Marxa del Director de comunicació

El motiu d’aquest correu electrònic és per comunicar-vos que a partir d’avui deixo de desenvolupar, de manera voluntària, les meves funcions de Director de Comunicació de la Federació Catalana de Futbol. A partir del dilluns 8 de febrer inicio una nova etapa professional com a Director del setmanari d’investigació i opinio, EL TRIANGLE. El meu telèfon continuarà sent, com sempre, ......................

Vull agrair-vos, molt sincerament, aquests gairebé tres anys que hem compartit junts i, sobretot, vull animar-vos a seguir traballant per millorar el futbol català.

Moltes gràcies per tot.

NOTA: SR. Mario Ruiz. Ex.........."Gràcies a tu"

Els profetes del Dia Després

El maleït vent està provocant allò que una gran majoria ens temíem: ara sortiran els 'profetes', aquells que mai no tenen ni culpa ni responsabilitat de res del que passa en la nostra societat. Ara és el moment ideal per a tots qui, en comptes de callar, o, com a mínim, soportar la tristesa i intentar tenir solucions en cas de repetició.

Ho dic perquè, escoltant aquest matí 'Els Matins' d'en Josep Cuní, un té la sensació que cada dia en sap menys de qualsevol cosa. Pilar Rahola va apuntar directament a Ernest Maragall ja que el 'germaníssim' va al·ludir al "canvi climàtic" com a culpable de la tragèdia de Sant Boi. D'altres han assenyalat a la Secretària d'Esports i, fins i tot, a la Generalitat per unes previsions que el mateix divendres a la tarda ja parlaven de problemes meteorològics.

Ara, tots aquests 'Profetes del Dia Després', que solen convocar rodes de premsa per justificar el que ningú no els imputa, busquen informes i contrainformes davant d'una cosa extraordinària. Si la tragèdia de Sant Boi va ser evitable o no ho va ser, no ho pot saber ningú. Per això, quan escolto que si els pares, que si els entrenadors, que si els polítics, que si els mitjans de comunicació.... començo a pensar que no tenim remei.

El que va passar, desgraciadament, ni ho va poder evitar ningú, ni ho pot evitar ningú. Prenguem TOTS bona nota, especialment, aquells a qui hem elegit democràticament en unes urnes i reflexionem: en quines condicions es donen les llicències d'obres, en quines condicions i en quines mans estan nostres fills -i aquesta sí que és responsabilitat dels pares-, en quines condicions treballen els nostres monitors i aquests clubs modestos, en quines condicions actua la Generalitat davant de situacions tan extremes com la que ens va tocar viure aquests dies. Si no estem preparats, ens preparem. Hi ha molts milions d'aturats. Preparem-se i, si hem de lamentar-nos per la capritxosa naturalesa, ho farem, però diuen que tot té solució menys la mort. Aprenguem la lliçó.

¡Alvarez! Arminio llega el jueves. ¡Firmes! (2)

Mañana, jueves, jornada de luto en la Federació Catalana por el adiós al histórico Pablo Porta y jornada para la reflexión en la calle Sicilia. Llega Victoriano Sánchez Arminio a Barcelona. ¡Qué grande! Victoriano, siempre ha sido un tipo que no sólo me ha caido bien sino que le he admirado, como árbitro, primero y luego como persona. Con el tiempo, todo empeora y ahora tengo serias diferencias como 'jefe' de los árbitros. Como persona, no entro. Me puede más la admiración que tenía cuando era joven al igual que con José María Enríquez Negreira.

Bueno, hoy le toca el turno a Victoriano y es una buena ocasión para que le recuerde Álvarez (el mejor colegiado catalán de primera) que el ¿tesorero? de su Federació Catalana ha puesto a parir al colectivo arbitral y aquí no pasa nada. Espero y deseo que Campoy tome determinaciones y le acepte la dimisión al 'amigo de Montilla' (no ser rían). Victoriano -te lo digo por si te lo encuentras-, igual acude un directivo de la Catalana que ha puesto a parir a los árbitros catalanes. Aún no he escuchado a Campoy, ni a Manolo Owono (Cap d'àrea de la comissió antivoléncia del Comité Técnic d'arbitres), ni a Antonio Bermudo (presidente de la Comisión antiviolencia), ni a César Ochoa, presidente del Comité Técnico de Catalunya ni a Vico Díaz, (asesor arbitral presidencial) recriminar o defender a los árbitros. Esas palabras de ese personaje le hubieran costado, como mínimo, una reprimenda de Francesc Casajoana Rifá a quien por cierto le entregan hoy, también, la insignia de oro -merecida- de la FCF. Ojalá ese detalle pueda cerrar, un poco, (sólo pido un poco) la eterna división entre los árbitros.

