Hola amics, què tal la Setmana Santa?. Alguns amb més futbol que d'altres i que no s’aturi, veritat? Anem per feina. La 'segona' selecció catalana sub 18 va acudir a la invitació del MIC (Mundialito de clubs), -repeteixo: convidada, és a dir no li va costar ni mig euro a la FCF- i la nostra representació directiva va demostrar que està clarament més preocupada per la futura i desitjada reestructuració del futbol base o de la modificació d'estatuts que per la bandera catalana. Qualsevol que hagi pogut passar per la Costa Brava haurà pogut comprovar amb vergonya aliena com a directius que treuen pit a la llotja del Camp Nou o cobrant despeses en la Federació de Villar, passen totalment dels clubs catalans, dels seus jugadors i de l'afició.
Després del primer error greu de prepotència en plantejar una convocatòria de jugadors que tenien competició en la Divisió d'Honor juvenil i ni tan sols no cridar als seus clubs per demanar els seus serveis, va arribar una segona llista amb futbolistes de Lliga nacional. Malgrat aquesta segona intenció, alguns clubs el van recordar a la FCF que tenien partits vitals i que no podien cedir a ningú. El caos va seguir. Catalunya va aterrar a Santa Coloma de Farners davant d'Austràlia i els xavals van lluitar i sempre van donar la cara. Absents els seleccionadors Oscar García i Marc Machado, va prendre el comandament el coordinador, Antonio Sánchez. Res que dir llevat que per cridar algun jugador hagués de llançar mà del paper que portava a la mà. Hi havia qui li mirava i no s'ho creia, però....
Va arribar el segon partit davant de la Fundació Marcet i el tercer davant a l'EF Gironès-Sabat, a Llagostera. Allà va aparèixer el president Jordi Casals i va xerrar amb tots els xavals. Una imatge molt bonica i molt tendra encara que no els va dir per què portaven encara roba de Puma mentre que Astore es va esforçar perquè, per Nadal, Cruyff i els cracks les lluïssin. Els xavals porten la roba de sempre, les botes que poden i volen i, encara que al capdavant de l'expedició figurava el directiu-periodista, Carles Domenech, ni se li va veure ni se li espera. La presidenta del Llagostera, i directiva de la FCF, Isabel Tarragó, es va multiplicar en atencions per a tots. Catalunya li havia donat el relleu a la banqueta a la parella Lluís Carreras- Tito Bonano. El futbol platja substituïa el coordinador. Ja que som a la costa, endavant el futbol-platja, suposo, encara que tant Lluís com Tito estan més que capacitats i coneixen la seva gent. Cap dels dos no portava paper. El director esportiu de la FCF, Joan Vilà, que va estar de principi a fi de la competició, no abria la boca.
A la tarda, davant de l'Esportivo Brasil, ja no va aparèixer Casals. El que sí que va sorprendre és que molts xavals expressessin els seus sentiments d'ànim, en castellà, i molt pocs en català. Tenia raó Casals. Recorden? "Cal reeducar el futbol català" va dir a la universitat el president que va dosificar les seves aparicions en un 'Mundialito' on Catalunya feia el ridícul a nivell mediàtic. A Santa Coloma de Farners van veure Pochettino i van preguntar pel superseleccionador Johan Cruyff. A Santa Coloma de Farners hi va haver qui va demanar, inclòs qui subscriu, una relació dels xavals convocats i ens van remetre a l'organització. Ni un miserable paper per dir-li a la gent el nom d’aquests xavals que es van quedar sense vacances per defensar la samarreta de Catalunya en un torneig que no li va costar ni un euro a la FCF i del qual no hauran de donar comptes a ningú mentre esperem els números del desastre contra Argentina. "Demana-l'els a l'organització" va ser la clara resposta de la FCF mentre els brasilers donaven tot tipus de detalls.
I, per tancar, aquesta primera aparició d'una selecció que no sembla ser tan catalana com l'absoluta, va arribar Casals el diumenge a Palamós en el descans de la primera final. Va arribar per a allò de sempre: abraçades, mans, lliurament de medalles i a veure el Barça tant cadets com infantils. I es va arribar a les 14 hores. Jugava Girona davant l'Aspire africà però el president va desaparèixer. Girona és Catalunya? Alguns de vostès han vist de tornada el Sr Casals?. En resum: una vergonya, però no passa res. Venim del no res per la qual cosa cal donar temps al juvenil Casals
