Vacas i Quiñonero estan ' condemnats ' a entendre’s

He de reconèixer que mai hagués esperat una reacció tan irreconeixible del president del Prat, Luis Quiñonero . Vacas no mereix una sortida així . Poques persones mereixen sortir per la porta de darrere encara que Agustí no hagi arribat a sortir oficialment . Ni sé el que reclama Vacas ni crec que a ningú li interessi, ja que no pot ser més que el que té escrit encara que, com bé ha dit en roda de premsa Quiñonero, la paraula d'una persona pugui ser suficient. 

El que ha fet malament el màxim responsable del club ho sap millor que ningú: primer cal deixar sortir i tancar un cas per obrir un altre. Per molt que pugui arribar a sorprendre l'arribada dels senyors Zurro i Barroso , encara que l'oferta a Catalunya sigui extraordinària , Quiñonero i la seva junta s'han guanyat la confiança per contractar a qui considerin, però començar a fer números un cop ja t'has compromès és una errada que costa entendre. Dit això : error assumit , aplaudiments i atents perquè l'AE Prat necessita que els dos vagin junts , cara a cara , a una roda de premsa i ho expliquin tot. Vacas i Quiñonero estan ' condemnats ' a entendre’s. L’afició ha de saber el que demana l'extècnic igual que ja sap el ' pal ' que arriba des de la Seguretat Social perquè el seu president ho ha explicat . Parlar d'un o d’un altre sense estar present qualsevol dels dos no és lògic ni saludable .

“Si us plau, la carpeta de Tercera Regional”

Qui ja tenim uns quants anys i treballem en futbol català molt abans de que es convertís en #futbolcat, potser alguna vegada vam pronunciar aquella frase a les estretes finestretes de la seu de la Federació Catalana a la Plaça Catalunya, abans que El Corte Inglés fos ampliat. No hi havia internet i la única forma de comprovar els resultats era anant personalment allà entre setmana amb una carpeta plena de paperassa, demanar una altra carpeta on hi havia escrits els resultats oficials i corregir errades.

Avui en dia, un es connecta al web de la FCF i té (en teoria) els resultats oficials i les ‘actes’ (entre cometes, perquè no deixa de ser una fitxa tècnica extreta de l’acta) de tots els partits del futbol català. La FCF, d’aquesta manera, no només ofereix (en teoria) una gran informació sinó que entra en competència amb els mitjans que es dediquen a aquesta mena de continguts.

Llàstima que amb tants avenços tecnològics, des de la FCF s’oblidin una mica el concepte RIGOR, amb errades que s’allarguen en el temps i confusions i oblits que perjudiquen la feina dels qui consulten aquesta eina amb l’intent de confirmar el que hauria de ser oficial.

Resultats validats amb 0-0 quan el partit tenia un altre resultat, canvis no consignats o equivocats, noms de futbolistes que ‘desapareixen’ –ara s’ha corregit i, almenys, surt el nom de pila, un gran avenç-, partits acabats amb un resultat i que, quan entres a l’acta, reflecteix un altre... Un nyap darrera l’altre que s’allarguen en el temps sense que ningú posi fre.

Anem amb exemples pràctics que segur que algú reconeixerà si ha consultat aquest web durant aquest cap de setmana:

A Lliga Nacional Juvenil, el resultat del partit Mercantil-Figueres apareixia com 1-0, però quan es clicava al botó ‘acta’, el marcador era de 0-0- Golejador desaparegut.

En aquesta mateixa categoria, al partit Damm B-Mollet, a la matinada de diumenge a dilluns figurava el resultat correcte de 4-4 però clicant al botó ‘acta’ ens quedàvem en 2-2. Quatre golejadors ‘oblidats’... i ves a saber si també les targetes, canvis...

A la Divisió d’Honor Cadet, el partit Bordeta de Lleida-Jàbac va acabar 2-2. Si entraves a la fitxa, el marcador era de 2-1. El segon golejador del Jàbac també queia en l’oblit.

Sortosament, dilluns al matí, per art de màgia, ja van aparèixer tots aquests golejadors. No tenim tanta sort amb les desaparicions dels canvis dels partits, etc.

Un exemple és el partit de Segona Catalana Grup 1 Escola Gironès Sàbat-Bescanó. Veiem a les cròniques dels diaris que ha hagut fins a cinc substitucions durant el partit. A la pàgina web de la Federació, en aquests moments (dilluns 30 de setembre del 2013, a les 14.00 hores) no en consta cap i dubtem que els posin, com passa molts cops.

Ja no entrem en les errades de golejadors. Consultar una classificació de golejadors de segons quina categoria és sotmetre’s a un espectacle d’errades acumulades i no corregides “perquè així surten a l’acta i això és intocable”. Bravo! Això és rigor, encara que també part de culpa la té el delegat de torn, que signa l’acta sense llegir-la... perquè es passa la paella, el xofer de l’autocar té pressa o comença el partit del Barça o l’Espanyol.

Moltes d’aquestes errades que només contribueixen a la confusió pels qui treballem en aquesta informació potser quedarien arreglades si es pengés al web de la FCF l’acta original dels partits. No és res impossible. De fet, la ‘casa mare’, la RFEF, ja ho fa en TOTS els seus partits oficials. Per què la FCF no ho fa? Diuen que “per a preservar la intimitat de les dades”. Excusa barata i sense cap fonament, atenent al que explicàvem de les actes RFEF. Jo no m’ho crec.

Toca buscar solucions, acabar la feina incomplerta i, sobretot, DEIXAR D’ENGANYAR. La FCF ha de donar un altre pas en l’obertura de la informació i ha de treballar perquè no passi ni un dia en què es corregeixin errades. Aprenguin d’altres federacions, on aquest aspecte es treballa molt millor. Escoltin a qui es queixa si ho fa amb fonament i, sobretot, no permetin que ens recordem d’aquells temps de passejar la carpeta per Barcelona per tal d’obtenir els resultats correctes. Qui volem donar difusió a aquest futbol us ho agraïrem.

Els presidents de Tercera es mouen

Una cosa important es mou al voltant de la Tercera Divisió, o , més concretament, en la vida dels clubs catalans del grup V. Tal com indicàvem dies enrere, la inquietud dels clubs davant la realitat que els envolta, en forma d'inspeccions de la seguretat social i altres aspectes que sempre va molt bé es puguin debatre, ha portat a dos presidents (Manlleu i Europa) a reunir a tots els seus companys aquest dijous a Granollers. 

Vet aquí el correu que Josep Anglada i Gils De Bode han remès a tots els seus companys i on es poden llegir diversos punts interessants en l'ordre del dia. 

Bon dia President,
Davant de la situació preocupant i dubtes pel futur del futbol en general i la viabilitat de molts clubs en concret, proposem  organitzar una reunió de tots els Presidents de la Tercera Divisió.

Volem posar en comú l´informació i coneixements per trobar solucions i actuacions en general per tots els clubs.
Et convidem a una primera reunió el proxim DIJOUS 26 de Setembre a les 19H  al  Hotel “AUGUSTA” (Autopista AP-7, sortida 13 Granollers – Vilanova del Vallés)

Punts ordre de dia de la reunió:

-          Posar en comú informació Seguretat Social /  Com afectarà als clubs de Tercera ?  Contractes laborals per jugadors i tecnics ?!

-          Conveniencia crear una Associació de Clubs Tercera Divisió ? (incloent-hi Primera Catalana  o no ?)

-          Sugerencies Calendari Tercera Divisió / Horaris / etc.

-          Sugerencies / actuacions per incrementar assistencia als partits  Tercera

-          Definir agenda proximes reunions i llocs de trobada.
      
Preguem confirmació de l´assistencia abans del dimarts dia 24 via mail o telefon.

Gràcies !

Cordialment,

Josep Anglada                                                        Guillaume de Bode

President AEC Manlleu                                          President CE Europa

Atenció a aquesta reunió que se celebrarà lluny del carrer Sicilia perquè, encara que no s'esperen moviments ni grans  ni petits, sempre cal estar atents a qualsevol inquietud. I aquesta iniciativa és  molt bona i digna de l'aplaudiment. Tot passa per la unitat i, si primer és lluny de la Federació Catalana, molt millor. Aquest pot ser un gran inici d’un canvi molt important. 

