Felicitats a Xavi Estrada Fernández

Aquest dijous he tingut oportunitat de xerrar una bona estona amb dos grans àrbitres ja que qui ha xiulat sempre serà àrbitre. Xavier Estrada Fernández i José María Enríquez Negreira, encara que hauria d'haver invertit l'ordre d'aparició per respecte natural, m'han fet recordar moltíssimes coses. Si els ve de gust poden llegir l'entrevista a MundoDeportivo on, més o menys, apareixen les respostes d'Estrada aquest divendres. 

El meu company Pere Puntí aporta una fotografia entranyable en la qual queda clar que 21 anys no és inconvenient perquè una persona parli bé d'una altra. Quan Enríquez estava en la punta de l'ona, Estrada jugava al futbol sala. Ara ningú dubta que ho sap tot d'Enríquez, Vico, Mazorra, Casajoana, Moreno, Luque, Miranda i tants altres àrbitres catalans que podrien haver estat també internacionals. 

De qualsevol manera ha estat un luxe i un plaer poder escoltar als dos. Les paraules d'agraïment d'aquest xaval de Lleida parlen molt bé d'ell i dels qui li han ensenyat el camí correcte de l'agraïment. I Estrada no es limita a xiular només en el futbol professional com uns altres ‘il·lustres’ o fer-ho en els partits de Catalunya –estarà el dia 2 a Cornellà-. “Jo mai oblidaré ni qui sóc ni d'on vinc” ha repetit en diverses ocasions al llarg de la nostra xerrada. Que així sigui i Felicitats. Llàstima que els hagi tocat el merescut premi de la internacionalitat a Ana Zardain o a Victoria Petrova, però tot arribarà. 

La Inspecció també arriba a la Federació Catalana de Futbol

La temuda visita dels Inspectors de la Seguretat Social i Hisenda als clubs de futbol de Catalunya serà un dels principals ‘cavalls de batalla’ aquest proper 2013. Sabut és que els afectats no volen mirar enrere durant els passats cinc anys i estan disposats a cotitzar en un futur immediat encara que aquest examen exhaustiu als nombres de les entitats també ha arribat al carrer sicilia. No és una inspecció d'Hisenda sinó només a nivell de Seguretat social i pot acabar amb una propera retenció del 2% per part de la Federació Catalana a Col·laboradors, Observadors i Àrbitres. Encara no és una realitat, però està molt prop de signar-se.

Mentrestant, aquest passat dimecres, a Madrid, es donaven la mà el president de la Federació Catalana, Andreu Subies, i el de l'Espanyola, Ángel Villar. El cap de el ‘fúlbol’ espanyol ha promès interès per la causa de les inspeccions i pel bé del futbol català. Allà va estar, com va quedar plasmat en la fotografia, el president del CE L’Hospitalet, Miguel García, encara que li incomodi a més d'un i dos. 

Subies reuneix als seus pel Nadal

Aquest pròxim dissabte hi ha cita important en un restaurant de Barcelona. Allí hi acudiran els directius de la Federació Catalana de futbol amb el seu president, Andreu Subies, al capdavant per a acudir a unes ‘Jornades’ de Formació on s'aprofitarà per escoltar a il·lustres ponents com el secretari general de la Federació Catalana, Albert Baza. No serà l'únic ja que també serà la ocasió de participar com oradors a Oriol Camacho, Judith Martínez, Israel López, José Miguel Calle, Xavier Moreno Delgado i, el crak informàtic, Albert Fernández. 

I, després de tota aquesta oratòria, un merescut esmorzar com a prèvia a un Nadal en el que el futbol català tanca files de cara al partit Catalunya-Nigèria del pròxim 2 de gener. 

Com avantsala d'aquesta reunió s'han vist les cares aquest dimecres en altre punt de Barcelona tots els membres dels Comitès de Competició. Com es pot comprovar en la fotografia que ens ha servit gentilment la FCF, la representació femenina està en clara inferioritat encara que el seu poder és il·limitat. Aquí veuen a Subies envoltat del Jutge Únic de 3ª, Sr. Felipó, el ‘cap’ de tots Josep Mª Vallbona, a la seva esquerra, i Alex Maspons (Comitè Apel·lació). Per darrere apareixen Ignasi Maeso, Manuel Càceres, Esther Cánovas (Comitè d'Apel·lació) i José María Teixeira (president del Comitè de 1ª catalana). Tots ells són qui imparteixen la justícia esportiva a Catalunya i Subies els va agrair el seu esforç altruista.

L’Olot ha de passar pàgina amb Rodri

Cinc mesos, cinc, ha estat Carles Brosa/Rodri, perdó (Rodri) al capdavant de la UE Olot. Cinc mesos en els quals el seu treball i el seu discurs no només era coherent sinó convincent al cent per cent. He tingut l'oportunitat d'escoltar amb atenció alguna entrevista que se li ha fet i sempre tenia les paraules adequades en el moment oportú. Encara mantinc fresc el diàleg que va mantenir amb Jordi Roger, tècnic del Cornellà després de l'empat en el Nou Municipal. Seriós, coherent, convincent i amb un lliurament generós al futbol base de la seva entitat. 

Però boom! de cop se’n va i deixa a tothom al·lucinat. Les xarxes socials no paraven d'il·lustrar el malestar que no ocultava, i va fer bé, un Olot que no hauria d'acusar la seva marxa. A Rodri se li pot dir de tot, estem d'acord, amb total educació. Desagraït, inoportú i injust encara que tampoc és la línia que un club gran, com és l'Olot, hauria de seguir ja que es manté la mateixa plantilla i, a més, torna, si s'ha anat alguna vegada, una cara més que coneguda com Alex Terma. 

Així es veu des de la distància. L'Olot és, per descomptat, moltíssim més que Rodri i que tots nosaltres i tant de bo ningú perdi la perspectiva perquè els directius triguen molt poc a fer fora a un entrenador. Consta que el president Joan Agustí és un senyor seriós, responsable i un empresari exemplar. Potser per tot això li ha fet més mal encara que l’important, el més important, està per arribar. Segur que Rodri se’n penedirà, quan toqui, encara que cal desitjar-li el millor a Cadis. Toca passar pàgina i a pensar a aconseguir la promoció d'ascens a segona B.

UE Llagostera: Ascens o Copa del Rei?

Els sis clubs de cada grup de Segona Divisió B que tenen l’oportunitat de disputar la Copa del Rei tenen una disjuntiva important a principi de temporada. Les opcions són apostar fort pel torneig del KO o, pel contrari, emprar-lo per donar minuts als jugadors menys habituals. En els dos anys que el Llagostera ha pogut disputar la Copa ha format part del primer grup.

