La darrera assemblea de la UDA Gramenet ha superat les expectatives de patetisme que va tenir l’anterior. De fet, cada vegada que els dirigents de l’entitat convoquen els socis (sense gaire publicitat, amb cartes que no arriben...) l’intent de prendre’ls el pèl és més evident i trist.
Estem d’acord que l’entitat degana de l’esport colomenc no mereix morir així; però des de 2008, el despropòsit ha estat continu. Primer pel forat a la butxaca que semblava tenir Goyo Génova, aprovant pressupostos que el seu tresorer es reconeixia incapaç de cobrir; després amb l’aparició del president fantasma i del fantasma del suec, que van donar pas a deu mesos de deixadesa i descontrol. L’aparició de Rafael Osuna, qui encara està entestat que no ha de justificar res anterior al seu mandat, ha posposat el problema fins a la fi del conveni de gestió del Nou Municipal. Avui, amb Paco Hernández, a qui des de la mateixa junta titllen d’il·lícit, s’està escrivint el final del darrer capítol.
La directiva de la Gramenet, per salvar el cap, vol vendre’s els membres. És a dir, per salvar els primers equips vol desprendre’s del futbol de base. Fer negoci amb els infants. Justament tot el contrari de la filosofia que va dur el club al seu punt més alt. S’han complert justament deu anys des que un gol en pròpia meta va evitar l’ascens a Segona A.
Els deutes de la Gramenet són enormes, tot i que des de la directiva encara pensen i expliquen que l’Ajuntament els deu diners, el Barça els deu diners, l’Espanyol els deu diners, Hisenda els donarà 20 anys per pagar i els farà una quitança... Mentre, els embargaments els plouen arreu. De fet, el club no pot cobrar un euro de manera legal perquè l’Agència Tributària li té embargats el patrimoni i els béns. I ho tenen per escrit.
És l’hora que s’acabi aquesta presa de pèl tan barroera i impune. L’IME, com a organisme municipal, ha de prendre la iniciativa i desnonar la Gramenet (aquesta Gramenet dels directius falsos i mentiders) del Nou Municipal. Ha de fer veure als qui enganyen el soci que ja no els queda res i, donada la capacitat de fer volar coloms que mostren els directius, mostrar-los la realitat. Amb quasi 4 milions d’euros de deute, l’entitat és inviable. Sobretot perquè és incapaç de complir els seus propis compromisos, no només amb l’administració pública, tampoc amb les empreses salvadores que presenta any rere any.
Els socis del club no tenen tota la culpa, també l’intervencionisme públic va introduir fa uns anys el càncer que avui es menja el club. Ara és l’hora de dir i fer les coses que toquen i posar cadascú al seu lloc. L’IME ha de reclamar el camp, que és de tots, i oferir-lo a qui tingui un projecte en què els infants no siguin mercaderia de la qual se’n pugui treure profit.
ARTICLE EDITORIAL ELMIRALL.NET
DIRECTOR JOSEP MARÍA ROCA