¿Lo digo o no lo digo? ¡Bah! Lo digo: el viernes, me han dicho, que hay quien ofrece un 'vermutillo' a sus compañeros de trabajo en la calle sicilia porque se va. ¿Se va o no se va? Saben lo que pasa que estamos ante el cuento de las 'ovejitas y el lobo'. Recuerdo que cuando se molestaba en llamarme para 'informarme', me dijo: "El día que salga de aquí (FCF) escribiré un artículo para tu web que ya verás". Venga. Si te despides, que lo dudo, escribe y denuncia, ¿compañero?

¡Álvarez!, Arminio llega el jueves ¡Firmes!

Pasado mañana vuelve a Barcelona el 'jefe' de los árbitros, Victoriano Sánchez Arminio. ¡Cómo le gusta ahora Catalunya a Victoriano! Te lo escribo, presidente, en castellano, para evitar traducciones de Enríquez o de alguno de los tuyos y así evitamos también interpretaciones. Tú ya sabes leer. El pasado octubre del 2008 dijo rodeado de los suyos en la calle sicilia (ya sacaré la foto mañana) : "Yo no he venido a bajarme los calzoncillos" a lo cual, por supuesto, replicó este modesto redactor que podía hacer con sus calzoncillos lo que quisiera, no faltaría más.

El presidente electo de los árbitros -electo por el dedo de Villar- se encontrará con el 'Mejor árbitro de primera división de Catalunya, recién salido de la 'nevera' aunque con claros síntomas de recaida. Otra buena ocasión para que Alvarez regrese a un colegio que ni le estima, ni le valora porque jamás se puede ni estimar ni valorar a un insolidario y a un cobarde (pide huelga a los árbitros modestos mientras él pita partidos amistosos... cobrando ¡eh! o se niega a dirigir partidos de fútbol base ya que no está a su altura.

Pues eso, todos juntos el jueves con Victoriano, un 'jefe', Alvarez (se lo digo a usted) elegido a dedo por Villar. Sigues sin pedir elecciones en el Comité Nacional. Aquí cacareabas elecciones y las tuviste, pero no te atreves a poner 'los güevos' en Madrid. Venga, díceselo (me gusta recordar a los abuelos), díceselo este jueves a la cara e interrógale también: ¿por qué no hay más árbitros catalanes en primera? ¿La respuesta? Casi se la adivino al cántabro: 'Con uno como tú , sobran dos'

Impresentable 'rajada' contra els àrbitres catalans

Interessants declaracions del tresorer (?) de la Federació Catalana de futbol, José Galvez, a Mundo Deportivo. La FCF és l'únic organisme del món on els 'ocells es llencen a les escopetes'. Diu el susdit, exemple de directiu -només parlo a nivell directiu ja que, personalment, com es poden imaginar, no perdria ni un segon en un tipus com aquest-. Declara el següent després d'una nova derrota del seu equip davant el modest Vilajuïga. L'única excusa que té és que, com van guanyar al L'Hospitalet (3-0) la setmana anterior, ja creia que havien guanyat la Lliga.

Llegeixin : "Aquests que estàn al capdavant de l'arbitratge català, estan fent molt bona l'anterior junta presidida per Francesc Casajuana i Rifà. Els col·legiats ens estan matxacant. És una vergonya. Porten tres partits que venen a per nosaltres. Prefereixo inhibir-me de la Federació per no ser còmplice i consentir els actuals criteris d'ascens i descens i de dessignacions dels àrbitres, que brillen per l'absència de bona fe. Des d'avui prendré mesures i poso el meu càrrec a disposició del president. Per estar en aquesta situació no calia venir a la FCF a fer grans canvis".