L’any passat els gironins es van quedar a les portes de la glòria perdent la darrera eliminatòria contra L’Hospitalet. En aquella ocasió, el Llagostera no va conèixer la victòria en les deu primeres jornades. Un peatge fatal, ja que a final de temporada només va mancar un sol punt per portar una promoció d’ascens històrica al Municipal.

En canvi, aquesta temporada sí hi va haver premi i l’entitat presidida per Isabel Tarragó es va enfrontar al València. L’èxit, però, s’està tornant agredolç, ja que l’aposta ferma per aquesta competició ha tingut efectes devastadors pel rendiment de l’equip blaugrana a la lliga. S’ha repetit una davallada, tot i que amb la diferència de que la plantilla, a priori, és molt més competitiva. Oriol Alsina disposa, segons molts entrenadors de la categoria, d’un dels millors equips de la lliga. No obstant, ara mateix el Llagostera és dissetè, o el que és el mateix, es troba en promoció de descens. El motiu? La Copa del Rei.

No ho dic jo, ho diu l’estadística. L’equip gironí va guanyar el seu darrer partit el 28 d’octubre (darrer partit abans de l’eliminatòria de Copa). D’ençà d’aleshores el balanç és d’un empat i quatre derrotes – un punt de dotze – i, per tant, és una evidència que la competició del KO ha afectat, i molt. La pregunta, doncs, és evident. Què és més rentable pels clubs modestos: centrar-se en fer-ho bé a la lliga o, en canvi, donar-ho tot a la Copa del Rei?

Pel que fa a Llagostera, la Copa ha deixat molts euros a la caixa, molt ressò mediàtic i una experiència inoblidable que va durar un mes. En canvi, en el cas d’aconseguir un hipotètic ascens el somni s’allarga durant una temporada sencera. Sabadell o Girona no van dubtar en el seu moment i han obtingut la justa recompensa del futbol professional. D’altres, com el Mirandés, van viure els dos somnis en una mateixa temporada. Tant de bo el Llagostera pugui repetir la gesta dels de Miranda de Ebro, de veritat. 

PER: JORDI MESTRES RIUS

Las elecciones a la UE Cornellá ya tienen un perdedor

Ya queda menos. Son las elecciones a la ‘Casa Blanca’ de Cornellà con más amenazas y bravuconadas que se recuerdan ya que ‘sólo’ han tenido que pasar 24 años para asistir al espectáculo. Mientras la crisis nos ‘come’ a todos, hay quien demuestra que le sobra el dinero. Quizá le pueda sobrar el dinero que no es suyo, pero todo a su tiempo. La única verdad en la que podemos coincidir una buena mayoría es que estas elecciones a la UE Cornellá ya tienen un perdedor: la entidad. La cantidad de barbaridades que hemos escuchado y leido sin un cara a cara transparente, clarificador, valiente y necesario entre dos candidatos –aunque hiciera falta traductor- invitan al peor futuro que uno pueda imaginar.

Pendientes aún de recursos, contra-recursos, UNA demanda y tonterías varias -¿he escrito tonterías?. Sí, tonterías de tonto, muy tonto, el más tonto de todos los tontos que se quiere pasar de listo-, vamos a llegar a un domingo donde también los comités van a tener que decidir la hora a la que se tienen que cerrar las urnas. Lamentable. ¿Cuánto tiempo necesitan 332 socios para decidirse? 

La única curiosidad que admito es saber qué va a hacer el ex ‘Molt Honorable’ y ahora senador José Montilla. Si no ha pagado nunca, o según dice la Federació Catalana –ahora hablo de la FCF- ha pagado sólo el último año, ¿sacará su cara por la entidad el domingo? ¿Socio honorífico? ¿Honor es no pagar la cuota como cualquier socio y querer poner tu voto? Personalmente, como se pueden suponer, y si no se lo suponen, sí que se lo digo yo, me resulta indiferente lo que haga Montilla, el Teniente alcalde Martínez o Rita La Cantaora. ¿Honor? ¿Dinero? Una vez más, y no volveré a insistir hasta el día 10, el ciclo-Cornellà lo dio por aparcado por aburrido y tétrico: “Entre el honor y el dinero, lo segundo es lo primero”.

¡Ah! La Federació Catalana de Andreu Subies y mi amigo Albert Baza: la FCF está para velar por el buen funcionamiento de la competición, sí señor, pero para mucho más, amigos, como, por ejemplo, censurar y extirpar a quienes insultan a los árbitros, a los políticos, a Subies o al propio secretario que ‘come de mi mano’. Y ya saben: en Enero, todos a venerar a Angel Villar en el local que por el ‘gran poder’ de Gálvez con el Ayuntamiento de Cornellá salió muy bien de precio. Punto y final: que gane quien decida el socio con todos los honores ya que la etiqueta no te la ponen ni los directivos ni los políticos.

332 razones para ser transparentes en la UE Cornellà

Este próximo domingo es el día elegido para que los socios de la UE Cornellà pasen por las urnas. Ya está bien. Veinticuatro años después, 24, aquellos que pagan y mantienen a la entidad, y aquellos que no pagan también por ‘gracia’ jurídica, dirán si desean que José Gálvez siga al frente o bien optan por Alex Talavera. Pocas ocasiones hemos acudido a un proceso electoral tan lamentable como el que se ha vivido en torno a una entidad que logró colocarse en el tercer lugar del pódium futbolístico de Catalunya por esfuerzo de todos. 

Amenazas, dinero, insultos, agresiones, declaraciones publicitadas y mentiras, muchas mentiras, demasiadas mentiras a las que sólo el socio con su voto pueden frenar a sabiendas de que el domingo 9 la historia seguirá su curso en los juzgados. Vale la pena recordarlo ya que la transparencia que tanto llena la boca al ex presidente se ha traducido en cobardía, nada que sorprenda, por otra parte. Eso de ‘cacarear y no poner nunca los huevos’ es una práctica habitual de un personaje ejemplar ya que así hay que considerar a quien se ha permitido insultar a árbitros, sacar pecho de su ‘gran poder’ e influencia sobre políticos locales, que le ayudaron a sacar un mejor precio al local de la Federació en Cornellà, o quien se ha jactado (iluso) por llamar a empresas para que despidan a sus empleados.

No deseo extenderme más con un personaje que huye del cara a cara con su opositor, monta una única rueda de prensa de un día para otro y necesita traductor para que se le entienda. Si gana, felicidades; si pierde, felicidades. Y Manzano. Claro que sí, Manzano. Todo lo malo que algunos lo puedan considerar, pero hecho y no palabras. 

