Si hi ha un partit on el president de la Federació Catalana hi ha de ser és en el clàssic Barcelona-Reial Madrid. Si alguna vegada ha de deixar el seu segell el futbol català present, més que mai, és quan se celebra el partit que dóna la volta al món. Segur que a Nigèria o a Cambotja ningú coneix al Sr Casals com tampoc ningú coneixerà al Sr Andreu Subíes ni al Sr Dani Vives (per cert: l'hi torno a advertir ja que li estan ficant gols per l'esquadra i no s'assabenta). Però Jordi Casals prefereix acudir el diumenge al matí, segons resa la web de la FCF, a la inauguració del camp del Salt, la qual cosa està molt bé.
Desconec si a la tarda té un altre 'bolo' encara que m'imagino, Sr Jordi Casals, que ha pogut més la por? vergonya? malestar? de no trobar-se, cara a cara, amb el President, José Montilla, el mateix que el va ningunejar dijous passat igual que el va ningunejar el nostre estimat seleccionador català, Johan Cruyff. 'Manda h..... que la web de la FCF també destaqui la presència del 'seleccionador català, Johan Cruyff' quan 'El Flaco' sempre està a la llotja del seu amic Joan. Ja veurem, si amb l'adéu a Laporta, tornem a veure la cara de Johan en aquesta zona noble o preferirà 'rajar' des de qualsevol poltrona periodística.
Insisteixo que, si alguna vegada ha d'estar en primera fila el president del futbol català, és en aquest clàssic, encara que a Subíes i Vives els poden enviar més enllà de la cinquena fila on -recorden?- el 'Millor president de la història del FC Barcelona', el mateix al que li van donar l'etiqueta de 'vicepresident honorífic' de la FCF- va enviar Jordi Roche al 'pelotón' secundari dels VIPS.
Un altre error, sr Casals, amb tot el respecte del món i l'hi dic amb total humilitat i que consti que ho sento pel futbol català i per vostè. Amb lo bonic que hagués estat trobar-se a Pepe (Montilla) i dir-li a la cara el que tímidament vostè va titllar com a 'relliscada' del servei de premsa per no reconèixer que la notícia es diu Cruyff. Jordi Casals? Qui és, Casals ? El president de la Federació Catalana? Aquest pot esperar. El pròxim 22 de desembre es trobaran en aquesta llotja i aquí el cap serà vostè, encara que segur que li dirà a Pepe (el nostre benvolgut president) que tant ell, com tots els altres que 'xuclen' llotja, passin per taquilla.
dissabte, 28 de novembre del 2009
divendres, 27 de novembre del 2009
Casals ‘dispara’ a Montilla però no s'atreveix amb Cruyff
Quina gran oportunitat perduda per part del Sr President de la Federació Catalana, Jordi Casals, a qui li fan falta hores per poder donar abastament a tots ‘els pessebres’ que envolten el càrrec. Aquest dijous no l'oblidarà en la seva vida, encara que ja van començar a tocar-li la moral el dimecres a la nit quan el van alertar de la reunió José Montilla-Johan Cruyff sense que la màxima autoritat del fútbol català olorés la cita. Envoltat de periodistes, relacions públiques i cracks en màrqueting i Pepe Montilla, ex veí polític al Baix Llobregat, li ha col·locat per l'esquadra.
Entenc, i així ho he expressat, que el ‘guantazo’ del President és inadmissible. És insultant que encara ni s'hagi dignat a rebre Jordi Casals i a la seva junta des que van sortir triats democràticament al juny. Tot això ho entenc i ho comparteixo. És més, fins i tot puc entendre que Casals surti en els seus mitjans amics i subvencionats i ‘plori’ i ‘plori’ i torni ‘a plorar’ perquè ‘Papà’ Montilla no l'ha cridat perquè es faci la foto. Tot això, ho entenc.
El que ja no entenc és que, després de reclamar el que li correspon al futbol català, li tiri la culpa al Departament de Premsa de la Generalitat. Què fàcil! Què poc ocurrent! El mateix que carregar contra els companys d'El 9 per una informació en la qual es diu gairebé tota la veritat d'un conte polític on també han de quadrar uns comptes que, ara per ara, no han volgut facilitar davant la visita d'Argentina.
Montilla ‘ninguneja’ a Casals i Casals li tira la culpa al Departament de Premsa. Sempre l'he tingut per un senyor seriós, respectuós i decidit. Aquest dijous ha donat dos grans passos en fals. Després de maravellar-me en carregar contra Montilla, va treure a passejar la covardia a l'acusar al Departament de Premsa i fins i tot tremola quan surt el nom de Johan Cruyff. Al ‘Flaco’ ni la més mínima crítica, no vagi a ser que es cabregi i ens deixi penjats per al 22-D.
Al seleccionador català, que acudeix sol·lícit a la crida del President, li rellisca que vagi el seu ‘cap’ Casals o no hi vagi. Amb Johan hem donat ja diverses voltes al món i seguim per a bingo pel que ‘Déu’ pot i ha de fer el que li roti. Després de la reunió, Cruyff dixit: “li he ofert un lloc de tècnic ajudant” a Montilla. I tots dos van somriure mentre Casals duia el seu mosqueig com podia i empassava i empassava. Llàstima d'ocasió perduda. Això sí, Montilla està convidat a la llotja del Camp Nou quan jugui Catalunya- Per què no pot pagar entre 15 euros o 30 e el Sr Montilla i li demanarem a tot el poble que es grati la butxaca? Vinga, va, Sr Casals, convidi al Sr Montilla a que passi per caixa!
Acabo amb ‘Felicitacions’ perquè el futbol català estava pendent d'un pas clau per al seu futur i quan tots llegim que la FCF i aquesta junta tan transparent, que no diu res, dóna suport a ‘La Dignitat de Catalunya’ ja respirem més tranquils. Quin apuro! A més, ara, Casals acaba de ‘fitxar’ a dos nous directius. Com avancem, un d'ells és Antonio Morales, expresident de la Gramenet, ara al RCD Espanyol. És la primera vegada que el citaré i desiyjo no fer-ho moltes més: per molt amic que sigui del directiu Torres, aquest no empassa, aquest no piloteja, a aquest no se l'acontenta amb una cadira. Així ha estat en els últims 30 anys i, encara que tot canvi és possible, ja ho saben els Srs Casals i Torres, ara tenen dintre algú capaç de dir les coses com són i no és ‘un palmero’ com els que ara, en majoria, els envolten.
Entenc, i així ho he expressat, que el ‘guantazo’ del President és inadmissible. És insultant que encara ni s'hagi dignat a rebre Jordi Casals i a la seva junta des que van sortir triats democràticament al juny. Tot això ho entenc i ho comparteixo. És més, fins i tot puc entendre que Casals surti en els seus mitjans amics i subvencionats i ‘plori’ i ‘plori’ i torni ‘a plorar’ perquè ‘Papà’ Montilla no l'ha cridat perquè es faci la foto. Tot això, ho entenc.
El que ja no entenc és que, després de reclamar el que li correspon al futbol català, li tiri la culpa al Departament de Premsa de la Generalitat. Què fàcil! Què poc ocurrent! El mateix que carregar contra els companys d'El 9 per una informació en la qual es diu gairebé tota la veritat d'un conte polític on també han de quadrar uns comptes que, ara per ara, no han volgut facilitar davant la visita d'Argentina.
Montilla ‘ninguneja’ a Casals i Casals li tira la culpa al Departament de Premsa. Sempre l'he tingut per un senyor seriós, respectuós i decidit. Aquest dijous ha donat dos grans passos en fals. Després de maravellar-me en carregar contra Montilla, va treure a passejar la covardia a l'acusar al Departament de Premsa i fins i tot tremola quan surt el nom de Johan Cruyff. Al ‘Flaco’ ni la més mínima crítica, no vagi a ser que es cabregi i ens deixi penjats per al 22-D.
Al seleccionador català, que acudeix sol·lícit a la crida del President, li rellisca que vagi el seu ‘cap’ Casals o no hi vagi. Amb Johan hem donat ja diverses voltes al món i seguim per a bingo pel que ‘Déu’ pot i ha de fer el que li roti. Després de la reunió, Cruyff dixit: “li he ofert un lloc de tècnic ajudant” a Montilla. I tots dos van somriure mentre Casals duia el seu mosqueig com podia i empassava i empassava. Llàstima d'ocasió perduda. Això sí, Montilla està convidat a la llotja del Camp Nou quan jugui Catalunya- Per què no pot pagar entre 15 euros o 30 e el Sr Montilla i li demanarem a tot el poble que es grati la butxaca? Vinga, va, Sr Casals, convidi al Sr Montilla a que passi per caixa!