Interessants declaracions, perquè negar-ho. L'única cosa que li ha fet falta per encertar de ple és prendre exemple del seu vicepresident, Miguel Angel Ventura, quan va deixar 'penjat' a Jordi Roche, a qui, per descomptat, el susdit abraçava i abraçava. Si després de tot això que ha dit, Campoy no li posa 'potetes al carrer', ja hi ha llicència per sospitar de tot el món. Com queda l'estament arbitral? Ochoa defensarà als seus? Vico Díaz obrirà la boca i li dirà a la cara al seu tresorer (?) allò que pensa?

Campoy, ara li toca a vostè, president, moure peça. El 'cinturó vermell' amenaça, 'l'amic d'en Montilla' (no es riguin) posa el càrrec a la seva disposició. Accepti-l'hi, home, accepti-l'hi. Quina junta directiva tan bonica la propera al carrer Sicilia! Clar que abans arriba Sánchez Arminio el dijous. Tresorer! Planta't a la FCF i posa a parir en Sánchez Arminio -no dic res dels seus calçotets-. Tot el món està en contra de l'equip del tresorer. Gran exemple, sra Anna Pruna (secretària general de l'Esport), gran exemple señors de la Comissió Antiviolència, sr Antonio Bermudo, per evitar la violència als estadis. Si els dirigents parlen públicament així... se'ls pot criticar a la resta dels mortals?

'Pal' d'El Periódico a la secretària general

'Pal' d'El Periódico de Catalunya a la secretària general de l'Esport, Anna Pruna. Llegeixin i repassin la secció d'Opinió i l'apartat de 'Noms propis', pel que fa a la gran moguda que hi ha hagut aquest cap de setmana. No posem ni treiem res, tan sols ho traslladem:

'La crida a la suspensió de les competicions esportives per evitar els riscos del vendaval va arribar tard, ja que es va produir quan ja habien mort quatre nens al poliesportiu de Sant Boi'.

Campoy no ho tindrà fàcil amb Villar

Ja ha passat un altre mes i el president de la Federació Espanyola, Àngel Villar, es continua rient de tots. La veritat és que tampoc no és responsabilitat seva, sinó de la Federació Catalana de Futbol i d'aquells que s'omplen la boca de Catalunya i que esperen que el desitjat I Torneig de Nacions el pagui la pròpia Catalunya. És a dir, tots nosaltres, a qui ens agrada el futbol i a qui no els agrada, també.

Molt il·lusionat estava un cert sector de l'entorn preelectoral català entorn d'aquesta junta directiva de Madrid, on l'únic que ha fet el rei del 'fúlbol' espanyol és aprovar que les dates lliures per a la selecció absoluta poden ser aprofitades per les autonòmiques. El que ja sabíem, però be, li donarem les gràcies a Angelote. Ara només falta que paguis els 3 milions d'euros que deus des que eres 'petit', subvencionis la majestuosa i 'amical' delegació de Cornellà, aportis pasta per a la Mutualitat i ens ofereixis algun euro per a aquest I Torneing de Nacions, que tanta il·lusió li fa al desaparegut seleccionador i desaparegut president dels entrenadors catalans, Pere Gratacós. Així el pagarem els catalans (TOTS) i el generós Villar, també.

Campoy ja sabia que no ho tindria fàcil amb Villar, però el primer interessat -no em diguin la raó- per aquest triangular és Campoy. Ara li tocarà parlar amb UEFA (Blatter) i amb el Govern de Catalunya, però pas a pas. Si estic equivocat, que m'ho digui Pruna, Pardo, Moner o qui correspongui, si us plau

Es busca president per a la Federació

Ha de ser meravellós tenir la targeta de president de la Federació Catalana de futbol. No arribo a entendre, malgrat els anys, les múltiples intrigues que sempre han envoltat la carrera electoral, primer, i el mandat, després, del màxim responsable del futbol català. Però, ara, ho entenc molt menys encara. Si no cobren un euro –altra cosa és ‘el directiu’ de sala-, si no es duen un sol euro –no tinc ni el més mínim dubte-, com és possible que algú vagi oferint el càrrec de President com si tingués a la seva mà la gran facultat de triar per 1.200 clubs? Com és possible que un senyor, es digui com es digui, representi a qui representi –fins i tot pot tenir problemes per a representar-se a si mateix- pugui oferir una butaca que, a priori, només pot interessar a algú que ja tingui totes les seves expectatives personals gairebé cobertes?

