Subíes comença amb bon to

Andreu Subíes ja s'ha llençat a la ‘sorra electoral’, i la veritat és que ho ha fet amb elegància, lluny de ‘guerres’ i amb un discurs constructiu. Ara només queda saber si es mantindrà així i si explicarà les raons per a una marxa que només els cecs no volen veure; encara que, ara com ara, ha estat excel•lent tant en la presentació als club mitjançant un video fantàstic –desconec si està la mà de el ‘mestre’ informàtic Albert Fernández- com en el seu discurs d'aquest passat divendres al costat dels seus companys de viatge.

Cares com les de Jesús Farga, Pere Montserrat i Joan Soteras, entre uns altres, s'han unit a un projecte del que tots desconeixem , encara que els quatre pilars sobre les quals es recolza són claríssims: L’economia, la situació esportiva del futbol base, la mutualitat, la renovació informàtica i la transparència directa amb els clubs. Si s'explica amb naturalitat i claredat i fuig de les desqualificacions, Subíes guanyarà terreny enfront dels seus adversaris, encara que hi hagi qui mantingui que el major rival de Subíes és el propi Subíes.

Al voltant de 70 persones –com no han volgut publicitar l'acte, no citarem a ningú més- van escoltar el seu testimoni i el d'un apassionat Jesús Farga, a qui Subíes ha sabut captar pel projecte. El suport de l'ex vicepresident del FC Barcelona i excandidat a la presidència de la FCF pot resultar clau per poder rescatar econòmicament un projecte que fa aigües, encara que això és voler córrer massa, doncs tampoc s'han volgut oferir detalls sobre la seva presència.

En resum: Subíes ha començat amb bon to la seva precampanya després de romandre en un reprotxable silenci amb motiu de l'Assemblea extraordinària del passat 19. Hi ha qui prefereix parlar de prudència encara que, quan a un li criden “traïdor” i “puñalero”, no va gens malament mostrar que per les venes corre sang i no orxata. El ‘veterinari’ de Benavent ja està en marxa. El dimarts toca Cornellà –em mossego la llengua- i el divendres, Lleida on Jaume Llauradó va reunir, segons la seva pròpia organització, a 70 presidents de clubs. Mentrestant Jaume Roura segueix en període de reflexió i Casals parla, i no diu res, en els seus mitjans amics encara que tingui molt pocs.

Jaume Roura, en acció

L'expresident de la Federació Catalana, Jaume Roura, torna a saltar a la escena electoral: “Encara estic pensant si em presento a les eleccions de la FCF. Fins dimarts no pendré cap decisió”. Ens juguem alguna cosa que no dóna aquest pas? Tant de bo m'equivoqui i no quedi en ‘quatre dies de glòria’ mediàtica

Llauradó ‘guanya’ a Subíes i Casals

124 és el número de la sort. Qui s'aboni a aquest 10% podrà dir als seus néts que va ser precandidat a la cadira ‘llaminera’ de la Federació Catalana de Futbol. Aquest divendres ja ha començat el ball i ho ha fet amb força ja que Jaume Llauradó ha retirat 2.241! paperetes. Va fort, Jaume, que va reunir, segons els propis organitzadors, a 70 presidents de club a Lleida aquest passat dijous. 70 presidents! Això és poder de convocatòria encara que la ‘premsa canallesca’ no va voler esperar a la presència dels amfitrions a causa de problemes de circulació. Aquest retard, que mai té raons femenines, és disculpable encara que hi ha qui sempre té presses històriques.

Bé. Llauradó (Ricard Campoy, per delegació) va acudir aquest matí al carrer Sicília per recollir les paperetes que haurà de cobrir fins al proper 14 de març. Va coincidir amb l'ex, Jordi Casals, a qui li van haver de redactar la carta de petició en les mateixes dependències ja que no havia tingut temps abans. Quina paciència tenen aquests empleats! Ànim, companys! Encara que tot pot empitjorar, és realment difícil superar el llistó que ha deixat un tipus que es va limitar a demanar les 1.241 paperetes reglamentàries. Ni una més ja que, a partir d'aquí, cal pagar.

Andreu Subíes també va visitar la FCF. Es va portar 1.241 i aquesta tarda té reunió especial amb tot el seu equip. Cal suposar que aquest divendres és la data de sortida per a l'ex vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, qui té moltes respostes pendents per al futbol català si vol afrontar d'una manera transparent tot aquest procés electoral.

Ara com ara, ja ho veuen: Llauradó ‘guanya’ a Subíes i Casals, almenys en quant a petició de paperetes es refereix.

