahora qué? Pues a trabajar. El fútbol catalán está falto de todo incluido falto de verdad.
El miércoles pasado fue la repanocha, si me lo permiten. Excursión a un hotel de la ciudad, almuerzo -todos los presentes se pueden permitir pagar la reunión de su bolsillo-, adiós a Buscail, adiós a Navas y aquí no ha pasado nada. Los números que presentó el doctor Rodríguez -¿desde cuándo los médicos saben de números?- dicen que asustan, que los superávits del anterior presidente son ficticios, que el director general cobraba 'prima' si el ejercicio se cuadraba positivamente.
Bueno, si Campoy y su junta quieren ya nos enteraremos. Tan positiva y guapa fue la cita del miércoles que, después de cinco horas -¡de qué c. se puede hablar en cinco horas en una reunión de sólo hombres! (¿estuvo Débora Cugat?), después de cinco horas empezaron a dar insignias y no acabaron. Pero me faltaron dos, querido presidente, dos: una, para el mejor presidente de la historia (un aplauso, por favor) y una segunda para su vicepresidente honorífico Laporta, o su amigo Jan si lo prefiere, por ese apoyo de patriota hacia la Copa Catalunya. Ricard, haga usted lo que crea oportuno aunque decídalo usted y no se deje comer mucho el coco o acabará peor que sus antecesores. Además..... acaba 2008 y empieza 2009, es decir, elecciones en junio y todo eso llega tras un proceso que se aventura más interesante que nunca.
Acabo: amigos empleados de la FCF. Si insistís un poco, todos iréis a almorzar juntos en Navidad con la junta, ya lo veréis, como antes, como tiene que ser. Los empleados unidos, jamás serán vencidos y, como me siga pisando el callo uno de los tontos que aún pelotean en esa junta, hablaremos de otros sueldos. Mientras tanto, me decía un amigo hoy, ¿y ahora qué? Pues a trabajar. El fútbol catalán está falto de todo incluido falto de verdad.
dimecres, 5 de novembre del 2008
Adiós al talento...¡¡¡¡Boom!!!!!!!...¡¡¡¡Boom!!!!!!!
¡Vaya miércoles 5 (sigo sin rima, por favor).! Bueno: si Dios, Alá, Buda ú Obama no lo impiden, los trabajadores de la Federació Catalana podrán respirar hondo. Campoy es lento pero firme. Campoy puede gustar o no gustar pero no pasa inadvertido que no es lo mismo que desapercibido (si hay dudas del matiz que le pregunten a Vico). Esta tarde hay junta directiva y ¡¡Boom!! la nómina de la FCF se aligerará con la dimisión/despido, despido/dimisión del excelentísimo director general. El triatleta-decatleta se va/le invitan a irse con su talento.
No digo que me alegre porque siempre se ha dicho que 'más vale malo conocido que bueno por conocer' aunque, conocido mío, todos tenemos que pagar por nuestra gran obra. Ahora sólo falta que el presidente Campoy explique públicamente como es posible que en el plazo de un mes dimita/se vaya el gerente de la Fundació y ahora sea el director general de la Federació. Queda alguno más aunque no seré yo quien marque la hoja de ruta de nadie, pero que se aprieten los cinturones más de uno/a y dos.
El gran responsable de todo (Jordi Roche) está fuera, se ha perdido (hace poco le vieron almorzado con Joan Castells) y ese gran responsable no se puede ir de rositas. Campoy, presidente, haga usted lo que crea conveniente ya que será a usted y no a los pelotas a quienes se juzgará, pero 'más vale una vez colorao que ciento amarillo'. Hoy estoy refranero, mira por dónde. Será por Obama, seguro.
Por cierto (siempre me gusta despedirme con corolario). Miguel García. El censurado y vilipendiado Miguel García. El, y sólo él, rompió la caja de los truenos de la calle sicilia y Roche le llamó 'impresentable'. Lo grave no es que se lo dijera Roche ya que sólo ofende quien puede (y no es el caso). Lo grave es que a Miguel García le miraron sus compañeros como un marciano. Miguel, ¡véte! ¡Deja la Federació! Pero si deseas seguir, no cambies y eso que no estamos nunca de acuerdo.
Vuelvo a la gran cita de esta tarde. Ojalá, hoy, Campoy explique a los suyos la situación de una Federación que no se aguanta por ningún lado ni por los pelos de quien ya no tiene a quien intimidar. ¡Aire!. Y a mis queridos compañeros: felicidades. Seguís esta modesta web con suma atención y me encanta. ¡Ladran..........!
No digo que me alegre porque siempre se ha dicho que 'más vale malo conocido que bueno por conocer' aunque, conocido mío, todos tenemos que pagar por nuestra gran obra. Ahora sólo falta que el presidente Campoy explique públicamente como es posible que en el plazo de un mes dimita/se vaya el gerente de la Fundació y ahora sea el director general de la Federació. Queda alguno más aunque no seré yo quien marque la hoja de ruta de nadie, pero que se aprieten los cinturones más de uno/a y dos.
El gran responsable de todo (Jordi Roche) está fuera, se ha perdido (hace poco le vieron almorzado con Joan Castells) y ese gran responsable no se puede ir de rositas. Campoy, presidente, haga usted lo que crea conveniente ya que será a usted y no a los pelotas a quienes se juzgará, pero 'más vale una vez colorao que ciento amarillo'. Hoy estoy refranero, mira por dónde. Será por Obama, seguro.
Por cierto (siempre me gusta despedirme con corolario). Miguel García. El censurado y vilipendiado Miguel García. El, y sólo él, rompió la caja de los truenos de la calle sicilia y Roche le llamó 'impresentable'. Lo grave no es que se lo dijera Roche ya que sólo ofende quien puede (y no es el caso). Lo grave es que a Miguel García le miraron sus compañeros como un marciano. Miguel, ¡véte! ¡Deja la Federació! Pero si deseas seguir, no cambies y eso que no estamos nunca de acuerdo.
Vuelvo a la gran cita de esta tarde. Ojalá, hoy, Campoy explique a los suyos la situación de una Federación que no se aguanta por ningún lado ni por los pelos de quien ya no tiene a quien intimidar. ¡Aire!. Y a mis queridos compañeros: felicidades. Seguís esta modesta web con suma atención y me encanta. ¡Ladran..........!
diumenge, 2 de novembre del 2008
Día 5, junta directiva en la Catalana
Próximo miércoles, día, 5 (sin rima, por favor), junta directiva de la Federació Catalana de fútbol. ¿Para qué? Mañana, lunes, el señor presidente (Ricard Campoy) enviará el orden del día a los suyos......¡BOOM!!!!!!!¡BOOM!!!!!!
divendres, 31 d’octubre del 2008
BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡.
Los tres enlaces sindicales elegidos hace poquito por los trabajadores de la Federació Catalana de fútbol saben 'latín'. Tuve la oportunidad de comprobarlo, en vivo y en directo, el pasado jueves. Lástima que hayan sufrido períodos presidenciales donde han importado más los sueldos de los cuatro pelotas que los suyos aunque todo tiene remedio.
Pero digo que saben lo que saben. Fíjense si saben que el pasado jueves dijeron ¡basta! ante la actuación de quien se cree aún el 'rey del mambo' de la calle sicilia. "¿Con quién hay que hablar? Estamos hartos. " Respuesta gobernativa: "Esperad a la semana que viene". La semana que viene.................................................................día 5..................................junta................directiva...................BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡. Pero que nadie le diga nada a Segura, eh. ¡Palabra! Nadie abre la boca. ¡Qué grande eres, Campoy! Ver a Sánchez Arminio con sus calzoncillos en la FCF....¡Grande!
Pero digo que saben lo que saben. Fíjense si saben que el pasado jueves dijeron ¡basta! ante la actuación de quien se cree aún el 'rey del mambo' de la calle sicilia. "¿Con quién hay que hablar? Estamos hartos. " Respuesta gobernativa: "Esperad a la semana que viene". La semana que viene.................................................................día 5..................................junta................directiva...................BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡. Pero que nadie le diga nada a Segura, eh. ¡Palabra! Nadie abre la boca. ¡Qué grande eres, Campoy! Ver a Sánchez Arminio con sus calzoncillos en la FCF....¡Grande!
dijous, 30 d’octubre del 2008
"No he venido a bajarme los calzoncillos"
¡Vaya día en la Federació! Luego, si puedo, ya contaré la última del superdirector general, Buscail con quien he tenido el placer de cruzarme y no ha abierto la boca. Yo tampoco, por supuesto. Pero ya contaré la última. Vamos con la visita del crack del arbitraje español, Victoriano Sánchez Arminio. ¡Qué grande! ¡Victoriano Sánchez Arminio en la Catalana para hablar del arbitraje catalán! ¡Una hora y media de charla! ¿Se imaginan a Victoriano Sánchez Arminio hablando una hora y media? No pierdan el tiempo. IMPOSIBLE. A su lado habían caras históricas: mi amigo, siempre joven, Enríquez Negreira (qué lástima, no has tenido 'herederos' deportivos en el arbuitraje de tu talla), y además a Medín Prego y además Franco Martínez, SÏ, Franco Martínez. ¡Qué grande! Y todos, con Campoy.
