¡Feliz 2011 a TODOS!

Tengo que reconocer que no me apetecía, ni lo más mínimo, volver a escribir sobre este rollo eterno que se ha convertido la Federació Catalana. El caos que despide el 2010 es producto de la incompetencia, prepotencia, analfabetismo e inutilidad futbolística de sus responsables aunque no son los primeros. De hecho, un repaso histórico muestra como el nivel y la categoría de sus presidentes ha ido a menos hasta acabar en el ‘todopoderoso’ Casals quien se cree que la FCF es su ‘cortijo’ y que los empleados están a su servicio. Ciego de poder y enamorado de haberse conocido, no ve más allá de su torpeza y eso ha llevado a que 16, serán 17, de sus 27 directivos le hayan dicho que se vaya por donde ha venido. ¡Felicidades!

Lo que más me molesta de este tipo es que nos ha engañado a todos aquellos quienes en su día vimos a un señor con todas las letras. Ha sabido hacerlo y hay que felicitarle porque peor es imposible, pero lo mejor siempre está por llegar. Ahora toca un nuevo proceso electoral y tendrá que volver a gastarse su dinero en una campaña “humilde” si quiere volver a salir. Ahí es donde hay que ver a este sujeto que está tirando por los suelos al fútbol catalán aunque tampoco deseo hacer leña del árbol caído. Cada vez que abre la boca, estropea más su mensaje así que allá él y sus anónimos y cobardes sinvergüenzas que le usan como un polichinela sin dar la cara.

Quienes la han dado han sido 17 directivos cuyo capitán, Andreu Subíes, merecerá varios capítulos. No voy a entrar ahora si estamos ante ‘golpista’ un ‘traidor’ o un cobarde’ ya que todo el mundo nos conocemos hasta los sinvergüenzas que no dan la cara y se esconden en nicks o seudónimos. Hay tiempo por delante para ‘piropear’ a Subíes lo mismo que a otros personajes como Josep Llaó o Josep Vives. Por ahora, sólo he podido escuchar a Dani Vives en Onda Cero con Albert Arranz y, aunque la dialéctica no es su fuerte, ya ha empezado a decir algunas cositas que, seguro, sólo es la punta del iceberg. Vives (Dani), a quien no hay que confundir con Josep, se mantiene fiel a su proyecto y a sus ideas aunque pueda estar equivocado, que no digo que lo esté.

Lo que me parece indigno y mezquino es despedir el 2010 acusando a ERC, a Rafel Niubó, a Anna Pruna –aún no he bebido- cuando ya no están en el poder y empezar a arrodillarse ante Artur Mas. Eso es ruín y triste aunque nunca se puede sacar de donde no hay. Lo que espero es que esa asquerosa ley que permite a un presidente ‘cesado’, aunque sea a nivel moral, encabece la próxima junta gestora.

Acabo. Feliz 2011 a TODOS, amigos y menos amigos, conocidos y menos conocidos ya que soy tan inmensamente feliz que por no tener no tengo ni enemigos, al menos, no hay nadie que no me lo haya dicho a la cara.

¡Arre borriquito, arre burro, arre!

Qué bonita Navidad y qué maravilloso Fin de Año! No hay manera. Lo he intentado, de verdad, pero no hay manera. Me alegra mucho la aparición del diario ARA, sí, me alegra ya que es más trabajo para todos y más diversidad de opiniones. Todo eso suma lo mismo que resta cualquier aparición del todavía presidente de la Federació Catalana, Jordi Casals, y restan los artículos de Johan Cruyff donde Catalunya no aparece.

‘Dios’ es un tipo único. El martes por la noche ‘pegará’ a todo aquel que no haya ido a Montjuïc porque un Catalunya-Honduras tiene que ser motivo para dejarlo todo e irnos a la montaña. Si sube el eterno Cruyff, y no cobra sino que lo hace gratis, ¿por qué no vamos a seguir los mortales sus pasos? ¿O se ha olvidado Johan que mañana hay partido Internacional. ¿Costellada? NOOOOOOOOO. ¿Partido Internacional? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ!!!!!!!!!!!!

Bueno. Dice el ‘valiente’, Casals: “els clubs em van fer confiança i a mi qui m'ha de dir si haig o no de seguir de president han de ser els clubs, no alguns mitjans de comunicació o directius". Para el president de la FCF, "aquests directius s'estan portant força malament amb el futbol català i pensen massa en els seus interessos personals".

Valiente donde los haya. No da ni un solo nombre ni un solo apellido ni un solo medio de comunicación ‘mentiroso’. Los compañeros del ARA tendrían que pedirle esos datos ya que los medios jamás mentimos, ¿verdad? ¿O ARA ha nacido con vocación para mentir? ¿Verdad que NO? Seguro que no.

Pues eso. Casals se crece en su mundo y afirma un pensamiento en el que está muy acertado. Y lo digo sin cinismo alguno. “Si algú vol ser president, que s'ho guanyi en unes eleccions com vaig fer jo". Ahí tiene más razón que un santo. Lástima que la cobardía le haga acabar su entrevista en ARATV diciendo que “alguns mitjans estan dient mentides. Una part de la premsa no diu la realitat. En el seu moment jo ho diré tot i la gent sabrà la veritat".

¡Qué miedo, presidente! Tápese que hace frío. Póngase la gorra (como compañía, no de ‘gorrero’) para ir al Lluís Companys y después nos escuchamos todos y si hay que ir a las urnas, se va. Sería maravilloso repetir la campaña, que ahora le sale gratis (¡qué más da unas cuantas dietas y otros tantos kilometrajes!), pero pagando de su bolsillo. ¿Será por dinero? Es lo único que le sobra a Casals mientras suena la canción en el pesebre: ¡Arre borriquito, arre burro, arre!
¡Fum, fum, fum!

FOTO: ARA.CAT

Bienvenidos a la Federación de los líos

¡Menudo Fin de Año! ¿guapo, eh? Vamos con más historias mientras el ‘demócrata’ presidente de la Catalana va a Madrid, dieta en mano, para despedir el año con Ángel Villar aunque le va a tirar de las orejas por el impago de la Federació a la compañía ASISA. Pero no nos perdamos y vamos a la junta del pasado lunes ya que puede ser la última del peor presidente que ha tenido esta FCF desde que servidor tiene pleno conocimiento. Ya sé que algunos dirán que jamás lo he tenido ni lo tendré pero.... volvamos a la junta.

A las 17 horas estaba marcada en la agenda de todo el mundo la fiesta final de año. Casals tenía prisa, quería ir por faena e invitaba a su asesor (Jesús Palau) a que acelerara a la hora de leer ciertos documentos especialmente el contrato que hacía referencia a los 750.000 euros que Laporta prometió y que Rosell no pagará. Como quiera que el directivo del FC Barcelona, Jordi Mestres, se retrasó un poco, tuvieron que echar marcha atrás lo que provocó una primera intervención del directivo azulgrana ante el que más de uno estuvo a punto de empezar a llorar. No tienen clara la salida económica que ofrece este presidente ni sus cuatro ‘jinetes’ ya que aún están esperando que llegue el millón de euros –UN MILLÓN DE EUROS- que prometió la Secretaría General del Esport-. Es así. ¿Por qué no le preguntan a Anna Pruna antes de que se despida donde está ese millón?

Mestres repitió, otra vez, que el Barcelona no pagará porque ni tiene ni lo ve claro. De hecho, se hace hasta pesado escuchar tantas veces lo que ya dijo el primer día, repitió Rosell en su visita oficial, y este lunes oyeron por enésima vez los presentes. Ni que decir tiene también que muchos señores directivos se asustaron y volvieron a mostrar su malestar y su enfado por la ‘operación China’ donde ni Casals ni Madolell –Laporta ya cuenta con cuatro escuderos en la FCF si sumamos a Alex Cerdà y el ascendido Ramon Estebe- quieren terminar de explicar donde está el beneficio para el fútbol catalán.

Y, como corolario a una tarde-noche maravillosa, Mestres preguntó los números de Argentina, precisó la poca transparencia que notaba desde que estaba en la Federació, destacó el ambiente irrespirable de la sala e incluso la poca colaboración entre unos y otros ya que las quejas de los ¿responsables? del fútbol catalán aparecieron reclamando contratos que jamás habían visto y que no quieren asumir y por esa razón depositaron un documento en el registro federativo muy claro. Quince directivos, quince, le dijeron, por escrito, a Casals que no cuente con ellos para nada raro.

Y salió el nombre, otra vez, de Jesús Palau, un abogado del que tendría que hablar públicamente el comité de empresa ya que los trabajadores ya están hartos de su presencia y, especialmente, de su remunerado ‘asesoramiento’ para un presidente que no escucha a nadie. Mestres puso el dedo en la llaga ya que Casals no se cortó y, aunque el contrato del susodicho Palau parece que acaba a finales de año, el generoso presidente de la Catalana pidió a su junta que aprobara un aumento de 30.000 euros anuales en base a un contrato blindado por tres años. ¡Increíble! Está claro que ser asesor se cotiza bien alto. Esa será la razón por la que hablan tan bien, y no paran, del señor Palau en Reus. El directivo barcelonista no entiende la presencia de Palau cuando ya está Albert Baza aunque el silencio se hizo en la sala y nadie, NADIE, tuvo lo que hay que tener para contestar en torno a esa duplicidad de cargos aunque todo llegará a su tiempo y pondrán a cada cual en su sitio.

Sólo una cosita más: ojalá se atrevan Jesús Palau y Jordi Casals a llevar a los tribunales al FC Barcelona por el contrato que firmó Joan Laporta. ¡Vamos, abogado! ¡Con un par....! Rosell estará encantado aunque con el discurso de Jordi Mestres ya se arrugaron.

¿Cuándo cobrarán los clubs los 25.000 euros de la Copa Catalunya?

Este martes están citados en la Federació Catalana Gramenet y L'Hospitalet con el fin de ser informados de los resultados económicos de la pasada Copa Catalunya en la que se proclamó campeón el RCD Espanyol. Según fuentes cercanas a presidencia, colomenses, hospitalenses y Federació se embolsarán 25.000 euros, respectivamente, una vez deducidos todos los gastos -incluidos 800 euros por el almuerzo oficial- entre los que hay que destacar también los de organziación por jugarse en Sabadell. ¡OJO! Han sido citados para ser informados lo que quiere decir que cobrarán una vez pague TV3, 'La Nostra' quien acostumbra a hacerlo a 90 días.