Acabo amb ‘Felicitacions’ perquè el futbol català estava pendent d'un pas clau per al seu futur i quan tots llegim que la FCF i aquesta junta tan transparent, que no diu res, dóna suport a ‘La Dignitat de Catalunya’ ja respirem més tranquils. Quin apuro! A més, ara, Casals acaba de ‘fitxar’ a dos nous directius. Com avancem, un d'ells és Antonio Morales, expresident de la Gramenet, ara al RCD Espanyol. És la primera vegada que el citaré i desiyjo no fer-ho moltes més: per molt amic que sigui del directiu Torres, aquest no empassa, aquest no piloteja, a aquest no se l'acontenta amb una cadira. Així ha estat en els últims 30 anys i, encara que tot canvi és possible, ja ho saben els Srs Casals i Torres, ara tenen dintre algú capaç de dir les coses com són i no és ‘un palmero’ com els que ara, en majoria, els envolten.
dijous, 26 de novembre del 2009
'Tarí¡¡¡¡¡¡¡¡¡Victoriano ya está aquí
Hay que ver lo pesado que se está volviendo Victoriano Sánchez Arminio. Otra vez....viaje hacia Barcelona. ¿qué se le puede haber perdido a Don Victoriano, tras 'arrodillarse' ante Ricard Campoy, en la delegación de Catalunya donde ahora ya puede contar con dos árbitros en primera división. la comunicación oficial dice:
'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
Querido y estimado Josep Llaó. En el Catalonia Berna se come de maravilla como pude comprobar en una invitación tuya, pero ¿no crees que la crisis tambien os incluye a los árbitros y en la calle sicilia cabéis todos? Bueno. no es mi problema sino el vuestro aunque también podéis aprovechar la ocasión y explicarle a Victoriano la división que hay en el mundo del arbitraje catalán e incluso recordarle que en Catalunya seguís todas sus órdenes al pie de la letra ya que aquí también hay 'presidente-digital' al que, casualmente, aún no hemos escuchado para defender a los suyos de los insultos de algunos directivos
'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
Querido y estimado Josep Llaó. En el Catalonia Berna se come de maravilla como pude comprobar en una invitación tuya, pero ¿no crees que la crisis tambien os incluye a los árbitros y en la calle sicilia cabéis todos? Bueno. no es mi problema sino el vuestro aunque también podéis aprovechar la ocasión y explicarle a Victoriano la división que hay en el mundo del arbitraje catalán e incluso recordarle que en Catalunya seguís todas sus órdenes al pie de la letra ya que aquí también hay 'presidente-digital' al que, casualmente, aún no hemos escuchado para defender a los suyos de los insultos de algunos directivos
Un desprecio preocupante para la Federació
Este mundo de la Federació es un sinvivir constante. ¡Qué lástima! Los personalismos siempre se imponen a la cruda realidad de un fútbol que queda en segundo plano. A la espera de recibir novedades esta noche tras la junta directiva, el presidente Jordi Casals acaba de recibir el segundo ‘bofetón’ en el rostro de la Federació ya que el mismísimo President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, no ha tenido a bien recibirle junto al nuevo seleccionador catalán, Johan Cruyff. Están vendiendo que la recepción era privada. Me van a perdonar pero para tratar cosas privadas, Montilla se tendría que haber llevado a Cruyff a su casa ¿no?
Lo vendan como lo vendan, ha sido un desprecio en toda la regla de Montilla. No sólo a Casals sino a la propia Federació Catalana, como lo fue también no aparecer en la majestuosa presentación de ‘Dios’ en el Palau de Congresos. Así lo pienso y así lo escribo ya que nuestras ‘mochilas’ ni son socialistas, ni son convergentes ni son esquerranas ni de los populares ni recibimos subvenciones que nos condicionen. Decimos tal cual observamos y analizamos y el ‘señor desprecio’ a la Federació es de órdago.
Ahora sólo espero que Casals salga a la palestra. Este mismo jueves es la mejor oportunidad para dar la cara, para decirle a Montilla que ha tenido un gesto despreciable hacia la Federació Catalana; que si no ha entrado el político de Sabadell, Juan Emilio Romero, ha sido porque no le ha apetecido al propio Casals y no precisamente por ser socialista. Mal, muy mal. Todo empezó hace muchos años con la innecesaria presencia de políticos que se metieron a directivos y que llevó incluso al ex-presidente Jordi Roche a pagar de su bolsillo a asesores y ahora se ha llegado al extremo de tener al secretario de la Plataforma proseleccions catalanes-periodista-presidente de club-exjugador al frente de la parcela deportiva. Aquí todo vale.
Lo dicho: mientras ya empiezan a sonar tambores de guerra entre los militantes de Esquerra con los de Convergència dentro de la junta directiva, Casals se enfrenta a los socialistas. Todo muy edificante. Mientras, como dice Albert Solé (El 9), Miguel García, el ‘diablo’ socialista de L’Hospitalet ‘es deu estar llepant el bigoti. Ai no, que ja no en porta’. Cito a mi entrañable Solé lo mismo que ha hecho él con la entrada de Antonio Morales en la junta. ¿Dónde lo leíste antes, Albert? Bueno, no nos perdamos en anécdotas: cuando acabe la junta de esta tarde, el presidente de la Catalana (a quien todavía ni ha recibido el President de la Generalitat) tendría que salir y explicarnos esa ‘guerra’ con los socialistas cuando la FCF no tiene -o no debería tener- colores políticos. Y, de paso, Sr. Casals, pregúntele a su directivo Torres por la fecha de la primera final antes de la segunda final de esa Copa lleva el nombre (qué vergüenza, por el improvisado sistema de competición) de Catalunya.
Y, sobre Miguel García, otro detalle: me han recordado esta semana una de mis máximas habituales: ‘las querellas no se anuncian sino que se interponen’. Es verdad y lo mantengo, tan verdad como que todo tiene su tiempo y jamás es ilimitado, pero García tiene mucho ganado ya que es de los pocos –el único sería demasiado atrevido- que da la cara y que está dispuesto a un debate que siempre ha acobardado al directivo Torres.
Lo vendan como lo vendan, ha sido un desprecio en toda la regla de Montilla. No sólo a Casals sino a la propia Federació Catalana, como lo fue también no aparecer en la majestuosa presentación de ‘Dios’ en el Palau de Congresos. Así lo pienso y así lo escribo ya que nuestras ‘mochilas’ ni son socialistas, ni son convergentes ni son esquerranas ni de los populares ni recibimos subvenciones que nos condicionen. Decimos tal cual observamos y analizamos y el ‘señor desprecio’ a la Federació es de órdago.
Ahora sólo espero que Casals salga a la palestra. Este mismo jueves es la mejor oportunidad para dar la cara, para decirle a Montilla que ha tenido un gesto despreciable hacia la Federació Catalana; que si no ha entrado el político de Sabadell, Juan Emilio Romero, ha sido porque no le ha apetecido al propio Casals y no precisamente por ser socialista. Mal, muy mal. Todo empezó hace muchos años con la innecesaria presencia de políticos que se metieron a directivos y que llevó incluso al ex-presidente Jordi Roche a pagar de su bolsillo a asesores y ahora se ha llegado al extremo de tener al secretario de la Plataforma proseleccions catalanes-periodista-presidente de club-exjugador al frente de la parcela deportiva. Aquí todo vale.
Lo dicho: mientras ya empiezan a sonar tambores de guerra entre los militantes de Esquerra con los de Convergència dentro de la junta directiva, Casals se enfrenta a los socialistas. Todo muy edificante. Mientras, como dice Albert Solé (El 9), Miguel García, el ‘diablo’ socialista de L’Hospitalet ‘es deu estar llepant el bigoti. Ai no, que ja no en porta’. Cito a mi entrañable Solé lo mismo que ha hecho él con la entrada de Antonio Morales en la junta. ¿Dónde lo leíste antes, Albert? Bueno, no nos perdamos en anécdotas: cuando acabe la junta de esta tarde, el presidente de la Catalana (a quien todavía ni ha recibido el President de la Generalitat) tendría que salir y explicarnos esa ‘guerra’ con los socialistas cuando la FCF no tiene -o no debería tener- colores políticos. Y, de paso, Sr. Casals, pregúntele a su directivo Torres por la fecha de la primera final antes de la segunda final de esa Copa lleva el nombre (qué vergüenza, por el improvisado sistema de competición) de Catalunya.
Y, sobre Miguel García, otro detalle: me han recordado esta semana una de mis máximas habituales: ‘las querellas no se anuncian sino que se interponen’. Es verdad y lo mantengo, tan verdad como que todo tiene su tiempo y jamás es ilimitado, pero García tiene mucho ganado ya que es de los pocos –el único sería demasiado atrevido- que da la cara y que está dispuesto a un debate que siempre ha acobardado al directivo Torres.
dimecres, 25 de novembre del 2009
La junta directiva ha d'informar sobre moltes coses aquest dijous
Dia ‘D’ , Hora ‘H’. Junta directiva de la Federació Catalana de Futbol per a aquest dijous al carrer Sicília i quelcom segueix sense canviar entorn a la casa del futbol català. Després de diverses consultes i preguntes realitzades als pocs directius-amics que tenim (algun queda), hi ha quelcom que no canvia: ningú sap l'ordre del dia. M'hauran enganyat? Suposo que sí ja que aquesta nova junta directiva sempre s'ha distingit pel seu afany de parlar com més clar millor.
Avui, espero, ja sabrem el que poden costar les entrades per a aquest Catalunya-Argentina al que tots donem suport i donarem suport. És clar que també convindria saber (i ho dic amb temps) diverses coses: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant puja el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalans. Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou?
No sóc malastruga, sinó previsor. Podríem seguir amb molts interrogants però ho deixem en mans del Sr. Carrasco, el vicepresident ‘linx’ del futbol català. Amb tots els patrocinadors que portarà, sobraran els diners i amb tota seguretat el Govern, és a dir, tots nosaltres, pagarem només la nostra entrada i el que pagui Tv3 ‘, la nostra’. Demà esperem el comunicat oficial de la junt.
Avui, espero, ja sabrem el que poden costar les entrades per a aquest Catalunya-Argentina al que tots donem suport i donarem suport. És clar que també convindria saber (i ho dic amb temps) diverses coses: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant puja el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalans. Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou?
No sóc malastruga, sinó previsor. Podríem seguir amb molts interrogants però ho deixem en mans del Sr. Carrasco, el vicepresident ‘linx’ del futbol català. Amb tots els patrocinadors que portarà, sobraran els diners i amb tota seguretat el Govern, és a dir, tots nosaltres, pagarem només la nostra entrada i el que pagui Tv3 ‘, la nostra’. Demà esperem el comunicat oficial de la junt.
dimarts, 24 de novembre del 2009
Casals assisteix al Centenari del Sant Andreu
Va arribar a temps, just quan l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president de la UE Sant Andreu, Joan Gaspart, estaven a punt d'aparèixer en el Saló de Cent. Però hi va ser. Jordi Casals, President de la Federació Catalana, es va aixecar de la seva cadira i va anar directament a encaixar la mà de Jesús Farga en una generosa acció de senyoriu.
Després dels parlaments va arribar el pica-pica i els ‘cara a cara’ on se'l va veure departir poc amb els polítics. Millor per a Casals, encara que els tindrà a tots rendits en molt pocs dies a la llotja llogada del Camp Nou. “Tu que dius que no mano res”, em va espetar el nostre benvolgut president després d'un cortès (suposo) intercanvi d'impressions amb qui els escriu. Jo no he dit mai que ‘no mana res’. El que mantinc és que mana el doble: ‘res de res’. I, si ho desitja llegir, l'hi argumento o que l'hi llegeixin, ja que tan mancat va de temps.