Y estamos, no lo olviden, ante algo mucho más importante que el dinero. Se llama honor aunque hay quien diga, y tiene razón, que ‘entre la amistad y el dinero, lo segundo es lo primero’. Manzano no está detrás de Talavera sino que está delante, a la izquierda y a la derecha y sólo el socio decidirá si es un buen compañero de viaje para un candidato al que algún tonto, muy tonto, de los más tontos, cree que es el ‘muñeco’ de Manzano. Al tiempo. 

Una cosa más: que se sepa sólo ha habido una demanda en el Juzgado por ‘Uso indebido de dinero del club por beneficio propio” y la interpuso el ex vicepresidente Miguel Ángel Ventura contra quien estuvo 24 años al frente de la entidad. Cada día tengo más claro que lo mejor que le puede pasar a la UE Cornellá es que, salga quien salga, hay 332 buenísimas razones para que salga a relucir todo y, si es posible, con nombres y apellidos. El que ríe último....

El malson del Catalunya - Argentina continua

Han passat gairebé tres anys encara que hi ha qui no només no oblida sinó que reclama el que considera que li correspon i, per descomptat, fa bé. Els qui segueixen aquest Blog i la web de Futbolcatalunya.com han tingut oportunitat de saber no només les gestions que van portar a la selecció d'Argentina, amb Maradona al capdavant, al desembre del 2009. I no només això sinó que també saben el que li va costar al futbol modest català la gestió de l'expresident Jordi Casals i la seva junta que va treure pit per una contractació milionària per la qual encara, tres anys després, se segueix litigant. 

Són 300.000 euros que la llei decidirà a qui correspon pagar i, si li toca, com tot apunta, a la Federació Catalana pagarà el futbol modest encara que convé recordar els qui van anar els seus màxims responsables. Ara com ara, ha ‘ressuscitat’ el deute i l'empresa que va portar a Argentina un passat 22 de desembre del 2008 vol cobrar el deute i els seus interessos.

El famós acord FCF-AFA contemplava que, si no jugava Messi es descomptarien 200.000 euros, si no ho feia Agüero es restarien 100.000 i, si no participava Maradona en un acte promocional amb Johan Cruyff tampoc s'abonarien 200.000 euros. ‘El Pelusa’ va ser sancionat per FIFA i només va sortir de l'hotel per estar en la graderia. Recorden?. Els cracks argentins van justificar les seves lesions i aquí està el problema per a Catalunya perquè una interpretació li pot costar uns diners que no té.

La Federació Catalana, que estava embolicada en aires renovadors i sobirans, va tirar amb magnificència ja que, segons deien en juntes directives, el Govern del Tripartit els va prometre un milió d'euros per ajudar a abonar el cànon sud-americà. Tant de bo l'exdirectiu-conseguidor surti i informi sobre qui li va prometre tal generositat amb diners públics. Però aquesta milionada no va arribar i Guillermo Toffoni, agent FIFA i màxim representant de la signatura World Elevin, companyia responsable en la negociació dels drets de la selecció albiceleste, declarava a Futbolcatalunya que no entenia “on està l’incompliment. Nosaltres no perdonarem ni un euro”. I no ho perdonaran.

Es va haver d'esperar al 20 de juny 2010, assemblea de la FCF, per a què el pitjor president de la història de la FCF declarés tremolós que “vam fer una aposta arriscada amb el partit Catalunya - Argentina, però ens equivoquem. El fred, la pluja... entre altres factors, ens van perjudicar. No obstant això, el dèficit d'aquesta trobada és de 102.100,74". Dels 300.000 pendents es va oblidar i ara, tres anys després, l'hi recorden mentre el jutge segueix estudiant la querella que li va interposar l'actual president Subies només agafar el càrrec l'any passat.

Segur que ara, amb motiu de la presentació del Catalunya - Nigèria, Subies donarà més dades de l'última notícia desagradable rebuda al carrer Sicília. 

La samarreta de la (no) discòrdia

El passat dimarts la Federació Catalana va presentar la nova samarreta de la selecció catalana. Fins aquí tot normal, si no fos per la repercussió inesperada que ha generat aquest acte. L’elàstica, sens dubte innovadora, trenca amb tots els precedents coneguts fins ara i, com tot el que s’innova, no ha estat exempta de polèmica.

En primer lloc cal destacar que una samarreta és un símbol d’identificació amb un club o amb un país. Pot patir les evolucions pertinents, cert, però mai es pot faltar a l’essència que dóna la tradició. Per aquest motiu la selecció de França sempre és bleu, Itàlia és azurra o Brasil és verdeamarelha. Les aficions d’aquests exemples triats a l’atzar sempre van als estadis amb el color identificatiu del seu equip, com és normal.

El problema, precisament, el trobem aquí. La nova samarreta de Catalunya presenta una imatge que si bé és moderna no és identificativa. L’exemple d’això el trobem al tradicional partit de Nadal – lamentablement no es pot aspirar a més –  on els aficionats van a l’Estadi amb senyeres, però en cap cas amb el mosaic de Custo. I la senyera ocupa un lloc discret a la nova elàstica (coll).

A banda de l’identificació, un altre aspecte important a tenir en compte és satisfer l’opinió pública. Tots sabem que les estrenes de samarretes no solen agradar. El que no és normal és que en el dia de l’estrena no veiés ni una sola opinió a favor del canvi. Les xarxes socials, com per exemple Twitter, estaven farcides de crítiques cap a la presentació duta a terme unes hores abans. Senyors, si tothom – i quan dic tothom no generalitzo – hi està en contra això vol dir que quelcom no s’ha fet bé.

I és que les samarretes, al cap i a la fi, a banda de ser un símbol identitari són un negoci. En conseqüència han d’agradar per aconseguir benefici, i aquí trobem el motiu dels constants canvis que duen a terme les marques. Però si l’opinió pública no s’hi sent identificada i la samarreta de Custo no agrada, qui la comprarà? Això és un ‘misteri’ i el desvetllarem en els propers dies. 

