Aquest cap de setmana s’ha dut a terme l'Assemblea Extraordinària de la Federació Catalana, una reunió que obre el procés electoral necessari per a l'elecció d'una nova junta directiva, encara que, abans de començar a repassar moltes coses que hi van passar, intentarem fer cas a qui més sap d'aquest negoci anomenat periodisme. Llegeixo amb atenció ‘El País’ aquest passat diumenge on, per cert, no hi ha ni una sola línia pel que fa a la reunió dels clubs de Catalunya, com no pot ser d'una altra manera, ja que els primers que passen del futbol català són els clubs.
S’ha de recordar que només van acudir, segons la Federació, 108 clubs dels 1.245 de l’assemblea; només es van molestar a pujar a l'INEF de Barcelona el 8,67% dels interessats. A partir d'aquí, anem amb noms propis, per ordre d'aparició, d'una reunió que només va encendre el president de la Gestora, nerviós, acorralat, buit i covard. Anem amb l'Assemblea, tenint molt present la indicació de la Defensora del lector de ‘El País’, Milagros Pérez Oliva, qui mereix admiració i aplaudiment: “La interpretació periodística no pot ser imaginativa sinó factual”.
-Fermín Casquete (President del Badalona). Dies abans va declarar la seva voluntat de ‘passar’ d'aquest nou procés electoral, però el seu pensament va canviar hores després per bé de tots. L'exercici de reflexió, inclosa una justa autocrítica, va posar moltes coses en el seu lloc a pesar del recadet de Casals –“Expliqui'ns la raó per estar aquí”-. No va quedar clar en cap moment per part del president de la Gestora. Casquete va dir moltes coses encara que en destaco dues: 1) Advertiment de ‘Frau de procediment’ ja que la Llei li exigeix al proper president de la FCF que sigui president o ‘vice’ d'un club encara que gens es diu pel que fa a una antiguitat que sí es demana (un any) per estar en un club. 2) “El local de molts clubs (futbol sala) que dirigeixen el futbol català està en Internet”. Tan cert com a vergonyós. Aquests són FETS, no imaginació periodística.
-Miguel García (President de CE L’Hospitalet). La seva vehemència és opinable, fins i tot censurable, encara que el seu fons és indiscutible. Qui es quedi amb el seu atropellat verb, es perd la substància. Va denunciar l'ús il•legítim del president de la Gestora ja que “ha estat fent propaganda electoral des del seu càrrec”, li va preguntar “l'entitat” a la qual s'hi havia sumat com a vicepresident (Pubilla Casas), encara que no va rebre resposta, i se li va impedir un últim torn de rèplica ja que Casals va evidenciar molta pressa. Aquests són FETS, no imaginació periodística.
-Ricard Campoy (Sgda. Família). L'ex president de la FCF va intervenir diverses vegades per preguntar qüestions de procediment i va evitar confrontacions. Una pregunta seva va servir per saber que tant la UFEC com el Consell Català pot participar de les reunions de la Junta electoral, NOMÉS si se'ls crida. Aquests són FETS, no imaginació periodística.
-Jesús Farga (exvicepresident del FC Barcelona i excandidat a la presidència de la FCF). Va aparèixer en dues ocasions i es va portar els majors aplaudiments del matí. A la seva primera exposició va ser rotund i senyorial: “Vaig dir que no faria oposició i no l'he fet en any i mig, però aquesta Federació necessita una persona que posi ordre i recuperi el ‘ceny’ econòmic”. El resum no va poder ser més elegant. “No crec que hagi estat encertat senyor president”. Llarga ovació.
El seu segon argument va ser una rèplica a l'ex directiu de la FCF, Torres, la intervenció de la qual ara repassarem encara que en la part que li va tocar a Farga va provocar un discurs demolidor per part de l'ex candidat a la presidència de la FCF. “Jo no em dedico a la política” en clara resposta a Torres a qui va acusar Farga de “dir-me, quan era candidat, que guanyaria un candidat que vostè posaria, a més de recordar-me que era d'ERC. Mai he investigat gens de la FCF sinó que em baso en el que ha escrit la premsa”. Farga va enrogir al president del ‘Hristo Stoichkov”. Aquests són FETS, no imaginació periodística.
-Andreu Subíes (exvicepresident de la FCF). Se li va veure dues vegades. Va perdre una bona oportunitat per demostrar que té sang en les venes. Per què no va parlar? Només ho sap ell. Aquests són FETS, no imaginació periodística.
- Ignasi Moreno (Arenys de Mar i President de la Junta electoral)- Una altra opinió mereixedora d'aplaudiment. Serenitat i respecte van ser els seus millors avals ja que “no de podem donar espectacle” .Aquests són FETS, no imaginació periodística.
-Santiago López Quintana (representant arbitral). Va preguntar si la Junta Gestora era coneixedora de la Carta que el president dels àrbitres de Catalunya, Moreno, havia enviat als col•legiats amb clara “amenaça de suspensió” si algun es posicionava o feia campanya per algun precandidat. Santiago va preguntar, però NINGÚ li va contestar. Aquests són FETS, no imaginació periodística.
- Jordi Casals (President de la Gestora FCF). “No parlaré molt ja que sembla que hi ha intencions d'inhabilitar-me” “Dani Vives és qui va incomplir el compromís d'auto dependència del futbol sala” “No entraré en polèmica” “L'Auditoria ja està feta, no parlaré d'un deute que ve també d'èpoques anteriors” “S'han acabat les dictadures” “Hem tingut una traïció i una punyalada per l'esquena” “Molts senyors companys de junta no poden dormir tranquils si tenen consciència”. No va donar un nombre, no va presentar ni un sol justificant ja que es reserva per a la campanya. Aquests són FETS, no imaginació periodística.
-Josep Llaó (ex responsable directiu arbitral de la FCF i dimissionari). “Hi ha hagut un acte de responsabilitat ja que li preguntem al president en dues ocasions sobre diverses coses i vèiem que anàvem per un camí sense tornada. Els acords cal prendre'ls en junta i no com es feien. Jo sóc un home de paraula”. Més FETS, no imaginació periodística.
-Joan Gaspart (President de la UESant Andreu). Va parlar poc, fet que algunes vegades s'agraeix, encara que la seva experiència és un grau. Va demanar que “s’ajuntin els tres candidats i que hi hagi consens. Si no és així, que es comprometin a acabar amb les diferències”. Gens més. Dos compromisos i silenci. Més FETS, no imaginació periodística.
-Xavier Torres (Hristo Stoichkov). Casals li va donar l'últim torn per tancar l'Assemblea al seu ex directiu, encara que qui va acabar va ser Jesús Farga. “Demano perdó perquè és impossible fer-ho tot bé” “Els resultats electorals no es respecten massa” “Jo també he perdut diners” “A la FCF no es ve a ‘trincar’ ni ara ni abans” “No he vist cap mitjà de comunicació que hagi mostrat un paper… o cap president que hagi demanat algun paper a la Junta” “La meva empresa em va obligar a abandonar” “Qui digui que el president o algú de la junta es porta diners, que ho demostri” “Ajudar no és marxar” “Jo vaig ser cada dia a la FCF, cada dia” “Els qui diguin que som uns ‘xoriços’, que ho demostrin”. L'episodi personal amb Jesús Farga va ser un dels moments més desagradables d'una Assemblea que va acabar amb els crits del president Miguel García ja que no va poder replicar-li a Torres, qui sí va disposar de tot el temps que va precisar. Aquests són FETS, no imaginació periodística. La imaginació ens podria portar a una deformació que hem intentat evitar.
