Les coses és poden fer molt bé, bé, malament o pitjor. O, dit d'una altra manera, al carrer Sicília hi ha qui vol respondre a la barreja entre el Professor Franz de Copenhague i Pepe Gotera. Per als més joves dels lectors, els hi diré que es tracta de dos personatges dels antics 'tebeos', l'un conegut pels seus invents estrambótics i l'altre, pels seus nyaps a domicili amb el seu inseparable Otilio.
Dic tot això perquè no se m'acut una millor comparació per a definir a la persona (deu haver un responsable) que ha perpetrat (sí, sí: perpetrat) el sistema de competició dels campionats de Catalunya d'enguany i, sobretot, el de la categoria juvenil. Uns sistemes que compten amb el vist-i-plau dels clubs catalans que tot (o gairebé tot) ho aproven al toc de flabiol dels dirigents del nostre futbol, com s'ha demostrat en el cas de la reestructuració express del futbol base.
Però no ens hem de sortir del camí. La parella de ball Barça-Espanyol gairebé sempre actua plegada a les grans festes del futbol català com la que enguany es farà a Igualada. Ho fan a totes les categories, a partir de cadets i fins a benjamins, amb honroses excepcions (però mínimes) al llarg de la història). Només hi havia una categoria on els modestos tenien la porta oberta: la juvenil. Bé, això ha estat així fins que Jordi Casals i la seva junta han entrat als despatxos del carrer Sicília.
Perquè enguany, al 'lumbrera' de torn no se li va acudir una altra cosa que canviar el sistema de competició del Campionat de Catalunya juvenil, on fins ara participaven els dos primers dels dos grups de la Preferent. El senyor (o la senyora) 'Professor Franz+Pepe Gotera' va dir que havien de participar únicament els campions dels dos grups de Preferent... i els dos primers de la Lliga Nacional Juvenil! Curiosament, uns llocs gairebé 'reservats' als equips B de Barça i Espanyol al llarg dels anys, també amb algunes (mínimes) excepcions.
La persona que va perpetrar aquesta proposta de canvi, però, no va tenir en compte un petit detall: les dates de competició. I és que la Lliga Nacional Juvenil acaba el 6 de juny, només una setmana abans de la macrofesta del futbol català a Igualada. Aquesta persona va pensar: "segur que abans del 6-J ja està decidit tot i podem muntar les semifinals com Déu mana'. Però vet aquí que l'únic que està decidit a hores d'ara és que el Barça B és el campió de la LNJ. La segona plaça està tan apretada (amb quatre aspirants a dia d'avui) que, si tot no canvia, no es decidirà fins al darrer dia de competició.
Per tant, en aquests moments només es coneix una de les dues semifinals: Can Vidalet-Barcelona B. Una semifinal que quedarà resolta el 3 de juny. L'altra semifinal només té un equip, el Girona B. I si tot va com sembla que ha d'anar, s'haurà de jugar en un temps rècord perquè la final és el dia 13 de juny, a no ser que els nostres amics del carrer Sicília, després de la seva gran 'cagada', decideixin ajornar-la almenys una setmana (suggeriment de franc per gentilesa de futbolcatalunya.com, perquè després ens diguin que no aportem solucions).
I és que no hem de perdre de vista un altre detall. Mentre que el guanyador de la semifinal Can Vidalet-Barça B esperarà descansat el seu rival a la final, aquest altre equip hauria d'afrontar la finalíssima després d'haver jugat... tres partits en set dies! Primer, el de la darrera jornada de Lliga (5 ó 6 de juny) i després, els dos de semifinals. Com deia Pere Tàpies, 'mare meva, quin sidral!'
Malgrat tot, no sé ni per què escric tot això. A la Federació Catalana fa anys que la competició no l'interessa gens ni mica. Permet, entre d'altres coses, que acabin les competicions amb partits sense disputar perquè com que ja no es juguen res, perquè jugar-los si els ajornen, oi? (veure Vilassar-Espanyol, de la darrera jornada de la Divisió d'Honor Cadet). I als clubs? Els importa? Els importa als veritables protagonistes? Als qui s'esmunyen el cervell per muntar temporades, per a veure com paguen les fitxes o munten els desplaçaments? Realment els importa? O es tracta de dir amén a tot allò que diuen els qui manen, sigui de la corda que siguin (continuistes, rupturistes...)?
Nyaps com la denostada, malmesa i maltractada Copa Catalunya (on es va improvisant el sistema de competició com si fos un rap -musical, no animal-) o aquests campionats de Catalunya ens demostren que la feina ben feta no té fronteres ni té rival, com diu aquell anunci, però que la feina mal feta sempre pot tenir cabuda on saben que a ningú no l'importa que les coses es facin malament o pitjor, com per exemple a cert edifici del carrer Sicília. Total, com que els clubs ho aproven tot per la cara i no hi ha qui aixequi la veu...
