Notícia! Agressió en un partit de tercera territorial a Catalunya! Informatius de totes les cadenes han obert les últimes hores amb la salvatge actuació d'uns indesitjables contra el Rosario Central. Allò de sempre: no pot ser! Cal buscar solucions! Fins i tot des de l'Ajuntament de Barcelona i la pròpia Generalitat no han perdut el temps i han saltat a la sorra advertint i comunicant que "hi ha determinades conductes que no es poden acceptar enlloc, i menys usar l'esport per canalitzar-les. Farem que el pes de la llei caigui" es va cuitar a declarar l'alcalde, Jordi Hereu. "Lamento que individus ja coneguts, que s'han expulsat en un determinat moment d'unes competicions, s'han colat a través d'altres equips en la competició de la qual van ser expulsats".
Altres, com el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, va qualificar el fet, des de la Conselleria de Acció Social i Ciutadania, com a "intolerable i puntual". I alguna cosa més: Amorós va precisar que davant d'aquestes agressions "no hi ha treball didàctic, sinó compliment de la llei".Des de la Federació Catalana també s'han pronunciat, com no podia ser de cap altra manera, repudiant unes agressions intolerables, encara que el nostre futbol català -desgraciadament, aquí no hi ha fronteres- viu immers en una xacra tan lamentable com real. Ni ha estat la primera vegada i tant de bo fos l'últim.
Citar l'exemple de Joan Laporta i el del FC Barcelona està molt bé i l'exemple del president barcelonista és oportú, encara que no perdem de vista que el Camp Nou està ple de Mossos i de seguretat privada, detall que no passa a la resta de camps de Catalunya. Valgui, també per desgràcia, el viscut a Montjuïc fa pocs mesos.El que vull dir és que aquest nou fet vergonyós, fastigós i trist ens ha de portar a moltes reflexions, moltes més que a les habituals.
No cal dir que no hi ha suficients Mossos a Catalunya per cobrir tots els camps de Catalunya, ni és la seva missió fonamental. La Federació Catalana els va donar de baixa en el 2006 i en van tornar a acceptar, alguns, només dos anys després. Això és evitable, encara que, si els culpables es coneixen, només la policia té a la seva mà posar-los a presó. Després són els jutges els que decideixen. Però, no oblidem que la primera solució passa per nosaltres mateixos: insults des de la grada als àrbitres, baralles entre pares, recriminacions als entrenadors, mals exemples dels tècnics o actuacions similars també són 'violència' i tots, mitjans de comunicació inclosos, tenim la nostra culpa i la possibilitat d'aportar el nostre gra de sorra per frenar aquesta xacra.
