Jordi Casals va a tancar el seu any i mig de mandat en la Federació Catalana d'una manera vergonyosa. Ja és moralment discutible i reprovable que es mantingui com a President de la Gestora, però aprofitar tota la infraestructura federativa per reunir a clubs en les Delegacions sobrepassa la indecència esportiva.
El dilluns passat li va tocar a Sabadell. No havien ni 20 i va aprofitar per carregar contra alguns mitjans. No dóna ni noms ni cognoms perquè és un covard. Només espero que el nouvingut, Iban Tibau, secretari general de L'Esport de la Generalitat, li aturi. Encara que pensava que el desatre Casals no podria empitjorar, el futbol català ho pagarà molt car.
PD: Aprofito per aclarir conceptes. Quan vaig escriure en l'anterior article vaig dir que 'Tant de bo torni a sortir Casals com a president' era una ironia. Amics, era una ironia. Mai diria ni a qui s'ha de votar ni inclinaria mai la meva opinió personal sobre ningú. Aquesta és tasca dels clubs i, encara que el ex president de la Catalana pensi que són ximples, el vot és molt lliure i tot passa factura com la hi van passar a Sabadell ja que el seu missatge cada vegada és més miserable