Un president com vostè, que sap el que costa dur un club perquè ho ha sofert, també sap que els seus col·legues volen contacte directe amb el seu president quan les coses no van pel camí adequat. Li diré només un exemple: el seu directiu Torres, al que vostè sempre piropeja i agraeix el seu treball –no en va li va aplanar la seva arribada a la presidència (això és ser agraït)- té paralitzada la fase final de la Copa Catalunya per una simple qüestió d'orgull, per una lamentable diferència de criteri amb els presidents de Gramenet i L'Hospitalet.
Un president, com vostè era al capdavant del Santboià, hagués agafat ja el ‘toro per les banyes’ i ja tindríem solució. Això no és deixar de delegar, això és resoldre quan els delegats ja han esgotat la seva capacitat negociadora. La Selecció ens interessa a tots i tots lluitarem per aquesta Selecció que no és de ningú, sinó de tots, però la Copa Catalunya també és nostra, o no? El que ja s'ha dit: Casals va assistir al Centenari del Sant Andreu i va rendir homenatge al seu amic –així ho va dir Gaspart- vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol. Fa molt poc temps el posaven a parir, però ara Joan ja és amic. Me n'alegro.
Després dels parlaments va arribar el pica-pica i els ‘cara a cara’ on se'l va veure departir poc amb els polítics. Millor per a Casals, encara que els tindrà a tots rendits en molt pocs dies a la llotja llogada del Camp Nou. “Tu que dius que no mano res”, em va espetar el nostre benvolgut president després d'un cortès (suposo) intercanvi d'impressions amb qui els escriu. Jo no he dit mai que ‘no mana res’. El que mantinc és que mana el doble: ‘res de res’. I, si ho desitja llegir, l'hi argumento o que l'hi llegeixin, ja que tan mancat va de temps.
Un president com vostè, que sap el que costa dur un club perquè ho ha sofert, també sap que els seus col·legues volen contacte directe amb el seu president quan les coses no van pel camí adequat. Li diré només un exemple: el seu directiu Torres, al que vostè sempre piropeja i agraeix el seu treball –no en va li va aplanar la seva arribada a la presidència (això és ser agraït)- té paralitzada la fase final de la Copa Catalunya per una simple qüestió d'orgull, per una lamentable diferència de criteri amb els presidents de Gramenet i L'Hospitalet.
Un president, com vostè era al capdavant del Santboià, hagués agafat ja el ‘toro per les banyes’ i ja tindríem solució. Això no és deixar de delegar, això és resoldre quan els delegats ja han esgotat la seva capacitat negociadora. La Selecció ens interessa a tots i tots lluitarem per aquesta Selecció que no és de ningú, sinó de tots, però la Copa Catalunya també és nostra, o no? El que ja s'ha dit: Casals va assistir al Centenari del Sant Andreu i va rendir homenatge al seu amic –així ho va dir Gaspart- vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol. Fa molt poc temps el posaven a parir, però ara Joan ja és amic. Me n'alegro.
dissabte, 21 de novembre del 2009
El president Casals no es pot multiplicar
Jordi Casals està complint amb el seu programa electoral. Almenys, pel que a la seva programada activitat viatgera es refereix. I ho està fent bé, encara que està clar que no es pot multiplicar. Les peticions d'assistència als camps de Catalunya se li amunteguen i poc o res importa si cobra o deixa de cobrar quilometratge (encara que tampoc sobraria alguna informació/aclariment referent a això).
Personalment ho entendria, ja que perd un temps familiar que no té preu, i ho dic de debò. El que no he entès encara és per què la web de la Federació ha deixat d'informar de l'agenda presidencial i dels seus múltiples compromisos a l'instant que aquest diumenge estarà, al matí, a Tordera i, a la tarda, a Sant Hilari. M'expliquen que els seus veïns del Marianao Poblet també li van cursar la invitació per estar a la matinal dominical (10 hores) a la presentació del futbol base, encara que no hagués arribat a Tordera. És el que dèiem: no es pot multiplicar, però aquí està i ho està fent molt bé.
Personalment ho entendria, ja que perd un temps familiar que no té preu, i ho dic de debò. El que no he entès encara és per què la web de la Federació ha deixat d'informar de l'agenda presidencial i dels seus múltiples compromisos a l'instant que aquest diumenge estarà, al matí, a Tordera i, a la tarda, a Sant Hilari. M'expliquen que els seus veïns del Marianao Poblet també li van cursar la invitació per estar a la matinal dominical (10 hores) a la presentació del futbol base, encara que no hagués arribat a Tordera. És el que dèiem: no es pot multiplicar, però aquí està i ho està fent molt bé.
dijous, 19 de novembre del 2009
Ni Villar ni els seus no tenen estil
Aquest dijous s'ha conegut -hem conegut- la decisió del comitè d'Apel•lació entorn de la presumpta alineació indeguda del ja exjugador del C.E.L'Hospitalet, Iván Peralta. No entraré sobre qui tenia raó i sobre qui no la tenia però el comunicat d'aquest 'grup d'amics', als que només se'ls veu quan Villar anuncia algun 'pessebre'(menjar|dinar/sopar) oficial, és impresentable.
Repeteixo que no em poso en la decisió encara que, si repassen la nota amb tranquil•litat, crec que aquesta Federació Catalana i, més concretament el seu president Casals o els seus col•laboradors més directes, podrien dir alguna cosa.
Es pot llegir en la missiva termes com 'precipitació' i 'no-competent' cap a la figura del Cap de Llicències de la FCF. Això és una ximpleria, el que toca una mica la 'moral testicular' és aquesta frase que diu: “Tal competencia excluye la que pretende atribuirse el Cap de Licencies de la Federación autonómica de Cataluña”. Potser necessita Villar recordar-se que Catalunya és encara una autonomia o pretenen tocar el que fa mal quan la Federació anuncia el partit Argentina-Catalunya. Un suggeriment, Sr Casals: Convidi vostè a 'Angelote' del 'fúlbol' espanyol el pròxim 22 de desembre i que visiti aquesta autonomia
Repeteixo que no em poso en la decisió encara que, si repassen la nota amb tranquil•litat, crec que aquesta Federació Catalana i, més concretament el seu president Casals o els seus col•laboradors més directes, podrien dir alguna cosa.
Es pot llegir en la missiva termes com 'precipitació' i 'no-competent' cap a la figura del Cap de Llicències de la FCF. Això és una ximpleria, el que toca una mica la 'moral testicular' és aquesta frase que diu: “Tal competencia excluye la que pretende atribuirse el Cap de Licencies de la Federación autonómica de Cataluña”. Potser necessita Villar recordar-se que Catalunya és encara una autonomia o pretenen tocar el que fa mal quan la Federació anuncia el partit Argentina-Catalunya. Un suggeriment, Sr Casals: Convidi vostè a 'Angelote' del 'fúlbol' espanyol el pròxim 22 de desembre i que visiti aquesta autonomia
dimecres, 18 de novembre del 2009
La intolerància entre col·legues
El món arbitral sempre ha estat i és molt particular, molt peculiar, molt rar. Aquest nou episodi que es viu entorn de les demandes que ha interposat l'expresident César Ochoa és un altre capítol de la ‘guerra’ interna que viuen els qui pitjor ho passen al món del futbol, encara que qualsevol problema pot desaparèixer per una simple minuta.
Els àrbitres catalans estan més que dividits i, sense restar-los la seva quota de culpabilitat o responsabilitat, qui més intolerància han mostrat sempre han estat els seus dirigents. Ochoa demana tornar a xiular a Segona Territorial o al futbol base i el ‘digital’ Moreno es nega, amb lo fàcil que hagués estat donar un pas cap endavant pel bé del propi col·lectiu. Allà Moreno amb les seves decisions, encara que l'últim resultat electoral, on va sortir Santiago López Quintana, triat pels àrbitres de Catalunya com el seu representant a l'Assemblea de la FCF, li hauria de servir per saber que de la butaca al carrer només hi ha un pas, i la intolerància es paga.
Els àrbitres catalans estan més que dividits i, sense restar-los la seva quota de culpabilitat o responsabilitat, qui més intolerància han mostrat sempre han estat els seus dirigents. Ochoa demana tornar a xiular a Segona Territorial o al futbol base i el ‘digital’ Moreno es nega, amb lo fàcil que hagués estat donar un pas cap endavant pel bé del propi col·lectiu. Allà Moreno amb les seves decisions, encara que l'últim resultat electoral, on va sortir Santiago López Quintana, triat pels àrbitres de Catalunya com el seu representant a l'Assemblea de la FCF, li hauria de servir per saber que de la butaca al carrer només hi ha un pas, i la intolerància es paga.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Argentina i la Copa Catalunya
Catalunya ha tornat a donar una altra volta al món aquest cap de setmana. La presència del president Jordi Casals a Madrid des de dimecres passat pot haver donat els seus fruits ja que allà va sol·licitar a Joan Gaspart que li donés un cop de mà per negociar amb Julio GRANDONA, president de l'Associació argentina de futbol. He posat GRANDONA i no GRONDONA perquè prengui nota Casals ja que, envoltat d'entusiastes companys a Amposta, va errar a l'hora de pronunciar el cognom de l'històric directiu sud-americà. Una anècdota, és només una anècdota.
Però anem al que ens ocupa. Argentina-Catalunya, 22 de desembre és cada vegada més a prop. Tant de bo es vengen els argentins i les seves primeres figures, no com va ocórrer dates enrere quan ens 'van torejar' amb els sub 21, això sí, inclosos Agüero i Messi. Qui porti aquestes negociacions segur que ens expliquen molt bé tots els detalls, espero i desig que molt millor que el silenci absolut que envolta la presentació i els números de Johan Cruyff.