Hay quien no cambia ni en Navidad

Este lunes se presentaba y se presenta apasionante. Y se preguntarán la razón. Muy sencilla: este lunes, día 20, ‘Dios’ nos regaló la lista de Catalunya para esa cita ineludible del 28 ante Honduras tras ‘sufrir’ como Olympiakos, Almería, Valencia y Sevilla se negaran a ceder ningún futbolista. Y eso que el ‘generoso’ Johan tuvo a bien llamar a dos niños del filial azulgrana. Girona y Tarragona no existen en su mapa, sólo el Mini. Es normal, son las cosas de ‘Dios’.

Decía que este lunes era y es especial ya que el presidente de la Catalana, Jordi Casals, está que se sale. Lo he podido comprobar, en directo, este mediodía ya que la FCF no tendrá un euro pero ha podido reunir a más de 40 personas en el Port Olímpic, nos han regalado una ‘pelotita’, por deferencia de Astore (de nada), y el propio ‘jefe’ del fútbol catalán nos ha deleitado con varias perlas alguna de las cuales callaré por ‘generosidad navideña’.

Ni que decir tiene que el responsable de comunicación, Carles Domènech, y las dos compañeras de sección lo tienen muy mal con alguien tan torpe, tan atrevido y peligroso como este señor al que ya ni creen los que le llevaron al sillón. El ‘plantón’ de Subíes, Vives, Llaó y Carrasco es de campeonato aunque la prensa pasamos de todo y pensamos que ya se devorarán entre ellos. En esta ocasión, el ‘demócrata’ Casals nos dio la oportunidad de preguntar “lo que quisiéramos”. Tanta ‘generosidad’ es inhabitual en este tipo que se supo publicitar como aspirante a precandidato del Barcelona, se arrodilló ante Joan Laporta, tras haberle puesto a parir meses antes, y que ahora anda peloteando a Sandro Rosell para cobrar un dinero que jamás verán sus ojos.

Ni que decir tiene que me abstuve de preguntar nada a quien no parece dispuesto a decir la verdad en torno a una Federació que brilla por todo lo contrario que pregonaban hace cuatro días. El portavoz, Alex Cerdà, ni abrió la boca y al pobre de tesorero, Borja Rovira, le tocó tener que soportar a quien suscribe por lo que ya tuvo bastante. Tras varios ‘lapsus’, que dejaremos en el capítulo de anécdota –tiene razón Doménech-, Casals estuvo poco formal e impertinente en dos o tres frases hacia alguna persona de las presentes aunque, insisto, la ‘generosidad navideña’ me sella la boca y me ata estos deditos que sufren vergüenza ajena cada vez que escucha a este personaje en el que algunos confiamos y al que cada día le quedan menos fieles en su entorno.

Dijo antes de empezar el almuerzo. “Vamos a empezar que me tengo que ir….”. Invita y tiene prisa ya que a las 17 horas le esperaban en la calle sicilia los ‘disidentes’ y a la espera de nuevas noticias estamos. Y dijo, una vez se brindó y nos deseamos todos ‘Felices Fiestas’ –¡grande Paco Riojo!-: “tenemos una pequeña partida económica para la promoción del partido de Catalunya para vosotros. Sólo tenéis que hablar con Carles (Dircom)”. Lamentable: ya lo saben todos los medios de comunicación de Catalunya. Carles Doménech tiene ‘dinero fresco’ para promocionar el partido de Catalunya-Honduras. Cuando dijo que nos olvidemos del ‘Torneo de Naciones’ porque “la única nación es España” (TAL CUAL), nadie le replicó ni le recordó su oratoria de meses atrás. ¿Ha cambiado el gobierno, ha cambiado el discurso? Ahora lo que quieren es “organizar un Torneo Internacional con Euskadi”.

Pues, es lo que hay. Vamos a esperar unas pocas horas y a ver si empiezan a quitarse las caretas algunos protagonistas que acostumbran a ‘cacarear’ mucho, por detrás, aunque jamás ponen los ‘huevos’, con perdón, en la cesta.

‘Que tremoli l’Estadi’ (2)

Quanta raó va tenir i té el savi quan ens recorda que tots som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis! De tot això podem donar fe els periodistes ja que és la nostra feina i sempre tindrem més possibilitats d'equivocar-nos que els altres mortals, però anem amb el II Torneig Internacional Catalunya que disputaran, un innocent 28 de desembre (19 hores), Catalunya i Hondures.

Trobo a faltar aquell reclam quan ens visitava Argentina. Se'n recorden? 'Que tremoli l'Estadi', ens deien des de la Federació el mateix president 'demòcrata' que ara no permet preguntes en les rodes de premsa perquè envermelliria. El mateix que es presentarà demà, dilluns, amb els mitjans per parlar sobre el Nadal i cantar nadales. El mateix que no vol explicar als seus companys de junta ni quant cobra Hondures, ni quina quantitat rebrà la Federació per part de l'empresa organitzadora (Jaume Roures). El mateix que es nega a dir als clubs de Catalunya que hauran de tornar a pagar la Mutualitat perquè ASISA pressiona a Villar i 'Angelote', dit amb afecte, no perdona. El mateix que s'enganxa a Johan Cruyff, sempre que pot, perquè ha descobert que veure’s en una fotografia pública és un acte eròtico-festiu i la teta se li acaba. I després hi ha ... la memòria. Feliç memòria.

Va dir Casals el passat 2009: "Catalunya jugarà un partit internacional, no de costellada". Ja saben que ara vindrà Hondures. Esperem que Casals aprengui la lliçó i Domènech justifiqui el seu sou informant sobre les estrelles sud-americanes. Va dir el senyor president el passat 2009: "Si Catalunya no és capaç d'omplir el Camp Nou, millor que ens ho fem mirar això de la nació catalana, que acaba de complir 650 anys" i ja sabeu el que va passar. Bronca per a l'afició per part de Casals i Cruyff ja que l'afició no va anar al Camp Nou.

És clar que Johan tampoc es queda curt. Va dir 'Déu' en la seva megapresentació del passat desembre de 2009 (que va pagar Joan Gaspart):"La idea és jugar contra els millors, i no pots fer el ridícul. S'ha de fer un equip que representi a tots, però també sent competitius". Per cert, El Flaco vol que els jugadors aprenguin anglès i això està bé, tot i que ell pot parlar com li doni la gana ja que per aquesta raó és 'Déu'. Recordeu?: "Tant és no parlar català perquè el programa en sí és més important que la llengua". Feliç memòria.

Acabo perquè no val la pena ni menjar-los el coco, encara que no ens llegeixi ningú, ni que perdin aquest temps tan meravellós com és el Nadal. Dilluns 20, Jordi Casals tornarà a xupar roda al costat de Johan –desconec si els seus vicepresidents estaran absents com la setmana passada quan van presentar el cartell del partit–, dinarà amb la premsa –estan anunciats també els vicepresidents i algun directiu més– i després hi haurà junta directiva on el senyor president 'demócrata' pot acabar l'any i el seu mandat. Sobre familiars, ‘pasopalabra’. Tot arriba.

Hijos de padres, becarios cualificados

¿Explicará este miércoles Jordi Casals, presidente todavía de la Federació, si es cierto que no sólo no hay problemas de personal en la FCF sino que también se han colocado novia de hijos e incluso hijos? ¿Se lo dirá Casals al seleccionador Cruyff? ¿Y qué dice el Comité de Empresa o nos callamos con el poder? Siempre se ha dicho: hijos de padres, becarios cualificados

El diari GOL y la Federació Catalana de Futbol

Avui el diari esportiu gratuit Gol publica a la pàgina 12 :

la FCF, al descobert

- Negocis, tractes de favor i interessos personals estan duent la Federació Catalana a la ruïna.

- Casals, el president de la FCF, passa cada mes 3.000 euros en dietes i quilometratges.

- la FCF té un deute d’1 milió d’euros i unes perspectives de futur totalment llastimoses.

- Johan Cruyff diu que no rep un euro, però es cobra els ‘favors’ a través de la seva Fundació.

- laporta va pactar unes ajudes que Rosell no donarà fins que no hi hagi transparència

CARLES TORRES

Un president arruïnat que sobreviu gràcies als més de 3.000 euros mensuals de mitjana que li passa cada mes en dietes i sospitosos quilometratges al secretari general, Alberto Baza, per a que els hi aboni en el seu compte corrent; una caixa forta plena de teranyines per culpa dels 400.000 euros de dèficit que va deixar la caòtica
i nefasta organització del partit CatalunyaArgentina del passat mes de desembre del 2009; un comissari polític anomenat Albert Roca, imposat per la Plataforma pro Seleccions Catalanes, que recorre els passadissos del carrer Sicília i amenaça a tot aquell empleat que s’aparti de la ideologia independentista o de les directrius marcades per ERC; un periodista de TV3 que primer ajuda a Jordi Casals a guanyar les eleccions, després assisteix a les primàries de Solidaritat Catalana per la Independència lluint una samarreta on es podia llegir ‘Catalunya, al Mundial del Brasil 2014’ i al final, pressionat per la seva empresa que paguem tots de la nostra butxaca, dimiteix com a membre de la junta, però segueix governant des de l’ombra per afavorir els interessos dels seus grans amics Johan Cruyff i Joan Laporta; i un seleccionador català que assegura que no rep ni un euro pel seu treball, però que es cobra els ‘favors’, com una factura de 150.000 euros denunciada pel president de L’Hospitalet, Miguel García, a través d’una Johan Cruyff Foundation que publicita els seus cursos de postgrau en gestió de futbol en la pàgina web de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i que, curiosament, té presència tot i ser una fundació en paradissos fiscals com Aruba i les Antilles Holandeses. Aquesta és, lamentablement, la FCF que governa, o millor dit, desgoverna, Jordi Casals, el pitjor president en els 110 anys d’història d’aquesta institució al que ara, després de fer passar vergonya a tot el país amb l’organització del triangular de costellada de la Copa Catalunya a Sabadell, se li ha ocorregut la brillant idea de tacar una mica més el nom de Catalunya i organitzar un partit contra tota una potència mundial com Hondures, número 57 del rànquing FIFA, el pròxim 28 de desembre en el gèlid estadi Lluís Companys de Montjuïc per evitar la fallida econòmica de la FCF i mantenir-se en el càrrec uns quants anys més per seguir xuclant de la mamella federativa. Com poden veure Casals i els seus assessors, els foscos, mediocres i maquiavèllics Lluís Dorado i Josep Vicenç Madolell, sembla que s’han obstinat a dur la federació a la ruïna.

l‘Expreso de llagostera’
En poc més d’un any, la gestió de la junta de Jordi Casals, conegut com l’’Expreso de Llagostera’ pels nombrosos viatges que li serveixen per passar les ja famoses dietes i quilometratges amb els quals arriba a final de mes, ha dut a la Federació Catalana de Futbol a una situació insostenible. Casals, que va derrotar a Jesús Farga a les urnes, va arribar prometent un canvi, parlant de modernitat, transparència i, sobretot, d’una eficient gestió econòmica que reportaria importants ingressos a la FCF gràcies a l’arribada massiva de patrocinadors. Tot mentida. Tot una farsa. És, sense cap mena de dubte, l’engany més espectacular que han sofert els clubs de futbol catalans en la seva història.