He tenido el placer de cruzarme con el jefe arbitral: "No he venido a bajarme los calzoncillos" me espetó. "¿Qué calzoncillos?" le repliqué. "Tú sabrás lo que escribes" añadió. Encima no sabe ni leer. Entiendo que le cueste hablar pero no saber leer tampoco.... Bueno, allá él. Además, junto a Campoy, no perdieron detalle Manuel Vico, Jesús Téllez y Jordi Liarte además del gran doctor Rodríguez por si hacía falta intervención. No hizo falta, gracias al poder divino.
¿Y Alfons Alvarez? Ni se sabe ni interesa. Ochoa pasa y no disimula. Vico calla y asesora. Campoy no dice lo que piensa porque no debe pero, lo digo hoy, si pita en diciembre Alvarez el partido de Catalunya habrá que preguntar por los calzoncillos del responsable arbitral.
Por cierto: Victoriano, me lo he pasado muy bien. Para mí sigues siendo un mito. Mañana, más.
He tenido el placer de cruzarme con el jefe arbitral: "No he venido a bajarme los calzoncillos" me espetó. "¿Qué calzoncillos?" le repliqué. "Tú sabrás lo que escribes" añadió. Encima no sabe ni leer. Entiendo que le cueste hablar pero no saber leer tampoco.... Bueno, allá él. Además, junto a Campoy, no perdieron detalle Manuel Vico, Jesús Téllez y Jordi Liarte además del gran doctor Rodríguez por si hacía falta intervención. No hizo falta, gracias al poder divino.
¿Y Alfons Alvarez? Ni se sabe ni interesa. Ochoa pasa y no disimula. Vico calla y asesora. Campoy no dice lo que piensa porque no debe pero, lo digo hoy, si pita en diciembre Alvarez el partido de Catalunya habrá que preguntar por los calzoncillos del responsable arbitral.
Por cierto: Victoriano, me lo he pasado muy bien. Para mí sigues siendo un mito. Mañana, más.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Sánchez Arminio se 'rinde' ante Campoy
¡Qué cachondo! Me refiero al presidente de la Federació Catalana, Ricard Campoy. Sí, de verdad. No hay día ni semana más oportuna que la actual para que el jefe de los árbitros, mi antaño admirado Victoriano Sánchez Arminio venga a Barcelona, a la mismísima Federació Catalana. ¡Hito histórico! ¡Grande, Campoy!. ¡Con las ganas que tenemos los periodistas de preguntarle a Victoriano sobre mil y una cosas del arbitraje y nos lo trae a casa!.
La nota de la FCF habla de que viene a "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya". Me gusta y me pone. ¡Victoriano viene a Catalunya "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya"!. No analiza la española pero sí que viene a Catalunya a "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya".! ¿Quién ata a esa mosca por el rabo?.
Bueno, será un jueves 'guapo', 'guapo'. Iremos a la calle sicilia para "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya" y a ver si nos explica Victoriano, siempre generoso verbal donde los haya, cómo es posible que nuestro arbitraje catalán sólo tenga a UNO entre los elegidos, claro que para tener a Alvarez más vale no tener ninguno. Es una buena ocasión para preguntarle si Alfons va a ir a la 'nevera' o le va a hacer internacional. Es una buena ocasión para decirle que si no siente vergüenza , mucha vergüenza, porque le recordaremos que, mientras que al presidente del Comité Catalán, César Ochoa le eligen las urnas, a él le designa a dedo Ángel Villar.
Lo dicho, ¡grande Campoy! Hasta Victoriano se 'rinde' y va a la calle sicilia y lleva de su mano a su junta directiva. ¿Veré a mi también admirado y respetado José María Enriquez Negreira en la calle sicilia? Ya lo dijo Roche: "Som aquí per passar-ho bé"
La nota de la FCF habla de que viene a "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya". Me gusta y me pone. ¡Victoriano viene a Catalunya "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya"!. No analiza la española pero sí que viene a Catalunya a "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya".! ¿Quién ata a esa mosca por el rabo?.
Bueno, será un jueves 'guapo', 'guapo'. Iremos a la calle sicilia para "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya" y a ver si nos explica Victoriano, siempre generoso verbal donde los haya, cómo es posible que nuestro arbitraje catalán sólo tenga a UNO entre los elegidos, claro que para tener a Alvarez más vale no tener ninguno. Es una buena ocasión para preguntarle si Alfons va a ir a la 'nevera' o le va a hacer internacional. Es una buena ocasión para decirle que si no siente vergüenza , mucha vergüenza, porque le recordaremos que, mientras que al presidente del Comité Catalán, César Ochoa le eligen las urnas, a él le designa a dedo Ángel Villar.
Lo dicho, ¡grande Campoy! Hasta Victoriano se 'rinde' y va a la calle sicilia y lleva de su mano a su junta directiva. ¿Veré a mi también admirado y respetado José María Enriquez Negreira en la calle sicilia? Ya lo dijo Roche: "Som aquí per passar-ho bé"
Els 'honorífics' Laporta i Sánchez Llibre fan campana
Interessant reunió a la Federació Catalana de futbol amb la Copa Catalunya com a gran protagonista. Quina emoció! Hi eren GAIREBÉ tots. Anem amb la llista: el president, Ricard Campoy, el vicepresident primer, Jesús Farga, el secretari general Albert Baza per part de la Federació Catalana de Futbol; en representació del FC Barcelona, el vicepresident esportiu, Rafael Yuste, el president del Barça Atlètic, Jacint Borràs, i el secretari tècnic, Txiki Begiristain; l’Espanyol és representat pel seu director general, Pedro Tomás; pel Girona, el seu president, Josep Gusó, acompanyat de la seva gerent, Lidia Cantarero; i per part del Nàstic de Tarragona, hi han assistit el seu president, Xavier Salvadó, i el director general esportiu, Antoni Pinilla. INCREÏBLE¡¡¡¡¡¡¡¡
Això són ganes de buscar solucions. Si no les troben ells, qui les hauria de trobar? Diran que sóc especialista en la crítica i fins a poden tenir raó, però a mi em segueix semblant lamentable que els vicepresidents 'HONORÍFICS' facin campanes, s'escaquegin i es justifiquin amb altres directius o executius. O és que perquè es tracta de FC Barcelona i RCD Espanyol estan per sobre dels altres?
Lamentable, encara que jo li suggereixo que només juguin Barça i Espanyol. Tots els altres no importen, de debò encara que no els costi un duro. Per cert, president Campoy, tampoc hauria anat malament que s'hi hagués passat la secretària general d'esports de la Generalitat, Anna Pruna o fins i tot aquest tros de seleccionador (Pere Gratacós) que s'acomiadarà al Nadal?
Això són ganes de buscar solucions. Si no les troben ells, qui les hauria de trobar? Diran que sóc especialista en la crítica i fins a poden tenir raó, però a mi em segueix semblant lamentable que els vicepresidents 'HONORÍFICS' facin campanes, s'escaquegin i es justifiquin amb altres directius o executius. O és que perquè es tracta de FC Barcelona i RCD Espanyol estan per sobre dels altres?
Lamentable, encara que jo li suggereixo que només juguin Barça i Espanyol. Tots els altres no importen, de debò encara que no els costi un duro. Per cert, president Campoy, tampoc hauria anat malament que s'hi hagués passat la secretària general d'esports de la Generalitat, Anna Pruna o fins i tot aquest tros de seleccionador (Pere Gratacós) que s'acomiadarà al Nadal?
No és el Torneig de la Galeta, és el TORNEIG CAGANER
La Federació Catalana de Futbol ha començat les reunions per a millorar (?) el format de la Copa Catalunya. Fins ara, jo qualificava aquesta competició que malmet -sí, amic Campoy, malmet- el nom del país com el Torneig de la Galeta Catalana. Potser és massa bona denominació pel que s'acosta, un cop llegits els acords als quals s'han arribat a la primera presa de contacte. La millor denominació per aquesta competició, ara que s'acosten també aquestes 
dates entranyables nadalenques, és la del TORNEIG CAGANER.
Sí, amics. El TORNEIG CAGANER DE FUTBOL, auspiciat pels grans caganers del futbol català, que dirigeixen la Federació Catalana de Futbol. Caganers, perquè -i perdoneu-me l'expressió- s'han cagat als calçotets, amb una tifarada que enflairarà tot el nostre estimat futbol català. S'han cagat als calçotets quan els 'grans', els equips que s'han rigut d'aquest torneig, els equips que han presentat un grepat -si no tot l'equip- de jugadors dels seus filials a la darrera edició, han EXIGIT que les fases finals es juguin en terrenys de gespa natural perquè les seves estrelletes no es trenquin.