JORDI MESTRES I RIUS -PERIODISTA

Monopol-Europa B: Violència impresentable (2)

Monopol-Europa B: Violència impresentable (2)

Aquest és el missatge que s'ha rebut a la redacció de Futbolcatalunya.com per art del capitá del MONOPOL

Me dirijo a ustedes en relación al artículo publicado por Manuel Segura
sobre los "incidentes" del partido entre Monopol y Europa B. Me gustaría
poder exponer mi punto de vista. Antes de las supuestas agresiones, el
árbitro se dirigió a los jugadores locales en una actitud "chulesca" y un
con tono elevado. A partir del minuto 75 aproximadamente dicho árbitro no
pita un doble fuera de juego, clarísimo, que como consecuencia supone el
empate del partido. Puedo entender que sin liniers es muy difícil verlo.
Seguidamente, expulsa a un jugador del Europa, por una falta inexistente, y
sabiendo que se ha equivocado expulsa a J.C.E (jugador del Monopol) a modo
de compensación.

Cuando se llega al minuto 84 (el descrito en el articulo) en un balón
dividido un defensa local y un delantero visitante luchan por este, se caen
al suelo dentro del área y el árbitro pita penalti. Esto provoca el enfado
de los jugadores y se forma un "corrillo" alrededor del árbitro, este
empieza a sacar tarjetas amarillas, con motivo, y el portero del Monopol
A.A.D disuade este corrillo, diciendo " dejar al árbitro en paz" y el
árbitro le muestra tarjeta amarilla. Es entonces cuando, yo  J.G.S, como
capitán del equipo me dirijo a él, en un estado de nerviosismo y cogiéndolo
del brazo (sin la intención de hacerle daño), diciendo que "se está cargando
el partido" seguidamente este se mete la mano en el bolsillo y me muestra la
tarjeta roja dándome en la cara con ella. Entiendo y espero que de manera
involuntaria. Seguidamente, le empuje ,como acto reflejo, y él pitó final
del partido. A partir de ahí sale el presidente, el entrenador, el delegado
y nos aleja del árbitro y este procede a meterse en el vestuario. Cuando,
enfurecidos, nos dirigimos al vestuario, la afición visitante la cual estuvo
todo el partido insultando al club y a los jugadores siguió con los insultos
y nosotros ofendidos entramos en una disputa  y nos encaramos. Finalmente,
nos fuimos al vestuario y cuando salimos estaban los Mossos, hablamos con
ellos  y nos fuimos a casa.

¿Le hace falta un Ingeniero a la UE Cornellà?

Todo parece indicar que no sólo le puede hacer falta un ingeniero sino sensatez, sentido común, transparencia y dar la cara. Hacía bastante que no se vivía un proceso electoral como el que presenta la UE Cornellà y del que aún quedan por escribirse las mejores páginas hasta el 9 de diciembre. Claro que estar en la presidencia más de 20 años es algo que ya tendría que hacer pasado al olvido. No digo, cuidadín, no digo que el ex presidente no tenga que presentarse, no presentarse, irse a su pueblo o erigirse como Jefe de todas las obras habidas y por haber ya que es algo que no me importa lo más mínimo. Por ahora, lo que hemos visto es que se cacarea demasiado y nunca se ponen los huevos en el cesto. Mucha amenaza verbal de demanda o querellas y nada de nada aunque esto sólo ha hecho que comenzar.

¿Pero qué tiene el fútbol que transforma al personal? ¿Un club de Tercera genera esta ‘movida’ entre dos personas que llevan más de 20 años juntos? La realidad demuestra que hay relaciones que duran más y sólo la conveniencia se admite como justificación y creo que estamos en ese caso. Si es sólo asunto de dinero, si se lo han repartido, si han hecho obras, si se han llevado comisiones por traspasos o se han beneficiado sus bolsillos es algo que tanto el ex presidente como el ex director deportivo pueden y deben demostrar y los socios, también, sí, los socios, por supuesto, con su voto. ¡Ah! Y el Ayuntamiento. Me dicen, me cuentan, me informan que tienen marcada en rojo su preferencia. Lamentable aunque siempre ha sido así con este alcalde y con el anterior y el anterior del anterior.

Todo esto viene a cuento ya que hemos podido seguir la rueda de prensa de presentación de Alex Talavera, ex jugador y ya ex técnico, o al menos, por ahora. Una presentación de gala, dicho sea de paso, hayan estado dos, tres o 4.000 medios de comunicación. Lo importante era el mensaje y se le entiende. No balbucea, no se atropella, no se hace la lengua un lío, no descalifica; es más, se le entiende lo que dice. ¡Vaya si se le entiende! 

Son otros tiempos y quizá este Cornellà necesite esa ingeniería que le pueda aportar alguien a quien sí le gusta el fútbol, a alguien que no ha insultado nunca a los árbitros, alguien que jamás se ha jactado de sus enchufes políticos para llegar a Endesa o para lograr locales a buen precio, alguien que está muy lejos de ser un ‘muñeco’ de Manzano. Lo digo tal cual lo hemos podido comprobar este mediodía en un  hotel de Cornellà. Ya sé que no son las elecciones a la Casa Blanca, ni a la Casa Rosa, pero tampoco son las elecciones de la escalera y nos las tomamos en serio. Lo que hagan medios privados lo respeto, lo que me da asco es que medios locales (Radio Cornellà), por ejemplo, ni apareciera. Lo siento por los oyentes de la primera ciudad del Baix Llobregat aunque, si les falta información, Futbolcatalunya.com aquí está.

NOTA: Como quiera que el comentario sobre la ausencia de Radio Cornellà en la rueda de prensa del Sr. Àlex Talavera ha producido una molesta reacción de José Antonio Amores, redactor de la emisora municipal, a través de twitter, sólo quiero comentar dos cosas. 1) En  ningún momento opinar sobre la ausencia de un medio público, que pagan todos los ciudadanos de Cornellà, es una "descalificación" al compañero que acudió al hotel y que se presentó como representante del 'DIARIO SPORT'; nadie, ni él mismo, hizo pública presencia de la emisora. Sobre su pertenencia a dicho medio, simplemente, lo desconocía. En cualquier caso: si el compañero Javier Merino, que no Amores, se siente molesto por mi comentario presento mis disculpas inmediatamente. 2) Quien firma este artículo le preguntó directamente al responsable de prensa de la candidatura cuántos medios estaban presentes en la rueda de prensa y su respuesta fue que "habían 2, Sport y Futbolcatalunya.com". Un saludo y a informar de nuestro querido Cornellà que es lo más importante.

El CD Montcada demana justicia

ATENCIÓ A LA NOTA ENVIADA PEL CD MONTCADA A AQUESTA REDACCIÓ

El CD Montcada presenta recurso con carácter de urgencia al Comité de Apelación de la FCF tras la resolución dada por el Comité de Competición en el día de hoy en referencia al jugador nº 9 del Cerdanyola CF que fue expulsado el domingo pasado por agredir al jugador del CD Montcada, Miquel Martínez 'Miki'

El CD Montcada expone:

El Comité de Competición no ha tenido ninguna consideración, exponiendo tras las alegaciones presentadas por el Cerdanyola CF (antes de que se pronunciase dicho comité en el día de hoy) no cualificando la acción motivo de expusión con agresión, pero si manifestando posteriormente que las decisiones tomadas por el árbitro en el transcurso del partido son inapelables.