Uns mesos després la realitat diu que la FCF tenia un deute reconegut de 667.810,60 euros a 31 de desembre del 2009. Una xifra que s’acosta ja, quan estem a punt de tancar l’any 2010, al milió d’euros malgrat que el propi Casals només reconegui 700.000 euros de deute.
I les perspectives de futur fan por. Asisa, per exemple, li ha reclamat a la FCF per la via judicial 2 milions d’euros desglosats en l’impagament de la darrera quota –un milió d’euros– més la regularització de la diferència de jugadors, que s’han incrementat en 20.000 –600.000 euros– i 400.000 euros més per l’impagament dels anestesistes en
les dues darreres temporades. És a dir, la gestió de Casals i Lluís Dorado al front de la Mutualitat ha estat un autèntic desastre.

l’esperpent de l’Argentina
La FCF encara deu 300.000 euros a l’albiceleste del partit de Nadal. Una vergonya per un país que vol competir internacionalment, però com que Johan Cruyff és el seleccionador català ningú s’atreveix a obrir la boca. És sorprenent com Joan Laporta i els seus amics s’han apropiat de la FCF. El seleccionador fa negoci a través de la Johan Cruyff Foundation gràcies als cursos ‘online’ per a entrenadors, mentre un amic i exdirectiu de Laporta com Rafael Yuste, al que tothom assegura que l’apassiona la boxa, ha participat en unes fosques negociacions amb la Federació Xinesa de Futbol que haurien de servir per portar a Barcelona a 50 nois per fer un campus esportiu. Yuste també està implicat en l’arribada d’un patrocinador d’aïgues que mai acaba de tancar-se al carrer Sicília. Encara deuen estar buscant la font del manantial pel Montseny. Ningú ha explicat aquests dos acords fantasmes que fan molta, però que molta pudor. Com també fa pudor que la FCF li hagi donat l’exclusiva de l’organització dels partits de Catalunya a l’empresa Media Sports Marketing, filial de Mediapro, de Jaume Roures, una altra dels amiguets de Laporta. Veient tot això no és d’estranyar la censura i la dictadura mediàtica que practica un president Casals que no permet cap pregunta en els actes institucionals, com la presentació de la Copa Catalunya, en els que participa. Així és com s’estalvia tenir que donar explicacions de l’acord a què va arribar, per exemple, amb Joan Laporta. El seu ‘amiguet’ li va prometre 750.000 euros per tapar el forat econòmic de la FCF a canvi de tenir el control de tot el futbol base català. I Casals, sense tenir en compte l’existència d’altres clubs com l’Espanyol, es va vendre al poderós. Fins i tot van intentar beneficiar al candidat Jaume Ferrer pressionant Xavier Latorre, el president del Comité d’Apel•lació de la FCF, per a que prenqués decisions contràries a Sandro Rosell durant les eleccions. Per sort, Latorre és un advocat íntegre que es va mantenir fidel al dret i no es va deixar pressionar. Ara Rosell li ha demanat a Casals que li expliqui que farà amb els diners si el Barça compleix l’acord i aquest, vermell de vergonya, no és capaç de donar-li una resposta sincera. Està clar que aniran a moltes butxaques abans que al futbol base català, així que Sandro no li donarà un duro mentre no tingui el 100% de les garanties. Aquesta és la Federació Catalana de Futbol. I aquest és el seu president. Un home capaç d’acomidar al seu cap de premsa, Bernat Bafaluy, tot i saber que se li acabava de diagnosticar un càncer. Però a ell i a tots els que l’envolten només els importa el negoci. Només així s’entén que el número d’entrenadors i de tècnics a sou de la FCF hagi pujat de forma escandalosa durant el seu mandat. Ara els temps polítics canvien i tothom espera que amb l’aire fresc a la Generalitat i amb la marxa del tripartit arribi la sortida de Jordi Casals de la Federació. Si no és així, el futbol català camina cap a la ruïna económica i cap al desprestigi internacional.

Copa Cata... ¿qué?

El pasado nueve de octubre, NUEVE DE OCTUBRE 2008, mi querido 'hermano' Lluís Payarols sugeria,a quien quisiera hacer caso, una solución para ests Copa Catalunya a la que ahora todo el mundo le arrea aunque nadie quiera asumir su responsabilidad. Lo rescatamos del archivo para que el todopoderoso Casals saque pecho en esa magnífica rueda de prensa para hablar de Honduras. Supongo que Domènech ya le habrá servido el currículum de algún futbolista centroamericano. Tome nota, señor presidente y prepárese porque en esa nueva rueda de prensa aprovecharemos para preguntarle por los números de la Federació y los chinos. Siempre suyo

Si jo fos president...
Ha acabat la Copa Catalunya amb una gran notícia pel futbol modest: el triomf de la UE Sant Andreu. Ha acabat una nova edició del torneig de la galeta catalana, on els grans s'han rigut dels petits com mai, per desgràcia dels organitzadors del torneig i els de la fase final, que esperaven una altra mena de festa.

La Copa Catalunya l'ha guanyat l'equip que més ho mereixia. S'ha carregat a tots els 'grans', clubs que han passat absolutament d'aquesta competició. Primer, va eliminar el Badalona al Narcís Sala. Després al Cassà (ai, no, perdó, al Girona). Després a La Pobla de Mafumet (ai, no, perdó, al Nàstic). Després, al Barça Atlètic (ai, no, perdó, al FC Barcelona). I per acabar, a l'Espanyol 'AB' (ai, no, perdó, al RCD Espanyol).

El Sant Andreu ha fet el que tocava i ho ha fet molt bé. Ha fet fora del torneig els clubs que mereixerien una expulsió de per vida (i no parlo del Badalona). És campió amb totes les de la llei i ha de rebre l'homenatge per assolir aquesta fita. Però ja sabem tots quin serà l'homenatge que li donarà la Federació Catalana a la propera edició.

Perquè ara toca parla de 'reformes', de canviar el sistema de competició, de fer la Copa Catalunya més atractiva i d'aconseguir que els grans no portin els seus filials. I el Sant Andreu? Rebrà l'honor d'entrar en competició a les darreres rondes o, com em temo, haurà de defensar el seu títol entrant a la primera ronda de competició, en cas que enguany no jugui la promoció d'ascens a Segona A? A més, podrà organitzar la fase final tal com estava previst o veurà com aquesta se'n va cap a un camp amb gespa natural perquè vinguin les grans estrelles del futbol català que enguany no han aparegut per Sant Carles de la Ràpita?

Crec que la resposta ja la sabeu. A la Federació Catalana de Futbol (i a Televisió de Catalunya, de pas) només l'interessa -almenys fins ara- una final Barça-Espanyol. I, com ja vaig dir en un altre article, ja pot ser al capdavant de la FCF Puyol (Antoni, no Carles), Roura, Roche, Campoy o El Bombero Torero. Això va per tots els que ara aixequen la veu queixant-se del sistema de competició carregant contra Campoy. Carregar contra l'anterior president (per deixar el 'nyap' com estava) no està ben vist, és clar...

I ara, emularé el plorat Fernando García Tola i diré: Si jo fos president... Si jo fos president, decidiria que si el Barça i l'Espanyol van directament a les semifinals, el Sant Andreu també, com a vigent campió. La història és plena de modestos que no van rebre tal honor i van ser obligats a començar de zero per defensar el seu títol (Europa, Balaguer, Terrassa...). Cal fer justícia i si el que volem és que Barça i Espanyol tinguin una prioritat, el campió també la mereix.

Si jo fos president, però, canviaria el sistema de competició de debó. I la separaria en dues competicions diferentes. Faria una Copa Catalunya 'Open', que es jugués durant tota la temporada entre setmana, on podrien participar clubs des de la Segona A fins a la Tercera Territorial, amb una inscripció limitada i amb l'obligatorietat de jugar el torneig, entenent que qui es retirés, no podria tornar a participar en cinc anys. A les primeres eliminatòries jugarien els equips de Primera a Tercera Territorial, i anirien entrant de forma paulatina els de Preferent, Primera Catalana, Tercera, Segona B i Segona A (mai a semifinals, sinó, com a mínim, a vuitens). Al final, quedarien quatre equips, els quals jugarien una mena de 'final four' en un dimarts i dimecres del mes de juny, emesa en directe per Televisió de Catalunya. El campió conqueriria la Copa Catalunya.

A la pretemporada, cercaria dues dates possibles per tal de disputar la Supercopa de Catalunya. Si Barça i/o Espanyol juguen competicions europees, hauria de ser la setmana del mig (entre els partits d'anada i de tornada). Millor en cap de setmana que entre setmana, tot i que també pot haver l'inconvenient de la Supercopa d'Espanya, però tot és negociable. Emparellaria Barça i Espanyol amb els dos finalistes de la Copa Catalunya i faria que es juguesin semifinals i final en un marge de dos dies. D'aquesta manera, el futbol català tindria un campió REAL i un supercampió de debó, amb els grans jugant amb els seus primers equips.