Carta abierta de un entrenador de fútbol sala

Queridos Reyes Magos…

Estoy convencido que todos tenemos extraordinarios recuerdos de nuestra infancia.
Pero sin duda alguna aquel que para muchos de nosotros iba siempre asociado a la ilusión más ingenua e infantil, era el momento de escribir la carta a los Reyes Magos de Oriente.
Para mí era tan especial, que estaba deseando que llegaran las Navidades para comenzar a escribir mis peticiones.
Ahora, casi todos los adultos ya sabemos por qué, pero entonces nos parecía increíble que los maravillosos Reyes Magos tuviesen siempre la capacidad de complacerte, trayendo a tu casa la mayoría de los juguetes que les habías pedido.
Cuando crecemos, las Navidades nos acercan otro tipo de ilusión, y durante el año ya no queda casi ningún momento en el que poder escribir alguna inocente carta repleta de deseos.
Pero mira que sorpresa.
Hace unas semanas se produjo la dimisión en bloque de un conjunto de directivos de la federación catalana de fútbol, que provocó, primero la disolución de la junta directiva federativa, y tras la intervención de una junta gestora, se ha iniciado el proceso electoral necesario para elegir mediante el voto de los presidentes de nuestros clubs, a los que serán designados nuevos responsables del fútbol y fútbol sala catalán.
Indudablemente no es comparable en cuanto a ilusiones, pero como estoy convencido que si escribo una carta a los Reyes Magos...nadie nos traerá lo que pedimos. Voy a atreverme a escribir una carta de deseos e ilusiones a los que sí tienen en su mano traernos una nueva junta directiva para el fútbol sala.
Queridos Presidentes de Clubs de Fútbol Sala, me gustaría que para nuestro nuevo comité pudiesen traernos lo siguiente:
• Un presidente de comité que sepa responder al menos 25 preguntas o más.
• Un presidente de comité que cuando acceda a su cargo publique, explique, o incluso eleve al organismo jurídico correspondiente si procede, cada una de las asignaciones, compensaciones, retribuciones, viajes y desplazamientos realizados por los directivos salientes.
• Unos directivos que no deseen acumular más de un cargo durante su compromiso federativo, y si lo desean, les esté negado por normativa.
• Unos directivos que perciban una asignación fija establecida en asamblea de clubs, de acorde con el tiempo y dedicación de su desempeño, de forma que se puedan eliminar las que parecen tan golosas retribuciones y compensaciones económicas en forma de dietas, desplazamientos, kilometrajes o viajes compensatorios.
• Unos directivos que no ejerzan también como entrenadores a dedo de cualquiera de las múltiples selecciones catalanas.
• Unos directivos que diseñen un nuevo sistema democrático en la designación de entrenadores para las distintas selecciones de Catalunya.
• Unos directivos que no se auto-designen como profesores de los cursos de entrenador que imparte la federación catalana.
• Unos directivos que diseñen un sistema de acceso democrático o vía oposición, al puesto de profesor para los cursos de entrenador de fútbol sala.
• Unos directivos que cumplan con el código ético de no obtener beneficio ni para ellos, ni para sus amigos o familiares, de la responsabilidad que debe ejercer desde un cargo público designado por los clubs.
• Unos directivos que autoricen y articulen el sistema para que los propios entrenadores elijan al presidente del comité técnico de entrenadores.
• Unos directivos que autoricen y articulen el sistema necesario para que los propios entrenadores elijan al responsable de la escuela catalana de entrenadores de fútbol sala.
• Unos directivos que autoricen y articulen el sistema necesario para que los propios árbitros puedan elegir al presidente del comité técnico de árbitros.
• Unos directivos y un presidente de comité que incorporen a los organismos de gestión del fútbol sala, la participación directa del colectivo de los jugadores a través de la creación por ejemplo de la figura de vocal, de forma que como grupo fundamental en el desarrollo de la competición puedan ser recogidas y valoradas sus inquietudes y necesidades.
• Unos directivos que transmitan transparencia, dignidad y honestidad en todas y cada una de sus responsabilidades.
• Unos directivos y un presidente de comité que promuevan los cambios estatutarios necesarios para conseguir que a través de una asamblea exclusiva de clubs de fútbol sala, se obtenga de forma progresiva una total autonomía de gestión y decisión aún dentro del marco federativo catalán.
• Unos directivos que creen comisiones de trabajo entre los diferentes colectivos que integran el fútbol sala, para el aporte de ideas, iniciativas y mejoras que repercutan beneficiosamente en la competición.
• Unos directivos que demuestren tener la capacidad de crear una estructura de comunicación ágil, clara y directa entre los clubs y la federación, mejorando y actualizando la divulgación de la información a través de medios actuales.
Bueno, tal vez me haya excedido en la cantidad de peticiones.
Pero al menos, durante varias semanas dormiré con la ilusión de que a partir de un determinado día, todo esto será posible.

AUTOR: PACO CACHINERO. ENTRENADOR DE FÚTBOL SALA Y COLABORADOR DE DOBLE-PENALTI

La Federació llaminera i el ‘juganer’ de Jordi Roche

Segueixo sense acabar de digerir les declaracions del nou secretari general de L’Esport, Iban Tibau, quan va dir que no sabia que tenia de “llaminera” aquesta Federació ja que “cada dia apareixen candidats com bolets”. A poc a poc ho assimilaré, encara que Tibau podria haver vingut dissabte passat a l’INEF (ningú li va convidar, segur) i podria haver presenciat la lamentable realitat del nostre futbol català i l’atractiu que li resulta a alguns l'etiqueta de directiu.

Però té remei aquesta FCF? Doncs clar que té remei, ja que el futbol català està preparat per sobreviure a personatges com Jordi Casals, Andreu Subíes o Jaume Llauradó. Tots mereixen respecte, TOTS, igual que el futbol català mereix que tots els aspirants, TOTS, puguin mostrar TOTS els errors que s'han viscut aquests últims anys. Llauradó parla de tres milions d'euros de deute i seria molt higiènic que ens demostrés més detalls. Casals plora i plora, amenaça i torna a plorar encara que mai acaba d'arrencar ja que no sap ni on té la mà dreta, i Subíes…puja, baixa ... ?

I a tot això apareix la figura de l'ex president Jordi Roche en el diari Sport (aquí sempre citem la font, volguts miserables), deia que apareix Jordi Roche per dir alguna cosa que no es creu ningú, ja que afirma que no té res a veure amb aquest nou procés electoral. Bé faria Jordi amb callar i seguir ocupat amb les seves empreses ja que, dir el contrari del que es diu o es fa, només té un adjectiu que no vull ni pronunciar.

Roche, que va començar complint la promesa de la Mutualitat gratis, va ser com un grapat de sucre, al punt que es va diluir i es va haver d'anar a casa seva, i aquí, benvolgut amic, és on millor juga. Si creu que ha d'aportar alguna cosa al futbol català, torni, però no faci aquest exercici hipòcrita de negar l'evidència. El paper del ‘sumo hacedor’ no li va ni gens ni mica. És el mateix que l'ex secretari d’esports, Josep Maldonado. Si no volem que ningú pensi que la política es fica massa en el nostre futbol, el millor que es pot fer és que cadascun s'ocupi del que és seu, ara com ara, Sr Maldonado i Sr Roche, estan molt lluny del carrer Sicília. Jordi, se't vol i se't valora, però no juguis més i escolta els consells del gran Anton Parera. El teu temps ja va passar.