Totes aquestes reflexions vénen al cas perquè ha arribat fins a mi la gran ‘oferta’ que li han fet arribar a Ramon Alfonseda, president de l'Agrupació Barça Veterans, per a què es presentés a les eleccions a la presidència que, avui, només sap Ricard Campoy quan seran. Alfonseda ha dit que la seva guerra està en un altre lloc i que moltes gràcies per l'oferiment. Si no vol dir Alfonseda qui l'hi ha ofert, el que li ha ofert, com se li ha ofert i algun detall més, ho diré jo. Val Ramon? El que s'ha dit: ‘es busca president per a la Federació’. Requisits? Preguntin a la secretària general de l’Esport. La Sra. Pruna ho sap tot.

Els pactes verbals amb la Plataforma Proseleccions

Dies enrrere vaig tenir la immensa fortuna de compartir micròfon amb dos fenomenals representants de la Plataforma pro seleccions catalanes. Va ser un intercanvi d'impressions més que interessant per a aquest modest periodista a qui li agrada massa la línia recta, dic massa perquè, de vegades, les corves només són proves que et posen en el camí i, que si superes, tornes a l'instant adequat.

Bé. Feta la introducció –perdó pel rotllo filosòfic/barat-, vaig per matèria. Amb els companys de La Plataforma parlem de Catalunya, evidentment, i de la selecció de futbol al costat de dos directius de la Federació Catalana. Els diferents punts de vista dels uns i els altres van alimentar un interessant debat encara que no va sortir tot el que havia de sortir, per culpa, per descomptat, del moderador (servidor de vostès).

Els números sempre m'han causat por, per això em vaig dedicar a les lletres, però, quan vaig escoltar a algun dels protagonistes parlar del resultat econòmic del Catalunya-Colòmbia, vaig repassar documentació de l'etapa Roche –el millor president de la història de la Federació Catalana-i vaig trobar alguna sorpresa. En el meravellós ‘conte’ de Roche surten uns números (any 2005) que comptabilitzen 60.000 euros ingressats –i pagat el seu IVA corresponent-, numerets que hauria d'haver abonat La Plataforma Proseleccions Catalanes per la col·laboració davant el partit Catalunya-Paraguai, però això era teoria. Roche treia pit a les Assemblees.

Després, la realitat sempre s'imposa als comptes. D'aquests 60.000 euros –ingressats la meitat el 21 de desembre del 2007- queda pendent d'ingrés l'altra meitat sobre la base d'un acord verbal? –no seria el primer que va arribar Roche i el seu ajudant Buscail- La Plataforma, m'expliquen, remeten a la Federació que parli amb la Secretària Seneral de l'Esport. Està Pruna per a què li demanin ara 30.000 euros per la ‘patilla’!. Doncs així estem. Maleïda memòria!, però el futbol català es mereix saber per què encara no s'ha rebut aquesta quantitat o per què figura el doble en la comptabilitat de Roche? Bé. Esperaré resposta

Pruna, presidenta de la Federació Catalana

He d’admetre que des de l'arribada de Rafel Niubò a la Secretaria General de l’Esport podem esperar qualsevol cosa dels nostres dirigents polític-esportius. No vull tampoc perdre molt temps en aquestes ximpleries quan hi ha coses molt més estimulants per les quals lluitar però, quan llegeixo 'El 9' (Javi Chica) “Pruna havia demanat una clara acció de repulsa de la violència”, només puc dir-me a mi mateix, i a qui perdi el temps llegint aquest blog: o Pruna vol ser presidenta de la Federació catalana o s'ha cregut que ja ho és.

Jo, que mai m'imagino (fins que no m'ho demostrin) que un periodista s'inventi una notícia, no dono crèdit a la ‘indignació’ de la senyora Pruna per la ‘poca contundència de la FCF’ de cara als clubs demanant-los aquest cap de setmana ‘una actuació diligent i una denúncia contundent’. De debò, que no ho entenc. Esperava que Ricard Campoy es vestís de Mosso d’Esquadra i anés pels camps de Catalunya per a evitar incidents’. Dies enrere, la senyora Pruna evitava oferir majors comentaris sobre la Copa Catalunya perquè això era competència de la Federació.

Ara, amb tot el ‘boom’ mediàtic dels incidents del Bada Bing, ara Pruna agafa la ‘bandera’ i s'irrita‘’, segons Chica, per la poca contudència federativa. Meravella de Secretària general de l’Esport!, a qui, per cert, ningú va veure a l’enterrament del xaval de L’Hospitalet. “Va trucar per telèfon”. Ah! D’acord, un altre ‘10’ per a la Secretària. Per cert, Secretària ve ‘de secret’.

