diumenge, 14 de novembre del 2010

Gràcies a mi i gràcies a mi i gràcies a Moreno

Fa dies que no escrivia res sobre Moreno, president digital dels àrbitres catalans. Em passa amb el banquer Moreno el mateix que amb Casals ja que començo a sentir avorriment i vergonya aliena quan m’apareixen les seves imatges. He d’admetre que me la ‘colà’ quan vam tenir l’oportunitat de trobar-nos, cara a cara, a Ràdio Sant Andreu de la Barca. Hi hagué qui, lliurement, em posà a parir en els foros perquè no vaig ser dur amb Moreno. Segur que tenien raons per a criticar-me.

Tot i el meu desig d’oblidar-me d’aquest tipus, a qui li és igual tot el que li diguin encara que hagi estat elegit a dit capritxós, em veig en l'obligació de tornar a posar-lo en primer pla. Vegeu que fins i tot ni havia comentat la impresentable actuació del meu 'amic' Alvarez Izquierdo qui, un cop més, no en va donar una ni a dretes ni a esquerres a la Real-Racing. Les seves decisions i la seva escandalosa redacció de l'acta l’enviaran a segona la temporada que ve; doncs ni tan sols el nefast i insolidari Álvarez no em va engegar una paraula ja que és millor ignorar certs personatges com són aquesta 'colla' que en dirigeix un altre d''il•luminat' (Josep Llaó) que la llum del poder l’ha encegat. Pitjor per a ell.

Però anem a la raó d'aquest comentari sobre el demòcrata Moreno al qual la distinció del seu company? López Quintana el posa en el més absolut dels ridículs. Com tots vostès saben el nivell de violència que s'està vivint en alguns camps, amb els àrbitres com a especial diana, és un mal la solució del qual és molt complicada. Qualsevol decisió que es prengui mai podria alleugerir el dolor que un col•legiat pugui sofrir en un camp per una agressió verbal o física.

Això ha motivat que Moreno hagi dedicat els 'millors minuts' de la seva vida a enviar una altra carteta als seus sota el modest títol de 'CARTA DEL PRESIDENT'...Al llarg del text es pot llegir que "gràcies a la voluntat de la junta de la qual jo sóc membre " o gràcies "també a la Comissió d'Ètica Esportiva, a la qual també pertanyo" ja s’estan prenent una sèrie de mesures com l'expulsió d'algun energumen per un any o tancaments de camp per un o tres partits (bestial!). Està clar que al digital Moreno també l’adorna una altra gran qualitat que es diu modèstia. Si no fos pel generós i mai ben retribuït sou, l’arbitratge català no existiria.

Ho sento. He tornat a caure en la trampa d'escriure sobre aquest tipus del qual mai no esperaràs una mala paraula, és veritat, encara que allò de les bones accions també sigui una mica utòpic. Gràcies a ell, gràcies al seu esforç, hi ha mà dura. Només li recordaré una coseta, al gran 'cap': encara estic esperant que contesti al seu company de junta i president de la Rapitenca, quan va carregar sobre un col•legiat al qual vostè, i només gràcies a vostè, hauria d'haver defensat. Encara és l'hora que vostè es digni a donar la cara per un dels seus ja que una cosa és treure pit, a través d'una carta, i una altra enfrontar-se al poder i per a això cal tenir les cartolines ben posades.