El món de la informació deixa cada dia més clar que els protagonistes de la nostra realitat no donen per a gaire. S'imaginen que un president d'un club català vagi a un Jutjat a reclamar 600 euros pendents de pagament d'una Federació i al mateix hi assisteixi el totpoderós dirigent de la FCF, Jordi Casals, i el seu adjunt, Albert Navas i ningú no digui o escrigui res? Tanta importància tenen aquests 600 euros o són ganes del president del CE L'Hospitalet, Miguel García, de tocar-li el que no sona a Casals i a aquesta junta 'pionera' en obtenir ingressos del FC Barcelona? Anem per parts.
García, que està més sol que que un mussol -en aquesta història alguns companys de viatge només cloquegen però mai posen els 'ous' -, creu que aquests 600 euros que li deu la Federació, més ben dit la Fundació de la FCF des del 2008, són del seu club i fa molt bé de lluitar per aquesta quantitat. Encara que només fos per un euro, García estaria obligat a reclamar el que és del seu club i correspon a l'últim terç que els clubs catalans havien de rebre en preocupar-se per integrar els xavals i donar-los l'oportuna formació. 600 euros no són res i són molt. Multipliquin 600 euros per més de 100 clubs pendents de cobrament i ja és una quantitat respectable, oi? Però per què només el president del Hospi s'atreveix a anar als tribunals? Una vegada se sàpiga la sentència del Jutjat veurem què fa el centenar llarg d'entitats que estan pendents de cobrament.
Per cert: preneu nota, benvolguts companys. La cita va tenir lloc el passat dimarts a la Ciutat de la Justicia. Allà es van veure davant del jutge Casals i Navas, d'una banda i García, per una altra. Segons el que es va dir davant de la seva senyoria, la culpa, segons Casals, només cal atribuir-la a l'expresident Ricard Campoy, que no va pagar, i als propis clubs ja que no havien complert els requisits necessaris de control per la realització de la feina. Vostès ho entenen?
Ni Casals ni Navas es van posar vermells. Van ser incòmodes mentre García es mantingué en la seva línia guerrillera i aquí 'pau i després glòria'. En deu o quinze dies hi haurà fallada i, si perd la Catalana, no hi ha problema ja que Laporta subvenciona. L'Espanyol, no, però Laporta, gran amic de Jordi, perdó Jordi Casals, sí.