Tras el daño causado hacia nuestro jugador el club llegará hasta donde haga falta, y que la justicia sea igual para todos, así como algún jugador nuestro ha sido sancionado en algún momento con más partidos y por mucho menos.

El club presentará el acta del árbitro del partido en el queda y está bien reflejado y explicado el motivo de la expulsión que dice así:

El jugador nº 9 fue expulsado por dar un cabezazo a un contrario agrediéndole, con lo que el jugador adversario presentaba herida sangrante teniendo que ser substituido, diciéndome posteriormente que iba al hospital 

El club presentará parte médico del hospital, así como foto de la agresión recibida a (adjunto foto)

 JUSTICIA, PARA TODOS IGUAL

Monopol-Europa B: Violència impresentable

Aquest és el missatge que s'ha rebut a la redacció de Futbolcatalunya.com per part d'uns directius farts de la violència en els camps de futbol

Us copio el text de l'acta del partit de l'Europa B on explica els motius de la suspensió del partit al minut 82, amb empat a 1 i penal a favor de l'Europa:
 
 

PARTIT SUSPÈS
En el minuto 84 del encuentro se ha producido un tiro penal a favor del equipo visitante, Europa CE.
Al señalar dicho tiro penal varios jugadores locales han venido a protestarme, siendo amonestados tras estas protestas tal y como consta en el acta, habiendo de expulsar al jugador nº11 local J. G. S. con DNI ... por decirme 'hijo de puta no tienes huevos' y cogerme del brazo para impedir que amonestara a sus compañeros.
Tras esta expulsión a dicho jugador, me ha agarrado más fuerte del brazo, me ha cogido de la camiseta y me ha pegado un bofetón en la mejilla izquierda. Tras esto, he podido zafarme de su agresión y me he alejado de él, mientras entre grandes gritos y amenazas de sus compañeros me podía ir alejando hacia las gradas. Entre otras cosas, dicho jugador nº11 se ha dirigido hacia mi persona en los siguientes términos: corriendo hacia mí (razón por la cual un jugador del equipo visitante ha venido a protegerme e intentar pararle) diciendo en voz en grito, con gestos de amenaza y en un claro intento de continuar la agresión 'eres un mierda hijo de puta, de aquí no sales porque te vamos a matar, da la cara cobarde de mierda, estando de fiesta gente como tú la mato'.
Tras poderme alejar gracias a la actuación del jugador visitante y de alguien del público que ha venido a intentar ayudarme, he visto como el jugador nº11 local J. G. S. con DNI ....y el jugador nº4 local A.V.Á. con DNI ..., se han dirigido hacia las gradas y se han enzarzado en una riña tumultuaria con gente del público.
Mientras me estaba dirigiendo hacia los vestuarios me tirado un balonazo a la cabeza por parte de algún jugador del equipo local, siendo imposible su identificación debido a que me encontraba de espaldas.
Tras poder llegar al vestuario he procedido a encerrarme hasta que llegara la fuerza pública que ha sido avisada por el público del Europa CD.
Debido al estado de nervios en el que me encontraba no me ha sido posible completar el acta en el terreno de juego, aunque he anunciado a los delegados de ambos equipos las tarjetas y expulsiones que iba a hacer constar en acta.
Mientras estaba en el vestuario, algún jugador del equipo local, siendo imposible su identificación, ha
comenzado a aporrear la puerta y las paredes de mi vestuario intentando acceder al mismo mientras decía
'como te pille te parto la cara, cobarde'. Tras la llegada de la fuerza pública me ha sido posible llegar hasta mi vehículo para poder salir del campo. No se adjunta parte de lesiones por la agresión sufrida a manos del jugador nº11 local debido a la no causación
de heridas.
Por tanto, el partido queda suspendido en el minuto 84 del encuentro, con un penalti a favor del Europa CE, y con el resultado de empate a uno.
BARCELONA, 04 novembre 2012
L'Àrbitre

(ÀRBITRE PRINCIPAL) CAPEL GOMEZ, DANIEL

La comunicació del Barça i els xinesos

Va succeïr dilluns passat amb motiu de la signatura entre els clubs catalans de futbol de 1ª,2ª i 2ª B, la Plataforma Pro seleccions i el Govern. Aconseguir aquesta fotografia amb tots els presents, menys L’Hospitalet, és una cosa que només sap el que costa la Generalitat encara que ho van aconseguir per a major glòria del president Artur Mas i de l'esport del país. Clar que no tot pot ser perfecte encara que es tracti del FC Barcelona. 

Si es fixen en la imatge, Sandro Rosell agafa una samarreta de la temporada passada. Res. Una ximpleria. Un detall. Encara que a dia d’avui es desconeix com el departament de comunicació, que dirigeix Xavier Martín, ex assessor d'Andreu Subies com a candidat a la Federació Catalana, es va oblidar que aquesta peça estigués en el Palau de la Generalitat i haguessin de córrer per comprar una a la botiga més propera on els senyors xinesos venen el que poden i com poden.   

La cara del cap de protocol blaugrana, en plena carrera, amb la finalitat de comprar aquesta samarreta mereixeria que, qui permet una fotografia d’aquest tipus del president i del club, se li tirés d'algun altre lloc més que de les orelles. El Barça compra una samarreta de la temporada passada en un basar dels xinesos per immortalitzar  un moment majúscul en la història del futbol català!. Tots els equips (11) van acudir a la trucada del Govern amb puntualitat i van estar per la feina, tots menys el millor club del món, del qual la comunicació i imatge acaba en una botiga asiàtica.

Qui menteix a la UE Cornellà? (2)

És un detall encara que en l'acta OFICIAL que es va aixecar dissabte passat poden llegir la resposta a l'interrogant del nostre titular. Va dir la web de la UE Cornellà que el president-expresident es va anar “por fuerza mayor” mentre que la Plataforma Salvem Cornellà va comentar que “va abandonar la sala per no estar d'acord amb les indicacions legals que va explicar l'advocada de la Federació”. Llegeixin. Al final, sempre queda retratat el mentider.

VEURE ACTA OFICIAL CONVOCATÒRIA D'ELECCIONS CORNELLÀ 2012

Qui menteix a la UE Cornellà?