El Reus Deportiu de Joan Oliver sólo tiene promesas

El aterrizaje en el Reus Deportiu del ex director general del FC Barcelona, Joan Oliver, suena angelical, generoso y salvador. Quizá demasiado en estos tiempos de crisis aguda e insuperable para un club tan modesto, con una base social de apenas 400 afiliados y ahora condenado a reiniciar el camino de regreso hacia otra conversión en SAD, de donde venía escaldado y adeudado.

Nada tiene sentido en esta historia, menos aún el liderazgo de un personaje que como gestor y primer responsable ejecutivo del Barça consintió una escandalosa escabechina financiera en un mundo de excesos y descontrol donde los directivos y según qué empleados podían tirar de tarjeta visa del club sin dar explicaciones e incluso sin presentar justificantes ni facturas.

A sus órdenes el Barça cerró con más de 80 millones de déficit y presentó ante los medios unos números sin auditar en un acto profesionalmente vergonzoso. Además, un juez lo ha imputado por que era él quien visaba los pagos a Método 3, gastos que podrían ser considerados delito si prospera la querella en curso. Joan Oliver se marchó del club, no obstante, habiéndose autoliquidado con una generosa indemnización.

Veremos el final, pero de entrada hay poner en cuarentena y bajo la lupa su voluntad de ayudar al Reus Deportiu a convertirse en un grande del fútbol catalán y su promesa de invertir 500.000 euros en el club, algo que, de momento, es sólo eso, una promesa. Lo único seguro es que muy pronto los socios del Reus Deportiu dejarán de ser sus propietarios, eso sí es real.

FIRMA INVITADA: Francesc Perarnau (Periodista, Subdirector Mundo Deportivo)

El president de la UE Sant Andreu no està per a ximpleries

Manuel Camino, president de la UE Sant Andreu, està ‘amb la mosca’ darrere de l'orella. Però no li ve d'ara el seu malestar sinó que ho arrossega des del seu aterratge en el Narcís Sala. Ara s'ha agreujat més amb la Inspecció de la Seguretat Social sobre una entitat que no rep cap subvenció d'organismes oficials. Després de rebre el testimoniatge de Joan Gaspart, Camino es va posar a treballar i, sense saber realment com sobreviu i cobreix el seu pressupost, s'ha afartat. Així es va manifestar dimarts passat en la Federació Catalana. 

“No vull ser l'últim president del Sant Andreu” , va comentar amb un to d'estar fart el mandatari quadribarrat doncs se sent “sense suport de ningú. És l'hora d'unir forces i cal prendre mesures dràstiques”, va afegir davant la sorpresa de gairebé tots els presents. Gairebé tots ja que els seus col·legues de Badalona i Prat saben que Camino vol que el futbol català prengui “mesures dràstiques” davant la qual s'aveïna. “Això de sofrir inspeccions aleatòries és insuportable” va comentar davant el president, Andreu Subies ,en un parlament on també ‘va rebre’ el president del Mollerussa, Carles Fernández. 

“Ens donen per morts” va afegir en clara referència a Santboià, Prat i a la pròpia UESA doncs “ningú parla de les inspeccions en curs”. Camino i la resta d'equips, igual que la FCF,  no saben res de la ‘guerra’ particular que manté el CE L’Hospitalet amb la Seguretat ja que el cas ja va passar per les mans del jutge. El president del Sant Andreu va de debò, no li agraden les ximpleries i està disposat a tot perquè…. no rep res. 

El departament de premsa de la FCF torna a ‘patinar’

No és el nostre estil criticar a cap departament de premsa de cap club català. Cadascú fa el que pot i, generalment, fan molt més del que poden. Assumpte ben diferent és la Federació Catalana de Futbol. Al llarg d'aquests dos anys, Andreu Subies ha demostrat que el tema de la premsa mai l'ha deixar de costat. i ara la meva intenció no és culpar personalment a ningú, sinó fer que el senyor president actui. M'explico.

El més positiu d'aquest període ha estat el ressorgir de la meravellosa pàgina web que dirigeix Albert Fernández. La FCF creu, i jo ho respecto, que és la millor manera d'informar als seus afiliats, per descomptat, i, de pas, la millor manera de no deixar als mitjans de comunicació, que bastant tenen amb sobreviure,  elucubrar més del compte. La web federativa realitza entrevistes, reportatges, ofereix tots els resultats, vídeos, estadístiques… el que faci falta i més; per què fan falta els mitjans?. 

I cal aplaudir aquesta iniciativa ja que la ‘competència’ anima, però arriba un moment que es passen. No la web sinó qui ho permet i el cap visible és el propi president. Nomenen com a vicepresident a un gran del futbol català com és Pere Guardiola i no tenen ni el detall de reunir a la premsa (dues, tres, quatre… cap) perquè ho expliqui. El departament redacta, envia correus i publica a la web. Signen amb el seleccionador català, Toni Almendros, la seva continuïtat i reorganitzen l'equip de treball i més del mateix. Sembla que Subies prefereix que el seu departament comuniqui que presentar en societat a totes aquestes cares noves. Això és el mateix, senyor president, que muntar rodes de premsa i no admetre preguntes. I em consta que vostè no té cap problema per contestar sobre qualsevol assumpte. 

Aquesta ‘patinada’ de qui està al seu costat,  però mai ha estat amb vostè (president), la pagarà. Al temps. Sr. Subies. Demà ja parlarem dels coreans ja que, encara que són asiàtics, no tenen res a veure amb els xinesos del millor president de la història de la Federació Catalana. Veritat?

Els recursos federatius poden també passar per caixa

La FCF està alarmada amb totes les impugnacions que s'estan produint en aquest inici de temporada. De fet, la campanya passada ja vam informar que s'havien resolt 1.014 expedients en el Comitè d'Apel·lació i s'havien presentat 33 recursos davant el Tribunal Català de l'Esport. Al ritme que anem aquests números seran ridículs. No oblidin que a la RFEF ja es cobra per presentar recursos. Això podria provocar una clara discriminació entre clubs ja que sempre podria ‘barallar’ més qui més tingui, encara que aquesta lluita que tots portem amb la justícia ordinària, es pot ampliar a la via federativa catalana.

Les diferents impugnacions de partits per alineacions indegudes a Primera Catalana a la primera i segona jornada han encès les alarmes al carrer Sicilia i ningú pot descartar que la directiva que presideix Andreu Subies assumeixi cobrar per futurs recursos en segona instància. És a dir, per acudir al Comitè d'Apel·lació. Es pensaria molt més un club acudir a aquest segon nivell si sap que ha de pagar en el cas que el comitè no li doni la raó? Segur que sí.

La Seguretat Social, la FCF i els clubs de futbol

Aquest proper 30 de setembre finalitza el primer termini marcat pel Govern entorn a l'actualització de les entitalts esportives amb la Seguretat Social. Tot apunta a que, pendents de la definitiva ‘Ley de Emprendedores’ hi haurà nou termini per posar-se al dia fins a finals de desembre. És a dir: els clubs han d'actualitzar-se segons el dictat de la Secretària General de l'Esport. Tot el món haurà de passar per caixa menys aquells ‘Formadors’ o ‘Educadors’ que estiguin dins del límit marcat per la llei.

Mentrestant, els clubs afectats (pocs), però terriblement preocupats, es reuneixen, una vegada més tornar a parlar del mateix. No hi ha volta enrere. Hauran de pagar aquells que ja reben inspeccions  i poc més. Això vol dir que, si algun club o representant desitja dir-li al senyor president Subies alguna cosa, a la cara, pel que fa a una ¿promesa? sssemblea extraordinària per debatre aquest espinós assumpte, aquest dimarts pot anar al carrer Sicilia. Segur que no el faran fora. 

Si Subies va prometre una Assemblea extraordinària per parlar d'aquestes inspeccions en terres tarragonines al juliol, que compleixi, encara que el president de la FCF no ha de convocar aquesta reunió sinó que són els clubs els qui haurien d'exigir-la… suposo. Si a l'última reunió de clubs a la FCF no van arribar ni a deu, a qui li preocupa aquesta ‘moguda’? Menys protagonisme a les xarxes socials i més donar la cara. 

"Pot ser el final del futbol amater i formatiu català... " J.Luis Moreno (Corbera).

