Aquesta setmana m'ha recordat un amic una informació que va aparèixer publicada en Mundo Deportivo el passat 12 de febrer del 2008 i on apareixien declaracions de l'ara vicepresident de la Federació Catalana, Josep Llaó. Em refereixo a la mateixa persona que abans cridava als mitjans, publicitaba la seva pròpia empresa –en aquesta web ho va fer, va pagar i se li va acollir com un client més- i que ara s'ha transformat en un covard mediàtic de categoria.
Ara Llaó només ha d'agenollar-se davant Torres i Subíes i a callar. Bé. També pot anar per Catalunya de ‘maleter’ de Joan Vilá explicant la reestructuració del futbol català. Però llegeixin amb atenció, el que deia fa dos anys:
Després d'anunciar Jordi Roche la seva marxa de la Federació, han estat molts els que han opinat sobre aquesta decisió. Un d'ells és Josep Llaó, exrelacions externes del Comitè Tècnic d'Àrbitresde Catalunya : “És una llàstima que no marxi amb alguns dels seus vicepresidents que són un càncer per al futbol català i l'arbitratge. Amés a més,
Cal destacar que el Director General no sap si la pilota és rodona o quadrada. El diner dels àrbitres, ha de quedar per als àrbitres, no per als directius del comitè i de la Federació. És una falta de respecte per a tots els seus votants abandonar el vaixell. Si algú li fa la vida impossible, que el faci fora. És que té por que li treguin algun dossier i per això marxa ell en comptes de fer-los fora a 'ells'? La veritat se sabrà algun dia. Avui, la Federació està sense ni un euro. S'espera el partit entre Catalunya i l'Argentina per poder reunir 300.000 o 400.000 _. Cadavegada està reixentmés el rumor que es vol vendre el comitè d'àrbitres del carrer Bruc, local comprat a l'època del Sr. Pintado i amb els diners dels col•legiats”/Encarna García
Què els sembla? Llaó: poc de geni i menys de figura encara que la covardia li ha encegat.