Aquesta Supercopa de Catalunya aniria en funció dels clubs catalans a Primera Divisió que, de moment, només són dos. Si fossin tres, només entraria el campió de la Copa Catalunya. Si fossin quatre (ho arribarem a veure?), hi hauria una eliminatòria prèvia entre els dos darrers classificats a la Lliga de la temporada anterior, o bé amb el darrer classificat i el que acaba de pujar de Segona A.

Si jo fos president, en definitiva, buscaria una solució que no passi pel que ara vivim. Perquè, desenganyem-nos, els grans no volen jugar aquest torneig. I si no el volen jugar, millor inventar-se un altre torneig. Amic Campoy, la pilota és a la seva teulada. Però si decideix no reformar la competició, no oblidi que el campió és el Sant Andreu. No cometi la mateixa errada dels seus predecessors, encara que estigui temptat.

La alcaldesa de L’Hospitalet ‘pasa’ de su junta

El oficio de ser alcalde tiene que ser muy duro. Es más, durísimo. Lo que hay que tragar y soportar. Lo digo por esa maravillosa alcaldesa que tiene mi estimada L’Hospitalet. He visto pocas veces a Nùria Marín en el palco de La Feixa Llarga aunque seguro que va cada domingo. Seguro. Pero este miércoles ha dado un paso atrás importante que seguro no le costará un voto sino que pagará mucho más.

Una de dos: o la señora alcaldesa no se entera de la ‘movida’ que tiene la junta directiva del CE L’Hospitalet con el presidente, no contra la Federació, sino con el presidente de la Federació o, lo que es peor, lo sabe todo y se posiciona a favor de un señor (Casals) que ha despreciado en varias ocasiones -DESPRECIADO, alcaldesa- a la ciudad que usted dirige. Si estamos en el segundo caso sólo queda que mañana jueves la señora alcaldesa llame a capítulo a Miguel García y le invite a presentar la dimisión ya que el club siempre había mantenido una estrechísima relación con el Consistorio. No es la misma que se vivió con Celestino Corbacho, pero aún recuerdo como la querida alcaldesa ¿pagó? su entrada para ver un partido de promoción.

Bueno: ¡a ver qué pasa! También sería un buen momento para que el propio Garcia diera un paso adelante y le entregara las llaves del club a Nùria Marín. En cualquier caso, estimada alcaldesa, ha sido y es un ridículo espectacular y, como hospitalense, siento el deber de decírselo con todo respeto y máxima educación. Verle hablar en el palco con Jordi Casals me producía... prefiero no decírselo. Querida alcaldesa, esta noche perdió una gran oportunidad para quedarse en su casa

FOTO:LAMALLAESPORTS

La ceremonia de la confusión

Este pasado martes acudió Sandro Rosell y su junta a la calle sicilia. Iban precavidos y ya hartos de escuchar las peticiones económicas de un presidente que se arrodilló ante Joan Laporta, hizo campaña porque venía el ‘lobo’ Rosell, dijo a los suyos en la última junta que todo lo tenía controlado y ahora se encuentra sin 750.000 euros claves y que ponen en situación crítica las arcas de una Federació que va a la deriva.

Claro que el todopoderoso hombre de los milagros, Lluís Carrasco, tiene un montón de patrocinadores en su cajón. De hecho, hay una compañia de aguas que aportarán… ¿recuerdan el cuento del agua que contaron en la Asamblea? ¿Se habrán ahogado?

Bueno. Llegó el martes. Se desplazó Rosell y su junta y Casals obtuvo esa foto tan deseada como engañosa aunque a estas alturas ya no engaña a nadie. Lástima que algunos medios de comunicación no se enteren de la película. Tampoco es culpa suya/nuestra ya que esta FCF sigue inmersa en una cobardía mediática impresionante e indigna de su responsable, Carles Doménech. Le dije, ya que no soy nadie para aconsejarle, que se fuera, que no le hace falta ese miserable dinero que le echan a la cara, una y otra vez, quien le paga, pero no hace caso. Ni su colaboración con el maestro Puyal ni su responsabilidad en la DAMM es suficiente sino que quiere más aunque sea haciendo el ridículo.

Porque ridículo es, mi querido amigo, que acudan tres medios de comunicación, TRES, a la calle siclia a la visita de Rosell (no a verle la cara a tu presidente) y ni se les permita un turno de preguntas con los dos presidentes. Incluso hubo quien dijo que Sandro Rosell estaba en la FCF porque lo había pedido el presidente barcelonista. Hay que ser torpe, torpe y tener varias recaidas en esa torpeza. “Es un acto privado” también se escuchó en la FCF cuando lo cierto es que era un ‘pesebre’ que sólo buscaba la foto con Rosell, que obtuvo a medidas (¿no se dineron la mano?) y digo a medias ya que lo más importante era conocido.

Lo sabían todos aunque se dejaron engañar por un presidente que ya no engaña a nadie. Dijo Casals a los suyos que los 750.000 euros se cobrarían y el mandatario azulgrana les volvió a insitir que ni un solo euro. Lo dijo con clase, con categoría, con ‘savoir faire’, pero ni un euro. No lo digo yo sino que lo dijo Rosell.

Lo único que le pediría a algunos compañeros es que repasen sus titulares y rebusquen en sus archivos cuando hablaban sobre el Torneig de Nacions o sobre las ‘costelladas’ de Navidad o sobre una Copa Catalunya vergonzante y vergonzosa o sobre la operación-China, por ejemplo. Vivir eternamente en un clima de confusión sólo permite estar en un estado de engaño durante un tiempo limitado. Todo tiene su tiempo de caducidad y, aunque las cuentas siempre se maquillan, seguro que Casals, Subíes y todos quienes corrieron para hacerse la foto con Rosell a la calle sicilia pagarán a escote cualquier déficit que se produzca.

Catalunya-Hondures: Fora costellades!

Ha estat impossible. Finalment es jugarà el 28 de desembre l'II Torneig Internacional Catalunya i serà contra la potentísima Hondures, selecció nº 57 del ránking FIFA. Tot un encert d'aquesta Federació Catalana on no coneixen la paraula transparència, on intenten silenciar a la premsa i on van afirmar, sense vergonya, que les ‘costellades’ s'havien acabat.

Ara tocarà demanar que s'ompli l'Estadi Olímpic i fins i tot s'amoïnaran si els afeccionats no hi van. I de tot això és responsable Casals i tot aquell que formi part d'aquesta junta que avui s'agenollava davant Sandro Rossell encara que el Barcelona els ha tornat a dir amb molta educació que no hi ha un euro.

I el Torneig Internacional de Catalunya?

La setmana passada està en l'oblit. El divendres 26 va quedar enrere i el dilluns 29 també i la Federació catalana encara no ha dit qui serà el rival el dia 28 contra Catalunya. Ens hauran fet cas i no haurà partit per a evitar el gran ridícul nadalenc?

La Copa de la vergonya i els diners de la Federació

Pendents de la incontinència verbal de l'encara president de la Federació Catalana, el demòcrata i transparent Jordi Casals, aquesta setmana que iniciem per acomiadar novembre i acollir desembre tindrà de tot. Comencem: aquest dilluns hi haurà una cua de pilotes per anar a la llotja del Camp Nou encara que a cadascú el posaran al seu lloc, inclosos els nostres estimats representants federatius que últimament no amaguen el seu 'bon rotllo' com va quedar de manifest al 'pessebre' que es van muntar a Sabadell amb motiu d'una Ciutat Esportiva que ja han presentat 50 vegades.

La foto es repeteix i repeteix i es manté sempre l'alcalde de la ciutat. Curiós el paper d'aquest Consistori. I a més, el poruc Casals aprofita per a dir-li a un altre demòcrata, Andreu Subíes, que es deixi veure per demostrar que la unitat brilla amb magnificència quan el cert és que els ganivets estan afilats i fins i tot ja estan clavats a l'esquena de més d'un. Tot això dit de forma metafòrica, sens dubte.

Sobren els diners

Desprès l'enèssima foto amb l'alcalde Bustos, es van trobar tan de gust a Sabadell que van decidir muntar el dinar oficial de la Copa Catalunya dimecres vinent. Casals no volia perquè té pànic al 'Diable' Miguel García. Pànic? Em quedo curt, però, com li agrada més un 'pessebre' que a un 'tonto' un llapis, es van dir: un president i quatre directius per club més els representants de Sabadell... total… 20 o 25 persones. Sempre es poden reunir entorn d'una taula quan paguem tots els catalans, i no surt de la seva butxaca precisament.

Dit i fet. Trucades i trucades la tarda de divendres i ara a esperar si Rosell, Sánchez Llibre i García assistiran. Si el president del Barcelona va dimarts a la visita oficial del carrer Sicilia, no sembla que repeteixi dimecres a aquesta pèrdua de temps encara que ningú ho sap. El que no li ha agradat gens -aviso- és saber que Casals ja treia pit en l'última junta -on no va ser cap representant blaugrana- que el tenia controlat i que el Barcelona pagaria tot seguit.

Tot el contrari: Sandro no deixarà anar ni un euro, com ha dit mil vegades el seu directiu Jordi Mestre, encara que l''Exprés de Llagostera' vol donar voltes i més voltes a un assumpte que només té una lectura: el Barcelona pagarà directament als clubs sense la intermediació de la Federació. A més, ara pot comprovar com els diners són l'únic que sobra en aquesta FCF, ja que no tenen cap problema en gastar el que es podria repartir perfectament entre els clubs participants de la Copa. Des de Llagostera fins a Sabadell, quants quilòmetres hi ha? Aquest és un altre detall a tenir en compte.

Interrogants

Així les coses, només cap saber quant pagarà TV3 (80.000 euros), encara que també es podria dir quant pagarem tots, quant es portarà el Sabadell (10% de taquilla més l’ 1'5% per televisió), i quant, finalment, arribarà al CE L'Hospitalet i a la Gramenet. I més dubtes: Anirà Miguel García i la seva junta al dinar i, posteriorment, a la llotja de la Nova Creu Alta? Tindrà oportunitat García d'expressar el seu punt de vista sobre Casals i la seva junta en TV3? S'atrevirà Subíes, Dani Vives i companyia a 'convidar' Casals que se'n vagi per on va venir? Paciència.