CARTA DE JOSÉ LUIS MORENO, PRESIDENT CF CORBERA

No és la primera vegada que em dirigeixo a vosaltres , o Manel Segura , ja no estic segur de qui llegirà aquest correu .

Des de Juny he estat llegint algunes referències vostres sobre la tan esbombada Regularització de la Seguretat Social en l'esport amater , i particularment en el futbol català .

Estem a mitjans del mes de setembre i la Federació Catalana , després del compromís públic del president a l'Assemblea del 22 de juny , no ha dit res en els dos últims mesos .

Es pot estar a favor o en contra d'una gestió , és del tot lícit , però no trobo explicació al silenci de la premsa especialitzada , i així es reconeix Futbol Catalunya , sobre un altre silenci molt més cridaner i no és altre que el de la nostra Federació .

La competició a Tercera Divisió va començar el 25 d'agost , aquesta setmana serà la segona jornada de les Territorials , a excepció de Quarta , que començarà el proper cap de setmana , i en 15 dies arrencarà la totalitat del futbol base . Només falten 15 dies i ningú confirma o desmenteix la pròrroga de la moratòria o informació sobre qualsevol assumpte relacionat amb un tema que a veu de tots, inclòs vosaltres , pot ser el final del futbol amater i formatiu català .

Ja deixo al sac de l'oblit la promesa d'una Assemblea Extraordinària , encara fent-la, seria merament informativa i no decisòria per adoptar qualsevol mesura de pressió . Per cert , més que necessària quan el polític necessita posar sobre la taula un problema real per defensar els interessos dels que el pateixen , que mai és de qui negocia .

Al fil d' aquest argument , queda per fet la més que impossible pressió a realitzar quan queden 15 dies per al final de la moratòria i tots tenim l'obligació , per llei , de presentar els contractes oficials de tots els col·laboradors , siguin del tipus que siguin , al Ministeri de Treball i Seguretat Social .

Tant de bo que tot això tingui una explicació , més enllà de la que tots coneixem per viure on vivim , un país de pandereta que deixa sempre a la improvisació la resolució dels seus problemes .

Estranyat estic del silenci de la majoria de clubs . Ningú vol treure el cap per si de cas és el primer a rebre la maleïda inspecció . Més estranyat encara del silenci federatiu , però aclaparat que la premsa , l'especialitzada , faci poc ressò del que en suma , és el possible final de la seva manera de vida .

Deia un eslògan de Tito Vilanova , Pit i collons , en el nostre futbol d'estar per casa no hi ha ni una cosa ni l'altra .

Fins quan haurem d’esperar?

José Luis Moreno

President C.F.Corbera

Pere Guardiola ‘fitxa’ per la Federació Catalana

Sobren presentacions per a Pere Guardiola i sobra qualsevol aclariment pel que fa a un cognom que s'ha dedicat i, a partir d'ara, es bolcarà moltíssim més pel futbol català. Exemple a seguir tant fora com dins dels despatxos, Guardiola – res a veure amb el mític Pep – s'ha jubilat a La Caixa i ara podrà dedicar-se en cos i ànima a la seva passió. 

Després de viure-les de tots els colors en el seu Vilassar de Mar, ara gaudíem de les seves narracions per a la televisió local amb evident enrogiment per tots els qui ens dediquem a la informació ja que la seva passió pel seu equip no tapava una objectivitat molt subjectiva. Pere passarà a formar part aquest mes de setembre de la junta directiva de la Federació Catalana en qualitat de vicepresident per a assumptes de patrocini. 

Un luxe per a la FCF, un regal per al futbol català i una obligació per a una gran persona que sempre ha donat més del que podria haver rebut. Aquest ‘fitxatge’ d'Andreu Subies és un gran encert i s'aplaudeix. 

Impresionant: "Ens hem vist forçats a tancar els camps pel trencament de la unificació" (Regidoria d'Esports de Cambrils)

PUBLICAT QUEST DIVENDRES 16/8/13 REUSDIGITAL.CAT 

Tanquen el camp de futbol de Cambrils per discrepàncies en el procés d'unificació dels clubs de futbol

La regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Cambrils ha tancat aquesta setmana els camps de futbol de la zona esportiva municipal per fer una redistribució dels horaris de les instal·lacions, després del trencament del procés de la unificació del FC Cambrils i el Cambrils Unió. Arran d'aquesta decisió, els jugadors dels diferents equips del Cambrils Unió i el FC Cambrils s'han vist obligats a anar a entrenar a altres instal·lacions esportives de poblacions veïnes. Recordem que els equips cambrilencs van començar els entrenaments el passat 30 de juliol. 

El president del Cambrils Unió –Eduard Martí– ha explicat a revista Cambrils Diari Digital que el passat divendres al migdia va rebre un correu de la regidoria on s'explicava que aquesta setmana els clubs no podrien fer ús dels camps de futbol. "Ens van dir que com el tema de la unificació s'havia trencat, s'havien de reestructurar tots els espais de la zona esportiva; camps, oficines, vestidors...", apunta. Des del club, es va demanar que els equips infantils, cadets i juvenils poguessin fer ús dels camps de futbol, ja que aquesta mateixa setmana començaven la pretemporada, però la resposta del consistori va ser negativa.

Els clubs esperen que dilluns es puguin utilitzar els camps amb tota normalitat

Aquest passat dilluns, els jugadors van haver d'entrenar a la riera d'Alforja perquè els directius del club no van poder accedir a l'oficina que tenen a la zona esportiva per poder avisar a tots els jugadors. Ahir, els jugadors dels equips infantils, cadets i juvenils van entrenar als camps del Complex Esportiu de Salou i avui també faran els entrenaments a la mateixa ubicació. De cara a divendres, Martí ha apuntat que encara no sap on podran entrenar. D'altra banda, l'equip amateur del club ha anat a entrenar a la Floresta.

Per la seva part, el president del FC Cambrils –Mingo Capafons– ha explicat que l'equip amateur ha anat a entrenar dos dies als camps de futbol del Catllar i que la resta de dies d'aquesta setmana no es veuran afectats perquè tenen partits. Capafons considera que la decisió que ha pres l'Ajuntament aquesta setmana és fruit d'una "rabieta" i espera que la setmana vinent puguin utilitzar amb normalitat els camps de futbol municipals. "Hem enviat el calendari d'entrenaments perquè la regidoria pugui fer les distribucions dels camps. Esperem que dilluns puguem entrenar als camps", ha manifestat. 

Lluís Abella: 'Des de la regidoria d'Esports tractarem a tothom per igual'

El regidor d'Esports –Lluís Abella– ha explicat a Revista Cambrils Diari Digital que la decisió de tancar els camps de futbol s'ha produït després de veure que el procés de la unificació dels dos clubs cambrilencs estava totalment trencat. "La setmana passada vam tenir coneixement que hi havia hagut el trencament del procés. Vam tenir aquesta sorpresa dolenta perquè nosaltres sempre havíem apostat per la unificació". Abella va convocar dues reunions –dimecres i dijous– amb el Cambrils Unió i el FC Cambrils per "esbrinar les causes de la ruptura".

Segons apunta el regidor, veient que el procés estava trencat i que la regidoria tenia diferents sol·licituds per fer ús dels camps de futbol per part del Cambrils Unió, FC Cambrils i algun club nou de futbol, es va decidir fer aquesta redistribució dels camps. "Tothom demanava camps i l'escenari ha canviat. Ens hem vist forçats a tancar els camps pel trencament de la unificació. Des de la regidoria d'Esports tractarem a tothom per igual", ha manifestat. Abella ha afirmat que s'enviarà un correu a tots els clubs de futbol on se'ls informarà de la nova distribució dels camps i que dilluns ja es podran utilitzar.

Hi haurà setembre calent en el futbol català

Aquest dimarts 20 està prevista una reunió important per al futbol català. Avís per a aquells navegants que estan tot el dia pegats al twitter o a qualsevol mitjà d'informació, que no informatiu. A partir de les onze del matí es veuran al carrer Sicília 93, entresòl (la primera planta està d'obres), diversos clubs de Segona B, Tercera i alguns de futbol base amb el president de la FCF, Andreu Subies i el secretari general, Albert Baza. Per descomptat: han encertat. Es tracta de posar les coses en el seu lloc una altra vegada i recordar com estan les temudes inspeccions de la seguretat social. Estem a l'agost i molts s'han oblidat de ‘la que s'aveïna’. Han fitxat el que han pogut encara que han fitxat i només ells sabran com compliran amb el pressupostat.