El 'caché' d'Argentina és entre el milió i milió i mig d'euros. No està malament i més ara que ja no estan a mans russes sinó que negocien pel seu compte. Fonts consultades per aquest redactor ens diu. "Si s'omple l'estadi a 20 E, de mitjana, l'entrada és un bon negoci per a la FCF. Si no és així, no. Si és a 10 E, el màxim que poden fer és ingressar el mateix que gastaran amb molta sort i sempre pendents dels drets de televisió". Tal qual. A ningú no escapa que TV3 oferirà la transmissió -pagarem tots- i els drets els gestionarà qui la FCF estimi oportú. Mediapro? Jaume Roures? És una possibilitat, per no dir la possibilitat. Ja estaríem una altra vegada amb la parella Roures-Cruyff. Bé.... Reflexions en veu alta entorn d'un partit on la Selecció vol donar més voltes al món.
El que crec que és tanta de tornada i tornada ha marejat algú. La Selecció és important, però La COPA CATALUNYA no tindria que ser-ho més? La Federació va anunciar que Gramenet i L'Hospitalet han de jugar la penúltima fase de la competició i després arribaria un 'triangular' amb els futbolistes que desitgin els seus tècnics. Això van dir, però ni hi ha data ni encara he escoltat als presidents de Gramenet i L'Hospitalet dir que estan d'acord. Els suggereixo que amb motiu de la penúltima junta directiva de l'any se serveixin a informar de tots aquests petits detalls que també interessen. Gràcies
Però anem al que ens ocupa. Argentina-Catalunya, 22 de desembre és cada vegada més a prop. Tant de bo es vengen els argentins i les seves primeres figures, no com va ocórrer dates enrere quan ens 'van torejar' amb els sub 21, això sí, inclosos Agüero i Messi. Qui porti aquestes negociacions segur que ens expliquen molt bé tots els detalls, espero i desig que molt millor que el silenci absolut que envolta la presentació i els números de Johan Cruyff.
El 'caché' d'Argentina és entre el milió i milió i mig d'euros. No està malament i més ara que ja no estan a mans russes sinó que negocien pel seu compte. Fonts consultades per aquest redactor ens diu. "Si s'omple l'estadi a 20 E, de mitjana, l'entrada és un bon negoci per a la FCF. Si no és així, no. Si és a 10 E, el màxim que poden fer és ingressar el mateix que gastaran amb molta sort i sempre pendents dels drets de televisió". Tal qual. A ningú no escapa que TV3 oferirà la transmissió -pagarem tots- i els drets els gestionarà qui la FCF estimi oportú. Mediapro? Jaume Roures? És una possibilitat, per no dir la possibilitat. Ja estaríem una altra vegada amb la parella Roures-Cruyff. Bé.... Reflexions en veu alta entorn d'un partit on la Selecció vol donar més voltes al món.
El que crec que és tanta de tornada i tornada ha marejat algú. La Selecció és important, però La COPA CATALUNYA no tindria que ser-ho més? La Federació va anunciar que Gramenet i L'Hospitalet han de jugar la penúltima fase de la competició i després arribaria un 'triangular' amb els futbolistes que desitgin els seus tècnics. Això van dir, però ni hi ha data ni encara he escoltat als presidents de Gramenet i L'Hospitalet dir que estan d'acord. Els suggereixo que amb motiu de la penúltima junta directiva de l'any se serveixin a informar de tots aquests petits detalls que també interessen. Gràcies
dissabte, 14 de novembre del 2009
Catalunya delega a Madrid
Jo pensava que el futbol sala català mereixeria tots els honors amb l'arribada d'Israel López al poder. Ara sí que gaudeix, ara sí que mana. Amb les que s'ha hagut d'empassar, eh, ‘Isra’, ara manem, cobrem el que volem (encara que no el que mereix), ens miren amb respecte i fins i tot temor i no passa res. El president Casals abraça i abraça, Torres executa, la resta.... ‘palmeros’ menys tu. Tu sí que saps, mestre.
Però deia això del futbol sala perquè aquest divendres esperaven a Catalunya a la reunió de la Comissió del futbol sala nacional. Ja se sap que Villar, el ‘del No-Centenari’, el qui ha impedit el Catalunya-Argentina (ho dic per a futures fotos), li agrada més una Comissió que a un ximple, un llapis. Bé, doncs reunió de la Comissió de Futbol Sala i el senyor Daniel Vives (vicepresident i President del futbol sala català) no només no va acudir a la reunió, sinó que tampoc li va dir al president Casals si es podia acostar. És més, va delegar en la Federació madrilenya. Toma del frasco, Carrasco! Ara resulta que deleguem a Madrid.
Al final serà veritat allò de ‘cacarejar en un lloc i no posar mai els ous on cal posar-los! La veritat és que la Federació Catalana li va dir a l'Espanyola que no participarem a la Fase territorial, categoria benjamins, perquè els pares no volen. No se sap ni a qui seleccionaran o quines fases o on es jugaran i Catalunya delega i s'avança amb la seva retirada. Vives. Vives... vas de la mà d'‘Isra’ i tens molt que aprendre encara. Això sí, tots junts a sopar a les Gales. Això sempre ha estat molt bé.
Però deia això del futbol sala perquè aquest divendres esperaven a Catalunya a la reunió de la Comissió del futbol sala nacional. Ja se sap que Villar, el ‘del No-Centenari’, el qui ha impedit el Catalunya-Argentina (ho dic per a futures fotos), li agrada més una Comissió que a un ximple, un llapis. Bé, doncs reunió de la Comissió de Futbol Sala i el senyor Daniel Vives (vicepresident i President del futbol sala català) no només no va acudir a la reunió, sinó que tampoc li va dir al president Casals si es podia acostar. És més, va delegar en la Federació madrilenya. Toma del frasco, Carrasco! Ara resulta que deleguem a Madrid.
Al final serà veritat allò de ‘cacarejar en un lloc i no posar mai els ous on cal posar-los! La veritat és que la Federació Catalana li va dir a l'Espanyola que no participarem a la Fase territorial, categoria benjamins, perquè els pares no volen. No se sap ni a qui seleccionaran o quines fases o on es jugaran i Catalunya delega i s'avança amb la seva retirada. Vives. Vives... vas de la mà d'‘Isra’ i tens molt que aprendre encara. Això sí, tots junts a sopar a les Gales. Això sempre ha estat molt bé.
Navas no sap, Navas no contesta
Aquest divendres va clarejar amb nova ’rajada’ del president del C.E.L’Hospitalet, Miguel García. Les acusacions de García sobre l'ex gerent de la Fundació de la FCF (etapa Jordi Roche) són suficientment greus perquè el màxim mandatari riberenc estigui decidit a donar un pas molt important, com és presentar una querella.
A tot això, hem intentat, a través del cap de premsa Bernat Bafaluy, preguntar si era cert que tant el president Casals com el citat Navas, volien demandar a García per unes declaracions anteriors. La nostra petició té lenta resposta. És normal.
Casals està a Madrid, en ‘el No-Centenari’ de la Federació Espanyola i Navas està a l'estranger on sembla que ni el telèfon ni Internet funcionen. Allà ells. Si un senyor (digui's García o com sigui) amenaça amb una querella, val la pena prendre-se'l de debò, encara que el silenci d'Albert Navas atorga i pot arribar a enrojolir. Ara veurem qui dóna el pas següent: García només pot acudir als tribunals perquè així ho ha dit. I Navas només pot anar als tribunals, ja que la seva gestió està en dubte.
A tot això, hem intentat, a través del cap de premsa Bernat Bafaluy, preguntar si era cert que tant el president Casals com el citat Navas, volien demandar a García per unes declaracions anteriors. La nostra petició té lenta resposta. És normal.
Casals està a Madrid, en ‘el No-Centenari’ de la Federació Espanyola i Navas està a l'estranger on sembla que ni el telèfon ni Internet funcionen. Allà ells. Si un senyor (digui's García o com sigui) amenaça amb una querella, val la pena prendre-se'l de debò, encara que el silenci d'Albert Navas atorga i pot arribar a enrojolir. Ara veurem qui dóna el pas següent: García només pot acudir als tribunals perquè així ho ha dit. I Navas només pot anar als tribunals, ja que la seva gestió està en dubte.
dijous, 12 de novembre del 2009
Casals ja viu el 'No-Centenari' de l'Espanyola
He d'admetre que, una vegada més, el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, m'ha sorprès. Amb el 'cabreig' , que fins i tot jo vaig agafar, pel boicot i per la prepotència d'Ángel Villar entorn de l'impossible Catalunya-Argentina, pensava, ingenu de mi, que el president del futbol català no només estaria mosquejat sinó que també li diria al 'cap del fúlbol' espanyol que es fiqués el seu 'No-Centenari' en el.... aquí, sí, aquí.
Però no ha estat així i aquest dimecres, quan he parlat amb la Federació Espanyola, em confirmen que "el teu president ja està aquí amb nosaltres". M'he quedat 'glaçat'. Ens la 'fica' per tots els costats 'Angelito', ens impedeix el Catalunya-Argentina perquè ningú tapi el seu 'No-Centenari' i li paguem viatjant dimecres per estar en aquesta sèrie de 'pessebres' que ha muntat 'Villarín' amb un altre geni del futbol com és Ramón Calderón? Segur, em diuen, que Casals li 'cantarà' la canya a Villar. Vostès s'ho creuen? Jo estic segur que no. És més, si el president del 'fulbol' espanyol desitja tornar a Catalunya, ens obrirem de... portes.
Dues coses més: gràcies per la informació ja que ja sabem que Platja d'Aro organitzarà el campionat femení. Eren moltíssimes les ofertes i calia reflexionar molt la seva elecció. I, dues: encara no ha obert la boca ningú de la FCF, a través dels mitjans subvencionats/oficials/amics dels números que es van extreure de la megapresentació de 'Déu' Cruyff. Avui m'he assabentat, a través d'El Periódico, que Oscar García serà el segon del Flaco. És curiós. No té encara ni el títol i ja l'hem fet seleccionador i segon de Cruyff. És mediàtic. Ah, Val!