Per cert: els recomano que llegeixin la Contraportada d'Esports de El9 de dissabte passat amb la firma de l'honorable Jordi Basté. Ja no som els de sempre que critiquem la Copa de Catalunya o també la Copa de la vergonya, a la qual han portat els seus inútils responsables inclosos els clubs catalans. "Algú se'n recordarà que dimecres és disputa la copa Catalunya, que és un nyap sense cap estima per part de ningú, un drama de competició que el millor que podríem fer és liquidar-la esperant temps millors? ". Ara se n'adona el gran Basté? Mai no és tard, admirat col·lega. Ara només fa falta que recordis que ara fa un any, els qui ara manen a la Federació, i algú al qual ja li van convidar a anar-se'n, parlaven i no callaven del 'Torneig Internacional de Catalunya' ja que el futbol català no podia continuar viu si Roche o Campoy no el posaven en funcionament. Va arribar Argentina i el caos econòmic davant dels sud-americans. Es van acabar els partits de costellada i ara 'venen' Bòsnia-Herzegovina o bé Hondures. Jordi! Tu que pots: no deixis que 'Déu' Cruyff s'assegui a la banqueta de Catalunya en aquesta llufa prevista per al 28 de desembre.

II Torneig Catalunya Internacional?

Hondures o Bòsnia-Herzegovina. 'Pasopalabra'. Per què cal passar aquesta vergonya?

No hi haurà dinar a la Copa Catalunya

No. No pensin que Jordi Casals s’apreta el cinturó. No és això. El que passa, i no explicarà el demòcrata president de la Federació Catalana, és que no té el que ha de tenir per convocar els tres presidents al dinar protocolari com mereix la Copa Catalunya. Sap que no tindrà la fotografia que tant busca amb Sandro Rosell ni Daniel Sánchez Llibre està per perdre el temps, només li queda trucar, personalment, al seu excol•lega Miguel García, però el màxim dirigent de l'Hospi li deixà clar amb la seva absència a la presentació del Torneig que no sol anar mai on no el criden.

El ‘demòcrata’ Casals, al qual es ’puliran’ els seus propis companys de junta –avís gratuït–, sí, els seus propis companys de junta que ara es dediquen a intoxicar dient que “un cop passin les eleccions, rodaran caps” (no els crec), té davant seu dies de glòria on ha d’aprofitar la ‘teta’ perquè li queda molt poquet com a president.

Aprofiti ‘demòcrata’ perquè, quan hi hagi nou President a la Generalitat haurà de marxar per on va arribar encara que ens quedarem amb les ganes de saber els números d’una Federació que prometé transparència i que passarà a la història per la covardia. Clar que menys vergonya tenim els mitjans de comunicació que acudim a una roda de premsa on no se’ns permet preguntar. Potser tenia por Casals que vulguéssim saber pel mega-acord amb els xinesos? On són els xinesos, Madolell? Potser s’espanta Casals si volem saber res de la demanda de l’asseguradora ASISA? Com serà el repartiment dels 80.000 € de TV3, president?.

“Vull donar les gràcies als mitjans per la seva presència especialment a TV3…”, digué sense cap tipus de vergonya... Quina llàstima! Casals està demostrant que tot és empitjorable i va camí de tancar un mandat on no li donen suport ni els seus, només els que cobren o gaudeixen de val federatiu i aquells són els pitjors perquè són els que més estripen per darrera. Bé: ja ho saben. No hi ha dinar oficial però prepari’s Sr. Casals perquè Miguel García anirà a Sabadell i ‘El Diable’ té ganes de marxa.

Només una cosa més: és cert que el senyor director de comunicació Carles Domènech no ha dimitit encara? Vinga, Carles, que a tu no et fan falta aquests miserables euros que et dóna la Federació.

De res, amics de la Federació (II)

De res, amics de la Catalana. És gratuit, Domènech. Una abraçada. Ja està corretgit. Molt bé

DE RES, AMICS DE LA FEDERACIÓ

Les classificacions oficials de la Federació Catalana de Futbol ens continuen donant sorpreses. Per exemple, hi ha partits que acaben 0-2 i oficialment compten com a 2-0. És el cas del partit corresponent a la setena jornada de la Lliga Nacional Juvenil entre el Mercantil i l'Espanyol B. Resultat final, 0-2, amb gols d'Albarrán (de penal) i de Rufo. Resultat a la 'planilla oficial' (veure imatge): 2-0 a favor del Mercantil.

Naturalment, no passarà gaire temps perquè trobeu el resultat degudament rectificat. Segur que serà per iniciativa pròpia dels nostres amics, no pas perquè hagin llegit aquesta modesta observació que fem des d'aquest blog que no es llegeix ningú. És un 'esport' complicat, aquest d'actualitzar les classificacions en base a les dades oficials si aquestes dades surten equivocades. Però nosaltres seguim perquè, malgrat tot, ens agrada informar sobre futbol català.

Per tant, només em queda dir-vos: de res, amics de la Federació. Sempre al vostre servei.

Desprecio al fútbol base de Lleida y Tarragona

ESCRITO EN EL FORO DE FUTBOLCATALUNYA.COM (APARTADO FEDERACIÓ CATALANA)

Entrada novaAutor: elgransol » dj. nov. 18, 2010 10:29 am
Leo con sorpresa de buena mañana la convocataria de la sub-14 , 5 jugadores del CORNELLA, 5 de la DAMM. 3 MANLLEU,3 MANRESA
2 del JABAC.1 VILASAR 1 del GIRONA, MATARO,, y los jugadores del SEGRE,LLEIDA, BORDETA,G.TARRAGONA,BARRIS STA CREUS.CAMBRILS,PERELADA, GIRONES SABAT, o jugadores de otros equipos que pueden ser validos para la S CATALANA,con todos los tecnicos
que tiene el SR VILA no ha podido mandar uno para que vean partidos de los grupos 3º-4º o 5º o es que no interesan los jugadores de fuera de Barcelona, o es que no cobran dietas por ver partidos de fuera de la capital ,estos jugadores se merecen la misma opotunidad que los demas
pero es mas facil ver partidos en campo del CORNELLA O de la DAMM que en LLEIDA,GIRONA O TARRAGONA, no me digan que es para que los jugadores no hagan kilometros, esta semana en la SUB-12 habia un jugador de 11 años de S.CARLES de la RAPITA.

Sr PASTOR tenga un poco de respeto por los jugadores de fuera que hay varios que tambien tienen nivel.

P.D Soy de Barcelona pero me cabrean estas cosa.

La penúltima ‘metedura de pata’ de Casals y su junta

No pasaría nada si no se tratase de la Copa Catalunya a la que algunos nos importa un poco todavía, pero el episodio que vivió el Museu Colet este martes merece pasará a la historia dada la capacidad censora, prepotente y ridícula de un presidente que va de demócrata y que huele ya a preterito. Lo triste, lo que me duele es que se lleve por delante a un buen periodista como es Carles Domènech a quien, supongo, lejano a esa decisión caciquil de Casals de no permitir preguntas a la prensa que, previamente, han sido invitados a una rueda de prensa.

Entiendo que a Doménech,gran colaborador del maestro Joaquim Mª Puyal y responsable de prensa de la DAMM, se le ha escapado de las manos un tipo tan imprevisible como déspota llamado Casals y la única salida que tiene es el adiós. O deja ese puesto de Director de comunicación o quedará retratado como un ´titere’ en manos de un pobre hombre.

Por cierto: felicidades a Anna Gumà. No sé si la perjudico al escribir estas palabras aunque no es mi intención. Estuvo, aunque no sea periodista sino publicista, correctísima y lo único que siento es que fuera la voz que tuviera que decir públicamente lo que ni su presidente ni su Dircom se atrevieron.

Más. En el miserable discurso presidencial, donde agradece “especialmente a Tv3” (de nada por la parte que me toca) su presencia, no tiene ni el más mínimo decoro en citar al representante del CE L’Hospitalet aunque este señor de L’Hospitalet tiene nombre y apellido como tiene el Sr Bartomeu o el Sr Collet. Se cuida muchísimo de no decir ‘Miguel García’ porque olería mal, si lo pronunciara, y ,además, no se sabe ni la lección. No es ‘Centre Esportiu L’Hospitalet’ sino ‘Centre d’Esports L’Hospitalet’. Lástima que los palmeros que le rodean no le hubieran aleccionado un poco más al eterno viajante y viajero presidente que tiene los bemoles para ir a Madrid con motivo de la entrega de la Roja a los mismos jugadores a los que ha ignorado en Catalunya porque aquí no tiene esos mismos bemoles para homenajearlos. Catalunya sigue aún en la cola para poder recibir la Copa del Mundial aunque para traerla hace falta lo que a Casals le escasea.

Por cierto: no ví a Andreu Subíes. Me cuentan cada historia del ¿futuro presidente? que no me la puedo creer. Que si esperamos a que pasen las elecciones, que la moción de censura está más que ganada, que Casals tiene los días contados como presidente… la verdad es que no me creo nada. Además, aquí no sólo no hay oposición sino que no hay ni ganas de coger un sillón al que se le acumulan las deudas. Al paso que van no olviden nunca la ‘acción de responsabilidad’ que va a llevar al amigo de Casals (Joan Laporta) al Juzgado. Ahí puede ir más de uno de los que ahora están en la calle sicilia.

Y, únicamente, un detalle más para mi querida y amada prensa. Somos lo que somos: nada. Lo del cuarto poder es la mayor mentira que nos podríamos creer alguna vez. No tenemos vergüenza. Nos dan por donde más duele y encima pagamos la cama. Este martes nos prohibieron preguntar en una rueda de prensa a la que habíamos sido invitados. ¿Para qué fuimos? ¿Para oir a Casals? Acepto todos los debates que deseen y quieran aunque cara a cara. Lo que jamás aceptaré serán entrevistas pactadas, supervisadas o subvencionadas. ¡Ah! Presidente Casals… cuando deje el chollo se dará cuenta de la penúltima ‘metedura de pata’ que ha cometido este 2010-

Impost revolucionari a Lleida

TEXT procedent del FÒRUM d'Àrbitres de Futbolcatalunya.com. Sorpresa? El president-digital del Comitè Català, Moreno Delgado, hauria de donar la cara.

