Molts s'hauran
oblidat de l’eslògan que va acompanyar a Andreu Subies i a la seva junta fins
al poder. Després de diversos anys convulsos, ha tornat la pau a la Federació. Semblava
un somni irrealitzable, però…. qui va estar al costat de presidents com Jaume
Roura, Jordi Roche, Ricard Campoy o Jordi Casals sabia tot el que NO havia de
fer per treure del pou al futbol català. I, dos anys, tres mesos i cinc dies
després del triomf a les urnes, ‘el president’ recull els seus fruits en una
Assemblea de la qual vaig preferir passar pàgina desprès de veure que cap club
(1.300) havia presentat una sola proposta en ‘temps i forma’. Em vaig dir: si
els interessats passen, no val la pena esforçar-se. Error. I ho assumeix, ja
que sempre val la pena repassar la cara i la creu d'una gestió on la crisi pot
servir com a excusa per tot el que ens interessi. No és el cas.
No vaig poder
estar a Calafell, ja que vaig acudir a
Véneto amb motiu d'una Copa Regions UEFA de la qual només critiquen aquells desconeixedors
d'una competició que no necessita moure masses. Aquesta experiència es viu o no
es viu, però mai es discuteix. A partir d'aquí si TV3, la Plataforma d'algunes
seleccions o directius-pseudoperiodistes-negociants censuren només ens queda
que escoltar i aprendre de la seva saviesa.
‘Seny’ a la
gestió i passió’ en el futbol. Això proclamava Subies el passat 2011. Ha complert? Mereix
alguna crítica? Per què no se li critica igual al president que als seus
antecessors? Ho fa tot bé?
Superàvit,
pressupostos ajustats, formació constant dels federatius, pla de competicions
ambiciós, readaptació de la
Copa Catalunya i valors semblen inqüestionables. Les
votacions per l'exercici econòmic (241 a favor i 3 en contra), pels pressupostos (233
favorables, 2 negatius i 9 abstencions) i l'OK al pla de competicions (179 a favor, 1 en contra i 3
abstencions) eviten qualsevol debat. Poden generar diferents opinions de gestió
però el resultat és inqüestionable.
Una altra cosa
ben diferent és no prestar atenció a l'exercici arbitral. El gran Estrada és
internacional, però Alvarez segueix a primera perquè ha d'haver de tot;
felicitats a Xavi Aguilar per ser triat ‘Millor assistent de primera’. Però que
ningú oblidi: cap ascens a 1ª o 2ª A i dos descensos a 3ª. Sr. Llaó: dos àrbitres a Primera no és la
quota que ha de tenir la primera territorial d'Espanya. I gràcies.
Aplaudeixo la
reinstauració de la Divisió
d'Honor infantil. No entenc el retorn del futbol per a veterans (ho sento)
encara que imagino que les quotes que pagaran els ‘cracks’ seran terribles per
cobrir qualsevol incidència. Com serà terrible per a aquesta FCF, i
especialment pel seu president si no pren cartes en el departament de premsa.
No aniré més enllà del que és un secret a veus. Si no funciona la relació amb
els mitjans de la FCF
qui paga és el futbol català, en general, i el seu president, en particular. No
seré jo qui critiqui aquest petit error d’un grup extraordinari, però sí
destacaré la labor de l'Assessor de Comunicació per a la Presidència , Álvaro
Montoliu, i no perquè és el meu amic, que ho és, sinó perquè està pràcticament
sol.
Destacable esforç
informàtic, plausible dedicació a l'àrea de patrocinis i màrqueting i
indefinició manifesta pel que fa al partit de Nadal ja que ni va sortir en el
debat. L'Assemblea tindrà punt i seguit amb les inspeccions fiscals i aquí
haurà de dir moltes coses una FCF que suma patrimoni de la mà de Villar encara
que tots sabem que és a canvi de comptar amb vots a favor. És així. Sempre ha
estat així encara que Cornellà, Sabadell i ara la nova planta de Sicília no
seria d'un futbol català que segueix a les mans econòmiques de Madrid. I això
sí que ho ha fet molt bé Subies: agraït a Villar i no s'amaga.
Repassar valors
com honestedat, transparència, ètica, compromís, diàleg, innovació, austeritat
i veure que segueixen intactes és aconseguir una mica més que un aprovat.
Subies i la seva junta han tret nota en dos anys de treball després de rebre
una herència maquiavèl·lica on el 'Seny' i la 'passió pel futbol' brillaven per la
seva absència. Però això no vol dir que l'aplaudiment majúscul de l'Assemblea
amagui aspectes a corregir. El pitjor de l'Assemblea va ser que els clubs NO
van presentar una punyetera iniciativa. CAP. Lamentable encara que tan real com
disposar de totes les xifres a la web i després queixar-se per no comptar amb
informació. Aquest és un altre repte per Subies: incentivar a la participació a
uns clubs que necessiten ajuda i estímul.
