No es perdin la revista d'aquest mes de desembre per part de la Federació Catalana de Fútbol. És un exemplar que passarà a la història. Per primera vegada en la meva vida, llegeixo, amb tota l'atenció del món el panorama que ha deixat 'Atila' Roche, el 'millor president de la història de la FCF' i la gestió dels seus immediats col·laboradors de les 'gràcies' dels quals prefereixo oblidar-me perquè la responsabilitat la té -no parlo de la moral- qui manava i qui ordenava no era altre que Roche.
De veritat, que em vaig prometre no parlar més d'aquest tipus, però m'ho posa difícil. Demano disculpes per utilitzar aquesta primera persona però prefereixo assumir qualsevol responsabilitat jo mateix i no refugiar-me en cap plural apersonal. Els números que rendeix la pròpia FCF són de vergonya, de denúncia, de querella, de fàstic, de misèria, per amagar-te sota de les pedres o tot el contrari. Torero! Una roda de premsa, allò que mai no vas tenir ......fer o calla per sempre, però t'han deixat 'sense calçotets'. Em falten qualificatius per afegir a l'historial del 'millor president de la història de la FCF'.