Curiós procés electoral el que es viu a Cornellà. Després de més de vint anys de ‘dolç matrimoni’ ha arribat el sonat divorci i hi ha qui menteix més que parla. Sense entrar en personalismes que ja aclariran els comitès de justícia esportiva i amb l'ànim de ser el més objectius possibles, repassin els comunicats d'una part i una altra en el litigi. 

Només un detall: usar la web oficial del club com a mitjà de comunicació és detestable. És una opinió, sí, però vegin com la reacció del president, o expresident, es ven com a “absència per força major” (club) o com a “abandó de la sala” (extècnics). 

I, perquè segueixi la festa, nova nota del club en la qual s'informa d'una “denúncia” per desaparició de la “documentació comptable”. Potser els senyors Manzano, Lechuga, Del Rio i Soriano han furtat tota aquesta informació? Contra qui va aquesta denúncia? Qui menteix en la UE Cornellà? Les urnes deixaran a cadascú en el seu lloc i hi ha qui ja sap el que li espera.

“La incompetència i la deixadesa” pot amb Subies

No fa ni 48 hores agraíem al president de la Federació Catalana, Andreu Subies, la seva col·laboració, interès i ajuda a la Copa Regions UEFA. Així ho vivim, així ho expliquem i així li aplaudim, però la ‘Llei Murphy’ és una realitat. El màxim dirigent de la FCF es va anar a Madrid dimarts, va compartir llotja amb Villar i va atendre amablement a Pere Escobar –“és possible que li retornés la salutació inicial com Jordi?

L'entrevista en el ‘Club de la Mitjanit’ del dimarts 16 és tot un exemple de la nul·la reacció verbal que té el nostre benvolgut president. Escobar manté que la situació que es viu en el Cornellà i, especialment, el fet que Alberto Baza, secretari general de la FCF, declarés a la Federació “incompetent” per ‘inhabilitar’ al president del club, és producte de “o la seva incompetència o la seva deixadesa”. Interpretació. Pura interpretació encara que hores abans Escobar va recordar que el gran mal dels presidents de la Catalana es diu Baza. Això és una opinió i opinions n’hi han moltes. Han estat tan ximples i tan inútils tots els presidents de la FCF que han tingut a aquest secretari general inclòs Jordi Casals, antecessor de Subies i ‘cap’ de l'ex directiu Xavier Torres? Ha estat i és tan ximple i tan inútil Casals i el propi Torres, que tant manava a la FCF i que es queda mut en plena tertúlia amb Subies a Catalunya Ràdio?.

Anem a aquesta entrevista d'aquest passat dimarts on la introducció d'Escobar porta amb si una resposta covarda i que, personalment, creia superada per part d'un president al que sempre li ha faltat valentia per dir el que cal dir. Va dir Pere que “Subies no sabia res” , que el mal es deia Baza i es va quedar tan ample. Si ho diu Escobar... Subies va empassar i no va replicar. No va defensar al seu secretari general. Es va acollonar i va recular. “Espero que el secretari general hagi pres la decisió en el bon camí i en el bon sentit” va balbotejar quan li van recordar la “incompetència” de la FCF. Si vostès es creuen que en aquesta Federació algú mou un dit sense el vistiplau de Subies, creguin-me, s'equivoquen? 

Andreu ha viscut molta ‘Federació’ per deixar-se ‘menjar’ el terreny. Crec, modestament, que la Federació Catalana es va equivocar ja que l'escàndol és majúscul, fastigós, indigne i repugnant. És la història d'una ‘gran teta’ que dóna molta llet i al capdavant està un tipus que porta més de 20 anys ‘xuclant’ protagonisme. I la Federació es declara imcompetent!! No ho entenc encara que amb la llei a la mà m'hagi de callar: si no hi ha denúncia, no hi ha ni infracció ni delicte. No ho entenc, però, si hi ha un responsable es diu Andreu Subies. És el president. És el cap. És qui mana i, si no té el que cal tenir per defensar al seu secretari general (és un empleat), que el faci fora.

Habitació 66 a Kíev

La participació de la selecció catalana a Kíev ha servit per a moltes coses. Els qui hem tingut l'oportunitat de viure-ho no tindríem espai ni temps suficient per explicar el que és la Copa Regions UEFA, l'educació personal i general d'un grup extraordinari i el tracte dispensat pels rectors de la Federació Catalana amb el seu president, Andreu Subies, al capdavant. Són massa aspectes que intentarem filtrar amb objectivitat, és a dir, amb la subjectivitat més objectiva que es pot.

Si pregunten a qualsevol dels tres mitjans presents a Kíev (Nou, Sport i Mundo Deportivo), trobarà coincidència absoluta i això és difícil. Començarem pel final i, més particularment, per l'interès demostrat per una Federació Catalana que es creu el seu projecte i que ho defensa a ultrança. ‘Perdre’ una setmana laboral és un luxe que pocs es poden permetre i en aquest cas cal incloure al propi Subies –tot el que es va parlar a l'habitació presidencial 66 quedarà en el secret professional- i a la resta. 

Josep Llaó és el fidel escuder del president com Raul Süs, el ‘Beach soccer’ d'una FCF que sempre ha tingut la paraula precisa pel moment adequat. ‘Desconegut’ pel futbol català, el seu nom sempre estarà lligat al gran Miguel Sus Barluenga, col·legiat on haurien de mirar-se alguns dels actuals ‘reis del xiulet’ encara que el fill ho té difícil per igualar al pare. Bon col·laborador també per Subies igual que el delegat de Girona, Jordi Bonet, un dels grans coneixedors del futbol català. Tot això sota la coordinació, supervisió i imaginació del responsable mediàtic Alvaro Montoliu. Va intentar l'impossible: que la UEFA es preocupi per la premsa. És l'única cosa que no va aconseguir. Donar-li les gràcies no és suficient. Baskonia i adéu!!!!!!!!!!. Quan arribin els ‘pals’ els donarem amb més força i arribaran, desgraciadament, arribaran. 

Set dies al costat de futbolistes que se senten importants podria significar un problema, però va ser tot el contrari. Potser perquè tots sabem d'on venim, on estem i cap a on ens dirigim. Molts professionals de la pilota haurien d'aprendre l’educació esportiva d'aquests xavals que han hagut de demanar permís en els seus treballs o aparcar exàmens per defensar al futbol català. Veure les seves cares d'agraïment és una experiència que els periodistes mai oblidarem perquè, desgraciadament, ja no és norma. 

