dijous, 15 de novembre del 2012

La samarreta de la (no) discòrdia



El passat dimarts la Federació Catalana va presentar la nova samarreta de la selecció catalana. Fins aquí tot normal, si no fos per la repercussió inesperada que ha generat aquest acte. L’elàstica, sens dubte innovadora, trenca amb tots els precedents coneguts fins ara i, com tot el que s’innova, no ha estat exempta de polèmica.

En primer lloc cal destacar que una samarreta és un símbol d’identificació amb un club o amb un país. Pot patir les evolucions pertinents, cert, però mai es pot faltar a l’essència que dóna la tradició. Per aquest motiu la selecció de França sempre és bleu, Itàlia és azurra o Brasil és verdeamarelha. Les aficions d’aquests exemples triats a l’atzar sempre van als estadis amb el color identificatiu del seu equip, com és normal.

El problema, precisament, el trobem aquí. La nova samarreta de Catalunya presenta una imatge que si bé és moderna no és identificativa. L’exemple d’això el trobem al tradicional partit de Nadal – lamentablement no es pot aspirar a més –  on els aficionats van a l’Estadi amb senyeres, però en cap cas amb el mosaic de Custo. I la senyera ocupa un lloc discret a la nova elàstica (coll).

A banda de l’identificació, un altre aspecte important a tenir en compte és satisfer l’opinió pública. Tots sabem que les estrenes de samarretes no solen agradar. El que no és normal és que en el dia de l’estrena no veiés ni una sola opinió a favor del canvi. Les xarxes socials, com per exemple Twitter, estaven farcides de crítiques cap a la presentació duta a terme unes hores abans. Senyors, si tothom – i quan dic tothom no generalitzo – hi està en contra això vol dir que quelcom no s’ha fet bé.

I és que les samarretes, al cap i a la fi, a banda de ser un símbol identitari són un negoci. En conseqüència han d’agradar per aconseguir benefici, i aquí trobem el motiu dels constants canvis que duen a terme les marques. Però si l’opinió pública no s’hi sent identificada i la samarreta de Custo no agrada, qui la comprarà? Això és un ‘misteri’ i el desvetllarem en els propers dies. 

JORDI MESTRES I RIUS -PERIODISTA