Els qui sembla que s'han oblidat de tot són els polítics. Fins a fa molt poc i, encara que alguns clubs portaven diversos anys (sí, anys) amb les inspeccions a coll, van despertar com un ressort, van demanar als partits polítics unitat absoluta, van prometre manifestacions i tot el que comporta agitar a les masses descontentes. Però la platja és la platja i setembre ja arribarà.

Doncs ja està aquí i l'amenaça està aquí. Resulta vergonyós escoltar a alguns directius quan manifesten que, com a ells no els ha arribat cap Inspecció, estan molt tranquils. Aquí sembla que cadascú anirà a la seva encara que Subies els hi recordarà aquest dimarts que va donar la seva paraula en l'última Assemblea i que la cita al setembre. El futbol català farà el que decideixi el futbol català encara que no val ‘dormir-se’. 

Missatge d’Antonio Morales, president de la FE Grama

No seré yo quien descubra que la crisis global nos conduce a tiempos difíciles, especialmente para nuestros jóvenes. Una situación que se agrava con un desarraigo familiar cada vez más pronunciado. Todo ello pone en serio peligro la escala de valores y llena de incertidumbre el futuro más cercano. Estoy convencido de que, en un momento así, con una crisis de valores tan fuerte, será clave la función y la labor social de todas las entidades deportivas. Como persona vinculada siempre a Santa Coloma, como dirigente y como padre, el trabajo, la dedicación y el esfuerzo que hacen todas estas entidades me merece el máximo respeto y consideración. La vocación en la formación de niños a través del deporte es digna de elogio, venga de quien venga. En este sentido, la Fundación Privada Hermes de l’Hospitalet no va a ser una excepción para mí. Partiendo siempre de este punto, quiero exponer lo siguiente:

Como socio de la UEA Gramenet, con una antigüedad de más de 40 años, quiero expresar mi malestar y mi profunda inquietud por la manera cómo se ha gestionado el club en los últimos años. Unas preocupaciones que no han sido únicamente mías. Ante una situación así, algunos amigos, con los que compartí dos décadas al frente de una entidad que siempre he sentido muy dentro, nos empezamos a movilizar hace año y medio. Nuestras conclusiones fueron claras. La deuda económica, la falta de liderazgo y la mala imagen que se estaba dando tanto fuera como dentro de Santa Coloma conducían a la Grama a un callejón sin salida. Una gestión nefasta y un cúmulo de despropósitos dejaban la entidad al borde del abismo. Toda esta situación nos empujó a trabajar en una idea nueva. Una idea que empezó a tomar forma. Una idea en que la que el gran objetivo era evitar que Santa Coloma y los niños quedaran huérfanos de un deporte que tanto nos ha dado. Con el asesoramiento de Jaume Bartrés (componente del cuerpo técnico del primer equipo de l’Espanyol) de Feliciano Di Blasi (maestro del fútbol formativo y con un prestigio reconocido mundialmente) y de un completo grupo de profesionales, la idea se convirtió en un proyecto. Un proyecto que yo, Antonio Morales García, en febrero del 2012 presenté al Ayuntamiento y que el consistorio vió con muy buenos ojos.

Desde finales del 2012, este proyecto no ha dejado de crecer. Se ha trabajado, día a día, con mimo, con cariño, con esfuerzo, hasta convertirlo en la Fundació Esportiva Grama. Una Fundació a la que, sin hacer rodar la pelota aún, ya se le ha atacado con mucha virulencia. He de admitir que no me ha gustado. Por muchos motivos, pero principalmente porque quien lo ha hecho era quien menos legitimidad tenía para hacerlo. No entraré en detalles pero todo el mundo recuerda el bochornoso espectáculo de los dirigentes (si realmente lo son) de la UEA Gramenet en las últimas asambleas. Tanto en la manera de presentarlas como en el modo de ejecutarlas. La forma (poco clara y democrática) cómo se aprobó la venta del fútbol base es un buen ejemplo. Una venta que primero dijeron que era una cesión por cinco años a cambio de 120.000 euros en metálico y que ahora nos dicen que es un regalo a una fundación de l’Hospitalet, llamada Hermes. A la junta de la UEA Gramenet, que tanto nos ataca a nosotros, les he decir dos cosas: Si han cobrado por la venta del fútbol base, han cometido un presunto delito de alzamiento de bienes, mientras que si lo han dado gratis incumplen el supuesto acuerdo que alcanzaron en una asamblea (aunque fue esperpéntica) en la que repitieron hasta la saciedad que el club recibiría un ingreso de 120.000 euros

Respecto a la Fundación Hermes de l’Hospitalet, no les quiero ningún mal. Todas las entidades, fundaciones y personas que trabajan por el bien de la infancia y la juventud merecen mi máximo respeto. De hecho, les tendemos la mano por si en un futuro necesitan algún tipo de colaboración; ahora bien lo que no podemos permitir es que sea cómplice de los engaños y las mentiras que se les están contando a los padres y niños de Santa Coloma.

Al igual que nosotros (aunque nuestras formas han sido totalmente opuestas a las suyas) ellos han conseguido unas categorías que les permitirán hacer evolucionar su proyecto. Nosotros nos hemos enriquecido deportivamente gracias al acuerdo con la Funca. Una fundació de Calella que antes de nuestra aparición ya había decidido que se disolvería. La Funca nos ha cedido sus categorías -y lo agradecemos enormemente- para poder crecer en Santa Coloma, no en el Maresme. La FE Grama en ningún momento se ha planteado solicitar al Ayuntamiento de Calella sus instalaciones para desarrollar su actividad. La FE Grama lo quiere hacer en Santa Coloma, porque es una fundación de Santa Coloma, con gente de Santa Coloma o vinculada a Santa Coloma y que quiere trabajar por y para Santa Coloma, así de sencillo. Por tanto, a la Fundació Hermes de l’ Hospitalet (insisto en que la FE Grama no tendrá enemigos, sólo rivales sanos en el terreno de juego) le deseamos una trayectoria exitosa pero también le instamos a que no lleve a equívocos a los padres y niños que quiere reclutar en Santa Coloma. Ellos son una fundación de l’Hospitalet y como tal lo que no pueden hacer es inscribir en la Federació Catalana que sus equipos jugaran en el Nou Municipal de Santa Coloma. Eso es faltar a la verdad, engañar a padres y a niños y coger un camino totalmente opuesto al que la FE Grama quiere por y para Santa Coloma.

Un saludo.
Antonio Morales García
President de la FE Grama

Subies ha de portar a Cardenal a l'Assemblea de clubs

No hi ha res millor que un dissabte de juliol per escoltar al president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal,  al Polo de Barcelona. Una visita a les instal·lacions hípiques era la justificació triada encara que ja havia avançat que venia disposat a oferir el seu punt de vista sobre les actuacions de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social espanyola a les entitats esportives de Catalunya. S’ho podria haver estalviat, és veritat, però cal aplaudir la seva decisió de voler explicar-se públicament. 

Va parlar durament sobre la UFEC –“els nostres interlocutors vàlids són els clubs. No és l'Apocalipsis” – i podria tenir fins i tot raó encara que aquestes paraules li han brindat una ocasió al president de la Federació Catalana, Andreu Subies. Si conviden a Cardenal a la necessària Assemblea extraordinària de setembre, no té excusa per negar-se. És més, crec que el president del CSD estaria encantat d'explicar tots els detalls a tots els afectats. Perquè, no s'enganyin,  Cardenal obre la porta a la negociació (faltaria més), però aquí van pagaran tots. 

I per què no haurien de pagar Seguretat Social o a Hisenda igual que tothom? Gran debat, moltes incògnites i atapeït panorama que va seguir, entre uns altres, en primera persona, el secretari general de la FCF, Albert Baza. Era dissabte, És Juliol. I no hi ha futbol oficial encara, però Baza sap que cal regularitzar aquestes situacions irregulars. Va ser una compareixença molt interessant, però que no els enganyin: no hi ha moratòria (“queden dos mesos no?”, va dir Cardenal), el d'aplicar el ‘salari mínim interprofessional’ és  només “una possibilitat” (?) i, per si tinguessin algun dubte més, el president del CSD va exemplificar. “Hi ha una sentència del Suprem de Madrid d'un jugador de Regional preferent que cobrava 230 euros mensuals i va ser considerat treballador per compte d’altri”. Els esdeviments futurs seran difícils de digerir. 

