Segueixo sense acabar de digerir les declaracions del nou secretari general de L’Esport, Iban Tibau, quan va dir que no sabia que tenia de “llaminera” aquesta Federació ja que “cada dia apareixen candidats com bolets”. A poc a poc ho assimilaré, encara que Tibau podria haver vingut dissabte passat a l’INEF (ningú li va convidar, segur) i podria haver presenciat la lamentable realitat del nostre futbol català i l’atractiu que li resulta a alguns l'etiqueta de directiu.
Però té remei aquesta FCF? Doncs clar que té remei, ja que el futbol català està preparat per sobreviure a personatges com Jordi Casals, Andreu Subíes o Jaume Llauradó. Tots mereixen respecte, TOTS, igual que el futbol català mereix que tots els aspirants, TOTS, puguin mostrar TOTS els errors que s'han viscut aquests últims anys. Llauradó parla de tres milions d'euros de deute i seria molt higiènic que ens demostrés més detalls. Casals plora i plora, amenaça i torna a plorar encara que mai acaba d'arrencar ja que no sap ni on té la mà dreta, i Subíes…puja, baixa ... ?
I a tot això apareix la figura de l'ex president Jordi Roche en el diari Sport (aquí sempre citem la font, volguts miserables), deia que apareix Jordi Roche per dir alguna cosa que no es creu ningú, ja que afirma que no té res a veure amb aquest nou procés electoral. Bé faria Jordi amb callar i seguir ocupat amb les seves empreses ja que, dir el contrari del que es diu o es fa, només té un adjectiu que no vull ni pronunciar.
Roche, que va començar complint la promesa de la Mutualitat gratis, va ser com un grapat de sucre, al punt que es va diluir i es va haver d'anar a casa seva, i aquí, benvolgut amic, és on millor juga. Si creu que ha d'aportar alguna cosa al futbol català, torni, però no faci aquest exercici hipòcrita de negar l'evidència. El paper del ‘sumo hacedor’ no li va ni gens ni mica. És el mateix que l'ex secretari d’esports, Josep Maldonado. Si no volem que ningú pensi que la política es fica massa en el nostre futbol, el millor que es pot fer és que cadascun s'ocupi del que és seu, ara com ara, Sr Maldonado i Sr Roche, estan molt lluny del carrer Sicília. Jordi, se't vol i se't valora, però no juguis més i escolta els consells del gran Anton Parera. El teu temps ja va passar.