EntradaAutor: caindeponent » dg. nov. 14, 2010 10:28 pm
Estic flipant, amics! Sóc un company de Lleida i la meva delegació m'ha enviat aquesta circular:

CIRCULAR NUM. 6
Per coneixement general, us comuniquem que en la reunió celebrada el passat
dilluns dia 27 de setembre de 2010 es van acordar els següents punts:
1- Per tal de poder organitzar d’una manera mes eficaç i senzilla, alhora que fomentar la participació dels arbitres en actes social, com ara el sopar de final de temporada, s’ha decidit que cada àrbitre realitzi un abonament setmanal.
2- S’ha decidit que l’abonament idoni es el de 15 euros mensuals. Independentment dels partits arbitrats o de si s’arbitra la setmana en qüestió.
3- En el cas de no voler participar en el sopar de final de temporada es retornarà les aportacions a cadascun del arbitres.
4- L’abonament es farà a l’hora de liquida r els drets d’organització.
Josep Oriol Pérez Seto Ernesto Gómez Hoyas
Responsable d’actes socials Responsable Àrea Organitzativa RRHH

Però quan encara m'estava fregant els ulls perquè no m'ho creia, m'arriba això del delegat:

Bona tarda,

El motiu del present és informar i recordar el compromís de liquidar la quota mensual de 15 € que fa referència a la circular nº 6 del CTA de Lleida, en el cas que algun àrbitre no hagi liquidat la quota, és quedará sense designacions fins que no hagi liquidat la mateixa, de totes formes tornem adjuntar la circula nº 6.

Salutacions cordials,
Xavier Pérez Delegat Territorial del CTA Lleida

A veure si ho entenc. M'estan amenaçant que si no pago els 15€ al mes no em donen partits? Però això què és? La meva mare ja em va ensenyar a estalviar solet. No necessito gent que 'm'ajudi' i, menys encara delegats que m'amenacin.

No sé si això ho hauríem de comunicar al president de Barcelona (ja deu estar d'acord?) perquè em sembla un escàndol recuperar aquestes impostos revolucionaris amb els quals després passen coses rares.

Què us sembla a vosaltres aquest tema? També es fa això a les vostres delegacions? També es recauden impostos revolucionaris? També us amenacen?

Copa Catalunya: un problema d'educació

La Federació Catalana viu un moment complicat. Immersos en una política de 'mirar-se el melic' i enrocar-se en l'error, es creuen amos de la veritat absoluta mentre fan veritables exercicis de confusió. Allà ells i allà els qui s'alimenten d'una política basada en tot el contrari que pregonaven des que van saltar a la sorra electoral en un humil local de Pedralbes. Ningú no li pot negar a l'Exprés de Llagostera' el seu afany, com representant d'una Federació a la qual li 'plouen' ara els patrocinis (cal felicitar Lluís Carrasco?), per multiplicar i multiplicar els seus quilòmetres. És una dada per la qual passarà a la història, sens dubte i cal aplaudir-lo encara que desconec la raó per repetir llotges ja que aquest cap de setmana, anirà, una altra vegada, al Centenari de Badalona.

Això serà aquest cap de setmana mentre escalfa la fase final de la Copa Catalunya 2009. Impressionant! i digne de figurar en el Guinness dels Récords. Igual, dins de quinze dies, es juga la corresponent al 2010. Com tot van tan ràpid al carrer Sicília, pot passar qualsevol cosa. Va tan ràpid que Casals, qui dies enrere va intentar 'menjar-li el coco' a Sandro Rosell sobre la seva no-amistat amb Joan Laporta, no ha tingut temps per despenjar el telèfon i exercir de president.

Els tradueixo: Barcelona, Espanyol i L'Hospitalet jugaran el dia 1 de desembre aquesta Copa Catalunya a la qual no poden menysprear més els seus dirigents. Primer hi va haver petició de Casals a Rosell perquè acudís a l'acte. Ja saben que el president del FC Barcelona sempre té un somriure quan no ho veu clar. Dani Sánchez Llibre és 'vell guillot' i no serà si no hi va Sandro. Només queda... Sí!!! El Diable! Miguel García!, president, tot i que molesti algú, del CE L'Hospitalet. Era i és una immillorable oportunitat per parlar, de president a president, i cursar-li una invitació personal a l'acte de presentació del pròxim dimarts clar que també puc pecar d'ingenu. Ni crec que sigui covardia, ni distracció, ni prepotència sinó simple falta d'educació.

És clar que, quan les coses comencen malament i segueixen pitjor, poden acabar com tots ens podem imaginar. Mentre Casals viatjava a La Rioja amb el seu amic Villar, el director de comunicació de la FCF anomenava els tècnics i els directors tècnics dels tres equips perquè acudissin dimarts amb algun dels seus jugadors o entrenadors. No cal dir que el bo del DIRCOM es queda amb les ganes de la foto de Pep Guardiola amb el seu president per la qual cosa Pochettino és una incògnita encara que tampoc no sembla que hi hagi d’anar. Hi anirà Miguel Álvarez, entrenador del CE L'Hospitalet quan sap que al seu president ni l'han trucat per telèfon? És una cosa molt simple: educació. Falta d'educació, clar.

Gràcies a mi i gràcies a mi i gràcies a Moreno

Fa dies que no escrivia res sobre Moreno, president digital dels àrbitres catalans. Em passa amb el banquer Moreno el mateix que amb Casals ja que començo a sentir avorriment i vergonya aliena quan m’apareixen les seves imatges. He d’admetre que me la ‘colà’ quan vam tenir l’oportunitat de trobar-nos, cara a cara, a Ràdio Sant Andreu de la Barca. Hi hagué qui, lliurement, em posà a parir en els foros perquè no vaig ser dur amb Moreno. Segur que tenien raons per a criticar-me.

Tot i el meu desig d’oblidar-me d’aquest tipus, a qui li és igual tot el que li diguin encara que hagi estat elegit a dit capritxós, em veig en l'obligació de tornar a posar-lo en primer pla. Vegeu que fins i tot ni havia comentat la impresentable actuació del meu 'amic' Alvarez Izquierdo qui, un cop més, no en va donar una ni a dretes ni a esquerres a la Real-Racing. Les seves decisions i la seva escandalosa redacció de l'acta l’enviaran a segona la temporada que ve; doncs ni tan sols el nefast i insolidari Álvarez no em va engegar una paraula ja que és millor ignorar certs personatges com són aquesta 'colla' que en dirigeix un altre d''il•luminat' (Josep Llaó) que la llum del poder l’ha encegat. Pitjor per a ell.

Però anem a la raó d'aquest comentari sobre el demòcrata Moreno al qual la distinció del seu company? López Quintana el posa en el més absolut dels ridículs. Com tots vostès saben el nivell de violència que s'està vivint en alguns camps, amb els àrbitres com a especial diana, és un mal la solució del qual és molt complicada. Qualsevol decisió que es prengui mai podria alleugerir el dolor que un col•legiat pugui sofrir en un camp per una agressió verbal o física.

Això ha motivat que Moreno hagi dedicat els 'millors minuts' de la seva vida a enviar una altra carteta als seus sota el modest títol de 'CARTA DEL PRESIDENT'...Al llarg del text es pot llegir que "gràcies a la voluntat de la junta de la qual jo sóc membre " o gràcies "també a la Comissió d'Ètica Esportiva, a la qual també pertanyo" ja s’estan prenent una sèrie de mesures com l'expulsió d'algun energumen per un any o tancaments de camp per un o tres partits (bestial!). Està clar que al digital Moreno també l’adorna una altra gran qualitat que es diu modèstia. Si no fos pel generós i mai ben retribuït sou, l’arbitratge català no existiria.

Ho sento. He tornat a caure en la trampa d'escriure sobre aquest tipus del qual mai no esperaràs una mala paraula, és veritat, encara que allò de les bones accions també sigui una mica utòpic. Gràcies a ell, gràcies al seu esforç, hi ha mà dura. Només li recordaré una coseta, al gran 'cap': encara estic esperant que contesti al seu company de junta i president de la Rapitenca, quan va carregar sobre un col•legiat al qual vostè, i només gràcies a vostè, hauria d'haver defensat. Encara és l'hora que vostè es digni a donar la cara per un dels seus ja que una cosa és treure pit, a través d'una carta, i una altra enfrontar-se al poder i per a això cal tenir les cartolines ben posades.

Argentina prepara un ‘Especial Fin de Año’ a Casals

¿Ustedes se imaginan a un argentino perdonar un euro a alguien que sólo tiene el orgullo y la prepotencia como argumentos? Ni a un argentino ni a un catalán ni a nadie ¿verdad? Pues eso es lo que le espera a la Federació Catalana de Fútbol por parte de la AFA (Asociación de Fútbol Argentino) antes de que acabe el 2010.

Como todos ustedes saben, más que nada por la reiteración, Jordi Casals y su junta organizaron la Navidad 2009 el I Torneo Internacional de Catalunya con la participación de Argentina –a ver si espabilan y nos dicen el rival para el mes que viene-. Pero en su primer año sólo podía ser una selección ‘top’ y Argentina llegó y cobró un millón de euros más estancia y desplazamientos, pero las ausencias justificadas de Messi, Agüero y la fotografía imposible Maradona-Cruyff trajeron las diferencias.
El organizador argentino reitera que Casals y su junta deben aún 300.000 euros mientras la FCF no quieren saber y desinforman según el momento. ¿Y por qué no lo ha denunciado todavía la AFA si tanta razón cree tener? Buena pregunta aunque dicen los argentinos que quieren mucho a Catalunya, que aquí está Messi, mejor jugador del mundo, que son muy fuertes los lazos de amistad etc... Todo eso está muy bien aunque, pero una vez que Villar no quiere pagar las deudas de Casals y su junta, quieren despedir el 2010 con una ‘reclamación oficial’ al TAS.

Traducimos para Casals: Tribunal Arbitraje del Deporte. Allí preguntarán por los 300.000 euros y a Casals se le pueden amontonar las deudas. Por cierto: ‘Roma jamás paga a traidores’. La semana que viene lo explico: renegar de una amistad es otro detalle que pone a cada cual a la altura que merece y la semana que viene explicaremos los centímetros del señor presidente que este jueves comerá en el pesebre que su ‘amigo’ Villar monta en Logroño... ¿en la misma mesa que ‘El Diablo’ Miguel García?

Aplaçada la recepció al FC Barcelona

Sense comentaris. Una pena. L'agenda blaugrana s'ha descompost aquest matí de dimarts i el carrer sicilia no podrà rebre al president Rosell i als seus. Ara diuen que el 30 de novembre, un dia abans de la Copa Catalunya. Curiós.

