El passat dimarts 14 d'octubre va fer tres anys desde que la secretaria General de l'Esport va admetre el triomf de Jordi Roche després de la convocatòria a les urnes per a la presidència de la Federació Catalana de futbol. Tres anys després, la FCF és sota la presidència d'en Ricard Campoy i amb un futur electoral que se situa al juliol del 2009, encara que ningú s'ha pronunciat d'una manera definitiva al respecte. Qui s'enrecorda de Roche?
Les paraules de l'expresident, que va marxar per voluntat pròpia i per unes raons que ara es desconeixen, encara ressonen a la memòria del futbol català, tot i que sembla que l'expresident sigui només història i ni Ricard Campoy ni la seva junta s'han decidit a mostrar els veritables números de la Federació als seus clubs. Roche va prometre i va dir el passat vuit d'octubre amb 553 vots al sarró: "La FCF és la casa del futbol català i no estalviaré esforços per tal d'aconseguir la unitat, la qual cosa no vol dir que en un determinat moment no hi pugui haver legítimes discrepàncies”. “Per fer país la Federació Catalana necessita de la col.laboració de les dues entitats més importants de Catalunya (Barça i Espanyol) i crec sincerament que per donar prestigi a la Copa Catalunya podrem comptar amb Barça i Espanyol, així com els seus jugadors per al partit de desembre de la 'selecció'".”No ens hem de deixar portar per la victòria i el nostre gran triomf és la construcció d'una societat futura més plural, respectuosa i alegre. Som aquí per ser optimistes, per passar-ho bé i fer la vida més alegre i feliç. Gaudir, de l'esport i del futbol”.
Més paraules que cal tenir presents en la història de la Federació Catalana. Roche, en estat pur. “Compto amb tothom en aquesta etapa on ha entrat aire fresc a la FCF. Faré una política de portes obertes i ara s'ha d'expandir la il·lusió per tot el territori. Hem de fer pinya, com els castellers, amb la Federació. Tots aquells qui estimeu el futbol us podeu sentir identificats amb la nova gestió i hi teniu un lloc. No us defraudaré; tinc un repte i un somni. Farem un païs més ric i alegre i el futbol és fonamental. Totes les inquietuds dels presidents hi tindran cabuda i tots ells participaran de la nova FCF que s'aproxima”. "Podem tenir un gran president i una gran junta directiva, però fa falta el recolzament de tothom. Això és un gran somni que s'ha fet per fi realitat. Com diria en Serrat, avui és un gran dia. No ha perdut ningú i l'únic que ha guanyat és el futbol català. Les properes generacions no ens perdonarien que no fèssim alguna cosa per a això”.
I, com a colofó a tres anys inoblidables, atenció a les paraules del Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, el passat 10 d'octubre del 2005, perquè van ser molt premonitòries.”El futbol català ha decidit regenerar-se a ell mateix”.