Aquesta és la gran conclussió! Quina gran idea! Fins ara, almenys la fase final era -o hauria de ser- la festa per un club modest al qual aquesta mateixa Federació Catalana (on vostè, amic Campoy, ja era vicepresident malgrat que el president fos Roche) va animar al seu moment perquè canviés la superfície del camp. Manlleu, Sant Andreu i tants altres que disposaven d'un camp de gespa natural es van apuntar a la superfície homologada per la FIFA, però no reconeguda per FC Barcelona, RCD Espanyol, Club Gimnàstic de Tarragona i Girona FC.
Naturalment, l'amic Campoy no ha tingut a bé convocar a aquesta primera presa de contacte els representants de l'actual campió, la UE Sant Andreu, no fos cas que un d'ells alcés la veu i digués el que s'ha de dir: que en aquests moments, la superfície majoritària als camps de futbol de Catalunya és la gespa artificial i que si volen guanyar el títol català, les condicions les posa la majoria. I si no, que es quedin a casa seva i permetin que els equips que realment volen prendre part al torneig ho facin sense menyspreu de ningú. De pas, el representant andreuenc podria recordar a l'amic Campoy que 'algú' es va comprometre amb el Sant Andreu a que el Narcís Sala seria l'escenari de la fase final 2008-2009, amb motiu del centenari del club. Ja, amic Campoy, potser no va ser vostè, però el compromís és el compromís. Signat? No, potser no estava signat i era de paraula, un concepte -el de tenir paraula- que en aquesta època sembla que ja no existeix, com ha quedat palés.
Ara ja ho puc dir amb totes les lletres: La Federació Catalana de Futbol ha menyspreat a tots els clubs catalans, tret de quatre. La Federació Catalana de Futbol ha donat el cop de gràcia a aquest bodri de torneig. La Federació Catalana de Futbol ha posat per damunt de tot els interessos televisius i les ganes de tenir una final Barça-Espanyol sigui com sigui. La Federació Catalana de Futbol, en resum, ha fet el que malauradament tots esperàvem.... res de res!
Doncs potser ara és l'hora de que el futbol català també digui la seva. Senyors i senyores dirigents dels clubs de la nostra Territorial, la "millora" del torneig és que la fase final es disputi en camps de gespa natural perquè els grans juguin còmodament. Estan vostès d'acord? Creuen que aquesta és la solució? Jo, si fos dirigent d'un equip que tingués la possibilitat de disputar aquest torneig, ho tindria molt clar: el meu equip no pren part en aquesta farsa. Des d'aquí, convido a tots els clubs de Catalunya a que es retirin de la propera edició i deixin que els quatre grans se la disputin al seu flamant camp de gespa natural. Al cap i a la fí, això és l'únic que vol la Federació Catalana de Futbol. Ja ha quedat ben clar.
Amic Campoy, m'ha decebut. Pensava que lluitaria pels milers de clubs de la Territorial, però m'he equivocat. Potser perquè tinc ganes que un dia la Federació Catalana de Futbol estigui presidida per un home de futbol català, que visqui pel futbol català i que tingui respecte pel futbol català. I encara tinc la il·lusió de que un dia això es faci realitat. Però de moment, la realitat és que al carrer Sicíl·lia ja es prepara (taxan taxaaaaan) EL TORNEIG CAGANER!!!! Doncs que els hi provi, perquè la Copa Catalunya és una altra cosa.
dates entranyables nadalenques, és la del TORNEIG CAGANER.Sí, amics. El TORNEIG CAGANER DE FUTBOL, auspiciat pels grans caganers del futbol català, que dirigeixen la Federació Catalana de Futbol. Caganers, perquè -i perdoneu-me l'expressió- s'han cagat als calçotets, amb una tifarada que enflairarà tot el nostre estimat futbol català. S'han cagat als calçotets quan els 'grans', els equips que s'han rigut d'aquest torneig, els equips que han presentat un grepat -si no tot l'equip- de jugadors dels seus filials a la darrera edició, han EXIGIT que les fases finals es juguin en terrenys de gespa natural perquè les seves estrelletes no es trenquin.
Aquesta és la gran conclussió! Quina gran idea! Fins ara, almenys la fase final era -o hauria de ser- la festa per un club modest al qual aquesta mateixa Federació Catalana (on vostè, amic Campoy, ja era vicepresident malgrat que el president fos Roche) va animar al seu moment perquè canviés la superfície del camp. Manlleu, Sant Andreu i tants altres que disposaven d'un camp de gespa natural es van apuntar a la superfície homologada per la FIFA, però no reconeguda per FC Barcelona, RCD Espanyol, Club Gimnàstic de Tarragona i Girona FC.
Naturalment, l'amic Campoy no ha tingut a bé convocar a aquesta primera presa de contacte els representants de l'actual campió, la UE Sant Andreu, no fos cas que un d'ells alcés la veu i digués el que s'ha de dir: que en aquests moments, la superfície majoritària als camps de futbol de Catalunya és la gespa artificial i que si volen guanyar el títol català, les condicions les posa la majoria. I si no, que es quedin a casa seva i permetin que els equips que realment volen prendre part al torneig ho facin sense menyspreu de ningú. De pas, el representant andreuenc podria recordar a l'amic Campoy que 'algú' es va comprometre amb el Sant Andreu a que el Narcís Sala seria l'escenari de la fase final 2008-2009, amb motiu del centenari del club. Ja, amic Campoy, potser no va ser vostè, però el compromís és el compromís. Signat? No, potser no estava signat i era de paraula, un concepte -el de tenir paraula- que en aquesta època sembla que ja no existeix, com ha quedat palés.
Ara ja ho puc dir amb totes les lletres: La Federació Catalana de Futbol ha menyspreat a tots els clubs catalans, tret de quatre. La Federació Catalana de Futbol ha donat el cop de gràcia a aquest bodri de torneig. La Federació Catalana de Futbol ha posat per damunt de tot els interessos televisius i les ganes de tenir una final Barça-Espanyol sigui com sigui. La Federació Catalana de Futbol, en resum, ha fet el que malauradament tots esperàvem.... res de res!
Doncs potser ara és l'hora de que el futbol català també digui la seva. Senyors i senyores dirigents dels clubs de la nostra Territorial, la "millora" del torneig és que la fase final es disputi en camps de gespa natural perquè els grans juguin còmodament. Estan vostès d'acord? Creuen que aquesta és la solució? Jo, si fos dirigent d'un equip que tingués la possibilitat de disputar aquest torneig, ho tindria molt clar: el meu equip no pren part en aquesta farsa. Des d'aquí, convido a tots els clubs de Catalunya a que es retirin de la propera edició i deixin que els quatre grans se la disputin al seu flamant camp de gespa natural. Al cap i a la fí, això és l'únic que vol la Federació Catalana de Futbol. Ja ha quedat ben clar.
Amic Campoy, m'ha decebut. Pensava que lluitaria pels milers de clubs de la Territorial, però m'he equivocat. Potser perquè tinc ganes que un dia la Federació Catalana de Futbol estigui presidida per un home de futbol català, que visqui pel futbol català i que tingui respecte pel futbol català. I encara tinc la il·lusió de que un dia això es faci realitat. Però de moment, la realitat és que al carrer Sicíl·lia ja es prepara (taxan taxaaaaan) EL TORNEIG CAGANER!!!! Doncs que els hi provi, perquè la Copa Catalunya és una altra cosa.
divendres, 24 d’octubre del 2008
Altre 'Medalla' per Jordi
Era un adéu anunciat. La dimissió d'Albert Navas és el més positiu que ha fet desde que va arribar per assumir la gerència d'una Fundació on només existeixen clarobscurs i en la qual el president de la Federació Catalana, Ricard Campoy, està obligat a rendir comptes a tots els clubs catalans d'una herència calamitosa per part de Jordi Roche.
De Navas no tinc res més a dir. L'hi ho vaig dir tot quan manava. Ara només desitjar-li el bo i millor, no sé si com a gerent de futures Fundacions -tot és possible-, com a advocat -desconec si ha exercit alguna vegada- o com a secretari d'alguna “república”. Això no ho explicaré. Si vol fer-ho ell, que ho faci, encara que Catalunya, malgrat que a uns quants es pesi, encara no és una República.
Ves per on que si al final el controvertit Miguel García, SÍ!, en Miguel García, tenia raó quan li va preguntar a Jordi Roche pels números de la Fundació i aquest li va cridar 'impresentable'?! L'hi ho vam explicar en el seu moment i els companys de junta van decidir que era millor lliurar-li una Medalla al 'nen' de Girona, que no pas censurar-li una gestió que, d'altra banda, desconeixien tots. Bé, gairebé tots. Navas, Buscail, Ruiz, López.... tots aquests sí que ho sabien. Si n'hi ha més, que em perdonin.
De Navas no tinc res més a dir. L'hi ho vaig dir tot quan manava. Ara només desitjar-li el bo i millor, no sé si com a gerent de futures Fundacions -tot és possible-, com a advocat -desconec si ha exercit alguna vegada- o com a secretari d'alguna “república”. Això no ho explicaré. Si vol fer-ho ell, que ho faci, encara que Catalunya, malgrat que a uns quants es pesi, encara no és una República.