Per això: Andreu, porti vostè a Miguel Cardenal davant els clubs de Catalunya i no deixi que els polítics vulguin assumir tot el protagonisme perquè de ‘salvadors’ de la pàtria estem farts. Cardenal sap el que es diu no només per ser la màxima cara visible del CSD sinó per la seva Càtedra en Dret Laboral. Després d'escoltar-lo un surt tan convençut que diàleg hi haurà, i també que TOTS els clubs passaran per caixa. 

Vacances i adéu a les demandes a la Federacio Catalana

Aquest dimarts es reunirà la junta directiva de la FCF com a tancament a la temporada 2012-2013. Arriben les vacances encara que al carrer Sicília, per descomptat, seguirà l'activitat. Hi haurà repàs detallat per part del president, Andreu Subies, a un curs en el qual el futbol català queda a les portes d'un altre moment crític en la seva història. 

Després d'haver aconseguit la pau federativa, ara arriben les inspeccions de la Seguretat Social i un obligat reordenament jurídic de tots els actors d'un futbol incontrolable. Fins ara ja que han despertat les administracions i els polítics necessiten diners i rebaixar llistes d'atur. Però s'albiren possibles solucions al que podria ser un caos per als clubs formatius encara que també pot ser un just repartiment de béns per a tots. Qui percebi un euro com a professional de manera regular, que cotize i, qui simplement col·labori i ajudi, se li respecti. Tant de bo hi hagi pau. Aquest dimarts els clubs de segona B tornen a veure's les cares amb un president que es va comprometre en l'Assemblea a estar al seu costat “sigui el que sigui la decisió que adoptin”.

I, una altra cosa que la FCF no publicita, però que els clubs també han de saber. La Federació té diversos litigis oberts amb ex ex-emprats, un expresident i contra el propi president Subies. A l'ex directiu-gerent de la Mutualitat, Dorado, li va assignar el jutge 1.500 euros pel seu acomiadament i aquest dimecres li toca a l'exasesor Palau. Encara no hi ha data per conèixer la fallada sobre ‘el millor president de la història’ igual que no hi ha data per al duel Subies-Cabrerizo. En qualsevol cas es van tancant les guerres judicials. 

La alcaldesa de L’H, Núria Marín, no quiere hablar del Hospi

Es la segunda vez que intentamos desde ‘Futbolcatalunya’ entrevistar a la alcaldesa de L’Hospitalet, Núria Marín, y la segunda en la que nuestro deseo fracasa. La señora alcaldesa no quiere hablar del Hospi porque, si ‘usted, medio de comunicación quiere hablar del Hospi, ha de llamar al Hospi’. Sí, ha de llamar al club porque la señora alcaldesa, según el Gabinete de Premsa de mi querida ciudad, “de este tema considera que es mejor hable con el mismo club”. La propuesta adelantada por esta página web a los responsables de prensa era muy sencilla: hablar con la señora alcaldesa del primer equipo de la ciudad. Nada más. Ni nada menos. Pero en el mismo mensaje de contestación, que llegó SÓLO ocho días después de haber sido inicialmente solicitada y horas después de ser ‘refrescada’, se añade que “Es un tema generalista y hablar de un club.. por lo que cree que es mejor no hacerlo en concreto”. ????? Lo siento: no lo entiendo. Transcribo literalmente la respuesta grabada en el contestador de la compañera de prensa.

En resumen: la señora alcaldesa, a quien respetamos su libertad para decidir si quiere o no le apetece hablar del Hospi, prefiere el silencio democrático. Raro. Muy raro. Extraño. Muy extraño. Debería tomar nota de su Regidor d’Esports. No voy más allá ya que el Sr Cristian Alcázar  no admite comparaciones. La señora alcaldesa prefiere el silencio y se le respeta (faltaría más) aunque va bien informar a los ciudadanos de mi ciudad –aunque no viva allí ahora siempre será mi ciudad-. Y a esos ciudadanos, que siempre han apoyado al rodillo socialista, vale la pena recordarles que la señora alcaldesa no quiere hablar “en concreto” del Hospi ya que tendría que hacerlo de las 2.000 entidades. Curiosa excusa.

Pues nada... nos hemos quedado con las ganas de preguntarle por el futuro del primer equipo de la ciudad. Tras ver la ‘goleada’ de ‘Ciutadans ‘en el palco de la Feixa Llarga en los partidos de la promoción –“Mucho ambiente en el campo” tuiteó la alcaldesa cuando miró a la grada y vio como la gente de Eibar nos dejaba en el más absoluto y habitual ridículo- habían cuestiones que se podrían responder desde la serenidad y con esa sonrisa eterna que acompaña a mi vecina de la Torrassa, “soñadora y optimista” como se autodefine..

Preguntas como: 1) ¿Qué pensó cuando vio que no sólo Corbacho estaba en la primera fila del palco sino que Albert Rivera se llevaba buena parte del protagonismo? 2) ¿Quién manda en la zona noble de una instalación municipal cuando se exige un protocolo? Cuándo se dice que todo el mundo paga ¿los políticos forman parte de ese mundo? 3? ¿El Sr. Miguel Garcia deja la presidencia? –personalmente ojalá siga 200 años más- 4) ¿Por qué no dicen algunos socialistas (quito a Corbacho), en público, lo que piensan de García en privado? ¿Traidor, por ejemplo? 5) ¿Por qué no se atreven a decirle a la cara al ex socialista, ahora 'ciutadà', Garcia que 20 años en el cargo son demasiados? claro que la señora presidenta lleva 18. “A la política por vocación, no como profesión”. Eso es  lo que escribe. 6) Algunos clubs de la ciudad se quejan históricamente del mayor apoyo al Hospi que al resto de entidades deportivas de la ciudad ¿Tienen razón? 7) ¿Cuánto le cuesta al ciudadano, que todos hemos puesto a ‘parir’ por no ir al campo, la subvención al Hospi? 8) ¿Usted, señora alcaldesa, como socia (¿no lo es? no me lo creo), sabe los ingresos del Hospi en la promoción? 9) ¿Por qué algún club de nuestra ciudad se queja de que no le ha llegado su subvención todavía?  y 10) Al final.... hubiéramos coincidido, querida alcaldesa, en que todos deseamos lo mismo en L’Hospitalet: lo mejor

Bueno: a la tercera será la vencida. Lástima que Ràdio L’Hospitalet o la Televisión de L’Hospitalet se hayan silenciado porque la señora alcaldesa se dio cuenta del ’destrozo’ económico de los medios a la ciudad. Menos mal que llegó con el ‘hacha’ y se acabó el problema.  Eso es ‘higiene democrática’. 'Muerto' el medio, se acabó la rabia . 

Y ¿todo esto porque no os han concedido la entrevista? Por supuesto que NO. Si la hubiera concedido, habría dado titulares porque Marín nunca se esconde. Han sido sólo dos excepciones.

Pues eso: ¡Visca L’Hospi!!

S’ha d’acabar amb la presa de pèl contínua de la Gramenet

La darrera assemblea de la UDA Gramenet ha superat les expectatives de patetisme que va tenir l’anterior. De fet, cada vegada que els dirigents de l’entitat convoquen els socis (sense gaire publicitat, amb cartes que no arriben...) l’intent de prendre’ls el pèl és més evident i trist.

Estem d’acord que l’entitat degana de l’esport colomenc no mereix morir així; però des de 2008, el despropòsit ha estat continu. Primer pel forat a la butxaca que semblava tenir Goyo Génova, aprovant pressupostos que el seu tresorer es reconeixia incapaç de cobrir; després amb l’aparició del president fantasma i del fantasma del suec, que van donar pas a deu mesos de deixadesa i descontrol. L’aparició de Rafael Osuna, qui encara està entestat que no ha de justificar res anterior al seu mandat, ha posposat el problema fins a la fi del conveni de gestió del Nou Municipal. Avui, amb Paco Hernández, a qui des de la mateixa junta titllen d’il·lícit, s’està escrivint el final del darrer capítol.