Hauríem de parlar dels 26 convocats. Tots mereixen un titular i el seu corresponent text, però no es tracta d'avorrir a ningú. Aquests 18 futbolistes que ens han regalat una experiència tan gran com aquesta només els podem aplaudir com fem també amb Metges, Fisioterapeutes, Tècnics, encarregat de material –grandiós Juan Del Amor i la seva DAMM-.

L'últim es diu UEFA. Impresentable organització. Sembla mentida que desitgin reunir al millor futbol amateur d'Europa i els col·loquin en un hotel amb bestioles, on es trenquen els llits i les cadires i ofereixin un menú lamentable. Les tres seleccions que van compartir hotel, menys Ucraïna, van mostrar la seva queixa. Per descomptat, Subies li ho va dir a Villar a Bielorússia i aquest dimarts s’ho repetirà a Madrid. També li dirà que en les instal·lacions on es va jugar no hi havia wifi ni tan sols corrent encara que això no li importi a la UEFA. Detalls menors als quals la premsa està acostumada i que no és ni ha de ser notícia, però que prenguin nota per a la fase final de juny. Punt i apart. El millor està per arribar. Baskonia!!!.

FOTO: TONI ALMENDROS , SELECCIONADOR CATALÀ, ES DIRIGEIX A LA PLANTILLA A LA CELEBRACIÓ DE KÍEV

Manzano acudeix a l'arribada dels jugadors del Cornellà de Kíev

L'ex director esportiu de la UE Cornellà, Andrés Manzano, ha acudit aquest migdia a l'aeroport del Prat per rebre a la selecció amateur de Catalunya i, més concretament, per saludar i felicitar personalment a les seves cinc jugadors presents. Iñigo, Joel, Pep Caballé, Enric Gallego i Boris van intercanviar breus impressions amb l'ex responsable de tot el futbol en el Cornellà i aquest dilluns donarà una roda de premsa on explicarà tots els detalls que han envoltat a la seva sortida polèmica de l'entitat. Manzano també va dialogar breument amb el president de la Federació, Andreu Subies, i el seleccionador català, Toni Almendros.

Els cursos de monitors ‘on line’ passen del ‘Cruyff Institute’ a la Federació

Algun dia havia d'arribar i ha estat aquest mes d'octubre quan la Federació Catalana ha decidit comunicar al ‘Cruyff Institute’ que s’acabarà la situació actual. És a dir: des d'ara serà la pròpia FCF qui assumirà la responsabilitat d'ensenyar, guiar i provar als propers Monitors de futbol ‘on line’ previ pagament de 285 euros, 90 menys que el curs passat. D'aquesta manera passa a millor vida la intervenció del ‘Cruyff Institute’, que va guanyar 200.000 euros (2010), 90.000 (2011) i 30.000 (2012) per aquesta funció. 

La intenció d'Andreu Subies és que en el 2015 tinguin el títol reconegut de monitors els entrenadors de Quarta Catalana, 1a Juvenil, 1a Cadet, Preferent Infantil, 2a Aleví, 2a Benjamí, 1a Femení, 1a Femení Juvenil-Cadet i 1a Femení Infantil-Aleví. Això significa que el seleccionador català Johan Cruyff no es menjarà els torrons a  la banqueta de la nostra selecció? Segur que el màgic holandès, o els seus assessors, troben una sortida airosa perquè ni `’Déu’ mereix menys glòria ni la Federació tan poca atenció.

La delegació de la FCF a Cornellà espera a Villar

Aquest dilluns ha sigut el primer dia que la nova Delegació de la Federació Catalana en el Baix Lobregat. Impressionant local per a una FCF que deixa enrere l'històric racó de Sant Feliu de Llobregat. Ara, gràcies als 600.000 euros que ha abonat Ángel Villar, sí, sí, perquè ha estat el president de l'Espanyola qui, generosament, li ha dit a Andreu Subies que tot era a càrrec de la Federació, el primer equip de la qual és campió del món. 

Per això, la FCF esperarà que Villar trobi  un buit en la seva atapeïda agenda i vingui a Cornellà aquest mes d'octubre i faci els honors d'una estrena que va signar, en el seu moment, Ricard Campoy. Cornellà acollirà, per tant, a tot el futbol del Baix Llobregat entre els quals estan inclosos els àrbitres. I, al capdavant de tot, atenció a la figura de Paquita Linares. Subies hauria d'incloure-la a la llista de triats de la seva junta.

Neguen l'entrada d'un notari a la 'democràtica' junta del Cornellà

CARTA ENVIADA PEL PERIODISTA ORIOL FENECH A FUTBOLCATALUNYA.COM

EL PRESIDENTE DE LA UE CORNELLÀ IMPIDE LA ENTRADA DE UN NOTARIO EN LA REUNIÓN DE LA JUNTA

El presidente de la UE Cornellà, José Gálvez, negó este lunes la entrada a la reunión de la junta directiva a un notario requerido por varios de los miembros de la propia Junta. Gálvez, que sí permitió el acceso a la reunión a otras personas que no son directivas del club, adoptó una actitud desafiante con varios miembros de la Junta, lo que provocó que éstos se ausentaran alegando que el encuentro se había convertido en "una reunión de amigos".

Esta reunión se planteaba importante puesto que tal y como se puede comprobar en la captura de imagen adjunta, desde el departamento de comunicación del club se anunció la decisión de convocar los comicios para el 1 de noviembre, coincidiendo con la visita del CE Europa. En la nota publicada se expone textualmente que "la Junta Directiva de la Unió Esportiva Cornellà ha comunicado la fecha de las elecciones a la presidencia del club para el 1 de noviembre" y que "próximamente" se procederá a publicar de forma oficial el calendario y la reglamentación de las elecciones a la presidencia.

Pese a todo, el presidente de la entidad, José Gálvez, no tiene intención de atender su propia decisión y está intentando posponer una vez más las elecciones. A fecha de primero de octubre, el calendario a los comicios todavía no ha sido fijado y no hay indicios de que vaya a iniciarse un proceso electoral en la entidad.

El actual presidente del club, que tendría que haber convocado los comicios durante el pasado 2011, está incumpliendo deliberadamente su deber como mandatario de la entidad.

La preocupación entre socios, padres, jugadores y directivos es máxima ante las constantes presuntas ilegalidades cometidas por el Presidente.

From: Oriol Fenech Millán

Els ex tècnics (J.A.Rey i F. Lechuga) del Cornellà SI que donen la cara

RESPOSTA DELS ExTÈCNICS DE FUTBOL BASE DEL CORNELLÀ, JOSÉ ANTONIO DEL REY I FERNANDO LECHUGA, A LA CARTA  PRESENTADA A LA WEB PEL CLUB

Cornellà de Llobregat, a 28 de septiembre de 2012

Estimados padres,

En el día de ayer se repartió un escrito firmado por José Gálvez a quien no nos podemos dirigir como Presidente puesto que la vigencia de su mandato acabó en junio de 2011, no podemos decir tampoco que para el que fue electo porque  tras 22 años nunca nadie lo ha elegido sino que ha manipulado siempre para que nadie se enfrentase a él.