Però no ha estat així i aquest dimecres, quan he parlat amb la Federació Espanyola, em confirmen que "el teu president ja està aquí amb nosaltres". M'he quedat 'glaçat'. Ens la 'fica' per tots els costats 'Angelito', ens impedeix el Catalunya-Argentina perquè ningú tapi el seu 'No-Centenari' i li paguem viatjant dimecres per estar en aquesta sèrie de 'pessebres' que ha muntat 'Villarín' amb un altre geni del futbol com és Ramón Calderón? Segur, em diuen, que Casals li 'cantarà' la canya a Villar. Vostès s'ho creuen? Jo estic segur que no. És més, si el president del 'fulbol' espanyol desitja tornar a Catalunya, ens obrirem de... portes.
Dues coses més: gràcies per la informació ja que ja sabem que Platja d'Aro organitzarà el campionat femení. Eren moltíssimes les ofertes i calia reflexionar molt la seva elecció. I, dues: encara no ha obert la boca ningú de la FCF, a través dels mitjans subvencionats/oficials/amics dels números que es van extreure de la megapresentació de 'Déu' Cruyff. Avui m'he assabentat, a través d'El Periódico, que Oscar García serà el segon del Flaco. És curiós. No té encara ni el títol i ja l'hem fet seleccionador i segon de Cruyff. És mediàtic. Ah, Val!
dimarts, 10 de novembre del 2009
La transparència comença a brillar per la seva absència
Ho sento, però les coses com són. És curiós, per no utilitzar un altre concepte, llegir i escoltar el 'gran negoci' que suposarà l'arribada de Johan Cruyff a la banqueta de la Selecció. Dic curiós perquè els dirigents de la Federació (Casals-Torres, Torres-Casals) haurien de sortir al pas d'unes informacions bastant increibles pel que fa al patrocini de l'acte del passat dilluns.
Tal com es va informar a 'Futbolcatalunya.com' -gràcies per citar sempre, companys-, qui va assumir aquests 40.000 euros d'ingressos va ser Joan Gaspart i va ser l'actual president de la UE Sant Andreu qui va córrer amb gairebé tot el pressupost. Dic gairebé tot, ja que, segons ens consta, DAMM va abonar 6.000 -cal incloure-li altres accions puntuals- i fins i tot surt una altra quantitat de 9.000 euros procedents de firmes -prefereixo no donar noms- que han pagat, però no desitgen que es publiciti i altres que s'han posat en òrbita, encara que no hagin donat un sol euro.
Vagin fent números: llogar el Palau de Congressos? 8/10.000 euros. Muntatge de llums i càmeres? 24/25.000 euros. Càtering per a 1.000 persones? Calculem entre 15/20 euros per persona? 20.000 euros. TOTAL: 55.000 EUROS, menys els 15.000 pagats per altres firmes i ja els surten els 40.000 de Joan Gaspart, el mateix al qui molts dels qui ara estan al capdavant de la Federació han posat sempre a parir. Suposo que d'aquests 15.000 euros no hi ha res per a la 'Fundació Cruyff', encara que si n'hi hagués, també em semblaria bé, però que es digui.
I ara què diem de Gaspart? Benvolgut president Casals: l'hi ho dic amb afecte. Surti i expliqui's o que s'expliqui el seu directiu-president Torres perquè la transparència comença a brillar per la seva absència i això no ens agrada a ningú. A més, si cal donar-li les gràcies a Gaspart, les hi donen i ja està no?
Tal com es va informar a 'Futbolcatalunya.com' -gràcies per citar sempre, companys-, qui va assumir aquests 40.000 euros d'ingressos va ser Joan Gaspart i va ser l'actual president de la UE Sant Andreu qui va córrer amb gairebé tot el pressupost. Dic gairebé tot, ja que, segons ens consta, DAMM va abonar 6.000 -cal incloure-li altres accions puntuals- i fins i tot surt una altra quantitat de 9.000 euros procedents de firmes -prefereixo no donar noms- que han pagat, però no desitgen que es publiciti i altres que s'han posat en òrbita, encara que no hagin donat un sol euro.
Vagin fent números: llogar el Palau de Congressos? 8/10.000 euros. Muntatge de llums i càmeres? 24/25.000 euros. Càtering per a 1.000 persones? Calculem entre 15/20 euros per persona? 20.000 euros. TOTAL: 55.000 EUROS, menys els 15.000 pagats per altres firmes i ja els surten els 40.000 de Joan Gaspart, el mateix al qui molts dels qui ara estan al capdavant de la Federació han posat sempre a parir. Suposo que d'aquests 15.000 euros no hi ha res per a la 'Fundació Cruyff', encara que si n'hi hagués, també em semblaria bé, però que es digui.
I ara què diem de Gaspart? Benvolgut president Casals: l'hi ho dic amb afecte. Surti i expliqui's o que s'expliqui el seu directiu-president Torres perquè la transparència comença a brillar per la seva absència i això no ens agrada a ningú. A més, si cal donar-li les gràcies a Gaspart, les hi donen i ja està no?
Sempre positiu, mai negatiu
Dilluns, 9 de novembre, una data inoblidable. Ja tenim seleccionador català. Felicitats a Xavier Torres, Chantal Cruyff, Jordi Casals, a tota la junta - als que pinten i que no pinten-, en resum: felicitats al futbol català perquè la presència de 'Déu', entre nosaltres, ens anima aquesta vida en crisi. Ho dic seriosament i convençut que el nostre futbol català està a les millors mans. No obstant això, m'agradaria dir quatre o cinc coses al voltant d'una presentació 'humil', tan 'humil' com quan la pròpia candidatura de Casals es va presentar davant del futbol català i, després, va guanyar.
No felicitaré qui ha aconseguit els patrocinadors -ja ho saben, felicitats a Joan Gaspart que era a Londres, per cert-, però en aquesta macrofesta on es repetia i es repetia el centenar de mitjans de comunicació presents, les autoritats esportives -Pep no va estar -, politicas, socials, les de l'entorn, les del contorn i de tot el món, havien algunes cares que encara no sé què feien allà. És igual. Tots portem la nostra creu i hi ha qui el pesa més i qui el pesa menys.
Fins i tot Jordi Roche es va posar en primera línia. Darrere de Johan.....zas! Roche! I una mica més enllà l'exgerent, ara adjunt a presidència, els responsables de l'antiga Fundació els números de la qual sortiran algun dia perquè, amics meus, m'asseguren que sortiran.
No he obert la boca a la roda de premsa. Algun amic-directiu em deia que temien la meva possible intervenció. Segur que m'ho ha dit per regalar-me uns oidos cremats amb tanta falsedat, piloteig, mamoneo i servilisme que es va donar cita en el Palau. Em retastaré. No vaig obrir la boca perquè no val la pena fer-ho. Si Torres i Casals diuen que Johan no s'emporta un euro, doncs no se l'emporta. Si algun dia surt algú amb alguna prova, se'ls podrà dir mentiders.
Per ara, només cal felicitar-los perquè aquesta dedicació de Johan a les minusvàlues i a la integració mereix molts silencis i, especialment, aplaudiments. Per moltes diferències que es puguin mantenir, per molt que un arribi a témer pel paper d'aquest president a les mans d'algun dels seus directius o empleat, tot això queda en un segon pla. Ara toca aplaudir i dir sempre el que et sembla o el que no et sembla. Des del respecte, però sense subvencions. D'holandès a holandès: sempre positiu, mai negatiu.
No felicitaré qui ha aconseguit els patrocinadors -ja ho saben, felicitats a Joan Gaspart que era a Londres, per cert-, però en aquesta macrofesta on es repetia i es repetia el centenar de mitjans de comunicació presents, les autoritats esportives -Pep no va estar -, politicas, socials, les de l'entorn, les del contorn i de tot el món, havien algunes cares que encara no sé què feien allà. És igual. Tots portem la nostra creu i hi ha qui el pesa més i qui el pesa menys.
Fins i tot Jordi Roche es va posar en primera línia. Darrere de Johan.....zas! Roche! I una mica més enllà l'exgerent, ara adjunt a presidència, els responsables de l'antiga Fundació els números de la qual sortiran algun dia perquè, amics meus, m'asseguren que sortiran.
No he obert la boca a la roda de premsa. Algun amic-directiu em deia que temien la meva possible intervenció. Segur que m'ho ha dit per regalar-me uns oidos cremats amb tanta falsedat, piloteig, mamoneo i servilisme que es va donar cita en el Palau. Em retastaré. No vaig obrir la boca perquè no val la pena fer-ho. Si Torres i Casals diuen que Johan no s'emporta un euro, doncs no se l'emporta. Si algun dia surt algú amb alguna prova, se'ls podrà dir mentiders.
Per ara, només cal felicitar-los perquè aquesta dedicació de Johan a les minusvàlues i a la integració mereix molts silencis i, especialment, aplaudiments. Per moltes diferències que es puguin mantenir, per molt que un arribi a témer pel paper d'aquest president a les mans d'algun dels seus directius o empleat, tot això queda en un segon pla. Ara toca aplaudir i dir sempre el que et sembla o el que no et sembla. Des del respecte, però sense subvencions. D'holandès a holandès: sempre positiu, mai negatiu.
dissabte, 7 de novembre del 2009
Només ha passat un any
Llegeixo amb atenció aquesta meravellosa hemeroteca de Mundo Deportivo. Avui fa just un any s'escrivien aquestes paraules en les pàgines dedicades al futbol català.
FEDERACIÓN CATALANA
Ricardo Campoy decide
que la revista de la
Fundació no vuelva a salir
BARCELONA - El presidente de la Federación Catalana de Fútbol, Ricardo Campoy, ha anunciado a su junta directiva que la revista de la Fundació, por ahora, no volverá a salir debido a la reducción de gastos que se van a llevar a efecto, una vez que se ha marchado el gerente, Albert Navas.
También se evitarán así los sueldos extras. A partir de este momento, sólo quedará en nómina de la Fundació la secretaría que estaba en el piso de la calle Córcega, que pasará a las dependencias federativas de Sicilia, una vez que la junta decidió abandonar el mencionado local por su altísimo alquiler.
Ayer por la mañana, el director general, Paul Buscail, firmó el finiquito que ascendió cerca de 40.000 euros. El máximo mandatario de la FCF, Ricardo Campoy, no tiene intención de prescindir de ningún empleado más.