Em diuen que la Federació els volia exposar AMB TOTS ELS DETALLS l'operació Xinesa de la qual el nou directiu Madolell -designat per Joan Laporta com enllaç amb la Gramenet (altra reunió pendent)- coneix tot a l'abecedari. Ah!, clar: el pròxim 30 ja haurà nou Govern en la Generalitat i no manarà el 'amic' de Casals (Montilla) qui encara no ha rebut al president més viatger del futbol català

García está a punto de explotar

Ya sé que no es novedad. De hecho, Miguel García, presidente del CE L'Hospitalet, es uno de los pocos (no el único) que da la cara y dice lo que piensa. Mal o bien, pero lo que piensa y no se esconde como otras 'ratas' que apuñalan por detrás. Pero el 'sorteo' de la Copa Catalunya donde el responsable de turno (Madolell/Casals/Torres/Palau/Dorado) o quien sea (espero algún comunicado oficial), se ha vuelto a lucir. Ni una puñetera llamada, ni la más mínima consulta para saber si el equipo más modesto de los tres finalistas desea exponer su punto de vista o tiene alguna inquietud... nada. La Federació, que es la organizadora, decide junto a TV3 (¿cuánto pagarán a Hospi y Gramenet?) y todos a tragar. Pero esta jugada les saldrá mal.

Casals quiere montarse otra 'fiesta' mediática con la excusa de la Copa Catalunya ya que temen otro ridículo con el II Trofeo Internacional de Catalunya y desea que Sandro Rosell, Daniel Sánchez Llibre y, para su desgracia, Miguel García, acudan a una cita con la prensa donde se le preguntará de todo incluidos sus viajes, con señora, a Nerja, la mutualidad o la nueva amenaza a los clubs formativos para que sus jugadores faciliten datos como mails y teléfonos personales. Todo eso también formará parte de esa 'fiesta' que llegará antes de las elecciones del 28. ¡Qué bonito! Y ahí García tiene ganas de marcha. Quien avisa no es traidor. ¿Se atreverá 'El Diablo' a cantarle la caña, A LA CARA, a Casals delante de todas las autoridades? ¿Tiene alguna duda el honorable y viajero presidente? Lo veremos

Acabo: día 10. La Federació, que no tiene un euro, invita al FC Barcelona a la calle Sicilia ya que el Barça ni sabe donde está la Federació ni el fútbol catalán puede estar un día más sin esa recepcion oficial. Un mensaje para el 'Expreso de Llagostera' (bautizado por el periodista Manuel Ayala, no por mí): ¿Irá Sandro Rosell?.

On són els caps del futbol sala català?

La veritat és que ni vaig contra ningú ni pretenc molestar ningú. Només exposo una realitat: si hi ha un partit on els 'caps' del futbol sala (repeteixo: futbol sala pel que m'oblido de Casals, al que li importa un....o a Subíes al que li importa dos...) tenen que haver-hi és el clàssic Barcelona-Marfil Santa Coloma.

Aquest dissabte només va assistir el directiu Angel Ruiz que té tot els meus respectes, faltaria més, però el president s'anomena Dani Vives i, llevat que tingui disculpa (que la tindrà) ni va aparèixer. Casals? Estava en Santa Eulàlia de Ronsana. Millor per al Palau!

El conte xinès de la FCF i els diners del Barça

DIARI GOL DILLUNS 02/10/10

Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), no li surten els números.

De fet, aquell president que quan va aterrar a la poltrona va prometre ingressos a dojo, ja admet un deute de 700.000 euros. És per això que vol cobrar com sigui la primera part (350.000 euros) de la subvenció que havia pactat amb Joan Laporta per a la formació de nens i nenes catalans, uns diners que Rosell no donarà si la seva destinació no és clara. I és que el president del Barça i Jordi Mestres, el representant del Barça a la FCF, ja han comunicat vàries vegades –la darrera en la reunió de la federació del passat dimecres– que no tenen cap tipus d’inconvenient en continuar amb la col·laboració pactada sempre, però, que aquesta estigui totalment justificada, i de moment els arguments federatius són força fluixos, ja que només s’expliquen amb el concepte genèric “ajuda al futbol base”.
La FCF, però, no vol deixar d’ingressar uns diners que ajudarien, i molt, a la seva paupèrrima situació económica i dimecres va intentar obtenir el vist-i-plau de tota la junta per aprovar l’aterratge de 50 nens xinesos a Catalunya per formar-los en un centre d’alt rendiment de Terrassa. L’operació, que tindria un cost d’1,5 milions d’euros, no assegura cap tipus de contraprestació en forma d’ingressos, motiu que va
obligar a Jordi Mestres a intervenir per recordar que, tot i que està molt bé això d’ajudar a nens xinesos, a Catalunya hi ha un munt de nens necessitats que, a més, suposarien una despesa molt inferior, sobretot si es té en compte que en les onverses amb la Federació Xinesa no figura enlloc la paraula “contraprestació”.
Casals pressiona a Rosell
El president de la Federació, sempre que pot, intenta coincidir amb Sandro Rosell per recordar-li el tema de la subvenció. I és que el termini de la primera part del pagament ja s’ha complert, ja que l’Assemblea de Compromissaris ha endarrerit el procés, i Casals tremola. De fet, ja ha pactat una reunió amb Rosell per aquest proper dijous, en què el president del Barça li comunicarà el mateix que el directiu blaugrana, Jordi Mestres, va dir a tots els components de la junta de la FCF. No hi
haurà un euro fins que la Federació no expliqui i justifiqui la destinació d’aquests 750.000 euros que Laporta ‘regalava’ per a “la formació dels nens catalans”.
Mestres va sol·licitar el resultat de l’última auditoria presentada per la FCF, però va rebre la informació amb data de 31 de desembre de 2009. El directiu blaugrana es va endur la informació escrita i en els despatxos del club segueix a l’espera de
futurs moviments com són la Copa Catalunya i el partit de Nadal al Lluís Companys, ja que l’Espanyol no assegura el camp de Cornellà sense cobrar un euro pel seu lloguer.
Jordi Casals, cada cop més qüestionat per tots, seguirà assetjant al Barça en busca del primer pagament de 350.000 euros mentre espera els milions promesos per l’acord amb la Federació Xina mentre i tremola amb els 2,1 milions d’euros que reclama l’asseguradora ASISA.

Cabrerizo va passar pel Jutjat

L'exdelegat arbitral de Lleida, Abel Cabrerizo, va passar aquest dimecres pel Jutjat núm. 1 d'Instrucció de Lleida a fi d'explicar-li a la jutgessa els motius que li han portat a presentar una demanda per "revelació de secrets" contra el vicepresident de la Federació Catalana, Andreu Subíes, el delegat Pérez Colon i el president-digital Moreno. Després de ratificar tots els seus arguments anteriors que l'han portat a querellar-se contra els mandataris de la Federació, Cabrerizo espera el pròxim pas que serà la via penal.
¡

¿Entrenadores ilegales?

Varios clubs de tercera división recibieron la tarde del pasado viernes un mail donde la Federació Catalana les informaba de un nuevo requisito para aceptar los contratos de sus entrenadores. En una breve nota que reproducimos, la FCF escribe: "Bona tarda, La llicència dels entrenadors D. ……. han sigut anul•lades per la R.F.E.F., per precisar el segell de l'INEM o organisme autonòmic competent, segons l'article 157 del reglament general de la RFEF. Atentament Josep Manel Varela Responsable de Llicències F.C.F.-

¡Toma ya! Llevamos once jornadas de competición y ¿ahora no valen algunas licencias de entrenadores? Bien haría la Federació en aclarar esa escueta nota que sólo ha servido para liar un poco más a entrenadores y clubs. Lo curioso, según nos cuentan, es que preguntan a la FCF y los genios de la calle sicilia sólo dicen que se limitan a transmitir una orden. ¿Orden? ¿De quién?

Ni Torres ni fotografía

Este jueves se verán las caras el presidente del FC Barcelona, Sandro Rosell, y el de la Federació Catalana, Jordi Casals. El máximo dirigente azulgrana ya no tenía más remedio y, salvo detalle de última hora (que es posible) volverá a escuchar las súplicas del 'mani-roto' presidente de la Catalana al que le amenazan con una inminente demanda por parte de la aseguradora Asisa. Casals va a llorarle a Rosell y, aunque en principio había adelantado a los suyos que iría acompañado del ex directivo Torres, todo parece indicar que el periodista se quedará en su casa, como tiene que ser.

Casals llega a Can Barça a pedir la pasta que le 'regaló' su amigo Joan Laporta aunque lo tiene muy difícil. Busca la fotografía de la unidad y de la amistad cuando sabe que ni sus números ni su talante cuadran con los que manejan Jordi Mestre y Sandro Rosell. ¿Quién acompañará al 'Expreso de Llagostera? Puede ir también Madolell y explicarle a Rosell la deuda de su amigo Laporta con la Gramenet de la cual él también tiene su responsabilidad.

Casals queda ‘tocado’ y a punto de irse a su casa

Pasó la junta directiva de la Federació Catalana y pocas veces se adelantó tanta expectación por el espectáculo. Acudieron muchos, no todos, por supuesto (por ejemplo Moreno Delgado ya que los árbitros están muy bien controlados) y lo que quedó claro es que a Jordi Casals le queda menos en la presidencia que un caramelo en la puerta de un colegio.

Ya han visto que tanto Mundo Deportivo como Sport y El9 han dado informaciones puntuales de una cita en la que Casals enrojeció, mostró un nerviosismo preocupante y, aunque sus cuatro ‘guardaespaldas’ (Pere Vila, Madolell, Sukerman y Dorado) sacaron su habitual verborrea, no le sirvió para nada. Me cuentan, y me cuesta creerlo, que Andreu Subíes estuvo tan duro como elegante. Me cuesta creerlo, de verdad. Sería la primera vez que Subíes da la cara, no se esconde y dice lo que tiene que decir aparte del ‘césped artificial’ cuyo texto hace reir. Me chivan que el vicepresidente primero, que pinta menos que yo en la junta –¡Andreu! Tu presidente ha quedado con Sandro Rosell el día 4 (ya veremos si no se anula) y el ex directivo-periodista Torres)- censuró el exceso de ego y protagonismo de Casals quien, por cierto, ayer no perdió tiempo para hacerse otra foto con otro megapatrocinador. Felicidades.

