La Federació Catalana de Futbol ha començat les reunions per a millorar (?) el format de la Copa Catalunya. Fins ara, jo qualificava aquesta competició que malmet -sí, amic Campoy, malmet- el nom del país com el Torneig de la Galeta Catalana. Potser és massa bona denominació pel que s'acosta, un cop llegits els acords als quals s'han arribat a la primera presa de contacte. La millor denominació per aquesta competició, ara que s'acosten també aquestes dates entranyables nadalenques, és la del TORNEIG CAGANER.
Sí, amics. El TORNEIG CAGANER DE FUTBOL, auspiciat pels grans caganers del futbol català, que dirigeixen la Federació Catalana de Futbol. Caganers, perquè -i perdoneu-me l'expressió- s'han cagat als calçotets, amb una tifarada que enflairarà tot el nostre estimat futbol català. S'han cagat als calçotets quan els 'grans', els equips que s'han rigut d'aquest torneig, els equips que han presentat un grepat -si no tot l'equip- de jugadors dels seus filials a la darrera edició, han EXIGIT que les fases finals es juguin en terrenys de gespa natural perquè les seves estrelletes no es trenquin.
Aquesta és la gran conclussió! Quina gran idea! Fins ara, almenys la fase final era -o hauria de ser- la festa per un club modest al qual aquesta mateixa Federació Catalana (on vostè, amic Campoy, ja era vicepresident malgrat que el president fos Roche) va animar al seu moment perquè canviés la superfície del camp. Manlleu, Sant Andreu i tants altres que disposaven d'un camp de gespa natural es van apuntar a la superfície homologada per la FIFA, però no reconeguda per FC Barcelona, RCD Espanyol, Club Gimnàstic de Tarragona i Girona FC.
Naturalment, l'amic Campoy no ha tingut a bé convocar a aquesta primera presa de contacte els representants de l'actual campió, la UE Sant Andreu, no fos cas que un d'ells alcés la veu i digués el que s'ha de dir: que en aquests moments, la superfície majoritària als camps de futbol de Catalunya és la gespa artificial i que si volen guanyar el títol català, les condicions les posa la majoria. I si no, que es quedin a casa seva i permetin que els equips que realment volen prendre part al torneig ho facin sense menyspreu de ningú. De pas, el representant andreuenc podria recordar a l'amic Campoy que 'algú' es va comprometre amb el Sant Andreu a que el Narcís Sala seria l'escenari de la fase final 2008-2009, amb motiu del centenari del club. Ja, amic Campoy, potser no va ser vostè, però el compromís és el compromís. Signat? No, potser no estava signat i era de paraula, un concepte -el de tenir paraula- que en aquesta època sembla que ja no existeix, com ha quedat palés.
Ara ja ho puc dir amb totes les lletres: La Federació Catalana de Futbol ha menyspreat a tots els clubs catalans, tret de quatre. La Federació Catalana de Futbol ha donat el cop de gràcia a aquest bodri de torneig. La Federació Catalana de Futbol ha posat per damunt de tot els interessos televisius i les ganes de tenir una final Barça-Espanyol sigui com sigui. La Federació Catalana de Futbol, en resum, ha fet el que malauradament tots esperàvem.... res de res!
Doncs potser ara és l'hora de que el futbol català també digui la seva. Senyors i senyores dirigents dels clubs de la nostra Territorial, la "millora" del torneig és que la fase final es disputi en camps de gespa natural perquè els grans juguin còmodament. Estan vostès d'acord? Creuen que aquesta és la solució? Jo, si fos dirigent d'un equip que tingués la possibilitat de disputar aquest torneig, ho tindria molt clar: el meu equip no pren part en aquesta farsa. Des d'aquí, convido a tots els clubs de Catalunya a que es retirin de la propera edició i deixin que els quatre grans se la disputin al seu flamant camp de gespa natural. Al cap i a la fí, això és l'únic que vol la Federació Catalana de Futbol. Ja ha quedat ben clar.
Amic Campoy, m'ha decebut. Pensava que lluitaria pels milers de clubs de la Territorial, però m'he equivocat. Potser perquè tinc ganes que un dia la Federació Catalana de Futbol estigui presidida per un home de futbol català, que visqui pel futbol català i que tingui respecte pel futbol català. I encara tinc la il·lusió de que un dia això es faci realitat. Però de moment, la realitat és que al carrer Sicíl·lia ja es prepara (taxan taxaaaaan) EL TORNEIG CAGANER!!!! Doncs que els hi provi, perquè la Copa Catalunya és una altra cosa.
