dilluns, 14 de febrer del 2011

Assemblea, càrrecs, Llauradó i esmorzar per tots


Bé. Ja queda menys per dissabte que ve, és a dir, per a l'Assemblea extraordinària de la Federació Catalana. Aquet proper 19 quedarà conformada la junta electoral, el reglament i el calendari que pot portar al pitjor president de la FCF al carrer. S'imaginen que tira la tovallola l'actual responsable de la Gestora?. No ho descartin. Però al que anem: en l'ordre del dia no cap el punt de ‘Precs i Preguntes’. Ho recordo perquè més d'un i de dos creuen que podran dir tot el que vulguin i preguntar tot el que els vingui de gust. En qualsevol situació seria possible encara que ja se sap el concepte tan personal que té Jordi Casals sobre la democràcia i la transparència.

Els tres punts marcats com a pauta a seguir el dissabte no permetran que es pregunti sobre els nombres de la FCF o de la Fundació, sobre la Mutualitat, sobre els càrrecs i els sous dels assessors federatius o sobre el fustrat conveni amb la Federació Xina?. En resum, sobre tots els interrogants que la ‘malvada’ premsa (menys els subvencionats) han anat traient a la llum aquests últims dies. Més val tard que mai.

Aquest proper dissabte, també, serà curiós saber la targeta de presentació dels noms que han sortit com futuribles a la presidència de la Federació. Sabut que només pot accedir a aquesta butaca presidents o vicepresidents de club (una mesura també qüestionable), m'encantarà saber a quins clubs representaran Andreu Subíes, Jaume Llauradó, Dani Rius i alguna persona més que buscarà la seva quota de protagonisme. És tan sols una curiositat.

El que ja no és curiós sinó digne de menció és que Jaume Llauradó ha preferit, ara com ara, la via del silenci per donar a conèixer les seves idees sobre el futbol basi català, ja tingui previst un gran esmorzar amb tots els clubs que li recolzin amb la seva signatura en la seva intenció de ser president de la Catalana. Aquesta gran cita, que es durà a terme el dissabte en un restaurant de la Barceloneta, reunirà a partidaris i futurs adeptes a una causa de la qual només se sap que Llauradó vol ser el cap visible.