Días enrere es va rebre a la Federació Catalana de futbol una carta de l'il·lustre i excelentíssim expresident Jordi Roche. He dit, en més d'una ocasió, que no desitjo parlar del 'millor president de la història' del futbol català passat, present i futur, però està vist que només desitja protagonisme i cal repassar-li una mica els seus moviments, mai a la cara, mai en descobert, mai en una roda de premsa, mai en una tertúlia, mai en descobert perquè, com diuen alguns dels seus amics (els que et pilotegen, per davant, i després critiquen per darrere) 'només els covards anuncien els seus gests'.
Jo ja sé que, després de tant temps allunyat dels jutjats, se li pot haver oblidat la carrera d'advocacia, però, Jordi, hauries de saber que les demandes no s'anuncien sinó que s'interposen.Roche escriu una carta on demana que es desmenteixi (es rectifiqui) el que el seu exdirector de comunicació, Mario Ruiz, va escriure a la revista de la Federació Catalana i on se'l posava a baixar 'd'un burro' per uns números escandalosos de la Fundació. Jordi demana rectificació o........ o què, Jordi? Si a mi em diuen una quarta part d'allò que el teu ex va escriure a la revista, els torrons se'ls menja Ricard Campoy molt lluny de la FCF. Llevat que tingui raó, és clar. Llavors, 'all i aigua', Jordi.
Vinga va, per què no dónes una roda de premsa, treus papers i demostres que la Fundació era una meravellosa gestió del 'republicà' Navas (el gerent que va sortir per cames i criticant després de cobrar)? Vinga Jordi, aníma't. Porta als tribunals a Campoy i els seus. Sempre teu.