FEDERACIÓN CATALANA
Ricardo Campoy decide
que la revista de la
Fundació no vuelva a salir
BARCELONA - El presidente de la Federación Catalana de Fútbol, Ricardo Campoy, ha anunciado a su junta directiva que la revista de la Fundació, por ahora, no volverá a salir debido a la reducción de gastos que se van a llevar a efecto, una vez que se ha marchado el gerente, Albert Navas.
También se evitarán así los sueldos extras. A partir de este momento, sólo quedará en nómina de la Fundació la secretaría que estaba en el piso de la calle Córcega, que pasará a las dependencias federativas de Sicilia, una vez que la junta decidió abandonar el mencionado local por su altísimo alquiler.
Ayer por la mañana, el director general, Paul Buscail, firmó el finiquito que ascendió cerca de 40.000 euros. El máximo mandatario de la FCF, Ricardo Campoy, no tiene intención de prescindir de ningún empleado más.
divendres, 6 de novembre del 2009
Val la pena 'demanar' aquesta almoina?
Atenció a la carta de Jordi Fernández (Vocal de Economia i Recursos Externs del Comitè Tècnic Català) perquè els senyors col·legiats puguin anar GRATIS a veure al Barça i al Espanyol. De debò val la pena, Sr. Moreno Delgado (president)? La resta dels clubs de Catalunya estan obligats a deixar passar a tot el món? Aquesta és la carta i que cadascú reflexioni:
Passem a presentar-vos el procediment d'accés als estadis del RCD Espanyol i FC Barcelona.
RCD Espanyol.
Davant els problemes d'aforament del nou estadi del RCD Espanyol i la impossibilitat de donar cabuda a un número indeterminat de passis federatius, el CTAFC ha negociat amb el RCD Espanyol la concessió de 50 passis setmanals aquests passis seran numerats i amb seient. Aquest passis seran vàllids per a tots els partits tret del enfrontaments amb el Real Madrid i el FC Barcelona.
El procediment per a accedir serà sol·licitar per correu electrònic a invitacions@cta.cat de dilluns a dimecres de la setmana en curs la invitació, cada sol·licitus rebrà un número d'ordre d'entrada. En el cas que les sol·licituds superin les 50 es procedirà a sorteig treien un número de 1 al número de sol·licituds i es començaran a atrogar a partir d'aquest número fins a exhaurir les 50
> FC Barcelona
Per l'accés a l'estadi del FC Barcelona, el procediment serà el mateix que per temporades anteriors:
1) En partits de lliga (tret del Real Madrid) es podrà accedir per l'accés 5 arribant 15 minuts abans del partit serà suficient.
2) En partits de Champions League i Real Madrid el club ens facilitarà 30 invitacions que s'hauran de sol·licitar com en el cas de anterior per email a invitacions@cta.cat el dilluns abans del partit. En cas de més peticions que entrades es procedirà a sorteig com hem comentat en el cas de l'Espanyol.
Et recordem que el passi federatiu és personals i la seva cessió és una infracció
tipificada al reglament del CTAFC com a falta GREU, susceptible de sanció de 1 a 3 mesos.
Seguirem treballant per aconseguir les millors condicions possibles
Atentament
Jordi Fernández
Vocal de Economia i Recursos Externs
Passem a presentar-vos el procediment d'accés als estadis del RCD Espanyol i FC Barcelona.
RCD Espanyol.
Davant els problemes d'aforament del nou estadi del RCD Espanyol i la impossibilitat de donar cabuda a un número indeterminat de passis federatius, el CTAFC ha negociat amb el RCD Espanyol la concessió de 50 passis setmanals aquests passis seran numerats i amb seient. Aquest passis seran vàllids per a tots els partits tret del enfrontaments amb el Real Madrid i el FC Barcelona.
El procediment per a accedir serà sol·licitar per correu electrònic a invitacions@cta.cat de dilluns a dimecres de la setmana en curs la invitació, cada sol·licitus rebrà un número d'ordre d'entrada. En el cas que les sol·licituds superin les 50 es procedirà a sorteig treien un número de 1 al número de sol·licituds i es començaran a atrogar a partir d'aquest número fins a exhaurir les 50
> FC Barcelona
Per l'accés a l'estadi del FC Barcelona, el procediment serà el mateix que per temporades anteriors:
1) En partits de lliga (tret del Real Madrid) es podrà accedir per l'accés 5 arribant 15 minuts abans del partit serà suficient.
2) En partits de Champions League i Real Madrid el club ens facilitarà 30 invitacions que s'hauran de sol·licitar com en el cas de anterior per email a invitacions@cta.cat el dilluns abans del partit. En cas de més peticions que entrades es procedirà a sorteig com hem comentat en el cas de l'Espanyol.
Et recordem que el passi federatiu és personals i la seva cessió és una infracció
tipificada al reglament del CTAFC com a falta GREU, susceptible de sanció de 1 a 3 mesos.
Seguirem treballant per aconseguir les millors condicions possibles
Atentament
Jordi Fernández
Vocal de Economia i Recursos Externs
Florentino inspira a Casals i… perquè no vé José Luis Moreno?
Si ja ho deia jo. El model no era el de Puyol. Ni el de Vallbona. Ni el de Roura. Ni el de Roche. Ni el de Campoy. Algú se’n recorda de les presentacions com a seleccionadors nacionals catalans d’Angel ‘Pichi’ Alonso o de Pere Gratacós? No, és clar que no. Ara, Jordi Casals, el president que més mana al futbol català, el president a qui ningú no li mana per darrera, el president que sempre serà més amunt que cases, torres o gratacels, ens obre els ulls i ens mostra quin ha de ser el model a seguir. Showtime amb pa amb tomàquet per recaptar calers.
Casals ha decidit (suposo que ell, no els seus asessors) que el model a seguir és el de Florentino Pérez. Presentacions per la porta gran, amb molta expectació mediàtica, un presentador de luxe i, molta atenció, actuacions musicals i audiovisuals! Apa aquí! Visca l’espectacle! Visca la Federació Florentina de Futbol!
Dilluns, el Palau de Congressos de Catalunya serà el centre del món mundial. No m’estranyaria que l’acte fos retransmés en directe per TV3 –la Nostra o la d’algun directiu- i fins i tot pel seu canal internacional. Quin espectacle, mare meva!!! Com a mestre de cerimònies, un periodista que es distingeix pel seu amor al futbol català i cada diumenge va a veure partits als camps de la territorial, l’especialista en esports de tota la vida Albert Om. I actuacions musicals a dojo, com si es tractés de la gala dels Ondas o de la cerimònia dels Òscars. Hauran convidat al ‘Padrino’ Gutiérrez i el seu grup?
Total, que un acte futbolístic es convertirà en el circ mediàtic que està de moda. Una gala que ni les que firmava José Luis Moreno a TVE, encara que no sabem si amb el número de les matrimoniades. Parlant de José Luis Moreno, oi que era un artista que es guanyava la vida ficant la mà per l’esquena dels seus ninots, als quals feia lluir posant ell la veu sense que es notés? Ai, caram, caram!
Casals ha decidit (suposo que ell, no els seus asessors) que el model a seguir és el de Florentino Pérez. Presentacions per la porta gran, amb molta expectació mediàtica, un presentador de luxe i, molta atenció, actuacions musicals i audiovisuals! Apa aquí! Visca l’espectacle! Visca la Federació Florentina de Futbol!
Dilluns, el Palau de Congressos de Catalunya serà el centre del món mundial. No m’estranyaria que l’acte fos retransmés en directe per TV3 –la Nostra o la d’algun directiu- i fins i tot pel seu canal internacional. Quin espectacle, mare meva!!! Com a mestre de cerimònies, un periodista que es distingeix pel seu amor al futbol català i cada diumenge va a veure partits als camps de la territorial, l’especialista en esports de tota la vida Albert Om. I actuacions musicals a dojo, com si es tractés de la gala dels Ondas o de la cerimònia dels Òscars. Hauran convidat al ‘Padrino’ Gutiérrez i el seu grup?
Total, que un acte futbolístic es convertirà en el circ mediàtic que està de moda. Una gala que ni les que firmava José Luis Moreno a TVE, encara que no sabem si amb el número de les matrimoniades. Parlant de José Luis Moreno, oi que era un artista que es guanyava la vida ficant la mà per l’esquena dels seus ninots, als quals feia lluir posant ell la veu sense que es notés? Ai, caram, caram!
REPLAY: ¿Se pelean por el Campeonato nacional femenino?
El pasado 23 de Octubre acabó el período de convocatoria para ser sede de la primera fase del Campeonato nacional de selecciones autonómicas femeninas. Teóricamente, se disputará en Catalunya entre los días 17 y 20 de diciembre, pero, salvo olvido/error/desmemoria o estado crítico mental transitorio, ¿ustedes han visto publicadas cuántas solicitudes han llegado a la calle sicilia? ¡Bafaluy! (jefe de prensa). Dínoslo. Los requisitos que se precisaban –instalaciones, infraestructura hotelera, colaboración en los gastos de organización, logística y servicios- seguro que han provocado un alud de peticiones. ¿Nos puede informar la FCF, por favor?
Villar va impedir el duel Argentina-Catalunya
Ahir me'n vaig assabentar i avui ho escric ja que no surto de la meva sorpresa. Segons va declarar el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, a L'‘Informatiu Vespre’ de Catalunya Ràdio dilluns passat 2, un possible partit amistós entre Argentina i Catalunya no es va poder portar a terme aquest mes de novembre per culpa d'Angel Villar.
No entenc res. Argentina estarà la setmana que ve a Madrid amb motiu del ‘Centenari’ de Villar. Pel que sembla, alguna ment privilegiada de la Federació va veure la gran ocasió per treure profit i va pensar que, com venien Diego i els seus a Madrid, poc els costaria acostar-se per Barcelona i treure pit, a més de rebre uns bons diners de la televisió pública (TV3). Però no va ser així.
Dixit Casals a Catalunya Ràdio: “Maradona, en concret, li ha dit al president de la Federació argentina que volia jugar amb la selecció catalana i era una bona opció...i ho vam proposar. Imagina el que hagués estat Argentina-Catalunya amb Maradona i Cruyff a les banquetes?”. Doncs ha quedat en imaginació. Casals insinua que va anar la Federació Espanyola i, més concretament, Villar va impedir el ‘miracle’.
