Tenia interès en conèixer l'opinió de l'expresident de la Federació Catalana, Jaume Roura, al voltant de l'actualitat que envolta el futbol català. No m'ha sorprès. M'alegra que tingui ganes, com a mínim, per escriure i opinar ja que el considero un bon gestor i un bon expresident a qui li va sobrar un any de mandat. Aquí va perdre el cap i la situació va poder malgrat que no vull ni recordar sinó quedar-me amb el seu bon tarannà. El que no m'ha agradat gens és que dispari, a través de Mundo Deportivo aquest dimarts, i no remati la feina. M'explico.
“La FCF va caure a mans de persones manipuladores”. Pregunto: ¿Qui?.
“Va ser un dimoni molt ambiciós i dolent el que no va donar la cara i va utilitzar i manipular d'altres persones per aconseguir els seus objectius”. Pregunto. ¿Qui?
“Va arribar fins i tot a ocupar un alt càrrec a la junta i va manar més que ningú en la Federació, però per la seva condició professional pública el van obligar a dimitir”. Pregunto: ¿Qui?
Estem d'acord que cal mantenir “una excel·lent relació amb al Federación Española”, és cert que cal “recuperar cinc anys de desastre” i fins i tot que Casals i companyia “ho pagaran i ho estan pagant”, però la millor versió de Jaume Roura va ser quan, abans de perdre el cap (dit amb tot el respecte), va treballar a preu fet pel futbol català.