Interpretació d'una Assemblea EXTRA-ordinària

Aquest cap de setmana s’ha dut a terme l'Assemblea Extraordinària de la Federació Catalana, una reunió que obre el procés electoral necessari per a l'elecció d'una nova junta directiva, encara que, abans de començar a repassar moltes coses que hi van passar, intentarem fer cas a qui més sap d'aquest negoci anomenat periodisme. Llegeixo amb atenció ‘El País’ aquest passat diumenge on, per cert, no hi ha ni una sola línia pel que fa a la reunió dels clubs de Catalunya, com no pot ser d'una altra manera, ja que els primers que passen del futbol català són els clubs.

S’ha de recordar que només van acudir, segons la Federació, 108 clubs dels 1.245 de l’assemblea; només es van molestar a pujar a l'INEF de Barcelona el 8,67% dels interessats. A partir d'aquí, anem amb noms propis, per ordre d'aparició, d'una reunió que només va encendre el president de la Gestora, nerviós, acorralat, buit i covard. Anem amb l'Assemblea, tenint molt present la indicació de la Defensora del lector de ‘El País’, Milagros Pérez Oliva, qui mereix admiració i aplaudiment: “La interpretació periodística no pot ser imaginativa sinó factual”.

-Fermín Casquete (President del Badalona). Dies abans va declarar la seva voluntat de ‘passar’ d'aquest nou procés electoral, però el seu pensament va canviar hores després per bé de tots. L'exercici de reflexió, inclosa una justa autocrítica, va posar moltes coses en el seu lloc a pesar del recadet de Casals –“Expliqui'ns la raó per estar aquí”-. No va quedar clar en cap moment per part del president de la Gestora. Casquete va dir moltes coses encara que en destaco dues: 1) Advertiment de ‘Frau de procediment’ ja que la Llei li exigeix al proper president de la FCF que sigui president o ‘vice’ d'un club encara que gens es diu pel que fa a una antiguitat que sí es demana (un any) per estar en un club. 2) “El local de molts clubs (futbol sala) que dirigeixen el futbol català està en Internet”. Tan cert com a vergonyós. Aquests són FETS, no imaginació periodística.

-Miguel García (President de CE L’Hospitalet). La seva vehemència és opinable, fins i tot censurable, encara que el seu fons és indiscutible. Qui es quedi amb el seu atropellat verb, es perd la substància. Va denunciar l'ús il•legítim del president de la Gestora ja que “ha estat fent propaganda electoral des del seu càrrec”, li va preguntar “l'entitat” a la qual s'hi havia sumat com a vicepresident (Pubilla Casas), encara que no va rebre resposta, i se li va impedir un últim torn de rèplica ja que Casals va evidenciar molta pressa. Aquests són FETS, no imaginació periodística.

-Ricard Campoy (Sgda. Família). L'ex president de la FCF va intervenir diverses vegades per preguntar qüestions de procediment i va evitar confrontacions. Una pregunta seva va servir per saber que tant la UFEC com el Consell Català pot participar de les reunions de la Junta electoral, NOMÉS si se'ls crida. Aquests són FETS, no imaginació periodística.

-Jesús Farga (exvicepresident del FC Barcelona i excandidat a la presidència de la FCF). Va aparèixer en dues ocasions i es va portar els majors aplaudiments del matí. A la seva primera exposició va ser rotund i senyorial: “Vaig dir que no faria oposició i no l'he fet en any i mig, però aquesta Federació necessita una persona que posi ordre i recuperi el ‘ceny’ econòmic”. El resum no va poder ser més elegant. “No crec que hagi estat encertat senyor president”. Llarga ovació.
El seu segon argument va ser una rèplica a l'ex directiu de la FCF, Torres, la intervenció de la qual ara repassarem encara que en la part que li va tocar a Farga va provocar un discurs demolidor per part de l'ex candidat a la presidència de la FCF. “Jo no em dedico a la política” en clara resposta a Torres a qui va acusar Farga de “dir-me, quan era candidat, que guanyaria un candidat que vostè posaria, a més de recordar-me que era d'ERC. Mai he investigat gens de la FCF sinó que em baso en el que ha escrit la premsa”. Farga va enrogir al president del ‘Hristo Stoichkov”. Aquests són FETS, no imaginació periodística.

-Andreu Subíes (exvicepresident de la FCF). Se li va veure dues vegades. Va perdre una bona oportunitat per demostrar que té sang en les venes. Per què no va parlar? Només ho sap ell. Aquests són FETS, no imaginació periodística.

- Ignasi Moreno (Arenys de Mar i President de la Junta electoral)- Una altra opinió mereixedora d'aplaudiment. Serenitat i respecte van ser els seus millors avals ja que “no de podem donar espectacle” .Aquests són FETS, no imaginació periodística.

-Santiago López Quintana (representant arbitral). Va preguntar si la Junta Gestora era coneixedora de la Carta que el president dels àrbitres de Catalunya, Moreno, havia enviat als col•legiats amb clara “amenaça de suspensió” si algun es posicionava o feia campanya per algun precandidat. Santiago va preguntar, però NINGÚ li va contestar. Aquests són FETS, no imaginació periodística.