La directiva de la Gramenet, per salvar el cap, vol vendre’s els membres. És a dir, per salvar els primers equips vol desprendre’s del futbol de base. Fer negoci amb els infants. Justament tot el contrari de la filosofia que va dur el club al seu punt més alt.  S’han complert justament deu anys des que un gol en pròpia meta va evitar l’ascens a Segona A.

Els deutes de la Gramenet són enormes, tot i que des de la directiva encara pensen i expliquen que l’Ajuntament els deu diners, el Barça els deu diners, l’Espanyol els deu diners, Hisenda els donarà 20 anys per pagar i els farà una quitança... Mentre, els embargaments els plouen arreu. De fet, el club no pot cobrar un euro de manera legal perquè l’Agència Tributària li té embargats el patrimoni i els béns. I ho tenen per escrit.

És l’hora que s’acabi aquesta presa de pèl tan barroera i impune. L’IME, com a organisme municipal, ha de prendre la iniciativa i desnonar la Gramenet (aquesta Gramenet dels directius falsos i mentiders) del Nou Municipal. Ha de fer veure als qui enganyen el soci que ja no els queda res i, donada la capacitat de fer volar coloms que mostren els directius, mostrar-los la realitat. Amb quasi 4 milions d’euros de deute, l’entitat és inviable. Sobretot perquè és incapaç de complir els seus propis compromisos, no només amb l’administració pública, tampoc amb les empreses salvadores que presenta any rere any.   

Els socis del club no tenen tota la culpa, també l’intervencionisme públic va introduir fa uns anys el càncer que avui es menja el club. Ara és l’hora de dir i fer les coses que toquen i posar cadascú al seu lloc. L’IME ha de reclamar el camp, que és de tots, i oferir-lo a qui tingui un projecte en què els infants no siguin mercaderia de la qual se’n pugui treure profit. 

ARTICLE EDITORIAL ELMIRALL.NET

DIRECTOR JOSEP MARÍA ROCA     

Les trobades territorials de futbol-base, segons Francesc Folguera

Aquest dissabte passat, 29 de juny, s'han jugat a diferentes seus(Salou [femeni] y Cabrera de Mar, Vilassar de Mar y Tordera (masculí) per segon any les trobades territorials de futbol-base- Vull manifestar mitjançant aquest escritl'alegria que sento per la participació (uns 1250 futbolistes entre nois i noies), assistència de familiars pero sobretot el gran nivell demostrat.

Fa anys que arreu del nostre país estem treballant per aconseguir una millora tècnica en quan als formadors que son els que han de  transmetre els seus coneixements a tots els jugadors amb els que treballen i els resultats ja fa un temps que els estem veien. Estem aconseguint que el nivell tècnic, abans molt diferent entre algunes comarques de Catalunya més poblades amb comparació amb les de menys població, ara s'estigui equilibrant.

Només cal veure els partits que s'han resolt als penaltys degut a la enorme igualtat que hi ha. Les golejades han desaparescut i aixó es bó per la formació integral del futbolista. L'equilibri fa que hi hagi una major competitivitat. Vull ressaltar amb molt goig l'important augment de nivell del futbol femení. He vist seleccions realment excepcionals.

Tot i així em de treballar molt per aconseguir que les noies que vulguin jugar a futbol ho tinguin els més fàcil posible i que a totes les comarques de Catalunya hi hagin el major número posible d'equips de futbol femení. Es una assignatura que tenim pendent i no em d'escatimar esforços. Aprofito també per parlar dels nostres companys els arbitres partits que jo he vist han demostrat un molt bon nivell tant els arbitres masculins com els femenins. Es important que ells tambécreixin al mateix nivell que ho fa el nivell del futbolistes perque ells també ens han d'ajudar fent pedagogia, a millorar la formació del futbolista.

 Per acabar, només ens queda fer tots els esforços posibles perquè aquesta experiència, que estic segur enriqueix moltíssim a tots els futbolistes de Catalunya, també als no seleccionats, la poguem seguirrepetint molts anys. Tots formem part del futbol català i tots som necessaris i em de seguir treballant per continuar avançant perque enel futbol la memòria no existeix.

Francesc Folguera Delegat Barcelonès

‘Seny’ en la gestió i passió’ en el futbol

Molts s'hauran oblidat de l’eslògan que va acompanyar a Andreu Subies i a la seva junta fins al poder. Després de diversos anys convulsos, ha tornat la pau a la Federació. Semblava un somni irrealitzable, però…. qui va estar al costat de presidents com Jaume Roura, Jordi Roche, Ricard Campoy o Jordi Casals sabia tot el que NO havia de fer per treure del pou al futbol català. I, dos anys, tres mesos i cinc dies després del triomf a les urnes, ‘el president’ recull els seus fruits en una Assemblea de la qual vaig preferir passar pàgina desprès de veure que cap club (1.300) havia presentat una sola proposta en ‘temps i forma’. Em vaig dir: si els interessats passen, no val la pena esforçar-se. Error. I ho assumeix, ja que sempre val la pena repassar la cara i la creu d'una gestió on la crisi pot servir com a excusa per tot el que ens interessi. No és el cas.

No vaig poder estar a Calafell,  ja que vaig acudir a Véneto amb motiu d'una Copa Regions UEFA de la qual només critiquen aquells desconeixedors d'una competició que no necessita moure masses. Aquesta experiència es viu o no es viu, però mai es discuteix. A partir d'aquí si TV3, la Plataforma d'algunes seleccions o directius-pseudoperiodistes-negociants censuren només ens queda que escoltar i aprendre de la seva saviesa.

‘Seny’ a la gestió i passió’ en el futbol. Això proclamava Subies el passat 2011. Ha complert? Mereix alguna crítica? Per què no se li critica igual al president que als seus antecessors? Ho fa tot bé?

Superàvit, pressupostos ajustats, formació constant dels federatius, pla de competicions ambiciós, readaptació de la Copa Catalunya i valors semblen inqüestionables. Les votacions per l'exercici econòmic (241 a favor i 3 en contra), pels pressupostos (233 favorables, 2 negatius i 9 abstencions) i l'OK al pla de competicions (179 a favor, 1 en contra i 3 abstencions) eviten qualsevol debat. Poden generar diferents opinions de gestió però el resultat és inqüestionable.

Una altra cosa ben diferent és no prestar atenció a l'exercici arbitral. El gran Estrada és internacional, però Alvarez segueix a primera perquè ha d'haver de tot; felicitats a Xavi Aguilar per ser triat ‘Millor assistent de primera’. Però que ningú oblidi: cap ascens a 1ª o 2ª A i dos descensos a 3ª.  Sr. Llaó: dos àrbitres a Primera no és la quota que ha de tenir la primera territorial d'Espanya. I gràcies.

Aplaudeixo la reinstauració de la Divisió d'Honor infantil. No entenc el retorn del futbol per a veterans (ho sento) encara que imagino que les quotes que pagaran els ‘cracks’ seran terribles per cobrir qualsevol incidència. Com serà terrible per a aquesta FCF, i especialment pel seu president si no pren cartes en el departament de premsa. No aniré més enllà del que és un secret a veus. Si no funciona la relació amb els mitjans de la FCF qui paga és el futbol català, en general, i el seu president, en particular. No seré jo qui critiqui aquest petit error d’un grup extraordinari, però sí destacaré la labor de l'Assessor de Comunicació per a la Presidència, Álvaro Montoliu, i no perquè és el meu amic, que ho és, sinó perquè està pràcticament sol.

Destacable esforç informàtic, plausible dedicació a l'àrea de patrocinis i màrqueting i indefinició manifesta pel que fa al partit de Nadal ja que ni va sortir en el debat. L'Assemblea tindrà punt i seguit amb les inspeccions fiscals i aquí haurà de dir moltes coses una FCF que suma patrimoni de la mà de Villar encara que tots sabem que és a canvi de comptar amb vots a favor. És així. Sempre ha estat així encara que Cornellà, Sabadell i ara la nova planta de Sicília no seria d'un futbol català que segueix a les mans econòmiques de Madrid. I això sí que ho ha fet molt bé Subies: agraït a Villar i no s'amaga.