Ves per on que si al final el controvertit Miguel García, SÍ!, en Miguel García, tenia raó quan li va preguntar a Jordi Roche pels números de la Fundació i aquest li va cridar 'impresentable'?! L'hi ho vam explicar en el seu moment i els companys de junta van decidir que era millor lliurar-li una Medalla al 'nen' de Girona, que no pas censurar-li una gestió que, d'altra banda, desconeixien tots. Bé, gairebé tots. Navas, Buscail, Ruiz, López.... tots aquests sí que ho sabien. Si n'hi ha més, que em perdonin.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Roche: “Som aquí per passar-ho bé”
El passat dimarts 14 d'octubre va fer tres anys desde que la secretaria General de l'Esport va admetre el triomf de Jordi Roche després de la convocatòria a les urnes per a la presidència de la Federació Catalana de futbol. Tres anys després, la FCF és sota la presidència d'en Ricard Campoy i amb un futur electoral que se situa al juliol del 2009, encara que ningú s'ha pronunciat d'una manera definitiva al respecte. Qui s'enrecorda de Roche?
Les paraules de l'expresident, que va marxar per voluntat pròpia i per unes raons que ara es desconeixen, encara ressonen a la memòria del futbol català, tot i que sembla que l'expresident sigui només història i ni Ricard Campoy ni la seva junta s'han decidit a mostrar els veritables números de la Federació als seus clubs. Roche va prometre i va dir el passat vuit d'octubre amb 553 vots al sarró: "La FCF és la casa del futbol català i no estalviaré esforços per tal d'aconseguir la unitat, la qual cosa no vol dir que en un determinat moment no hi pugui haver legítimes discrepàncies”. “Per fer país la Federació Catalana necessita de la col.laboració de les dues entitats més importants de Catalunya (Barça i Espanyol) i crec sincerament que per donar prestigi a la Copa Catalunya podrem comptar amb Barça i Espanyol, així com els seus jugadors per al partit de desembre de la 'selecció'".”No ens hem de deixar portar per la victòria i el nostre gran triomf és la construcció d'una societat futura més plural, respectuosa i alegre. Som aquí per ser optimistes, per passar-ho bé i fer la vida més alegre i feliç. Gaudir, de l'esport i del futbol”.
Més paraules que cal tenir presents en la història de la Federació Catalana. Roche, en estat pur. “Compto amb tothom en aquesta etapa on ha entrat aire fresc a la FCF. Faré una política de portes obertes i ara s'ha d'expandir la il·lusió per tot el territori. Hem de fer pinya, com els castellers, amb la Federació. Tots aquells qui estimeu el futbol us podeu sentir identificats amb la nova gestió i hi teniu un lloc. No us defraudaré; tinc un repte i un somni. Farem un païs més ric i alegre i el futbol és fonamental. Totes les inquietuds dels presidents hi tindran cabuda i tots ells participaran de la nova FCF que s'aproxima”. "Podem tenir un gran president i una gran junta directiva, però fa falta el recolzament de tothom. Això és un gran somni que s'ha fet per fi realitat. Com diria en Serrat, avui és un gran dia. No ha perdut ningú i l'únic que ha guanyat és el futbol català. Les properes generacions no ens perdonarien que no fèssim alguna cosa per a això”.
I, com a colofó a tres anys inoblidables, atenció a les paraules del Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, el passat 10 d'octubre del 2005, perquè van ser molt premonitòries.”El futbol català ha decidit regenerar-se a ell mateix”.
Les paraules de l'expresident, que va marxar per voluntat pròpia i per unes raons que ara es desconeixen, encara ressonen a la memòria del futbol català, tot i que sembla que l'expresident sigui només història i ni Ricard Campoy ni la seva junta s'han decidit a mostrar els veritables números de la Federació als seus clubs. Roche va prometre i va dir el passat vuit d'octubre amb 553 vots al sarró: "La FCF és la casa del futbol català i no estalviaré esforços per tal d'aconseguir la unitat, la qual cosa no vol dir que en un determinat moment no hi pugui haver legítimes discrepàncies”. “Per fer país la Federació Catalana necessita de la col.laboració de les dues entitats més importants de Catalunya (Barça i Espanyol) i crec sincerament que per donar prestigi a la Copa Catalunya podrem comptar amb Barça i Espanyol, així com els seus jugadors per al partit de desembre de la 'selecció'".”No ens hem de deixar portar per la victòria i el nostre gran triomf és la construcció d'una societat futura més plural, respectuosa i alegre. Som aquí per ser optimistes, per passar-ho bé i fer la vida més alegre i feliç. Gaudir, de l'esport i del futbol”.
Més paraules que cal tenir presents en la història de la Federació Catalana. Roche, en estat pur. “Compto amb tothom en aquesta etapa on ha entrat aire fresc a la FCF. Faré una política de portes obertes i ara s'ha d'expandir la il·lusió per tot el territori. Hem de fer pinya, com els castellers, amb la Federació. Tots aquells qui estimeu el futbol us podeu sentir identificats amb la nova gestió i hi teniu un lloc. No us defraudaré; tinc un repte i un somni. Farem un païs més ric i alegre i el futbol és fonamental. Totes les inquietuds dels presidents hi tindran cabuda i tots ells participaran de la nova FCF que s'aproxima”. "Podem tenir un gran president i una gran junta directiva, però fa falta el recolzament de tothom. Això és un gran somni que s'ha fet per fi realitat. Com diria en Serrat, avui és un gran dia. No ha perdut ningú i l'únic que ha guanyat és el futbol català. Les properes generacions no ens perdonarien que no fèssim alguna cosa per a això”.
I, com a colofó a tres anys inoblidables, atenció a les paraules del Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, el passat 10 d'octubre del 2005, perquè van ser molt premonitòries.”El futbol català ha decidit regenerar-se a ell mateix”.
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Campoy, Roche, los profesionales y tirar de la manta
Ricard Campoy lleva ya cuatro meses al frente de la Federació. Bueno, tres meses ya que Agosto se lo damos de vacaciones aunque no debería ser así. Tengo que admitir que esperaba mucho más de la llegada de Campoy a la FCF, quizá sea 'mi' error, pero esperaba, especialmente, una rueda de prensa donde se informara puntualmente de las consecuencias de una auditoría que podría dejar al 'mejor presidente de la historia de la Federació' (aún no se ha ido el 'pelota' de la junta?) en una situación ¿delicada?¿comprometida?. ¡Cómo os atreváis a presentar una demanda contra Roche .... nos encontraremos! le dijo un ex secretari general de l'Esport a Campoy y Campoy negó.
Aún recuerdo una de las primeras ruedas de prensa del 'mejor presidente de la historia de la Federació' en pleno lanzamiento mediático antes de que el Tribunal Català del Esport le negara, al igual que a Jaume Roura, un campaña demasiado impresentable como para admitirla. La pena fue que el fútbol catalán se podría haber librado de dos 'pájaros' con el mismo tiro. Allá el TCE y allá quienes votaron al inefable 'aprendiz' de Girona.
Pero la llegada de Campoy, cual gol por la escuadra a Roche, tenía que llevar consigo un repaso adecuado y PÚBLICO de una herencia que, aún no entiendo, por qué no se quiere desvelar. Campoy viaja por Catalunya entregando Copas y más Copas mientras los empleados de la Federació -lo siento por algunos pero los empleados de la Federació respetan a Campoy-, decía, que los empleados de la FCF esperan algo más que un gesto con todos aquellos profesionales que llegaron con todo su 'talento' por delante, con nóminas escandalosas (algunas vía Fundación) y aquí no pasa nada.
Dicen que la Fundació no tiene un euro, que han tenido problemas para pagar sueldos porque no hay ingresos, que el traslado del ¿gerente? Navas y su pequeña compañía a la calle sicilia es inmediato, que el director de comunicación sólo ha quedado para aguantar broncas y redactar noticias donde se destaque su presencia .-la última: visita y cena a la UFEC, para eso hemos quedado-. Claro que también tenía que acudir el decatleta-triatleta, a su vez director general. Era una buena oportunidad para explicar a muchos como la final de la Copa Catalunya 'sólo' se traduce en 50.000 euros o por qué aún el Palamós debe la anterior.
Es el mundo al revés. De verdad. Y lo miro con paciencia, con respeto y con infinita generosidad. Si Campoy dice que tirará de la manta, tirará. Mi pregunta, querido /RicardRicardo, es si habrá manta cuando te decidas porque ahora con las 'promesas', que ni tú te crees, de Villar estamos ciegos. Y a tí (usted, presidente) le podrán decir muchas cosas (probarlas es otra historia) pero, si alguien le engaña, es porque usted (tú), presidente, quieres. Tus empleados esperan gestos, DE VERDAD y que ponga a cada uno en su sitio. Y lo esperan: ¡¡¡YA!!!