- Jordi Casals (President de la Gestora FCF). “No parlaré molt ja que sembla que hi ha intencions d'inhabilitar-me” “Dani Vives és qui va incomplir el compromís d'auto dependència del futbol sala” “No entraré en polèmica” “L'Auditoria ja està feta, no parlaré d'un deute que ve també d'èpoques anteriors” “S'han acabat les dictadures” “Hem tingut una traïció i una punyalada per l'esquena” “Molts senyors companys de junta no poden dormir tranquils si tenen consciència”. No va donar un nombre, no va presentar ni un sol justificant ja que es reserva per a la campanya. Aquests són FETS, no imaginació periodística.

-Josep Llaó (ex responsable directiu arbitral de la FCF i dimissionari). “Hi ha hagut un acte de responsabilitat ja que li preguntem al president en dues ocasions sobre diverses coses i vèiem que anàvem per un camí sense tornada. Els acords cal prendre'ls en junta i no com es feien. Jo sóc un home de paraula”. Més FETS, no imaginació periodística.

-Joan Gaspart (President de la UESant Andreu). Va parlar poc, fet que algunes vegades s'agraeix, encara que la seva experiència és un grau. Va demanar que “s’ajuntin els tres candidats i que hi hagi consens. Si no és així, que es comprometin a acabar amb les diferències”. Gens més. Dos compromisos i silenci. Més FETS, no imaginació periodística.

-Xavier Torres (Hristo Stoichkov). Casals li va donar l'últim torn per tancar l'Assemblea al seu ex directiu, encara que qui va acabar va ser Jesús Farga. “Demano perdó perquè és impossible fer-ho tot bé” “Els resultats electorals no es respecten massa” “Jo també he perdut diners” “A la FCF no es ve a ‘trincar’ ni ara ni abans” “No he vist cap mitjà de comunicació que hagi mostrat un paper… o cap president que hagi demanat algun paper a la Junta” “La meva empresa em va obligar a abandonar” “Qui digui que el president o algú de la junta es porta diners, que ho demostri” “Ajudar no és marxar” “Jo vaig ser cada dia a la FCF, cada dia” “Els qui diguin que som uns ‘xoriços’, que ho demostrin”. L'episodi personal amb Jesús Farga va ser un dels moments més desagradables d'una Assemblea que va acabar amb els crits del president Miguel García ja que no va poder replicar-li a Torres, qui sí va disposar de tot el temps que va precisar. Aquests són FETS, no imaginació periodística. La imaginació ens podria portar a una deformació que hem intentat evitar.

Vicepresidentes de última hora

Una curiosidad, si les interesa: Jordi Casals.................. nuevo vicepresidente de..... Pubilla Casas. ¡Sí, señor! Rendido ante el vicepresidente ejecutivo de la Mutualidad y presidente del equipo de L'Hospitalet, Lluís Dorado. ¿Por qué no ha ido al Santboià?. Sorpresas que da la vida. Otra: Andreu Subíes............. vicepresidente del Bellvís. ¿Y el Ascó?. Bueno. Este sábado toca 'Fiesta' y, mientras que se confirma la ausencia del vicepresidente del Cerro-Penya Barcelonista Trinitat Vella, Jaume Llauradó, sólo nos queda escuchar las diferentes aportaciones de los presentes en el INEF. ¿Quién llevará más adeptos? Mañana se lo contamos

Moreno Delgado signa el seu adéu a la Federació

L'encara president-digital dels àrbitres catalans, Xavier Moreno Delgado, ha tornat a ensopegar, ha tornat a ficar la ‘pota’ d'una manera penosa amb una circular que aquest passat dijous va enviar als seus col•legiats. Circular nombre 13- quina casualitat! on apareixen conceptes com “ordre” “advertiment” “sancions de suspensió des de tres mesos a un any”. Veure'l per a creure'l. Moreno conta les seves hores al capdavant de la ‘teta’ arbitral, agafa la ploma i aquí va el regal. Altre exercici democràtic que només podria igualar el seu cap Casals.

Atès que la Comissió Executiva ha tingut constància que alguns membres de l'organització arbitral estan adreçant-se a clubs afiliats a la Federació Catalana de Futbol, en nom i representació de determinades persones que podrien esdevenir candidats a president d'aquesta entitat en el futur procés electoral que pugui quedar aprovat a la propera Assemblea General Extraordinària del dia 19 de febrer d'enguany.

Atès que la normativa federativa vigent imposa a l'estament arbitral l'obligatorietat d'observar la necessària equanimitat, imparcialitat i independència respecte la resta de persones i entitats que constitueixen la Federació Catalana de Futbol, especialment en el transcurs de les competicions oficials i dels processos electorals que duu a terme.

Vistes les competències establertes a l'article 5.2 del Reglament del Comitè d'Àrbitres a favor de la Comissió Executiva, aquest òrgan, en la seva sessió celebrada en el dia d'avui, ha acordat:

Primer.- Ordenar a tots els membres de l'organització arbitral descrits a l'article 3.1 del Reglament del Comitè d'Àrbitres, que s'abstinguin de fer campanya electoral a partir del proper dissabte 19 de febrer de 2011, entenent-se per aquest concepte el conjunt d'activitats dutes a terme amb la finalitat de captar avals o vots a favor de qualsevol pre-candidat i/o candidat a president o membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, llevat el representant de l'estament arbitral a l'Assemblea General, quan no exerceixi d'àrbitre.

Segon.- Advertir que els qui incompleixin aquesta ordre podran incórrer en responsabilitat disciplinària o en una infracció tècnica molt greu de l'article 33.1.d) del Reglament del Comitè d'Àrbitres, que poden comportar sancions de suspensió de designacions per un temps de tretze a vint-i-cinc jornades o d'inhabilitació de tres mesos a un any.
Barcelona, a 17 de febrer de 2011. "

Amb la boca tancada a l'Assemblea?

Aquest dissabte 19 de Febrer el futbol català té una nova cita a l'INEF de Barcelona. Un cop més, la lamentable i polèmica etapa que ha protagonitzat Jordi Casals i la seva raquítica junta, una Assemblea extraordinària serà la gran protagonista d'un futur procés electoral en el qual s'apunten diverses cares encara que no la vulguin oferir per por a la seva nul•la imatge o la seva inutilitat manifesta.