Repassar valors com honestedat, transparència, ètica, compromís, diàleg, innovació, austeritat i veure que segueixen intactes és aconseguir una mica més que un aprovat. Subies i la seva junta han tret nota en dos anys de treball després de rebre una herència maquiavèl·lica on el 'Seny' i la 'passió pel futbol' brillaven per la seva absència. Però això no vol dir que l'aplaudiment majúscul de l'Assemblea amagui aspectes a corregir. El pitjor de l'Assemblea va ser que els clubs NO van presentar una punyetera iniciativa. CAP. Lamentable encara que tan real com disposar de totes les xifres a la web i després queixar-se per no comptar amb informació. Aquest és un altre repte per Subies: incentivar a la participació a uns clubs que necessiten ajuda i estímul. 

El ‘fin del mundo’ para el CE L’Hospitalet

Me ha costado mucho escribir este texto. Sé que quien entre y lo lea puede decir que le importan muy poco mis dudas delante del ordenador aunque lo mejor que puede hacer es no pasar de esta línea. Me cuesta hablar de ‘mi’ Hospi al que siempre me he visto obligado a enjuiciar desde un punto de vista profesional pues soy de los que creía que un periodista no ha de hacer bandera con sus sentimientos. Admito que desde hace algunos años superé esa fase y, si hay que dar cuenta de mis colores, grito ‘Hospi’ con orgullo. El club de toda mi vida, el equipo que justifica muchísimos actos en mi vida, y ya llevo muchos sumados (años), está ‘tocado’ de verdad, pero no es ‘el fin del mundo’ para el Hospi, por supuesto. 

Como quiera que nunca he sido socio ni lo soy, no voy a pedir que dimita nadie. Sería demasiado fácil. Apuntar al presidente, Miguel García o a la alcaldesa, Nùria Marín,  es tan fácil como acusar/censurar/criticar/menospreciar a los hospitalenses a los que no les apetece ir a La Feixa Larga,. Sí que me gustaría equivocarme cuando imagino lo que diría García de un dirigente deportivo o político que está cerca de los 20 años en la misma silla. No tendría ningún problema en decirle que se fuera si fuera lo mejor para el Hospi. Profesionalmente, no debo ni personalmente, puedo. Quizá sea una solución, pero lo que dudo es que fuera la única. Además, ¿es Garcia ahora diferente al de hace cinco, diez, quince o veinte años? Personalmente, creo que no aunque me gustaría mucho que quien contestara a estas preguntas fuera la señora alcaldesa quien vio “un gran ambiente” en el campo. 

Lo que no dijo Marín es el color que tenía la mayoría visitante. Intentaremos preguntar a la alcaldesa de mi ciudad donde ya no vivo, pero amo, si lo mejor es que se vaya el sr García o que siga, si le preocupa la carrera política de un presidente al que se le puede criticar todo menos la lealtad. Una de las mejores decisiones que ha tomado en su vida (opiniones y más opiniones) fue dejar el Partido Socialista. ¡Sólo las ratas......!

No es el caso y no lo veo así. Me alegró que Garcia se fuera del PSC a la vez que me deja indiferente que esté en Ciutadans o en el Partido del Llobregat. Lo que sé es que la ciudad puede ganar con su concurso político.  Se acabó el rodillo socialista en L’H y se tiene que abrir un nuevo panorama. Ya sería hora de la misma manera que iría bien renovar a la eterna oposición (las mismas caras).

Vuelvo. Me he ido del verdadero objetivo de este rollo entre romántico y realista de un Hospi que se hizo pedazos este pasado domingo. Lo más fácil es criticar a quien no va. Creo que sería más positivo aplaudir a los que se molestaron en hacerlo para aplaudir a un equipo sensacional que acarició la perfección. A la hora de la verdad falló aunque lo dieron todo como lo DIERON los 500, 700 o 1000 seguidores que se creyeron una remontada tan complicada como saber las recaudaciones de los tres partidos de la promoción o, más fácil,. tan complicada como saber la cantidad de espectadores que fueron a la casa franquirroja.

Lo peor pasó en el campo, sin duda. Todo lo demás llega después como el triste espectáculo de la zona de prensa o las palabras del gran Miguel Álvarez con quien sólo disiento en una cosa porque lo mejor no son los jugadores, amigo, lo mejor es la afición. 100, 200, 300 o 3.000, pero los mejores. Otra cosa somos los hospitalenses. La sexta ciudad de España merece estar en primera división, segunda o en Tercera Catalana, pero la realidad actual se inició con la fusión en 1957. 

La misma realidad con la que la señora alcaldesa podría explicarnos la razón que le lleva a subvencionar, en gran parte, al primer club de la ciudad que tiene menos socios que muchos otros clubs de esta grandiosa villa. Quizá la señora alcaldesa podría explicar por qué la mayoría de los presidentes de los clubs de la ciudad miran al Hospi con recelo y antipatía. Quizá la señora alcaldesa podría contestar, mientras medita por “el buen ambiente del campo” y la nutrida representación política en el palco (goleó Ciutadans), por qué no se atreven a decir públicamente todo lo que, en privado, afirman del presidente García.

Ese podría ser un primer paso para levantar el vuelo. Después nos vamos a los colegios, intentamos animar a las grandes empresas de la ciudad aunque tengan otros problemas más serios entre manos e intentamos levantar una entidad maravillosa que queda muy ‘tocada’ 

El tunel fosc del futbol català (OPINIÓ)

La crisi colla els clubs catalans i les exigències que tornen el Setembre, de la seguretat social ens posen al límit de la supervivència. El passat 22 de Juny la assemblea general federació vaig prendre la decisió de dimití com a President de un Club Centenari, aquest any 2013, el Palau Solità i Plegamans.
El futbol no entén de CONFIANÇA, es la base per construir. Això es el que he vist com tres anys de President.

La Federació catalana  i el seu President pensa en la Mutualitat nomes com fan ingressos, en el Marketing intern de la federació, les coses que fan i fan, un vídeo que costa molt euros en publicitat, com sempre el EGO del senyor Subies... la seva necessitat  de reconeixement a la Capital a través de la federació catalana de futbol acompanyat de altres membres que nomes estan per adornar la mesa, actitud coercitiva total.

NO ajuda a la formació continuada de les juntes directives dels clubs amateurs, NO executen programes de formació amb àrees socials, financeres i mediques o preventives., NO TE CAP INTERES PER LA MORT SUBITE DELS NENS ESPORTISTES DEL FUTBOL!!! Ni ha contestat a la proposta que fa un any vaig fer a Lleida, 1000 desfibril·ladors, a
1000 euros per club, Perdoni jo no venc desfibril·ladors senyor President, el seu vicepresident Juanjo Isern ho sap be, també el seu Secretari, be etern secretari del la federació, es curiós.... un sobrevivent de totes les juntes... Serà per que fa callar a tothom a les assemblees.!!!!! Aquesta es la eficiència .

La estratègia es:
Augmentar el seu ACTIU amb INMOBLES , innecessaris en moments de crisis.  En lloc de Invertir en CAPACITAT INTELECTUAL per reinventar-nos el clubs, per obtenir equips o juntes  en el futbol amateur català mes rendiment i eficients.
La mutualitat, ja ho deia el Mundo Deportivo els 100 dies de la seva Presidencia!!!
La generalitat es ven immobles per capitalitzar i poder funcional el seu model Polític.

La Federació catalana adquireix o esta adquirint immobles diu???? diuen Secretari i President no van deixar-ho clar????, Podem anar el registre, llibre anterior a la assemblea i consultar, com es fan els préstecs part de la federació Espanyola?????? de on venen  quina entitat els fa???  Son oficines de sota carrer Sicilià les adquirides, o no,???? Veurem 2014????