Si la reunión del miércoles sirve para que Subíes muestre su poder, que lo tiene, bienvenido sea aunque dudo que siga hasta el final. No dudo y me ratifico en cuanto al trabajo de Dani Vives, el presidente del fútbol sala. Me cuentan (igual me engañan, claro) que Vives –no confundir con el colega de Tarragona)- fue a saco lo que provocó que las mejillas de Casals sufrieran constantes alteraciones.

Quien estuvo también atinado en sus dos intervenciones fue el directivo del FC Barcelona Jordi Mestre. Apareció, volvió a pedir las cuentas DE VERDAD de la Federació y adelantó que el Barcelona siempre cumple sus compromisos aunque, sin información, no habrá ‘pasta’. Mestre puso de los nervios al sector ‘chino’ que capitanea el propio Casals. Ahí se ‘gustó’ Madolell. Que si el Barça, por aquí, que si la selección española por allá, que Johan Cruyff... lo habitual aunque Mestre le dijo que está muy bien ayudar a 50 niños chinos pero que mucho más cerca quedan niños catalanes y españoles. Lo tienen difícil Oliver y Benjí aunque igual Casals y Madolell ponen encima de la mesa 1.400.000 euros de gastos.

La Federació no sólo no tiene problemas de dinero sino que le sobra. La exposición de Dorado con respecto a la Mutualidad merece matrícula ‘cum laude’, pero, si ASISA cumple su palabra, la FCF tendrá que defenderse en los tribunales y, si palman, ya pagarán Dorado, Casals y toda la tropa.

Bueno. Ya está bien. Nos queda la Copa Catalunya (con ‘El Diablo’ García en acción) y el ‘Torneo Internacional de Catalunya’ para el que Don Jordi negocia con Uruguay y Egipto. ¡Sí! Uruguay y Egipto. Montjuïc se quedará pequeño. El próximo día 20 están todos llamados a volver a verse las caras en la Federació aunque todo se puede precipitar. ¿Se imaginan una votación entre los 27 miembros y miembra de la Federació? Una vez que usted, amigo directivo, lea este texto que nadie lee, todo el mundo ignora y que luego plagia, empiece a echar cuentas y veo al president en su casa para siempre.

¿Quién paga la estancia de Romagosa en China?

Bueno, bueno. La propia Federació Catalana anuncia en su web que esta tarde -menos de una hora- tiene lugar la reunión de la junta directiva, una cita que algunos han descubierto ahora que será caliente. Habrá que esperar. Hasta que no lo vea, no me lo creo. No obstante, uno de los asuntos que estará encima de la mesa es el megaacuerdo firmado con la Federación China de Fútbol que asumirán o NO asumirán TODOS los integrantes de esa FCF, TODOS.

El departamento técnico que dirige Joan Vilà envió el pasado mes de agosto a uno de sus socios, Carles Romagosa, a Asia para empezar el trabajo cuando aún ni habían firmado, ahí lo tienen en plena charla con varios niños chinos, cincuenta de los cuales tendrían que estar ya en Catalunya. No sé si en la casa del presidente en Llagostera o en la de José Madolell pero esa megaoperación necesita el visto bueno de una junta a la que no se le informa de nada aunque serán co-responsables de todo. Por ahora, iría bien que Casals les dijera a sus compañeros que le llevaron a la presidencia quien corre con los gastos de Romagosa y compañía

Más vale reaccionar tarde que nunca

Lo más bonito que tiene esta profesión de periodista es ver como, poco a poco, siempre aparece la verdad. Cueste más, cueste menos, pero siempre sale la verdad. Les recomiendo el artículo que se publica en el diario Sport bajo el título 'Crisis en la Federació Catalana de Futbol'.

¿Les suena algo? Lo dicho: siempre sale a la luz la realidad de cualquier institución por mucho que sus dirigentes se empeñen en tapar, dificultar, infravalorar y menospreciar otros puntos de vista y, lo que es más grave, se escondan cuando los medios de comunicación denuncian. ¡Imagínense qué se puede decir cuando alguno de esos directivos son, además, periodistas! Pero, bueno, ese artículo que aparece hoy en el Sport, sin ser novedoso y con la original firma de 'Redaccio', nos alegra a más de uno. Como mínimo a mí ya que siempre me ha encantado mirar por el retrovisor.

Lea aquí el artículo

...

Miércoles 27, junta y.....

Miércoles 27 de Octubre, junta directiva Federació Catalana de Fútbol. ¡Al loro!¡Al loro!¡Al loro!

Els xinesos, ASISA i acció de responsabilitat

Bé. Aquí tornem a estar disposats a contemplar com la nostra Federació Catalana agonitza sota la tutela del president més generós de tota la història amb els ingressos que no són seus. Pendents dels xinesos -on són els xinesos i el megaacord amb ells, Casals? Madolell, no era vostè ‘l’encarregat’ de l’obra? Repeteixo: pendent dels xinesos que només Casals veié, conegué i feren el paripé de la firma, el futbol català no és conscient ENCARA (prengui nota president) de la que es liarà a partir d’aquest dilluns i, per ara, em remeto al reclam d’Asisa per tres milions d’euros. Com que està en mans de l’eficaç vicepresident executiu de la Mutualitat, Dorado, sempre habituat a aquestes feines, segur que no hi ha cap problema i tot serà un malentès. I si no és així? ULL a la dada. I si no és així? Entrarem en un procés jurídic on la Federació Espanyola, primer, i els clubs catalans, després, hauran de pagar si el jutge considera que la Companyia té raó.

Haurem d’esperar tot i que aquesta setmana ha estat pròspera per a més d’un dels directius d’una Federació que s’han citat per al dia en reunió de junta. Ha estat pròsper perquè han pres bona nota de la passada Assemblea de compromisaris del FC Barcelona i d’aquell resultat anomenat ‘Acció de responsabilitat’ que portarà davant del jutge a Joan Laporta, per cert, ex vicepresidente ‘honorífic’ -que barat està l’honor!- de la FCF. Més d’un membre d’aquella junta s’ha preguntat: ens pot passar a nosaltres el mateix? Resposta: per suposat. Llegeixin i repassin la llei ja que estan tan ben envoltats de lletrats. Si un club es decideix a iniciar accions judicials perquè surtin a la llum tots els números de la FCF i es demostra que hi ha accions massa ‘alegres’, ‘generoses’i innecessàries, per no parlar d’impagats, TOTS, no només Casals, hauran de respondre amb la seva butxaca. Queda dit.

Per cert: nodrida presència en la immillorable Gal•la del Mundo Deportivo. Junt a Casals, que no se’n perd ni una, acudiron Lluís Carrasco, Josep Llaó, Borja Rovira i els Adjunts Josep V. Madolell –s’autoanomenà Directiu responsable de l’Àrea Esportiva sense que la junta hagi obert la boca- i Ramon Estebe. Només una cosa per al pompós vicepresident de màrketing i comunicació Carrasco.

És lamentable que vostè segueixi en aquest lloc quan l’han col•locat altres persones amb més responsabilitat que la seva i ni se n’entera, o millor dit ho fa per mitjà de la premsa, que l’¿ex? Directiu Domènech passa a ser Director de comunicació, a sou, per suposat. No només no li consultaren sinó que se ‘l’empassà’. Ah! Encara espero que presentin aquell patrocini espectacular d’una firma d’aigües que havien d’oficialitzar el passat setembre. Felicitats, Sr. Carrasco. És un detall més.

Així doncs, tres coses, tres; els xinesos, ASISA i acció de responsabilitat. Sempre seu.

FOTO: http://minuto91-radiounion.blogspot.com

Liarte recuerda las vergüenzas de Moreno Delgado

Este próximo viernes 22 volverá a visitar Barcelona el presidente de los árbitros españoles, Victoriano Sánchez Arminio. Ni que decir tiene que Xavi Moreno, su delegado en Catalunya, le contará los múltiples problemas que tiene seguir sufriendo un colectivo dividido y antisolidario. Claro que para unos pocos, aún, entre la dignidad y el dinero no siempre lo segundo es lo primero. Por eso vale la pena aplaudir a Jordi Liarte ya que, con nombre y apellido y con absoluta educación, pone al presidente-digital Moreno en su sitio. A ver si Morenín le explica a Victoriano su tic demócrata que le lleva a 'putear' (si quiere se lo digo más claro)a un colega suyo que dio la cara en la Asamblea y al que no pueden le pueden tapar la boca con ningún regalo. Toma nota Moreno:

Autor: Jordi Liarte » dt. oct. 19, 2010 12:58 am Me dirijo a todos los que formáis parte del Comité para denunciar públicamente lo que me parece un atropello, una persecución y un resentimiento que pensaba que entre unos y otros íbamos a tratar de superar.

Tristemente constato que no es así.

A mi compañero Santiago López Quintana, árbitro de tercera división y representante arbitral en la asamblea de la FCF, elegido democráticamente - no todos podemos decir lo mismo - y crítico con las decisiones tanto federativas como del propio comité si considera que perjudican al colectivo, le están haciendo pagar por ello de una forma que a mi me parece desproporcionada:

A la sanción inicial de tres meses por dejar a deber 8 euros del resultado de una liquidación, se suma algo todavía más increible, propuesta de dos meses de sanción más por no rellenar dos apartados en sendas actas... y no, no se trata de un resultado o una expulsión... el grupo correspondiente a los equipos que se enfrentaban y el nombre del Delegado de Campo...

Como supongo que se trata de un hecho que a vosotros no os podría pasar nunca y que por lo tanto no va a merecer vuestra solidaridad y apoyo al compañero, no os incomodo más removiendo somnolientas conciencias... Sólo los decapitados no tememos por nuestra cabeza.

Por último, no me olvido del resto de sancionados por pedir democracia en el Comité (no deja de sorprender, ya que nuestro presidente fue el primero que se lo pidió a Casals y éste a su vez a la Secretaria General de l'esport), pero peor me sabe por aquellos de vosotros que amáis al Comité y os han impedido arbitrar, informar o seguir formando parte de él por el capricho de unos pocos que se creen que esto es suyo.

A ver si avanzamos de una vez y hacemos algo "de" y "para" TODOS.