El que no entenc és, si això és així, per què apareix tan sonrient dissabte passat a Cornellà amb Villar? Per què no utilitza la web de la Federació per afegir en aquesta nota tan ‘bonica’, que ens van enviar a la premsa, que Villar n'és el culpable? Viatja, al costat de Subíes, a Madrid i no li ‘canten la canya’? Es tornen a veure dissabte, a Cornellà, al Congrés UEFA KISS –què guay!- i no el mosseguen? President! President! Com s'empipi Villar, hi haurà retallades i ja sap com anem de tresoreria a la Catalana.
No entenc res. Argentina estarà la setmana que ve a Madrid amb motiu del ‘Centenari’ de Villar. Pel que sembla, alguna ment privilegiada de la Federació va veure la gran ocasió per treure profit i va pensar que, com venien Diego i els seus a Madrid, poc els costaria acostar-se per Barcelona i treure pit, a més de rebre uns bons diners de la televisió pública (TV3). Però no va ser així.
Dixit Casals a Catalunya Ràdio: “Maradona, en concret, li ha dit al president de la Federació argentina que volia jugar amb la selecció catalana i era una bona opció...i ho vam proposar. Imagina el que hagués estat Argentina-Catalunya amb Maradona i Cruyff a les banquetes?”. Doncs ha quedat en imaginació. Casals insinua que va anar la Federació Espanyola i, més concretament, Villar va impedir el ‘miracle’.
El que no entenc és, si això és així, per què apareix tan sonrient dissabte passat a Cornellà amb Villar? Per què no utilitza la web de la Federació per afegir en aquesta nota tan ‘bonica’, que ens van enviar a la premsa, que Villar n'és el culpable? Viatja, al costat de Subíes, a Madrid i no li ‘canten la canya’? Es tornen a veure dissabte, a Cornellà, al Congrés UEFA KISS –què guay!- i no el mosseguen? President! President! Com s'empipi Villar, hi haurà retallades i ja sap com anem de tresoreria a la Catalana.
dijous, 5 de novembre del 2009
Dilluns cal omplir el Palau de Congressos
Atenció, atenció! Aquest pròxim dilluns es presenta com a 'Seleccionador català' Johan Cruyff de la mà del president de la Federació, Jordi Casals. La posada en escena ha de ser tremenda al Palau de Congressos. Els mitjans estem convocats a les 11 hores per a una conferència mundial amb El Flaco mentre que a les 12.30 hores es portarà a terme el 'momentàs', la gran foto entre Casals i Cruyff, Cruyff i Casals.
I aquesta foto val or. Molt més, si cap, quan Casals repetirà fins a quedar-se afònic que Johan no cobra un sol euro. Estan posant SMS, mails, cartes i cridant a tot el món mundial. No és per a menys. Cal omplir el Palau perquè Catalunya i el futbol català és una altra cosa des de l'anunci de Casals. Ara sí que la vida és meravellosa!
I aquesta foto val or. Molt més, si cap, quan Casals repetirà fins a quedar-se afònic que Johan no cobra un sol euro. Estan posant SMS, mails, cartes i cridant a tot el món mundial. No és per a menys. Cal omplir el Palau perquè Catalunya i el futbol català és una altra cosa des de l'anunci de Casals. Ara sí que la vida és meravellosa!
dimarts, 3 de novembre del 2009
Casals i les seves contradiccions
És normal que Jordi Casals, el nostre benvolgut president de la Federació Catalana, s'equivoqui. Ara parla més del compte i, ja se sap, que qui ‘pia’ més enllà del seu límit, la pot pifiar, una mica rar en una persona políticament correcta i habituada a un protocol diari.
Deien les cròniques el passat 18 d'agost des de Prades (Universitat d'Estiu): “Casals va assegurar que projecta "catalanizar" les estructures d'aquest esport a Catalunya desde de la base i això passa perquè els futbolistes juguin "parlant en català. Tots sabem que els entrenadors és dirigeixen en castellà a nens que entenen el català. Coses com 'marca, tira para adelante, vigila atrás'... costa que lesl diguin en català". Segons la pròpia web de la FCF, "la meva junta i jo centrem l'interès del procés electoral en la defensa d'uns valors irrenunciables: els que han de portar els nostres nens i nenes a formar part de la futura societat catalana amb cara i ulls i, també, a lluitar des de l'esport per fer entendre a tot el món que Catalunya és un sentiment que traspassa el concepte administratiu de comunitat autònoma".
Així doncs, Casals, diu dos mesos i dies després sobre el fet que Johan Cruyff, seleccionador català, no parli català: “Que parli o no parli català, és el que menys importa, ja que hem mirat més la transcendència mundial en la seva elecció”. Això no és una contradicció? Si no ho és, no discutirem. Tots junts barallem pel mateix. Van dir ahir a la Cadena Ser que l'acte del dilluns compta amb un patrocinador disposat a abonar 60.000 euros per l'acte. Si és així, el responsable d'aquesta operació ha de ser el president, però no de la Federació Catalana, sinó del país.
Deien les cròniques el passat 18 d'agost des de Prades (Universitat d'Estiu): “Casals va assegurar que projecta "catalanizar" les estructures d'aquest esport a Catalunya desde de la base i això passa perquè els futbolistes juguin "parlant en català. Tots sabem que els entrenadors és dirigeixen en castellà a nens que entenen el català. Coses com 'marca, tira para adelante, vigila atrás'... costa que lesl diguin en català". Segons la pròpia web de la FCF, "la meva junta i jo centrem l'interès del procés electoral en la defensa d'uns valors irrenunciables: els que han de portar els nostres nens i nenes a formar part de la futura societat catalana amb cara i ulls i, també, a lluitar des de l'esport per fer entendre a tot el món que Catalunya és un sentiment que traspassa el concepte administratiu de comunitat autònoma".
Així doncs, Casals, diu dos mesos i dies després sobre el fet que Johan Cruyff, seleccionador català, no parli català: “Que parli o no parli català, és el que menys importa, ja que hem mirat més la transcendència mundial en la seva elecció”. Això no és una contradicció? Si no ho és, no discutirem. Tots junts barallem pel mateix. Van dir ahir a la Cadena Ser que l'acte del dilluns compta amb un patrocinador disposat a abonar 60.000 euros per l'acte. Si és així, el responsable d'aquesta operació ha de ser el president, però no de la Federació Catalana, sinó del país.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Felicitats i transparència a la Federació Catalana
Quin dilluns. Avui estic content. Molt content. Más que content. “El que no ha pogut aconseguir ningú en deu anys, ho ha fet la Federació Catalana: retornar a Johan Cruyff a una banqueta” anunciaven eufòrics a TV3. Quina alegria! De debò. Serà la primera vegada que agafaré festa, treuré i pagaré la meva entrada per poder veure a la Selecció contra qui sigui. No m'importa el rival. Holanda? Portugal? Perú? El rival és el de menys.
Felicitats a la Federació Catalana, al seu president Jordi Casals i a qui faci falta perquè veure a 'Déu' Johan en una banqueta és un regal de Reis anticipat. Bé, el regal ja ha començat. Quin gran encert del responsable comercial i de màrqueting de la FCF! Després de l'operació-pòster, que suposo haurà batut rècords, ara arriba la gran notícia mundial que farà que el nostre futbol català pugui anivellar pressupostos. Poc m'importa que la selecció de jugadors la faci Joan Vilá. Tant de bo la faci Vilá, ja que Johan està per al que està, i gràcies. Segur que Vilá s'encordarà d'incloure a algun xaval amateur (Copa Regions) entre l'elit. Seria un gran encert i a Johan tant li farà. Ara el que toca és que qui ha obrat el miracle de la tornada d''El Flaco' també cridi a Carles Rexach i ‘pelillos a la mar’.
Només una cosa: espero, desitjo i estic segur que aquest pròxim dilluns, al Palau de Congressos, el president Casals aclarirà que és això de ‘col·laborador de la Federació en projectes esportius i socials’. Diverses preguntes perquè Casals no es despisti: 1) Cobra Johan per ser seleccionador? Paga la Federació a Johan a través de la Fundació Cruyff? Cobra Johan o la seva Fundació un percentatge sobre la venda d'entrades? Té assegurat un fixe la Fundació Cruyff? Quant pagarà TV3 per aquest esdeveniment? Quant treurà la FCF per la presentació d'aquest dilluns si, ens consta, han marcat una tarifa de 10.000 euros a qui volgui ser sponsor compartit?
Casals ens respondrà a tot i, ‘cuidadín-cuidadín’ que la transparència, com ha dit aquest gran polític anomenat Miquel Iceta, cal demostrar-la i encara estem pendents que Casals ens parli de la Fundació de la Federació i del paper de l'exgerent Navas, ara ‘reciclat’ com adjunt a la presidència.
Acabo: Felicitats. Johan, parli o no parli català, tal com diu ‘la nostra’ Plataforma Proseleccions de Catalunya “És una qüestió de prestigi que una Federació com la catalana tingui un seleccionador mundialment conegut i amb uns contactes internacionals que aniran a favor del reconeixement de Catalunya” (Sergi Blázquez). Visca Catalunya i la transparència!
Felicitats a la Federació Catalana, al seu president Jordi Casals i a qui faci falta perquè veure a 'Déu' Johan en una banqueta és un regal de Reis anticipat. Bé, el regal ja ha començat. Quin gran encert del responsable comercial i de màrqueting de la FCF! Després de l'operació-pòster, que suposo haurà batut rècords, ara arriba la gran notícia mundial que farà que el nostre futbol català pugui anivellar pressupostos. Poc m'importa que la selecció de jugadors la faci Joan Vilá. Tant de bo la faci Vilá, ja que Johan està per al que està, i gràcies. Segur que Vilá s'encordarà d'incloure a algun xaval amateur (Copa Regions) entre l'elit. Seria un gran encert i a Johan tant li farà. Ara el que toca és que qui ha obrat el miracle de la tornada d''El Flaco' també cridi a Carles Rexach i ‘pelillos a la mar’.