El que els clubs es comencen a jugar aquest dissabte és molt més important del que tots ens imaginem encara que la crisi i la nostra realitat diària superi, per descomptat, la divisió i el permanent caos d'una poblada Federació a la qual molts volen accedir només per que la seva fotografia es projecti.

En un acte que té molt poc de democràtic, ja que s'anul la possibilitat d'un torn per a 'Precs i preguntes', tot es limita, a priori, a confirmar un calendari electoral, que ja està marcat, i davant el qual molt poc poden fer els clubs ja que, entre altres raons, les preocupacions dels interessats estan més enllà de les baralles entre personatges desitjosos de càrrec. Sigui com sigui, aquest dissabte és una gran oportunitat per preguntar tot un seguit d'interrogants als quals el covard president de la Gestora no ha tingut la més mínima decència esportiva per sortir al pas. Qui calli aquest dissabte, poc o gens pot afegir en els pròxims dies per molt que la Llei li impedeixi obrir la boca en un fòrum sagrat com és l'Assemblea.

Dia important per al vicepresident del Cerro-Penya Barcelonista Trinitat Vella, Jaume Llauradó. Qui l'ha vist i qui el veu! Vicepresident del Cerro-Penya Barcelonista Trinitat Vella!. Des de quan? Tant de bo aparegui aquest dissabte per l'INEF i ens expliqui un conte. També esperem Andreu Subíes. Vicepresident de l’Ascó? No? Quina etiqueta es posarà? Mai se m'acudiria donar un consell a ningú i menys a qui ha sobreviscut a diversos presidents de la FCF, però els 'endolls' polítics sempre cauen, tard o d'hora, però cauen i els presidents de clubs voten la cara que es vol presentar i no per pressions polítiques. El vot és secret. Això és l'únic amb el que no han pogut cap amic influent.

Pendent d'aquest dissabte només vull recordar les paraules del president del Badalona, Fermín Casquete, dimecres passat: “No em posiciono al costat de ningú, perquè considero que el que està passant no fa cap bé al futbol català, i tot va en perjudici del nostre futbol. Tot és una frivolitat i no fa cap bé, a més, pel bé del nostre futbol haurien de presentar-se persones amb un altre esperit, i ganes d'innovar, no persones, com en l'actualitat, que volen viure del futbol català i no per al futbol català”. Repassin l'exposició de Casquete qui, pocs anys enrere, es partia la cara, al costat d'una desapareguda Associació de clubs, per una regeneració necessària en les estructures d'un esport pel qual tant de temps i diners va perdre.

Casals li carrega el 'mort' al FC Barcelona

El president de la Gestora de la FCF, Jordi Casals, està apurant al màxim les hores que li queden al txollo. Abans de deixar pas a unes eleccions que haurien de servir perquè entrés una mica d'aire fresc, el demòcrata i ‘generós’ viatjant federatiu està a l'espera de rebre els resultats d'una auditoria, corresponent a l'exercici 2010, que li costarà 12.000 euros al futbol català, i en la qual pot presentar uns números deficitaris que s'aproparan als 400.000 euros.

Per què? Casals i la ‘junta de Joan Laporta’ ho justifiquen per l'impagament de Sandro Rosell i el FC Barcelona (375.000 euros) després d'haver-li regalat, a pocs dies d'anar-se’n, el ‘Millor president de la Història barcelonista’, Joan Laporta, un milió d'euros. Aquí incidirà Casals: el ‘malvat’ Rosell no vol pagar i per això hi ha hagut dèficit. Ho assumirà Rosell? 700.000 euros van ser reconeguts com a resultat negatiu al juny del 2010, als quals cal sumar uns altres 400.000 fins a finals d'any. Felicitats!

¿Desaparece la contabilidad de la Federació? (II)

Han pasado tres días desde que publicamos, bajo el titular '¿Desaparece la contabilidad de la Federació?', una información que no ha merecido ni el más mínimo comentario por parte de la Gestora federativa. Nos cuentan que los ánimos en la calle sicilia no están para muchas historias máxime cuando el 'chollo' de Casals se aproxima al final aunque el silencio de la FCF puede entrañar muchas cosas. Igual las respuestas se dan el próximo sábado en la Asamblea

Daniel Rius no se sap la lliçó

El directiu de l'Amposta i excandidat a la presidència de la Federació Catalana, Daniel Rius, es va personar aquest dilluns al Col•legi de Periodistes amb la finalitat de realitzar un ‘Debat-conferencia de premsa’ sobre ‘La situació de la FCF i buscar solucions’. Aquest era el títol d'una trobada a la que se sumava l'ex president del Prat, Lluís Mijoler, i diversos membres del col•lectiu ’25 presidents’.

Fonts presents en Rambla de Catalunya indiquen que podrien haver-hi unes 30 persones de les quals la meitat podrien correspondre a clubs de futbol. A partir d'aquí que cadascú tregui les seves conclusions. Només tenir ganes de parlar sobre la pèssima situació de la FCF ja val un aplaudiment, pel que no seré jo qui opini o deixi d'opinar sobre aquesta concurrència.

El que no considero massa correcte és acudir a aquesta reunió amb un greu error assumit. Quan Rius va recordar l'Assemblea extraordinària la va situar el 14 de Març. Encara que li van fer veure la seva equivocació, es va mantenir ferm, fins diversos minuts que va rectificar. Malament, molt malament ha d’estar la memòria de Daniel Rius si no té en compte que la data és dissabte que ve encara que, com han fet arribar diversos presidents a aquesta Redacció, tampoc ningú ha enviat cap circular des de la FCF recordant als clubs que el dissabte estan cridats a l'INEF. Tenint en compte l’ús d’Intranet per part del president de la Gestora per als seus interessos personals, ara se'ls ignora totalment per informar-los d'una cosa tan important com l'Assemblea extraordinària. Així és el ‘demòcrata’ i transparent Casals.

