El nou secretari general d'Esports de la Generalitat de Catalunya, Iban Tibau, ha entrat de ple en les futures eleccions a la Federació Catalana de Futbol. En una única resposta pel que fa a la seva actualitat, el màxim responsable de l'esport català ha expressat en veu alta una cosa que s'hauria d'haver estalviat, encara que és bo saber el que realment pensa. Es nota que és un esportista i, encara que té el seu vessant polític, preval més el seu esperit associatiu i participatiu.
En l'entrevista que aquest dijous li han fet els companys de ‘El9’, aquesta única pregunta sobre la FCF deixa clar que el Govern ni està ni estarà amb les mans quietes; és més, “nosaltres no la polititzarem, però mirarem d'incentivar que hi hagi acords entre la gent que estigui més en sintonia. Si no és així, guanyarà un candidat i al cap de poc temps tindrem una moció de censura”. Traduïm?: Per ventura Tibau ja avança que Jaume Llauradó i Andreu Subíes han d'aconseguir un acord perquè és el que més li interessa al futbol català? Sabrà llegir o li hauran sabut traslladar al president de la comissió gestora la voluntat d'Iban Tibau? Com és possible que el sr. Tibau no hagi aprofitat per informar al futbol català que només pot ser president de la FCF qui ho sigui, d’un club o sigui vicepresident?
Diu Tibau en ‘El9’ que “cada dia apareixen candidats com ‘bolets’”. Això és bo o és dolent”. Tibau prossegueix: “No sé què deu tenir de llaminer aquesta federació, però des de fa una època no hi ha estabilitat”.
Un altre dubte: I què té la butaca de secretari general, volgut secretari general?. “Seria bo que els aspirants fossin capaços d'arribar a acords o acabaran dividint el futbol. I aquesta és la federació més important per nombre de practicants. És importantíssim que tingui estabilitat”. Gairebé totalment d'acord, secretari general ja que, si vostè resta les llicències del futbol sala, el nombre baixa moltíssim encara que el president de la gestora segueixi entossudit a omplir-se la boca dient que aquesta Territorial és la que més futbolistes té quan Andalusia riu més enllà. Ja ho saben pre-pre-pre candidats: units els vol Déu i Tibau, també. Jordi Roche treballa en aquesta tasca, per encàrrec de qui? amb quin objectiu?