Només una cosa: espero, desitjo i estic segur que aquest pròxim dilluns, al Palau de Congressos, el president Casals aclarirà que és això de ‘col·laborador de la Federació en projectes esportius i socials’. Diverses preguntes perquè Casals no es despisti: 1) Cobra Johan per ser seleccionador? Paga la Federació a Johan a través de la Fundació Cruyff? Cobra Johan o la seva Fundació un percentatge sobre la venda d'entrades? Té assegurat un fixe la Fundació Cruyff? Quant pagarà TV3 per aquest esdeveniment? Quant treurà la FCF per la presentació d'aquest dilluns si, ens consta, han marcat una tarifa de 10.000 euros a qui volgui ser sponsor compartit?
Casals ens respondrà a tot i, ‘cuidadín-cuidadín’ que la transparència, com ha dit aquest gran polític anomenat Miquel Iceta, cal demostrar-la i encara estem pendents que Casals ens parli de la Fundació de la Federació i del paper de l'exgerent Navas, ara ‘reciclat’ com adjunt a la presidència.
Acabo: Felicitats. Johan, parli o no parli català, tal com diu ‘la nostra’ Plataforma Proseleccions de Catalunya “És una qüestió de prestigi que una Federació com la catalana tingui un seleccionador mundialment conegut i amb uns contactes internacionals que aniran a favor del reconeixement de Catalunya” (Sergi Blázquez). Visca Catalunya i la transparència!
Un grave error cuyas consecuencias se asumen
Tengo que admitir públicamente un grave error en mi último artículo donde hablaba de Elecciones para representantes de la Asamblea Geberal de la Federación Española. No es así y presento disculpas ante semejante dislate ya que lo que hay en juego este lunes son 'Elecciones para miembros de los Estamentos Federativos y miembros del Consejo Territorial de la Delegación Catalana de la Mutualitat de Futbolista españoles'. Perdón, insisto, por la confusión, y tremenda satisfacción porque prensa (FCF) ha sacado una perfecta nota informativa que aclara todo. Sólo falta que también, hoy, nos ofrezcan los resultados. Al César lo que es del César y quien se equivoca que rectifique
diumenge, 1 de novembre del 2009
Casals i Moreno visiten Manlleu en període electoral
Em vaig equivocar. Il·lús de mi, vaig arribar a pensar que el president dels àrbitres de Catalunya, Xavier Moreno Delgado, no acceptaria la invitació del Manlleu per estar present a la llotja durant el partit Manlleu-Llagostera. Mai he vist en cap llotja, sigui o no sigui d'honor, al ‘cap arbitral’, Victoriano Sánchez Arminio, que acceptés cap crida de cap club per sortir a la foto.
Penso, crec i dedueixo que Moreno hi haurà anat en qualitat de ‘xofer’ o acompanyant del president Jordi Casals. És una deducció, encara que, si bé parlàvem de la primera gran ‘cagada’ de la Federació amb motiu de la nota emesa divendres passat sobre la fase final de la Copa Catalunya, el bancari, que dedica el seu temps lliure a la presidència dels àrbitres –cobrant, per descomptat-, acaba de cometre la seva segona patinada com a màxim representant dels col·legiats.
Si es tracta d'estar al costat del ‘presi’, de riure-li les gràcies a la senyora directiva de la FCF i presidenta del Llagostera –la labor de la qual aplaudeixo-, em sembla fins i tot bé la seva presència a Manlleu, encara que segur que haurà pres nota del que, jo mateix, a través dels companys de Ràdio Manlleu, vaig poder escoltar. Coses com el desencertat i maleducat posat del porter del Llagostera, Ivan Portolés, cap a l'afició i llotja local després del 2-2.
Accions així també poden quedar reflectides en l'acta, encara que ho veig difícil, ja que, segons (insisteixo) els companys de Ràdio Manlleu li van preguntar a Moreno i aquest els va dir que no havia vist res. “Si els dos equips ens queixem de la mala actuació de l'àrbitre” (Navarro Jiménez) –va dir el tècnic del Manlleu, Francesc Cargol, “serà per alguna cosa, no? Encara que no passarà res, ja que es protegeixen entre ells”. Està clar. Segona ‘cagada’ de Moreno després del menyspreu que sempre va mostrar pels seus col·legues –molts, pocs o cap- que van anar a la vaga només dies enrere. Moreno pot seguir anant a les llotges, inclòs al Camp Nou, mentre als seus els insulten alguns dels seus directius, encara que Xavier no obrirà la boca perquè així no li entraran mosques, veritat Moreno?
Aclareixo això del període electoral. Llegeixo en el fòrum de la nostra web que aquest dilluns (?) estan previstes les eleccions per triar representants arbitrals de cara a l'Assemblea general de la Federació Espanyola de futbol. Es tracta de desplaçar-te a Madrid, veure com l'amic Villar s'abraça a tot el món i tornar a Barcelona sabent que pintes menys que ‘un pop en un garatge’. Així ha estat sempre i amb Villar seguirà. Però llegeixo que hi ha dues alternatives a representants: els senyors Torralba i López. Algú ha llegit alguna cosa a la web de la Federació Catalana sobre aquesta ‘pantomima’? És veritat que només es pot votar al carrer Sicilia, no en les Delegacions i només durant tres hores en dia laborable? Sí, sí, és ‘una xorrada’, un altre ‘detallet’ en el qual un es fixa perquè té ganes de tocar la moral. Com comprendran, m'importa molt poc l'assumpte. Només ho apunto pel tarannà democràtic que es desprèn d'aquesta moguda. Res més.
Per cert: Ràdio Manlleu es va queixar també de la nul·la predisposició del president, Jordi Casals, a efectuar declaracions al final del partit ja que ja havia parlat durant el descans. Malament anem, ‘presi’. Vostè no comença a ser el mateix de sempre i això no és bo. Casals sempre s'ha distingit pel seu bon tracte i educació envers la premsa, els mateixos `pesats’ que després li faran la foto amb Cruyff quan el presenti com seleccionador català. O li tirem la culpa als seus assessors?
Penso, crec i dedueixo que Moreno hi haurà anat en qualitat de ‘xofer’ o acompanyant del president Jordi Casals. És una deducció, encara que, si bé parlàvem de la primera gran ‘cagada’ de la Federació amb motiu de la nota emesa divendres passat sobre la fase final de la Copa Catalunya, el bancari, que dedica el seu temps lliure a la presidència dels àrbitres –cobrant, per descomptat-, acaba de cometre la seva segona patinada com a màxim representant dels col·legiats.
Si es tracta d'estar al costat del ‘presi’, de riure-li les gràcies a la senyora directiva de la FCF i presidenta del Llagostera –la labor de la qual aplaudeixo-, em sembla fins i tot bé la seva presència a Manlleu, encara que segur que haurà pres nota del que, jo mateix, a través dels companys de Ràdio Manlleu, vaig poder escoltar. Coses com el desencertat i maleducat posat del porter del Llagostera, Ivan Portolés, cap a l'afició i llotja local després del 2-2.
Accions així també poden quedar reflectides en l'acta, encara que ho veig difícil, ja que, segons (insisteixo) els companys de Ràdio Manlleu li van preguntar a Moreno i aquest els va dir que no havia vist res. “Si els dos equips ens queixem de la mala actuació de l'àrbitre” (Navarro Jiménez) –va dir el tècnic del Manlleu, Francesc Cargol, “serà per alguna cosa, no? Encara que no passarà res, ja que es protegeixen entre ells”. Està clar. Segona ‘cagada’ de Moreno després del menyspreu que sempre va mostrar pels seus col·legues –molts, pocs o cap- que van anar a la vaga només dies enrere. Moreno pot seguir anant a les llotges, inclòs al Camp Nou, mentre als seus els insulten alguns dels seus directius, encara que Xavier no obrirà la boca perquè així no li entraran mosques, veritat Moreno?
Aclareixo això del període electoral. Llegeixo en el fòrum de la nostra web que aquest dilluns (?) estan previstes les eleccions per triar representants arbitrals de cara a l'Assemblea general de la Federació Espanyola de futbol. Es tracta de desplaçar-te a Madrid, veure com l'amic Villar s'abraça a tot el món i tornar a Barcelona sabent que pintes menys que ‘un pop en un garatge’. Així ha estat sempre i amb Villar seguirà. Però llegeixo que hi ha dues alternatives a representants: els senyors Torralba i López. Algú ha llegit alguna cosa a la web de la Federació Catalana sobre aquesta ‘pantomima’? És veritat que només es pot votar al carrer Sicilia, no en les Delegacions i només durant tres hores en dia laborable? Sí, sí, és ‘una xorrada’, un altre ‘detallet’ en el qual un es fixa perquè té ganes de tocar la moral. Com comprendran, m'importa molt poc l'assumpte. Només ho apunto pel tarannà democràtic que es desprèn d'aquesta moguda. Res més.
Per cert: Ràdio Manlleu es va queixar també de la nul·la predisposició del president, Jordi Casals, a efectuar declaracions al final del partit ja que ja havia parlat durant el descans. Malament anem, ‘presi’. Vostè no comença a ser el mateix de sempre i això no és bo. Casals sempre s'ha distingit pel seu bon tracte i educació envers la premsa, els mateixos `pesats’ que després li faran la foto amb Cruyff quan el presenti com seleccionador català. O li tirem la culpa als seus assessors?
¿Se pelean por el Campeonato nacional femenino?
El pasado 23 de Octubre acabó el período de convocatoria para ser sede de la primera fase del Campeonato nacional de selecciones autonómicas femeninas. Teóricamente, se disputará en Catalunya entre los días 17 y 20 de diciembre, pero, salvo olvido/error/desmemoria o estado crítico mental transitorio, ¿ustedes han visto publicadas cuántas solicitudes han llegado a la calle sicilia? ¡Bafaluy! (jefe de prensa). Dínoslo. Los requisitos que se precisaban –instalaciones, infraestructura hotelera, colaboración en los gastos de organización, logística y servicios- seguro que han provocado un alud de peticiones. ¿Nos puede informar la FCF, por favor?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)