Aún recuerdo una de las primeras ruedas de prensa del 'mejor presidente de la historia de la Federació' en pleno lanzamiento mediático antes de que el Tribunal Català del Esport le negara, al igual que a Jaume Roura, un campaña demasiado impresentable como para admitirla. La pena fue que el fútbol catalán se podría haber librado de dos 'pájaros' con el mismo tiro. Allá el TCE y allá quienes votaron al inefable 'aprendiz' de Girona.
Pero la llegada de Campoy, cual gol por la escuadra a Roche, tenía que llevar consigo un repaso adecuado y PÚBLICO de una herencia que, aún no entiendo, por qué no se quiere desvelar. Campoy viaja por Catalunya entregando Copas y más Copas mientras los empleados de la Federació -lo siento por algunos pero los empleados de la Federació respetan a Campoy-, decía, que los empleados de la FCF esperan algo más que un gesto con todos aquellos profesionales que llegaron con todo su 'talento' por delante, con nóminas escandalosas (algunas vía Fundación) y aquí no pasa nada.
Dicen que la Fundació no tiene un euro, que han tenido problemas para pagar sueldos porque no hay ingresos, que el traslado del ¿gerente? Navas y su pequeña compañía a la calle sicilia es inmediato, que el director de comunicación sólo ha quedado para aguantar broncas y redactar noticias donde se destaque su presencia .-la última: visita y cena a la UFEC, para eso hemos quedado-. Claro que también tenía que acudir el decatleta-triatleta, a su vez director general. Era una buena oportunidad para explicar a muchos como la final de la Copa Catalunya 'sólo' se traduce en 50.000 euros o por qué aún el Palamós debe la anterior.
Es el mundo al revés. De verdad. Y lo miro con paciencia, con respeto y con infinita generosidad. Si Campoy dice que tirará de la manta, tirará. Mi pregunta, querido /RicardRicardo, es si habrá manta cuando te decidas porque ahora con las 'promesas', que ni tú te crees, de Villar estamos ciegos. Y a tí (usted, presidente) le podrán decir muchas cosas (probarlas es otra historia) pero, si alguien le engaña, es porque usted (tú), presidente, quieres. Tus empleados esperan gestos, DE VERDAD y que ponga a cada uno en su sitio. Y lo esperan: ¡¡¡YA!!!
divendres, 17 d’octubre del 2008
Pèssima gestió de Buscail
Tal com vam avançar el passat 9 d'octubre, Televisió de Catalunya té decidit abonar 50.000 euros per l'emissió de la XX Copa Catalunya de futbol que van disputar a Sant Carles de la Ràpita, RCD Espanyol i Sant Andreu.
Atès que el director general de la FCF, Pol Buscail, no va plasmar en un contracte les inicials negociacions (es va parlar d'una xifra entre 75.000 i 125.000 euros), la Federació tancarà un altre gran ‘èxit’ de gestió. La gran final val el que val, segons jugui qui jugui, i aquí no valen altres sortides excepte tenir signats els contractes.Felicitats!
Atès que el director general de la FCF, Pol Buscail, no va plasmar en un contracte les inicials negociacions (es va parlar d'una xifra entre 75.000 i 125.000 euros), la Federació tancarà un altre gran ‘èxit’ de gestió. La gran final val el que val, segons jugui qui jugui, i aquí no valen altres sortides excepte tenir signats els contractes.Felicitats!
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Si Llebaría 'raja', algo muy malo pasa
Duras declaraciones del entrenador del Gavà, Toni Llebaría, a nuestro querido compañero Albert Ruart al Sport. Una 'rajada' en toda la regla. Si Toni se queja, ese césped tiene que estar para que se loo coma los leones, bueno, los leones o las cabras. Ese pedazo de instalación ¿no es municipal? ¿Acaso el presidente Maniega no viene de la 'Casa Grand'? Y no lo digo porque esa razón tenga que suponer un enchufe mayor aunque me cuesta mucho creer que el Ayuntamiento de esa ciudad olvide unas obligaciones que siempre ha cumplido. Aunque, si tengo que ser sincero, se fue, aunque sea a medias, Ródenas y ya empezamos a escuchar problemas de impagos y otras miserias. Tranquilo, Toni, todo tiene solución y, si no es así, le dices a tu alcalde que entre él.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Al final, García tendrá razón
Leo con gran atención las declaraciones de Josep Llaó al diario Sport. Y, cuanto más leo a Llaó (cliente nuestro en la web con Tecnitramo), estoy empezando a darle vuelta a dos cosas: 1) eso de hablar de la Fundació y del gasto del 80% de los ingresos de la Fundació está muy bien pero hay que seguir investigándolo hasta el final. Que yo sepa, aunque no sepa nada, el 'mejor presidente de la historia de la Federació Catalana' siempre se ha vanagloriado de 'su' Fundació, de los ingresos de 'su' Fundació y de los empleados de 'su' Fundació.
Incluso al todavía gerente (Navas) lo vio en sus sueños como su sucesor. Bien, ahora resulta que no es así y Llaó también 'raja' de esa Fundació. Algún día nos enteraremos de cositas. Por ahora, ya está bien que alguien hable, aparte de Miguel García. ¿Se acuerdan cuando sacó el asunto en junta directiva y el 'mejor presidente de la historia de la Federació Catalana'saltó como un león, ahora reconvertido en 'gatito'?. ¿No se acuerdan? Bueno, se lo recordamos. Por cierto, Roche: cuando quieras y como quieras hablamos públicamente de 'tu' Fundació.
Y punto 2) Mantengo que, si Campoy se presenta a la presidencia cometerá un grave error pero no porque tenga 74 años ú 89 sino porque no tiene ninguna necesidad de seguir escuchando indirectas cobardes. En 40 años nadie ha denunciado ninguna maniobra irregular de Campoy. Ni los medios hemos sido capaces, ni hábiles, ni listos para pillarle en ningún renuncio. Ni siquiera sus más acérrimos rivales. Por eso creo que, aunque se volviera a equivocar al declarar a 'El9' que se presentará, " lo haré si lo hace algún salvador de la patria", igual hasta me gustaría contemplar el espectáculo.
Incluso al todavía gerente (Navas) lo vio en sus sueños como su sucesor. Bien, ahora resulta que no es así y Llaó también 'raja' de esa Fundació. Algún día nos enteraremos de cositas. Por ahora, ya está bien que alguien hable, aparte de Miguel García. ¿Se acuerdan cuando sacó el asunto en junta directiva y el 'mejor presidente de la historia de la Federació Catalana'saltó como un león, ahora reconvertido en 'gatito'?. ¿No se acuerdan? Bueno, se lo recordamos. Por cierto, Roche: cuando quieras y como quieras hablamos públicamente de 'tu' Fundació.
Y punto 2) Mantengo que, si Campoy se presenta a la presidencia cometerá un grave error pero no porque tenga 74 años ú 89 sino porque no tiene ninguna necesidad de seguir escuchando indirectas cobardes. En 40 años nadie ha denunciado ninguna maniobra irregular de Campoy. Ni los medios hemos sido capaces, ni hábiles, ni listos para pillarle en ningún renuncio. Ni siquiera sus más acérrimos rivales. Por eso creo que, aunque se volviera a equivocar al declarar a 'El9' que se presentará, " lo haré si lo hace algún salvador de la patria", igual hasta me gustaría contemplar el espectáculo.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Si jo fos president...
Ha acabat la Copa Catalunya amb una gran notícia pel futbol modest: el triomf de la UE Sant Andreu. Ha acabat una nova edició del torneig de la galeta catalana, on els grans s'han rigut dels petits com mai, per desgràcia dels organitzadors del torneig i els de la fase final, que esperaven una altra mena de festa.
La Copa Catalunya l'ha guanyat l'equip que més ho mereixia. S'ha carregat a tots els 'grans', clubs que han passat absolutament d'aquesta competició. Primer, va eliminar el Badalona al Narcís Sala. Després al Cassà (ai, no, perdó, al Girona). Després a La Pobla de Mafumet (ai, no, perdó, al Nàstic). Després, al Barça Atlètic (ai, no, perdó, al FC Barcelona). I per acabar, a l'Espanyol 'AB' (ai, no, perdó, al RCD Espanyol).
El Sant Andreu ha fet el que tocava i ho ha fet molt bé. Ha fet fora del torneig els clubs que mereixerien una expulsió de per vida (i no parlo del Badalona). És campió amb totes les de la llei i ha de rebre l'homenatge per assolir aquesta fita. Però ja sabem tots quin serà l'homenatge que li donarà la Federació Catalana a la propera edició.
Perquè ara toca parla de 'reformes', de canviar el sistema de competició, de fer la Copa Catalunya més atractiva i d'aconseguir que els grans no portin els seus filials. I el Sant Andreu? Rebrà l'honor d'entrar en competició a les darreres rondes o, com em temo, haurà de defensar el seu títol entrant a la primera ronda de competició, en cas que enguany no jugui la promoció d'ascens a Segona A? A més, podrà organitzar la fase final tal com estava previst o veurà com aquesta se'n va cap a un camp amb gespa natural perquè vinguin les grans estrelles del futbol català que enguany no han aparegut per Sant Carles de la Ràpita?
