¡Cóm ha canviat aquesta Federació! Perquè después li caiguin tot tipus de pals al seu president Ricard Campoy, i em poso en primer lloc. Dic això del canvi perquè ‘el millor president de la història de la Federació’ va marxar sense donar la cara, d’amagades, sense explicar les seves raons per deixar empantanegada la FCF -“estem una mica fomuts ”, se li va escapar en el discurs a Campoy-.
I, com li va la marxa, el president va i cita la premsa per presentar als honorables membres de la Comissió antiviolència de la Federació. Parla i parla i, tot i que Déu no l’ha cridat pel camí de l’oratòria, prou fa amb soportar moltes preguntes prenyades d’ignorància i d’analfabetisme esportiu. Per qué no juguen els 1.400 clubs catalans la Copa Catalunya? Li van preguntar a Campoy i l’ara president va tancar els punys abans de respondre que és un problema de temps. S’imaginen els 1.400 clubs jugant dimecres/dijous/divendres i així sense parar? No val la pena perdre el temps amb ‘vallasos’.
Al president de la Catalana se’l pot criticar per moltes coses, se li poden recordar molts episodis de la seva llarga vida esportiva (on estan les proves?) però, allò que ningú li pot negar és que dóna la cara quan ho ha de fer. aquest dijous va parlar, parlar i parlar. Ningú, repeteixo, ningú li va preguntar pel seu flirteig amb Villar. Perquè?
Bé, allò que sabem és que encara no ha negat la seva presència a les urnes presidencials de la Federació Catalana al 2009. Personalment –només és una opinió- crec que seria una gran equivocació, una innecesaria equivocació, voler continuar al càrrec, tot i que ja és grandet i ell sabrà què fa, el què no fa i allò que no farà mai és amagar-se i marxar a casa. Llàstima que qui el censura –la qual cosa crec que és perfecta, perquè sempre m’han agradat més les crítiques que el piloteig-, quan el tenen al davant notin un súbita pujada testicular que els impedeix parlar. Allà cadascú amb el seu bolígraf, micròfon o càmara.
Per cert, entre plat i plat corria una pregunta que no va trobar resposta: “Diuen que a la Federació manen ara ‘Sotil i Montil’ i l’únic que sap la seva identitat és Manolo Vico. Ara te toca a tú, Sr Manuel.