Però segueixo amb Rius, Daniel. En la seva exposició va dir que volia liderar però que no volia ser candidat i que ho buscaria a partir d'ara, com si fos alguna cosa tan fàcil. Igual per Rius, sí i, com a colofó, també va declarar que amb el suport de 40 o 50 clubs ja tindria suficient. Benvingut al circ, Sr Daniel Rius! Ara li preguntarem al president del Vilafranca, Pere Montserrat, la seva opinió.

¿Desaparece la contabilidad de la Federació?

Este mandato de Jordi Casals va camino de convertirse en la etapa más negra que ha vivido esta Federació Catalana. Días atrás me hablaron sobre la ‘desaparición’ del programa informático que contenía toda la contabilidad de la FCF no sólo del pasado 2010 sino también de los últimos diez años. ¿Sabotaje? ¿Accidente? ¿Coincidencia? Han pasado varios días desde esa comunicación y las alarmas se han encendido a menos de una semana para la Asamblea extraordinaria donde a Casals le pueden sacar los pocos colores que le quedan.

“El programa aplicativo interno as-400 ha volado”, me cuentan con total perplejidad una voz amiga que alerta a los clubs ya que, si solicitan el extracto de su cuenta, no obtendrán ninguna respuesta al igual que han desaparecido todos los números donde se registraban gastos de desplazamientos y dietas, entre otros.

Nuestros queridos confidentes me resumen la situación dado mi analfabetismo informático: “Es como si se te funde el pc y se queman los disquetes y el programa en el que lo pones no va porque está hecho a medida”. ¡Toma ya! Lo que nos faltaba: ¿y ahora cómo podemos saber las cuentas de esta tan cuestionada Federació? No iría nada mal que el presidente de la Gestora saliera al paso y tranquilizara al personal ya que las casualidades no existen.

Assemblea, càrrecs, Llauradó i esmorzar per tots

Bé. Ja queda menys per dissabte que ve, és a dir, per a l'Assemblea extraordinària de la Federació Catalana. Aquet proper 19 quedarà conformada la junta electoral, el reglament i el calendari que pot portar al pitjor president de la FCF al carrer. S'imaginen que tira la tovallola l'actual responsable de la Gestora?. No ho descartin. Però al que anem: en l'ordre del dia no cap el punt de ‘Precs i Preguntes’. Ho recordo perquè més d'un i de dos creuen que podran dir tot el que vulguin i preguntar tot el que els vingui de gust. En qualsevol situació seria possible encara que ja se sap el concepte tan personal que té Jordi Casals sobre la democràcia i la transparència.

Els tres punts marcats com a pauta a seguir el dissabte no permetran que es pregunti sobre els nombres de la FCF o de la Fundació, sobre la Mutualitat, sobre els càrrecs i els sous dels assessors federatius o sobre el fustrat conveni amb la Federació Xina?. En resum, sobre tots els interrogants que la ‘malvada’ premsa (menys els subvencionats) han anat traient a la llum aquests últims dies. Més val tard que mai.

Aquest proper dissabte, també, serà curiós saber la targeta de presentació dels noms que han sortit com futuribles a la presidència de la Federació. Sabut que només pot accedir a aquesta butaca presidents o vicepresidents de club (una mesura també qüestionable), m'encantarà saber a quins clubs representaran Andreu Subíes, Jaume Llauradó, Dani Rius i alguna persona més que buscarà la seva quota de protagonisme. És tan sols una curiositat.

El que ja no és curiós sinó digne de menció és que Jaume Llauradó ha preferit, ara com ara, la via del silenci per donar a conèixer les seves idees sobre el futbol basi català, ja tingui previst un gran esmorzar amb tots els clubs que li recolzin amb la seva signatura en la seva intenció de ser president de la Catalana. Aquesta gran cita, que es durà a terme el dissabte en un restaurant de la Barceloneta, reunirà a partidaris i futurs adeptes a una causa de la qual només se sap que Llauradó vol ser el cap visible.

Iban Tibau i els seus incentius electorals

El nou secretari general d'Esports de la Generalitat de Catalunya, Iban Tibau, ha entrat de ple en les futures eleccions a la Federació Catalana de Futbol. En una única resposta pel que fa a la seva actualitat, el màxim responsable de l'esport català ha expressat en veu alta una cosa que s'hauria d'haver estalviat, encara que és bo saber el que realment pensa. Es nota que és un esportista i, encara que té el seu vessant polític, preval més el seu esperit associatiu i participatiu.

En l'entrevista que aquest dijous li han fet els companys de ‘El9’, aquesta única pregunta sobre la FCF deixa clar que el Govern ni està ni estarà amb les mans quietes; és més, “nosaltres no la polititzarem, però mirarem d'incentivar que hi hagi acords entre la gent que estigui més en sintonia. Si no és així, guanyarà un candidat i al cap de poc temps tindrem una moció de censura”. Traduïm?: Per ventura Tibau ja avança que Jaume Llauradó i Andreu Subíes han d'aconseguir un acord perquè és el que més li interessa al futbol català? Sabrà llegir o li hauran sabut traslladar al president de la comissió gestora la voluntat d'Iban Tibau? Com és possible que el sr. Tibau no hagi aprofitat per informar al futbol català que només pot ser president de la FCF qui ho sigui, d’un club o sigui vicepresident?

Diu Tibau en ‘El9’ que “cada dia apareixen candidats com ‘bolets’”. Això és bo o és dolent”. Tibau prossegueix: “No sé què deu tenir de llaminer aquesta federació, però des de fa una època no hi ha estabilitat”.

