La participació
de la selecció catalana a Kíev ha servit per a moltes coses. Els qui hem tingut
l'oportunitat de viure-ho no tindríem espai ni temps suficient per explicar el
que és la Copa Regions
UEFA, l'educació personal i general d'un grup extraordinari i el tracte
dispensat pels rectors de la Federació Catalana amb el seu president, Andreu
Subies, al capdavant. Són massa aspectes que intentarem filtrar amb
objectivitat, és a dir, amb la subjectivitat més objectiva que es pot.
Si pregunten a
qualsevol dels tres mitjans presents a Kíev (Nou, Sport i Mundo Deportivo),
trobarà coincidència absoluta i això és difícil. Començarem pel final i, més
particularment, per l'interès demostrat per una Federació Catalana que es creu
el seu projecte i que ho defensa a ultrança. ‘Perdre’ una setmana laboral és un
luxe que pocs es poden permetre i en aquest cas cal incloure al propi Subies
–tot el que es va parlar a l'habitació presidencial 66 quedarà en el secret
professional- i a la resta.
Josep Llaó és el fidel escuder del president com
Raul Süs, el ‘Beach soccer’ d'una FCF que sempre ha tingut la paraula precisa
pel moment adequat. ‘Desconegut’ pel futbol català, el seu nom sempre estarà
lligat al gran Miguel Sus Barluenga, col·legiat on haurien de mirar-se alguns
dels actuals ‘reis del xiulet’ encara que el fill ho té difícil per igualar al
pare. Bon col·laborador també per Subies igual que el delegat de Girona, Jordi
Bonet, un dels grans coneixedors del futbol català. Tot això sota la coordinació,
supervisió i imaginació del responsable mediàtic Alvaro Montoliu. Va intentar
l'impossible: que la UEFA
es preocupi per la premsa. És l'única cosa que no va aconseguir. Donar-li les
gràcies no és suficient. Baskonia i adéu!!!!!!!!!!. Quan arribin els ‘pals’ els
donarem amb més força i arribaran, desgraciadament, arribaran.
Set dies al
costat de futbolistes que se senten importants podria significar un problema,
però va ser tot el contrari. Potser perquè tots sabem d'on venim, on estem i
cap a on ens dirigim. Molts professionals de la pilota haurien d'aprendre l’educació
esportiva d'aquests xavals que han hagut de demanar permís en els seus treballs
o aparcar exàmens per defensar al futbol català. Veure les seves cares
d'agraïment és una experiència que els periodistes mai oblidarem perquè,
desgraciadament, ja no és norma.
Hauríem de parlar dels 26 convocats. Tots
mereixen un titular i el seu corresponent text, però no es tracta d'avorrir a
ningú. Aquests 18 futbolistes que ens han regalat una experiència tan gran com
aquesta només els podem aplaudir com fem també amb Metges, Fisioterapeutes,
Tècnics, encarregat de material –grandiós Juan Del Amor i la seva DAMM-.
L'últim es diu
UEFA. Impresentable organització. Sembla mentida que desitgin reunir al millor
futbol amateur d'Europa i els col·loquin en un hotel amb bestioles, on es
trenquen els llits i les cadires i ofereixin un menú lamentable. Les tres
seleccions que van compartir hotel, menys Ucraïna, van mostrar la seva queixa.
Per descomptat, Subies li ho va dir a Villar a Bielorússia i aquest dimarts s’ho
repetirà a Madrid. També li dirà que en les instal·lacions on es va jugar no hi
havia wifi ni tan sols corrent encara que això no li importi a la UEFA. Detalls menors
als quals la premsa està acostumada i que no és ni ha de ser notícia, però que
prenguin nota per a la fase final de juny. Punt i apart. El millor està per
arribar. Baskonia!!!.
FOTO: TONI ALMENDROS , SELECCIONADOR CATALÀ, ES DIRIGEIX A LA PLANTILLA A LA CELEBRACIÓ DE KÍEV