Gratacós: La dignitat i els diners

Bé. Sembla que la Federació Catalana ja ha trobat el Sr Pere Gratacós, tal com es temien, treballant a Qatar. S'han assabentat, via email, perquè si el truquen per telèfon, en Pere pagaria la meitat de la trucada i estem, evidentment, en crisi. Igual que vaig felicitar al seu dia -grau error- Jordi Roche per l'elecció de l'actual seleccionador català, només els fets ens han portat a negar-me la salutació, una cosa que no em molesta, ja que considero molt pitjor la falsedat. Ja sé amb qui he tractat, i he tractat, encara que molt poc, amb un tipus que, com diu el meu amic Alfonso Azuara, 'entre la indignitat i els diners, el segon és el primer'.

Gratacós se n'ha anat a Qatar contractat per una empresa futbolística per ensenyar uns nens. Sens dubte, en sap molt més que jo i els pot ensenyar molt més que jo, ja que servidor no és tècnic, però el que mai no faria servidor és no donar la cara. Gratacós, que té contracte en vigor fins al 30 de juny amb la Federació -i 'va plorar' públicament quan els mitjans vam treure el nom de Rexach com el seu substitut- se n'ha anat a treballar sense coneixement del president Ricard Campoy. Diu que tenia permís de l'exdirector general Pol Buscail, que ja porta més de dos mesos (5 de novembre), per marxar de la FCF. Segurament aquest mes de gener no el cobrarà Gratacós, o hauré de donar-li la raó, una altra vegada, al meu amic Azuara?

Tenir pressa és dolent Sr Saura

La gran moguda mediàtica que s'ha originat amb la desgraciada i impresentable acció assassina d'uns violents en un camp de futbol, ha fet que molts polítics reaccionin molt més ràpid verbalment, que de manera fefaent. Cert és que els Mossos ja han detingut alguns d'aquests subjectes impresentables i cal felicitar -los. Sempre els felicitaré, encara que tots hàgim viscut episodis on podríem qüestionar-los les formes. En qualsevol cas, si no mitja denuncia, els disculparé. El que no puc disculpar ni entendre és la reacció del conseller Joan Saura. La veritat és que no entenc gens la manera de procedir del nostre Conseller d'Interior.

Una vegada que la Federació Catalana de futbol admet el seu greu error en l'enviament de l'email -parlar de negligència és massa servil-, no entenc per què surt públicament el Sr Saura i, per cobrir-se (què?) ofereix pèls i senyals d'aquest error informàtic-humà. On havia de posar 'gencat.cat', es va posar 'gentcat.cat' i això va impedir que arribés la comunicació als Mossos. D'aquesta manera ja hem alliberat responsabilitats? Molta gent va carregar contra els Mossos quan l'incident de Montjuïc. Molts que no sabien, ni encara saben, que els màxims dirigents policials són els qui decideixen la quantitat de Mossos i la seva actuació en un moment determinat. I a Montjuïc es podien comptar amb els dits d'una mà. El Sr Saura ha perdut una altra gran ocasió per callar. Jo pensava que els de L'Hospitalet érem més elegants.

NO, als violents!

Notícia! Agressió en un partit de tercera territorial a Catalunya! Informatius de totes les cadenes han obert les últimes hores amb la salvatge actuació d'uns indesitjables contra el Rosario Central. Allò de sempre: no pot ser! Cal buscar solucions! Fins i tot des de l'Ajuntament de Barcelona i la pròpia Generalitat no han perdut el temps i han saltat a la sorra advertint i comunicant que "hi ha determinades conductes que no es poden acceptar enlloc, i menys usar l'esport per canalitzar-les. Farem que el pes de la llei caigui" es va cuitar a declarar l'alcalde, Jordi Hereu. "Lamento que individus ja coneguts, que s'han expulsat en un determinat moment d'unes competicions, s'han colat a través d'altres equips en la competició de la qual van ser expulsats".