Un altre dubte: I què té la butaca de secretari general, volgut secretari general?. “Seria bo que els aspirants fossin capaços d'arribar a acords o acabaran dividint el futbol. I aquesta és la federació més important per nombre de practicants. És importantíssim que tingui estabilitat”. Gairebé totalment d'acord, secretari general ja que, si vostè resta les llicències del futbol sala, el nombre baixa moltíssim encara que el president de la gestora segueixi entossudit a omplir-se la boca dient que aquesta Territorial és la que més futbolistes té quan Andalusia riu més enllà. Ja ho saben pre-pre-pre candidats: units els vol Déu i Tibau, també. Jordi Roche treballa en aquesta tasca, per encàrrec de qui? amb quin objectiu?

La Plataforma S.XXI se mueve. ¿Y Llauradó? ¿Y Subíes?

Este próximo lunes hay cita en el Colegio de Periodistas. El Gabinete de Comunicación Filloy Consultors ha convocado una Conferencia de prensa ‘fantasma’ bajo el sugerente título de DIFERENTS REPRESENTANTS DEL FUTBOL S'UNEIXEN PER DEBATRE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA I BUSCAR SOLUCIONS. ¡Ya era hora! Alguien se tira al ruedo electoral aparte, claro está, del presidente de la Gestora de la FCF ya que Casals está siempre de campaña aprovechándose del cargo.

Desconozco a los ponentes o ‘sabios’ de nuestro fútbol catalán que acudirán el lunes para debatir algo tan serio aunque las primeras averiguaciones nos hablan del ex candidato Dani Rius y muchos presidentes más de la Plataforma Segle XXI. Ardo en deseos de escuchar y aprender ya que nos cuentan que vienen con fuerzas y con todos los avales del mundo. Mientras, Llauradó sigue intentando captar adeptos y negociando con quien haga falta y Subíes hace lo propio, pero nadie abre la boca porque cuanto más hablen, más pronto la pueden pifiar. Dani Rius toma la palabra e incluso me dicen que Josep Lluís Marcó sigue creyendo que sería un presidente ideal.

Vergonyós final per a Casals

Jordi Casals va a tancar el seu any i mig de mandat en la Federació Catalana d'una manera vergonyosa. Ja és moralment discutible i reprovable que es mantingui com a President de la Gestora, però aprofitar tota la infraestructura federativa per reunir a clubs en les Delegacions sobrepassa la indecència esportiva.

El dilluns passat li va tocar a Sabadell. No havien ni 20 i va aprofitar per carregar contra alguns mitjans. No dóna ni noms ni cognoms perquè és un covard. Només espero que el nouvingut, Iban Tibau, secretari general de L'Esport de la Generalitat, li aturi. Encara que pensava que el desatre Casals no podria empitjorar, el futbol català ho pagarà molt car.

PD: Aprofito per aclarir conceptes. Quan vaig escriure en l'anterior article vaig dir que 'Tant de bo torni a sortir Casals com a president' era una ironia. Amics, era una ironia. Mai diria ni a qui s'ha de votar ni inclinaria mai la meva opinió personal sobre ningú. Aquesta és tasca dels clubs i, encara que el ex president de la Catalana pensi que són ximples, el vot és molt lliure i tot passa factura com la hi van passar a Sabadell ja que el seu missatge cada vegada és més miserable

Subíes abre la boca y …

¡Aleluya! El pre-pre-pre candidato a la presidencia de la Federación Catalana, Andreu Subíes, ha abierto la boca. No diré que ‘cuando habla, sube el pan’ aunque el dimisionario vicepresidente –el término golpista merece punto y aparte y cuando quieran y quien quiera se puede discutir- se está moviendo sigilosamente. Subíes es inteligente. Le falta decisión y valentía aunque dejar plantado a Jordi Casals y a su ‘camarilla’ hubiera merecido algo más que una frase.

Pendientes de esa puesta en escena donde se le preguntará de todo porque de todo hay que preguntar a este señor, nos quedamos con su presencia en el programa centenario ‘L’Hora del futbol català’ que dirige Toni Castro (¡Felicidades!). Por cierto: ni me creo ni me dejo de creer nada pero, querido Toni, si a ‘tu’ presidente de Gestora le llamas de 'tú', si a ‘tu’ ex vicepresidente de la FCF también le ‘tuteas’, ganarás en un ‘buen rollo’ absurdo e innecesario con gente que lo único que hace es desacreditarte. Si consientes que un ‘don nadie’ como Casals, un cobarde ‘demócrata’ como Casals, el mismo que te dice que “hablaré de todas las mentiras de algunos medios de comunicación aunque ahora no es el momento” (y tú te callas), si permites que lance la piedra y esconda la mano, es simple y llanamente una entrevista entre dos amigos y, creo, que en tu programa centenario (‘Felicidades!) el protagonista era un presidente de Gestora que te felicitaba lo mismo que podría hacerlo hecho Popeye. Nada más, creo. Tú mismo pero, si tu colega es gente como Casals o Subíes , háztelo mirar.

Dijo el ínclito Subíes en ‘L’Hora del futbol català’ algo que ciertamente le honra, todo sea dicho de paso: “Soy uno de los culpables para que las cosas estén así” en la Federació. ¡Menos mal! Ya ha dicho algo. A partir de ahora su intervención sólo dejó muestras de un eterno nerviosismo, una inseguridad personal preocupante y muchas incógnitas sin despejar toda vez que el entrevistado fue llamado para ‘abrazos y genuflexiones’, pero para nada más.