Crec que la resposta ja la sabeu. A la Federació Catalana de Futbol (i a Televisió de Catalunya, de pas) només l'interessa -almenys fins ara- una final Barça-Espanyol. I, com ja vaig dir en un altre article, ja pot ser al capdavant de la FCF Puyol (Antoni, no Carles), Roura, Roche, Campoy o El Bombero Torero. Això va per tots els que ara aixequen la veu queixant-se del sistema de competició carregant contra Campoy. Carregar contra l'anterior president (per deixar el 'nyap' com estava) no està ben vist, és clar...
I ara, emularé el plorat Fernando García Tola i diré: Si jo fos president... Si jo fos president, decidiria que si el Barça i l'Espanyol van directament a les semifinals, el Sant Andreu també, com a vigent campió. La història és plena de modestos que no van rebre tal honor i van ser obligats a començar de zero per defensar el seu títol (Europa, Balaguer, Terrassa...). Cal fer justícia i si el que volem és que Barça i Espanyol tinguin una prioritat, el campió també la mereix.
Si jo fos president, però, canviaria el sistema de competició de debó. I la separaria en dues competicions diferentes. Faria una Copa Catalunya 'Open', que es jugués durant tota la temporada entre setmana, on podrien participar clubs des de la Segona A fins a la Tercera Territorial, amb una inscripció limitada i amb l'obligatorietat de jugar el torneig, entenent que qui es retirés, no podria tornar a participar en cinc anys. A les primeres eliminatòries jugarien els equips de Primera a Tercera Territorial, i anirien entrant de forma paulatina els de Preferent, Primera Catalana, Tercera, Segona B i Segona A (mai a semifinals, sinó, com a mínim, a vuitens). Al final, quedarien quatre equips, els quals jugarien una mena de 'final four' en un dimarts i dimecres del mes de juny, emesa en directe per Televisió de Catalunya. El campió conqueriria la Copa Catalunya.
A la pretemporada, cercaria dues dates possibles per tal de disputar la Supercopa de Catalunya. Si Barça i/o Espanyol juguen competicions europees, hauria de ser la setmana del mig (entre els partits d'anada i de tornada). Millor en cap de setmana que entre setmana, tot i que també pot haver l'inconvenient de la Supercopa d'Espanya, però tot és negociable. Emparellaria Barça i Espanyol amb els dos finalistes de la Copa Catalunya i faria que es juguesin semifinals i final en un marge de dos dies. D'aquesta manera, el futbol català tindria un campió REAL i un supercampió de debó, amb els grans jugant amb els seus primers equips.
Aquesta Supercopa de Catalunya aniria en funció dels clubs catalans a Primera Divisió que, de moment, només són dos. Si fossin tres, només entraria el campió de la Copa Catalunya. Si fossin quatre (ho arribarem a veure?), hi hauria una eliminatòria prèvia entre els dos darrers classificats a la Lliga de la temporada anterior, o bé amb el darrer classificat i el que acaba de pujar de Segona A.
Si jo fos president, en definitiva, buscaria una solució que no passi pel que ara vivim. Perquè, desenganyem-nos, els grans no volen jugar aquest torneig. I si no el volen jugar, millor inventar-se un altre torneig. Amic Campoy, la pilota és a la seva teulada. Però si decideix no reformar la competició, no oblidi que el campió és el Sant Andreu. No cometi la mateixa errada dels seus predecessors, encara que estigui temptat.
La Copa Catalunya l'ha guanyat l'equip que més ho mereixia. S'ha carregat a tots els 'grans', clubs que han passat absolutament d'aquesta competició. Primer, va eliminar el Badalona al Narcís Sala. Després al Cassà (ai, no, perdó, al Girona). Després a La Pobla de Mafumet (ai, no, perdó, al Nàstic). Després, al Barça Atlètic (ai, no, perdó, al FC Barcelona). I per acabar, a l'Espanyol 'AB' (ai, no, perdó, al RCD Espanyol).
El Sant Andreu ha fet el que tocava i ho ha fet molt bé. Ha fet fora del torneig els clubs que mereixerien una expulsió de per vida (i no parlo del Badalona). És campió amb totes les de la llei i ha de rebre l'homenatge per assolir aquesta fita. Però ja sabem tots quin serà l'homenatge que li donarà la Federació Catalana a la propera edició.
Perquè ara toca parla de 'reformes', de canviar el sistema de competició, de fer la Copa Catalunya més atractiva i d'aconseguir que els grans no portin els seus filials. I el Sant Andreu? Rebrà l'honor d'entrar en competició a les darreres rondes o, com em temo, haurà de defensar el seu títol entrant a la primera ronda de competició, en cas que enguany no jugui la promoció d'ascens a Segona A? A més, podrà organitzar la fase final tal com estava previst o veurà com aquesta se'n va cap a un camp amb gespa natural perquè vinguin les grans estrelles del futbol català que enguany no han aparegut per Sant Carles de la Ràpita?
Crec que la resposta ja la sabeu. A la Federació Catalana de Futbol (i a Televisió de Catalunya, de pas) només l'interessa -almenys fins ara- una final Barça-Espanyol. I, com ja vaig dir en un altre article, ja pot ser al capdavant de la FCF Puyol (Antoni, no Carles), Roura, Roche, Campoy o El Bombero Torero. Això va per tots els que ara aixequen la veu queixant-se del sistema de competició carregant contra Campoy. Carregar contra l'anterior president (per deixar el 'nyap' com estava) no està ben vist, és clar...
I ara, emularé el plorat Fernando García Tola i diré: Si jo fos president... Si jo fos president, decidiria que si el Barça i l'Espanyol van directament a les semifinals, el Sant Andreu també, com a vigent campió. La història és plena de modestos que no van rebre tal honor i van ser obligats a començar de zero per defensar el seu títol (Europa, Balaguer, Terrassa...). Cal fer justícia i si el que volem és que Barça i Espanyol tinguin una prioritat, el campió també la mereix.
Si jo fos president, però, canviaria el sistema de competició de debó. I la separaria en dues competicions diferentes. Faria una Copa Catalunya 'Open', que es jugués durant tota la temporada entre setmana, on podrien participar clubs des de la Segona A fins a la Tercera Territorial, amb una inscripció limitada i amb l'obligatorietat de jugar el torneig, entenent que qui es retirés, no podria tornar a participar en cinc anys. A les primeres eliminatòries jugarien els equips de Primera a Tercera Territorial, i anirien entrant de forma paulatina els de Preferent, Primera Catalana, Tercera, Segona B i Segona A (mai a semifinals, sinó, com a mínim, a vuitens). Al final, quedarien quatre equips, els quals jugarien una mena de 'final four' en un dimarts i dimecres del mes de juny, emesa en directe per Televisió de Catalunya. El campió conqueriria la Copa Catalunya.
A la pretemporada, cercaria dues dates possibles per tal de disputar la Supercopa de Catalunya. Si Barça i/o Espanyol juguen competicions europees, hauria de ser la setmana del mig (entre els partits d'anada i de tornada). Millor en cap de setmana que entre setmana, tot i que també pot haver l'inconvenient de la Supercopa d'Espanya, però tot és negociable. Emparellaria Barça i Espanyol amb els dos finalistes de la Copa Catalunya i faria que es juguesin semifinals i final en un marge de dos dies. D'aquesta manera, el futbol català tindria un campió REAL i un supercampió de debó, amb els grans jugant amb els seus primers equips.
Aquesta Supercopa de Catalunya aniria en funció dels clubs catalans a Primera Divisió que, de moment, només són dos. Si fossin tres, només entraria el campió de la Copa Catalunya. Si fossin quatre (ho arribarem a veure?), hi hauria una eliminatòria prèvia entre els dos darrers classificats a la Lliga de la temporada anterior, o bé amb el darrer classificat i el que acaba de pujar de Segona A.
Si jo fos president, en definitiva, buscaria una solució que no passi pel que ara vivim. Perquè, desenganyem-nos, els grans no volen jugar aquest torneig. I si no el volen jugar, millor inventar-se un altre torneig. Amic Campoy, la pilota és a la seva teulada. Però si decideix no reformar la competició, no oblidi que el campió és el Sant Andreu. No cometi la mateixa errada dels seus predecessors, encara que estigui temptat.
dissabte, 4 d’octubre del 2008
'Horas extras' para Buscail
Mis amigos empleados de la Federació Catalana de Fútbol sudan cuando leen nuestro blog. Lo entiendo ya que a mí también me pasaría. No entiendo como quien lleva apenas dos años en la dirección general pretende saber más que ellos. Claro que mis amigos empleados se olvidan que su director general, Pol Buscail, es todo un 'talento' cazado por el mejor presidente de la historia de la Federació Catalana, Jordi Roche. Así lo bautizó Ramón Bancells en un claro exceso peloteril. Lo que ha hecho o dejado de hacer Buscail en este tiempo nadie lo sabe. Sólo él sabrá cómo es posible que haya aumentado el presupuesto de personal cuando, precisamente, hay ahora menos personal en la FCF. Lo dicho, secreto de talento. Vamos a lo que vamos.