Quizá sea esta la razón por la cual está tan temeroso ante el hecho de tener que enfrentar una convocatoria electoral donde la parte deportiva del club no le va a apoyar a pesar de sus amenazas y coacciones. Y quizá sean esos temores los que le hagan tomar decisiones, que van contra los intereses de esta entidad que tanto trabajo, no colaboración, nos ha costado poner donde está.

Habla de modelo y quiere ahora dar relevancia al aspecto social cuando lo hemos visto usurpando a sus verdaderos responsables los éxitos deportivos y tampoco le ha hecho ningún asco a las cantidades “onerosas” ingresadas. Sí que queremos un club más profesionalizado, un club donde se respeten los propios Estatutos de la Entidad y las Leyes del Deporte catalán, algo que no cumple de forma consciente y que hace que nuestro club esté en una situación ilegal por su irresponsabilidad y el José Gálvez en un proceso de INHABILITACIÓN.

Habla el escrito de “presiones sobre colaboradores”,  no conocemos a qué se refiere, nos gustaría que se dijera a quién y para qué hemos presionado, nosotros sí que podemos demostrar que José Gálvez presiona de forma ruin a trabajadores del club. En todo caso las riendas del club no son de su propiedad (la memoria le falla habitualmente, como en el hecho de convocar las elecciones), son de los socios, a quienes se las ha robado para su interés personal, ya más de un año de tiempo.

Vuelve a mentir el escrito al decir que “la mayoría de Junta Directiva”,  varios miembros de la propia Junta nos han asegurado que no se ha realizado ninguna Junta para tratar este tema y que la decisión se debe a la intención de captar votos de los entrenadores, pudiéndoles presionar sin que nadie le controle. Esta vez no le va a salir bien y, si le dejan, (esperemos que la ley se imponga y lo inhabiliten antes) deberá ganar con argumentos deportivos, no ha de olvidar que la UDCornellà es un club de FUTBOL (bonita palabra que no ha utilizado en su carta).

Simplemente comunicamos que no acatamos la decisión de José Gálvez porque no lo consideramos apto para tomarla y seguiremos viniendo a trabajar porque nuestro compromiso con los niños, padres y socios es inquebrantable por parte de alguien como usted que sólo mira por su interés.

Por el bien de todos, el responsable del escrito debería recapacitar y dejar trabajar a los que saben.

Fernando Lechuga Espínola, Director Escuela de Fútbol UDCornellá, Socio núm. 202                       J.Antonio Rey González,  Coordinador Fútbol Base  Socio núm. 205

Impressionant Cornellà!!! Tra-la-lá

Carta Informativa a los Padres y Madres

Posted by Departamento de Comunicación on sep 28, 2012 in Actualidad | 0 comments

Estimados padres/madres
U. E. CORNELLA
Cornellà de Llobregat, 27 de septiembre de 2012
Un grupo de personas, entre ellos coordinadores del Club, estan intentando romper el modelo que viene utilizándose y dándose día a día y año tras año, para cambiarlo por otro más oneroso, profesionalizado y donde el aspecto social o vecindad no cuentan para nada. 
En está lucha por tomar las riendas del Club, se están utilizando todos los medios posibles para desprestigios al Club y a la Junta Directiva actual, habiéndose producido y se vienen produciendo presiones sobre otros colaboradores con el fin de provocar un mal funcionamiento. 
Como comprenderéis, después de tantos años de lucha para llegar a donde hemos llegado, no abandonaremos nuestro modelo y además intentaremos abortar este golpe, sin que los niños, entrenadores y demas colaboradores del Club noten las discrepancias que se están dando y de las que os informaremos con posterioridad. 
Así pues, en vista de la situación, yo en calidad de Presidente junto con la mayoría de los componentes de la Junta hemos adoptado el acuerdo inicial de prescindir de la colaboración de los Sres. Fernando Lechuga Espínola y Juan Antonio Del Rey González, a todos los efectos y desde está fecha.
El Presidente

Catalunya amateur neix per la Plataforma Pro-seleccions

Tot just desprès d’assenyalar Artur Mas el camí per a les eleccions al Parlament de Catalunya i  la Plataforma Pro-seleccions no ha perdut el temps en reclamar i “reivindicar la selecció catalana”, a través de la seva pàgina web. “L'ANC fa una crida per omplir aquest dijous la Nova Creu Alta d'estelades i senyeres”. Així titulen aquesta crida per dijous que ve (demà passat), a la Nova Creu Alta (21.30 hores). Curiós encara que meravellós ja que la Plataforma Pro-seleccions, que sempre havia recolzat econòmica i moralment a la Federació Catalana de Futbol –últimament no han donat ni un euro ni un mínim suport- no tenia en consideració a aquest grup de futbolistes que han passejat la samarreta de Catalunya per Espanya; aquí és on s'han guanyat el dret a defensar-la a Ucraïna en la fase de la Copa Regions UEFA aquest proper octubre.

S'ha donat l'anunci d'Artus Mas i la Plataforma Pro-seleccions fa un anunci de la petició de ”la sectorial d'esports de l'Assemblea Nacional Catalana per reclamar l'oficialitat de la Selecció Catalana de futbol”, la qual cosa ens sembla molt bé. Després insisteixen que tant de bo “aquesta sigui l'última vegada que Catalunya hagi de jugar a nivell regional. Catalunya vol competir oficialment en els grans cites, i fer-ho amb els jugadors de primer nivell”. Tant de bo, però ara com ara toca la Copa REGIONS UEFA, una competició que no havia merescut ni el més mínim comentari per part d'una Plataforma que sap, com tots, que sota el nom d'Irlanda es troben les regions Est i Sud d'aquell país (Leinster & Munster) encara que això no impedirà que aquest dijous juguin amb la samarreta oficial d'Irlanda. 

És més, a la Copa Regions UEFA també juguen amb el nom de Leinster & Munster. No li correspondria a Catalunya fer-ho amb la ‘roja’ aquest dijous? No serà així sinó que els de Toni Almendros ho faran amb una de color negre sense que aquest detall vagi més enllà d'un toc estètic.  Per a la Plataforma Pro seleccions ha nascut una nova selecció catalana de futbol. Més val tard que mai.