Increment del pressupost  2014 milió de euros!!!!! , a la agenda del dia no ho posen,¿ potser aquest EX President no ho va entendre!!!!, perdonin dirigents de la federació.... , però tampoc posen agenda de la assemblea un tema tant i tant delicat. LA SEGURETAT SOCIAL, EL TUNEL FOSC DEL FUTBOL tant anomenat densa primers de any, esperen a precs i preguntes...  El increment del pressupost podria esser per possibles riscos ???? i sancions per els clubs en cas de demandes de la seguretat social ,??? poder-nos ajudar econòmicament davant sancions de hisenda???? que  vindran. A partir de Setembre.
Fer un ATURADA  de veritat senyor Subies, maquillatge del seu que ens salvarà a tots dels dolents, vostè sempre veu dolents, el passat esta ple de dolents per vostè!!!Traïdors  tots som traïdors senyor Subies, tots els que no fan el que vostè diu!!!!Pues en aquest PRESENT, tindrà que esser determinant del seu gran EGO, on nomes vostè salvarà el futbol català dels polítics de la Generalitat dels espanyols???, dels espanyols demagògia senyor Subies!!! Es un Populista per un mon populista el futbol, tots obeeixen com bens.

Pilotes Wala, la telemàtica per ingressar, les TIC per recollir,????
Abans de evitar la desaparició dels equips de futbol amateur, .imposicions normes sancions el seu idioma o IDIOME, Tres inspector de hisenda esperen el 1 de Setembre, el 11 pot esser???.
Els president de la Ufec i el Secretari general del esport català ho saben molt be, el túnel fosc que ens espera. El diari ara dia 13 gener 2013 quedava molt clar.

Com a president del Palau Sòlita i plegamans 100 anys ni rebem el ajut de la generalitat es a dir del consell català del esport la federació catalana.
Esser President de un club de futbol significat nomes ingratituds de la massa social dels clubs, dels polítics municipals que nomes venen per sortir foto i criticar. Recordar i anellar el passat, però estem en un present molt molt complicat a la societat. I el esport amateur no es una excepció,

Salutacions cordials  a tots els lectors!!!
Jordi Albert Grimau Cendra
Joc Net!!!!

NOTA: OPINIÓ PRESIDENT PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS

El futbol català té la paraula a Calafell

Com cada any,el futbol català té cita obligada. És hora d’explicar a tots els clubs una gestió de la que ha de respondre la Federació Catalana de Futbol i, personalment, el seu president Andreu Subies, i la seva junta directiva. Serà a Calafell, per allò de la ‘descentralització’ i, encara que això pugui suposar un ‘massiu’ desplaçament, és ben cert que la monopolització barcelonina tampoc és garantia d'una major afluència.

Són moltíssims els assumptes que haurien de debatir-se ja que la realitat social augmenta la problemàtica en un sector on tot sembla que funcioni millor a nivell professional que amateur. Però per sobre de tots, crec, que hi ha dos sobre els quals cal tractar seriosament i un del que s'ha d'informar, com segur farà Subies, degudament. Les despeses de la Mutualitat i les inspeccions de la Seguretat Social i Hisenda, d'una banda, i les cinc (5) demandes que segueixen pendents contra la FCF i Subies, per una altra.

Tal com hem informat a Futbolcatalunya.com durant aquests últims dies, la FCF té previst anunciar un superàvit superior als 250.000 euros i això després de retornar als clubs sobre el mig milió d'euros segons les llicències. Encara que sempre hi ha crítica possible a qualsevol exercici, aquest segon any de mandat de Subies ha de centrar-se en l'ajuda als seus afiliats per treure l'assumpte cap endavant. Immersos en la crisi absoluta només la solidaritat es planteja com a solució.

Per exemple: hi ha qui denuncia, sense problemes, l'última ‘oferta’ realitzada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya després de saber-se els passos als que obliga el Govern d'Espanya pel que fa a Seguretat Social. Exactament, els afectats no entenen que s'envii una carta en la qual la UFEC “ofereix els seus serveis jurídics, legals, administratius per gestionar les altes, baixes, etc. dels "empleats" dels clubs pel mòdic preu de 5 € / mes / empleat + IVA”. Potser s'hauria d'haver consultat abans amb la pròpia Federació Catalana, encara que espero que Subies aclareixi aquesta gestió de David Moner.

Pel que fa  a les inspeccions, segur que aquest dissabte acudiran els especialistes jurídics de la FCF a explicar als clubs tot aquest caos del que ens hauríem d'alegrar tots encara que estem al país dels extrems i dels ultimàtums. Fins i tot el Secretari General de l’Esport, Iban Tibau, no descarta mobilitzacions. Doncs això, a mobilitzar-se.

I un tercer capítol per desenvolupar. Aquesta junta encara està pendent de 5 (cinc) sentències judicials. A recordar: assumpte Jordi Casals expresident de la FCF; assumpte Dorado, exvicepresident de la FCF i responsable de la Mutualitat; assumpte Palau, ex assessor presidencial; assumpte Mediasports (els drets de Catalunya es van cedir gratis a Mediapro); assumpte empresa informàtica (reclamen 60.000 euros) i, més personal, assumpte Abel Cabrerizo, expresident arbitral, per presumpta invasió de la privadesa per part de Subies. Ah! Argentina encara reclama 300.000 euros d'aquell partit nadalenc...

En resum, moltes històries serioses que aquest dissabte han de sortir a escena. Si no ho fan ara els clubs, no podran reclamar gaire més en un immediat futur. Se la juguen. Va de debò. Setembre pot fer història en el futbol català i no és tremendisme

Edu Vílchez i els entrenadors de Catalunya

El món dels entrenadors és el més insolidari que existeix en la societat del futbol encara que mantinc en el mateix nivell al col·lectiu de periodistes, no faltaria més. Intentarem explicar una situació que demostra que al món del futbol cap tot: bé, dolent, pitjor, indefinible, rocambolesc, còmic o, simplement, és el que hi ha. La situació que es va viure a la banqueta de l'Olot aquest passat dissabte amb un tècnic a la banqueta (Alex Terma) i un altre a la graderia (Edu Vílchez) ofereix diversos punts de vista si deixem a un costat opinions personals. 

Vílchez es va ficar en el vestuari de l'equip només hores després que haguessin acomiadat al seu col·lega Julio Bañuelos. Va actuar bé Vílchez en assumir un paper actiu en el partit de tornada davant el Mairena? No està capacitat Alex Terma per assumir aquesta responsabilitat? Haig de dir que la situació va provocar el somriure en el Municipal. Sí,  inicialment la gent mirava amb sorpresa l'aparició de l'ex tècnic del Palamós, fa molt poques hores, i a poc a poc es va passar a la incredulitat. Vílchez no només estava darrere de Terma sinó que donava ordres, parlava amb els jugadors, amb el delegat i no ocultava el seu malestar perquè els companys volíem buscar aquesta fotografia d'amistat i col·laboració amb Terma. 

Vílchez assumeix aquest protagonisme i quan s'apropa la premsa fuig? Doncs així va passar ja que, una vegada va acabar el partit, ens apropem per preguntar-li com havia anat aquesta primera experiència amb l'equip de La Garrotxa i ens vam quedar amb les ganes. És curiós: no ha estat ni presentat oficialment i ja mana! No és cap crítica. Personalment només volia que m'aclarís si el Col·legi o Comitè d'Entrenadors de Catalunya permet que un entrenador, que ha acabat una excel·lent temporada en el Palamós, pot seguir treballant la mateixa temporada en un altre equip de la mateixa categoria encara que sigui en temps de promoció. Res més. 

Terma ho va deixar clar: “Vílchez és molt important per tots nosaltres en tots els aspectes”. Dit està i, si ara apareix el cap dels entrenadors i diu una altra cosa caldrà escoltar-li encara que quin poder té el senyor president Félix Gimeno –excel·lent persona- per recriminar a ningú quan facin fora a qualsevol tècnic pel capritx d'un directiu i tampoc obre la boca? Segur que, quan facin fora a Vílchez (tant de bo triguin molt temps, per descomptat), ni Gimeno ni ningú donarà la cara per ell així que cadascú tregui les seves conseqüències. 

Acabo com vaig començar: tan insolidaris els entrenadors com els periodistes encara que la resta (directius, àrbitres, aficionats etc..) tampoc son molt bons. Si va fer bé o va fer mal Vílchez assumint aquest paper i després tancant la boca és una cosa que Vílchez ja ha contestat: va recolzar, va cridar, va corregir, es va abraçar, es va petonejar i el seu equip va guanyar. La resposta és evident: li sembla bé. I, a qui li molesti, que ho digui en una Assemblea i que sigui el propi Gimeno qui s’ho recrimini.