Sí, amics. El TORNEIG CAGANER DE FUTBOL, auspiciat pels grans caganers del futbol català, que dirigeixen la Federació Catalana de Futbol. Caganers, perquè -i perdoneu-me l'expressió- s'han cagat als calçotets, amb una tifarada que enflairarà tot el nostre estimat futbol català. S'han cagat als calçotets quan els 'grans', els equips que s'han rigut d'aquest torneig, els equips que han presentat un grepat -si no tot l'equip- de jugadors dels seus filials a la darrera edició, han EXIGIT que les fases finals es juguin en terrenys de gespa natural perquè les seves estrelletes no es trenquin.
Aquesta és la gran conclussió! Quina gran idea! Fins ara, almenys la fase final era -o hauria de ser- la festa per un club modest al qual aquesta mateixa Federació Catalana (on vostè, amic Campoy, ja era vicepresident malgrat que el president fos Roche) va animar al seu moment perquè canviés la superfície del camp. Manlleu, Sant Andreu i tants altres que disposaven d'un camp de gespa natural es van apuntar a la superfície homologada per la FIFA, però no reconeguda per FC Barcelona, RCD Espanyol, Club Gimnàstic de Tarragona i Girona FC.
Naturalment, l'amic Campoy no ha tingut a bé convocar a aquesta primera presa de contacte els representants de l'actual campió, la UE Sant Andreu, no fos cas que un d'ells alcés la veu i digués el que s'ha de dir: que en aquests moments, la superfície majoritària als camps de futbol de Catalunya és la gespa artificial i que si volen guanyar el títol català, les condicions les posa la majoria. I si no, que es quedin a casa seva i permetin que els equips que realment volen prendre part al torneig ho facin sense menyspreu de ningú. De pas, el representant andreuenc podria recordar a l'amic Campoy que 'algú' es va comprometre amb el Sant Andreu a que el Narcís Sala seria l'escenari de la fase final 2008-2009, amb motiu del centenari del club. Ja, amic Campoy, potser no va ser vostè, però el compromís és el compromís. Signat? No, potser no estava signat i era de paraula, un concepte -el de tenir paraula- que en aquesta època sembla que ja no existeix, com ha quedat palés.
Ara ja ho puc dir amb totes les lletres: La Federació Catalana de Futbol ha menyspreat a tots els clubs catalans, tret de quatre. La Federació Catalana de Futbol ha donat el cop de gràcia a aquest bodri de torneig. La Federació Catalana de Futbol ha posat per damunt de tot els interessos televisius i les ganes de tenir una final Barça-Espanyol sigui com sigui. La Federació Catalana de Futbol, en resum, ha fet el que malauradament tots esperàvem.... res de res!
Doncs potser ara és l'hora de que el futbol català també digui la seva. Senyors i senyores dirigents dels clubs de la nostra Territorial, la "millora" del torneig és que la fase final es disputi en camps de gespa natural perquè els grans juguin còmodament. Estan vostès d'acord? Creuen que aquesta és la solució? Jo, si fos dirigent d'un equip que tingués la possibilitat de disputar aquest torneig, ho tindria molt clar: el meu equip no pren part en aquesta farsa. Des d'aquí, convido a tots els clubs de Catalunya a que es retirin de la propera edició i deixin que els quatre grans se la disputin al seu flamant camp de gespa natural. Al cap i a la fí, això és l'únic que vol la Federació Catalana de Futbol. Ja ha quedat ben clar.
Amic Campoy, m'ha decebut. Pensava que lluitaria pels milers de clubs de la Territorial, però m'he equivocat. Potser perquè tinc ganes que un dia la Federació Catalana de Futbol estigui presidida per un home de futbol català, que visqui pel futbol català i que tingui respecte pel futbol català. I encara tinc la il·lusió de que un dia això es faci realitat. Però de moment, la realitat és que al carrer Sicíl·lia ja es prepara (taxan taxaaaaan) EL TORNEIG CAGANER!!!! Doncs que els hi provi, perquè la Copa Catalunya és una altra cosa.