He d’admetre que des de l'arribada de Rafel Niubò a la Secretaria General de l’Esport podem esperar qualsevol cosa dels nostres dirigents polític-esportius. No vull tampoc perdre molt temps en aquestes ximpleries quan hi ha coses molt més estimulants per les quals lluitar però, quan llegeixo 'El 9' (Javi Chica) “Pruna havia demanat una clara acció de repulsa de la violència”, només puc dir-me a mi mateix, i a qui perdi el temps llegint aquest blog: o Pruna vol ser presidenta de la Federació catalana o s'ha cregut que ja ho és.
Jo, que mai m'imagino (fins que no m'ho demostrin) que un periodista s'inventi una notícia, no dono crèdit a la ‘indignació’ de la senyora Pruna per la ‘poca contundència de la FCF’ de cara als clubs demanant-los aquest cap de setmana ‘una actuació diligent i una denúncia contundent’. De debò, que no ho entenc. Esperava que Ricard Campoy es vestís de Mosso d’Esquadra i anés pels camps de Catalunya per a evitar incidents’. Dies enrere, la senyora Pruna evitava oferir majors comentaris sobre la Copa Catalunya perquè això era competència de la Federació.
Ara, amb tot el ‘boom’ mediàtic dels incidents del Bada Bing, ara Pruna agafa la ‘bandera’ i s'irrita‘’, segons Chica, per la poca contudència federativa. Meravella de Secretària general de l’Esport!, a qui, per cert, ningú va veure a l’enterrament del xaval de L’Hospitalet. “Va trucar per telèfon”. Ah! D’acord, un altre ‘10’ per a la Secretària. Per cert, Secretària ve ‘de secret’.