Una cosa más: esta semana vamos a entrar en detalle con Jaume Llauradó y Andreu Subíes. Al presidente de la Gestora prefiero no darle más importancia. “Los clubs me llaman. No sabéis cuantas llamadas tengo a favor”, le dijo a Castro con un verbo desmelenado. Lo primero que tendría que hacer el futuro presidente de la FCF –si es Casals, mucho mejor- es informar al fútbol catalán de cuanto dinero se ha embolsado este tipo desde que el fútbol catalán le echó de la presidencia, de cuanta pasta se ha metido en el bolsillo en concepto de kilometrajes “por el bien del fútbol catalán”.

Me dicen que un asesor del ex presidente de la FCF, que alcanzó un buen sueldo por su peloteo y eterna predisposición a las loas, no cobrará a final de mes. Atención, asesor, que la pasta ya se ha acabado, peligra tu chollo y hasta en Reus nos conocemos todos.

Llauradó tendrá sede electoral en un hotel de Gaspart

La noticia no tiene por qué sorprendder a nadie sino tan sólo confirmar que Jaume Llauradó está convencido de que puede ser el próximo presidente de la Federació Catalana. Sus estudios de mercado tendrá hechos al igual que, supongo, habrá calibrado pros y contras para esta nueva aventura.

Llauradó es una opción siempre respetable para cualquier sitio aunque puede parecer, desde la lejanía, que ese sitio ya goza de muy poco respeto. Sea como fuere, Llauradó reunió este jueves a los suyos, se pusieron manos a la obra, repartieron tareas y decidieron que la sede electoral estará en la modesta Diagonal, más concretamente rn el Hotel Illa.

¡Sí señor! Propiedad de Joan Gsspart, todo un maestro de directivo donde los haga. Enamorado del pactismo mas que de cualquier otra cosa, es la única persona capaz de unir cielo y tierra como defender a Joan Laporta y Sandro Rosell,a la vez, e incluso al presidente más nefasto que ha pisado la calle siclia (Casals, para que nadie dude). ¡Grande Gaspart!

Me cuentan que esta semana hubo pesebre en el Palau de Congresos de Catalunya a favor del todavía presidente de la Gestora. No sería la primera vez ya que en diciembre del 2009 fue presentado Johan Cruyff como seleccionador catalán y también aligeró la factura de la junta directiva de la FCF. Le pusieron a parir pero acabaron todos arrodillados ante l'amic Joan. Ahora, Llauradó decide montar su sede electoral en La Illa. ¡Grande Gaspart!

NOTA: Jordi Casals ni se inmuta cuando el vicepresidente ejecutivo de la Mutualidad habla del pago de comisiones en torno a la póliza que tenían suscrita con Asisa. Si calla Roche, también otorga ¿no?

Los jefes de prensa empiezan a aparecer

Mientras los pre-pre-precandidatos siguen en silencio y moviendo sus piezas con total sigilo, ya se empiezan a conocer los periodistas que se harán cargo de la campaña de algunos protagonistas como Andreu Subíes o Jaume Llauradó. Sobre el presidente de la Gestora no vale ni perder el tiempo ya que sigue abusando de su posición de privilegio para su autobombo a costa de una tesorería paupérrima. A la espera de que alguien denuncie esa postura inmoral e indecente, entre los que incluyo al nuevo Secretari General de l'Esport, Ivan Tibau, ya conocemos algunos nombres. El 'eterno' Quique Guasch estará al lado del Presidente del Fórum Samitier y contará también con el refuerzo del ex jefe de prensa de la Federació Catalana, Bernat Bafaluy totalmente recuperado de una grave dolencia.

Por la parte de Andreu Subíes, y tras recibir calabazas por parte de algún compañero, se negocia con Miguel Angel Santos, un 'todoterreno' de la profesión y mejor persona aunque aún no ha dado su OK definitivo. Habrá que estar pendiente durante los próximos dias ya que sólo quedan 17 días para una Asamblea extraordinaria donde no habrá capitulo de 'Ruegos y Preguntas' pues el único punto del día girará sobre las elecciones claro que, si alguien se atreve a cantarle la caña al Presidente de la Gestora (¿dimitirá el día 20 Casals?), lo hará.

A què juga Jordi Roche?

Fa molt temps que no escric una línia sobre l'ex president de la Federació Catalana, Jordi Roche. He tingut oportunitat de xerrar en un parell d'ocasions amb qui va ser responsable del futbol català i la veritat és que no és el mateix que va arribar a manar al carrer Sicília. Roche va començar molt bé, es va mantenir, més o menys, al seu lloc, va complir el que va prometre (inclosa la Mutualitat gratuïta i avalada personalment), però després va sortir per la porta del darrere ja que 'va perdre el cap'.

Abstret i 'cec' pels seus aduladors que només li feien la pilota, l'expresident del Girona dirigia la FCF des del seu despatx professional mentre alguns professionals, pagats per ell o a càrrec de la pròpia Federació, es consumien fins els diners fundacionals de la pròpia Fundació. Però tot això és passat i ara Roche, que s'ha convertit fins i tot en tertulià de luxe, torna a aparèixer en segon o tercer pla amb motiu de les properes eleccions a la FCF.

Que sapiguem, el senyor Jordi Roche s'ha reunit amb Jaume Llauradó i amb Andreu Subíes i ha parlat amb gairebé tots els 'actors' que volen ser principals i que, per ara, no passen ni la nota de secundaris. Què busca? Tornar a agafar el comandament de la FCF no ho vol o, si més, és el que diu. Llavors, quin interès el mou?

La resposta només la sap el propi Roche i, encara que quan la respongui amb la seva habitual mestria, pocs dubtes ens resoldrà. Al temps. El que seria molt interessant i higiènic és que revelés dues coses: 1) Com va deixar els números de la Fundació de la FCF? i 2) Per què calla quan el vicepresident executiu (serà per càrrec!) de la Mutualitat de Futbolistes (Sr. Dorado) afirma, en nota a tots els clubs, que el pagament a Asisa era molt important donat el pagament de comissions? Va, Jordi. Treu-nos de dubtes! A què jugues? De què vas?