Miércoles 8 de octubre: gran final de la Copa Catalunya. En el palco estarán todos, TODOS, nuestros queridos políticos, todos aquellos que ya han logrado el pacto 'pel finançament' -le podrían haber pedido opinión a Pol-, todos, incluido el vicepresidente honorífico Joan Laporta aunque tengo dudas de si acudirá también Dani. Ya veremos., Todos quedarán retratados incluido Buscail ya que los empleados de la FCF tendrán que cobrar 'horas extras' por ese trabajo extra ¿no? O ese trabajo ¿cómo se cobra? Vienes hoy y ¿descansas mañana? ¿Y qué pasa con el trabajo de mañana se `reguntan mis amigos empleados? Tranquilos: seguro que Pol pagará, bueno la FCF pagará, esas 'horitas extras' que tan bien nos van a todos. No son ni la diezmillonésima parte de tu generoso sueldo, Pol, aunque tú, como Aladino, siempre mereces más.
De Aladino, pasopalabra. La 'genial' y torpe actuación del heredero de Roche, Israel López, en la entrega de trofeos del CP Sarrià -¡qué vista 'nen', qué vista la tuya para elegir descendencia!- es para que dejes la Federación de inmediato. Además, si no cobras ya, ¿qué haces en la FCF? Sólo pierdes el tiempo., Házme caso. Dí adiós y luego en las elecciones...... ya sabes.... un voto, dos votos, tres votos...Clink, clink....
Miércoles 8 de octubre: gran final de la Copa Catalunya. En el palco estarán todos, TODOS, nuestros queridos políticos, todos aquellos que ya han logrado el pacto 'pel finançament' -le podrían haber pedido opinión a Pol-, todos, incluido el vicepresidente honorífico Joan Laporta aunque tengo dudas de si acudirá también Dani. Ya veremos., Todos quedarán retratados incluido Buscail ya que los empleados de la FCF tendrán que cobrar 'horas extras' por ese trabajo extra ¿no? O ese trabajo ¿cómo se cobra? Vienes hoy y ¿descansas mañana? ¿Y qué pasa con el trabajo de mañana se `reguntan mis amigos empleados? Tranquilos: seguro que Pol pagará, bueno la FCF pagará, esas 'horitas extras' que tan bien nos van a todos. No son ni la diezmillonésima parte de tu generoso sueldo, Pol, aunque tú, como Aladino, siempre mereces más.
De Aladino, pasopalabra. La 'genial' y torpe actuación del heredero de Roche, Israel López, en la entrega de trofeos del CP Sarrià -¡qué vista 'nen', qué vista la tuya para elegir descendencia!- es para que dejes la Federación de inmediato. Además, si no cobras ya, ¿qué haces en la FCF? Sólo pierdes el tiempo., Házme caso. Dí adiós y luego en las elecciones...... ya sabes.... un voto, dos votos, tres votos...Clink, clink....
dijous, 2 d’octubre del 2008
Una aceituna, una almendra, una patata frita y refresco
La semana pasada recibí dos llamadas de dos presidentes del fútbol catalán ¿indignados? por la 'generosidad' mostrada a cargo de los responsables ejecutivos de la Federació Catalana de Fútbol en la Nit dels Campions de Barcelona. Más de doscientos invitados acudieron a la Sala d'Actes de l'INEFC para recoger unos trofeos más que merecidos de manos de los directivos de nuestro fútbol catalán.
Lo que no se hace, y lo digo por ese' pedazo' impresionante de director general, Pol Buscail, es regatear hasta en el mínimo y raquítico 'pica-pica' que se les ofreció a los niños, a los directivos y a quienes tuvieron a bien perder tiempo para ir a una cita que mosqueó al presidente Campoy y llenó de vergüenza ajena a más de un directivo presente. Digo 'vergüenza', ex triatleta o ex decatleta. Esto no es saber o no saber de fútbol.
Eso es ser rácano: una 'aceitunita', una 'patatita', una 'almendrita' -incluso mohina- y un refresco no lo merece ni el peor enemigo. ¡Y eso que su generoso sueldo sale del pago de esas fichas! Pero, bueno, si se trata de hacer méritos y demostrar que es un buen gestor y que su millonario sueldo se lo gana con el sudor de su poblada frente, me parece correcto.
Al día siguiente, Pol, en Girona sobraron no sólo las aceitunas sino toda una exhibición gastronómica, como tiene que ser, para nuestros campeones. No te llamaré tacaño, simplemente, diremos que la crisis también ha llegado a la Federació. Bueno, de esos números, de tus números, hablamos otro día, si todavía sigues en ese cargo. Siempre tuyo. Yo también te 'quiero'. ¡Ah! Queridos trabajadores de la calle sicilia: este año habrá comida o cena de hermandad o piscolabis en Navidad. Pol buscará recursos.
Lo que no se hace, y lo digo por ese' pedazo' impresionante de director general, Pol Buscail, es regatear hasta en el mínimo y raquítico 'pica-pica' que se les ofreció a los niños, a los directivos y a quienes tuvieron a bien perder tiempo para ir a una cita que mosqueó al presidente Campoy y llenó de vergüenza ajena a más de un directivo presente. Digo 'vergüenza', ex triatleta o ex decatleta. Esto no es saber o no saber de fútbol.
Eso es ser rácano: una 'aceitunita', una 'patatita', una 'almendrita' -incluso mohina- y un refresco no lo merece ni el peor enemigo. ¡Y eso que su generoso sueldo sale del pago de esas fichas! Pero, bueno, si se trata de hacer méritos y demostrar que es un buen gestor y que su millonario sueldo se lo gana con el sudor de su poblada frente, me parece correcto.
Al día siguiente, Pol, en Girona sobraron no sólo las aceitunas sino toda una exhibición gastronómica, como tiene que ser, para nuestros campeones. No te llamaré tacaño, simplemente, diremos que la crisis también ha llegado a la Federació. Bueno, de esos números, de tus números, hablamos otro día, si todavía sigues en ese cargo. Siempre tuyo. Yo también te 'quiero'. ¡Ah! Queridos trabajadores de la calle sicilia: este año habrá comida o cena de hermandad o piscolabis en Navidad. Pol buscará recursos.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Pere Gratacós i Félix Gimeno
M'alegra moltíssim l'arribada de Félix Gimeno a la coordinació general de les seleccions catalanes. He tingut el gust de parlar (a través de la ràdio) amb ell encara que ni el conec, però m'alegra ja que no he trobat a ningú que em digui gens en contra seu. I això, en aquest món, és una mica meravellós, no? L'únic dubte que tinc gira sobre el futur de Pere Gratacós. Té algun sentit mantenir-te en el càrrec quan t'han 'rebaixat' d'aquesta manera tan evident?
Aquesta resposta és exclusiva de Gratacós. Quan el van nomenar màxim responsable de la selecció absoluta em va alegrar la seva arribada de la mateixa manera que em vaig alegrar quan vaig/llegir/escoltar que anava a coordinar totes les seleccions. Després, el temps posa a cadascú al seu lloc. Amb tot el respecte, a Gratacós li va perdre la seva 'solidaritat' (no trobo un altre terme) amb Jordi Roche. Es va sumar al victimisme popular de l'expresident en una lluita patriota que no va servir per res ja que l’ex es va abraçar, quan li va donar la gana, amb Ángel Villar.
Però, si crec que Gratacós, hauria de dir adéu -encara que tingui contracte fins el 30 de juny- és per tot el que no va fer entorn de la selecció amateur de Catalunya. No val la pena ni recordar-nos d’això, veritat? Els xavals van haver de recórrer a la premsa per demanar uns pantalons!!! de record per defensar Catalunya. Per a això també ha d'estar un seleccionador igual que per a assabentar-se de les lleis que regeixen en tot moment. Ho dic per aquella famosa convocatòria enfront de la Comunitat Valenciana on no sabien ni el topall d'edat.
El dels cursets a Canadà, el dels múltiples viatges per tot el món em sembla fenomenal. Bé, que faci el que vulgui Gratacós encara que a mi no m'obligarien mai a anar a un lloc si crec que no hi he d’estar. O, dit d'altra manera, ningú m'hauria de dir on dec estar ja que hauria de sortir de mi fer-ho. Bona sort, bon viatge i el bo i millor per a Félix Gimeno.
divendres, 26 de setembre del 2008
Revisiones médicas, una gran mentira
Este viernes hemos hablado sobre las revisiones médicas en el fútbol catalán. En la mesa redonda de Onda Rambla han participado los doctores Lautaro Candioti y Joan Vilaseca así como el ex presidente y asesor jurñidido de la Federació Catalana, Josep Mª Vallbona y el presidente del fútbol base de L'Hospitalet, Antonio Castellano. Se han escuchado opiniones autorizadas como la de los coordinadores de Torredembarra (Josep Riambau) y Balàfia (Antonio Valdivia). Es más, hasta hemos escuchado el testimonio de un ex jugador (Xavi Vilagut) quien, a sus 26 años, ha tenido que dejar el fútbol por un problema cardíaco.