Altres, com el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, va qualificar el fet, des de la Conselleria de Acció Social i Ciutadania, com a "intolerable i puntual". I alguna cosa més: Amorós va precisar que davant d'aquestes agressions "no hi ha treball didàctic, sinó compliment de la llei".Des de la Federació Catalana també s'han pronunciat, com no podia ser de cap altra manera, repudiant unes agressions intolerables, encara que el nostre futbol català -desgraciadament, aquí no hi ha fronteres- viu immers en una xacra tan lamentable com real. Ni ha estat la primera vegada i tant de bo fos l'últim.

Citar l'exemple de Joan Laporta i el del FC Barcelona està molt bé i l'exemple del president barcelonista és oportú, encara que no perdem de vista que el Camp Nou està ple de Mossos i de seguretat privada, detall que no passa a la resta de camps de Catalunya. Valgui, també per desgràcia, el viscut a Montjuïc fa pocs mesos.El que vull dir és que aquest nou fet vergonyós, fastigós i trist ens ha de portar a moltes reflexions, moltes més que a les habituals.

No cal dir que no hi ha suficients Mossos a Catalunya per cobrir tots els camps de Catalunya, ni és la seva missió fonamental. La Federació Catalana els va donar de baixa en el 2006 i en van tornar a acceptar, alguns, només dos anys després. Això és evitable, encara que, si els culpables es coneixen, només la policia té a la seva mà posar-los a presó. Després són els jutges els que decideixen. Però, no oblidem que la primera solució passa per nosaltres mateixos: insults des de la grada als àrbitres, baralles entre pares, recriminacions als entrenadors, mals exemples dels tècnics o actuacions similars també són 'violència' i tots, mitjans de comunicació inclosos, tenim la nostra culpa i la possibilitat d'aportar el nostre gra de sorra per frenar aquesta xacra.

Només els covards anuncien els seus gests

Días enrere es va rebre a la Federació Catalana de futbol una carta de l'il·lustre i excelentíssim expresident Jordi Roche. He dit, en més d'una ocasió, que no desitjo parlar del 'millor president de la història' del futbol català passat, present i futur, però està vist que només desitja protagonisme i cal repassar-li una mica els seus moviments, mai a la cara, mai en descobert, mai en una roda de premsa, mai en una tertúlia, mai en descobert perquè, com diuen alguns dels seus amics (els que et pilotegen, per davant, i després critiquen per darrere) 'només els covards anuncien els seus gests'.

Jo ja sé que, després de tant temps allunyat dels jutjats, se li pot haver oblidat la carrera d'advocacia, però, Jordi, hauries de saber que les demandes no s'anuncien sinó que s'interposen.Roche escriu una carta on demana que es desmenteixi (es rectifiqui) el que el seu exdirector de comunicació, Mario Ruiz, va escriure a la revista de la Federació Catalana i on se'l posava a baixar 'd'un burro' per uns números escandalosos de la Fundació. Jordi demana rectificació o........ o què, Jordi? Si a mi em diuen una quarta part d'allò que el teu ex va escriure a la revista, els torrons se'ls menja Ricard Campoy molt lluny de la FCF. Llevat que tingui raó, és clar. Llavors, 'all i aigua', Jordi.

Vinga va, per què no dónes una roda de premsa, treus papers i demostres que la Fundació era una meravellosa gestió del 'republicà' Navas (el gerent que va sortir per cames i criticant després de cobrar)? Vinga Jordi, aníma't. Porta als tribunals a Campoy i els seus. Sempre teu.

Sólo un minuto de SILENCIO, por favor

Este viernes se le dará el último adiós a un chaval de 14 años que perdió su vida en un campo de fútbol. Ese último adiós tiene que servir para volver a concienciarnos (padres, directivos, doctores y quien haga falta) de la importancia que tienen todo tipo de revisiones antes de hacer deporte. Ya se sabe que incluso haciéndolas pasa lo que pasa. ¡Padres! No regateemos un euro si eso repercute en un mayor examen y cuidado de nuestro hijo. No es el caso aunque José ya no está entre nosotros.

Por eso, desde esta modestísima tribuna, pido al fútbol catalán, a su presidente, a su junta, a los presidentes de clubs, a quien haga falta, que este fin de semana se guarde un minuto de silencio por uno de los nuestros. No quiero remitirme a los primeros equipos de FC Barcelona y RCD Espanyol. Están demasiado alto aunque un gesto sería muy bien recibido por todo el mundo. No sólo se trata de recibir millones de euros por un entrenamiento a puerta cerrada. Hay que demostrar mucho más. En paz descanse, José.