El resumen ha sido espectacular: lo de las revisiones médicas es una gran mentira. Premian más unas botas guapas o un chándal de marca que un exhaustivo examen médico. ¿Culpables? Todos. ¿Responsables? Todos, pero también ha quedado clara una cosa: si los padres, esas figuras de las que siempre 'rajan' presidentes y coordinadores, no se rascan el bolsillo, sus hijos están en peligro. No es alarmismo, es realidad. Ya no es un problema penal sino de conciencia. Reflexionen. Les dejo que lean las respuestas que el director general de la FCF, Pol Buscail, ex decathleta o ex triatleta o ex director general, nos ha facilitado, vía fax, cuando le hemos planteado 5 preguntas. Necesitó tres días para responder pero lean y, dirán conmigo, ¡Bienvenidos a Disneylandia!
CUESTIONARIO:
1.) ¿Cuántos certificados médicos de futbolistas llegaron la pasada temporada a la FCF?
RESPUESTA: 57.000 fichas Barcelones 40% de revisiones médicas comprobadas (22800)
57.000 fichas Comarcas 70% de revisiones médicas comprobadas (39900)
DE UN TOTAL DE 114.000 LICENCIAS
2.) ¿Cuántas revisiones hizo la FCF con respecto a la documentación que se entregó por parte de los clubs?
62.700 REVISIONES (22800 + 39900)
3) ¿Cuántas sanciones ha impuesto la FCF por incumplimiento de la normativa sobre revisiones médicas?
RESPUESTA: Ninguna sanción
4) ¿Cuántos certificados médicos de futbolistas se han diligenciado ya y cuántas fichas correspondientes a la temporada 2008-2009?
RESPUESTA: Como las fichas los clubs las tramitan por internet, el club rellena en el apartado médico del jugador con un número de colegiado médico. La FCF iniciarà en breve la comprobación veraz de esos certificados
5) ¿Cuál es el censo actual de la FCF? Futbolistas (añadir futbol sala), entrenadores, árbitros. RESPUESTA: 111453
Jugadores: 36 Profesionales, 22387 aficionados, 123598 juveniles, 13316 cadetes, 14163 infantiles, 13777 alevines,12898 benjamines/prebenjamines
3095 futbol femenino, 1175 futbol famenino base, 5284 futbol sala aficionado, 1781 futbol sala alevin, 512 futbol sala benjamín/prebenjamin, futbol sala femenino 1214,365 futbol sala base, 880 entrenadores, 96 entrenadores futbol sala, 1636 árbitros, 305 arbitros futbol sala,…..monitores, médicos, Auxiliares etc etc
dimarts, 23 de setembre del 2008
Contes i comptes
A poc a poc van sortint números des de la Federació Catalana de Futbol. Costa, però van sortint. El propi president de la FCF, Ricard Campoy, va admetre a Onda Rambla que les despeses de gestió (personal, lloguers i publicitat) de la Fundació superaven el 80% del pressupost. Ho va dir i ens vam sorprendre.
Els avancem una altra revelació encara que el silenci s'ha fet al carrer Sicília: en els gairebé tres anys de mandat, Roche ha augmentat un 30% la despesa en PERSONAL encara que hi ha deu treballadors menys. Contes i comptes de la Federació. Seguirem informant.
Els avancem una altra revelació encara que el silenci s'ha fet al carrer Sicília: en els gairebé tres anys de mandat, Roche ha augmentat un 30% la despesa en PERSONAL encara que hi ha deu treballadors menys. Contes i comptes de la Federació. Seguirem informant.
Un aplauso para Gramenet y Badalona
Las directivas de Gramenet y Badalona se reunirán mañana, miércoles, en una comida de hermandad antes de vivir el choque de la máxima por la noche (20.30 horas). Que sirvan estas modestas líneas para aplaudir esta iniciativa de los responsables de ambos conjuntos en tiempos donde lo que destaca es todo lo contrario. Felicidades, de verdad ,y todo un ejemplo para todos.
divendres, 19 de setembre del 2008
Alonso Conejo y Onda Rambla: doble satisfacción
Este viernes 19 es muy importante para mí. Y, se dirán ustedes, ¿a nosotros qué nos importa? Pues, si piensan así (que lo respeto y entiendo) no lean más. Digo que es o ha sido muy importante para mí porque, de alguna manera, hemos vuelto a la radio, a Onda Rambla, a la gran Onda Rambla donde ya tuvimos honor de compartir micrófono hace muchos años, y de haber podido hablar con uno de los presidentes que más me ha enseñado desde que estoy en este mundo del fútbol y sólo le he visto (y comido) una vez en toda mi vida. Ahí está Alonso Conejo, presidente del Marianao Poblet para decir si miento.
Lo de la radio ha sido maravilloso. Perdónenme. No es una 'gilipollez', de verdad. Quienes llevamos la radio en la sangre, quienes hemos sufrido todo tipo de amenazas y alegrías por decir lo que pensamos, no podemos estar con la boca cerrada cuando vemos que todos los medios de comunicación PÚBLICOS pasan de nuestro fútbol catalán y eso que tienen grandes profesionales en su nomina. No digo nada de los medios privados porque se juegan su dinero aunque aplaudo a los que, como ONDA RAMBLA, te ofrecen toda Catalunya para trabajar y hablar de fútbol catalán, algo que a los políticos sólo parece importarles cuando se juega la final de la Copa Catalunya y, especialmente, si está el Barça aunque sea lleno de jugadores filiales.
En este primer programa el presidente de la Federació Catalana, Ricard Campoy, ha dicho que en el 2006 los gastos de la Fundació de la Federació estuvieron sobre los 230.000 euros de los que un 14% fueron para ayudar a niños necesitados, un 6% de beneficio y el 80% restante para pagar gastos de gestión (empleados, alquileres, publicaciones.....) ¡Qué bestialidad! Además, nos hemos enterado que la FCF negocia con Croacia y Colombia la posibilidad de jugar en Navidad. Seguro que la semana que viene, con el asunto de las REVISIONES MÉDICAS, se dará mucho más juego. Espero sus observaciones en redaccio@futbolcatalunya.com
Voy con Alonso Conejo. Hoy he estado hablando un poco con este hombre cargado de sentido común y sencillez. No tendrá el 'glamour' de muchos colegas suyos, mejor así, pero tiene muy claro el menor común de los sentidos y esa sencillez que le hacen grande. Por eso, cuando vas a su campo, no encuentras nadie que 'raje' del 'presi'. Será por algo. Por cierto, los mejores' bocatas' del circuito catalán de fútbol están ahí. Un día cualquiera entrevistaremos a la jefa/e del bar para que nos explique sus secretos
Lo de la radio ha sido maravilloso. Perdónenme. No es una 'gilipollez', de verdad. Quienes llevamos la radio en la sangre, quienes hemos sufrido todo tipo de amenazas y alegrías por decir lo que pensamos, no podemos estar con la boca cerrada cuando vemos que todos los medios de comunicación PÚBLICOS pasan de nuestro fútbol catalán y eso que tienen grandes profesionales en su nomina. No digo nada de los medios privados porque se juegan su dinero aunque aplaudo a los que, como ONDA RAMBLA, te ofrecen toda Catalunya para trabajar y hablar de fútbol catalán, algo que a los políticos sólo parece importarles cuando se juega la final de la Copa Catalunya y, especialmente, si está el Barça aunque sea lleno de jugadores filiales.
En este primer programa el presidente de la Federació Catalana, Ricard Campoy, ha dicho que en el 2006 los gastos de la Fundació de la Federació estuvieron sobre los 230.000 euros de los que un 14% fueron para ayudar a niños necesitados, un 6% de beneficio y el 80% restante para pagar gastos de gestión (empleados, alquileres, publicaciones.....) ¡Qué bestialidad! Además, nos hemos enterado que la FCF negocia con Croacia y Colombia la posibilidad de jugar en Navidad. Seguro que la semana que viene, con el asunto de las REVISIONES MÉDICAS, se dará mucho más juego. Espero sus observaciones en redaccio@futbolcatalunya.com
Voy con Alonso Conejo. Hoy he estado hablando un poco con este hombre cargado de sentido común y sencillez. No tendrá el 'glamour' de muchos colegas suyos, mejor así, pero tiene muy claro el menor común de los sentidos y esa sencillez que le hacen grande. Por eso, cuando vas a su campo, no encuentras nadie que 'raje' del 'presi'. Será por algo. Por cierto, los mejores' bocatas' del circuito catalán de fútbol están ahí. Un día cualquiera entrevistaremos a la jefa/e del bar para que nos explique sus secretos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)