'Persistir és l'únic camí' va titular 'El9' el passat 24 de desembre. I tenen raó. Per això, torno a la càrrega a veure, si entre uns i altres, ens aclareixen els números del I Trofeu Catalunya Internacional. Des de la 'Plataforma proseleccions', que segueixo amb fervor, es titula com 'Exitàs' i no seré jo qui dubti davant de tal realitat. Com a mínim, els meus amics de la 'Plataforma' no van posar a parir aquells afeccionats que no van anar al Camp Nou -el que SÍ van fer el president Jordi Casals i el seleccionador, Johan Cruyff- en comptes de donar les gràcies als 53.000 assistents.
Però anem amb els contes i els comptes d'aquell històric 22 de desembre on va engegar una nova Selecció catalana. Tots els partits de Catalunya mai no han existit, són pura imaginació maquiavèl·lica del front contra Casals i Torres.
He començat el meu discurs amb l'article que el company Albert Solé va publicar amb generositat el passat dijous 24. Només havien passat 24 hores i ja tenia els números del Catalunya-Argentina. Només puc felicitar-lo davant de tanta rapidesa i suposar que aquestes xifres han sortit d'on únicament poden sortir, és a dir, la pròpia Federació. Escriu Solé, en un article titulat 'Les xifres': -Prenguin nota-: 'DESPESES (Caixet d'Argentina, hotel Juan Carlos I, xàrter de tornada, assegurança, catering i seguretat Camp Nou...TOTAL.... 1.4000.000'. No m'he equivocat jo, sinó que l'error (sobra, en bona lògica, un zero) cal atribuir-lo als 'follets'. Suposo. I després parla d'INGRESSOS (TV3 240.000 euros, TV Estrangeres 80.000, Patrocinadors 300.000, Venda d'entrades 700.000.....TOTAL 1.320.000'. Això sí, afegeix, a peu d'informació: 'Xifres aproximades'. No s'adona de la FONT d'informació. Bé, cadascú informa com pot i com li deixen i com sap, sens dubte. 1.400.000 menys 1.320.000 dóna un resultat de 80.000 euros de pèrdues. Acaba la seva generosa pàgina indicant que "la federació calcula que ni guanyarà ni perdrà diners amb l'organització del partit, segons explica el tresorer de la FCF, Borja Rovira'. Se suposa que seran paraules textuals de l'il·lustre Rovira encara que no hi ha res entrecomillat.
No seré jo que dubti de cap informació i menys d'Albert Solé, dit sigui amb respecte. El que sí diré és que trobo a faltar, i de més, algun directiu de la Federació donant la cara, justificant aquests números i, sobre tot, quan tot el món dubta de tot i aquests números es poden convertir en contes i passar a ser comptes sota sospita. Manera d'aclarir dubtes: roda de premsa, detall de l'esdeveniment i a pensar al segon Trofeu Catalunya Internacional. La 'Copa Catalunya' ens importa un.....es el que estan demostrant Casals i Torres i fins i tot els meus amics de la 'Plataforma'.
Vinga, anem! Quan parlem dels números del Catalunya-Argentina? Quan tanquem la...... Copa Catalunya 2009? Mai no diré el qualificatiu que va utilitzar un actual directiu, bandera al vent, per definir-la. Bé, bé: convidem al Sr Casals, Carrasco, Rovira, Torres, Llaó.... qui tingui a bé encara que, crec, igual que lluïm bufanda a la llotja del Camp Nou també cal donar la cara, president. 'Persistir és l'únic camí'. Estem d'acord.
dilluns, 28 de desembre del 2009
dimecres, 23 de desembre del 2009
Una nació i NOMÉS una selecció
Curiós. Som a 23 de desembre. D'aquí a 4 dies, comença la primera fase dels campionats estatals de seleccions sots-18 i sots-16 a Navarra, on Catalunya s'ha d'enfrontar en aquestes categories a Navarra i a Madrid. Doncs bé, la web de la Federació Catalana de Futbol no ha tingut a bé, a hores d'ara, ni de penjar les convocatòries oficials d'ambdues seleccions i ni tan sols de dedicar una trista informació a la seva portada posant almenys els horaris dels partits.
Per si no els tenen, la sots-18 d' Oscar García jugarà dilluns 28 a les 15.30 a Fustiñana contra Madrid i dimarts 29 a les 15.30 a Cabanillas contra Navarra. La sots-16 de Marc Vives jugarà contra els mateixos rivals els mateixos dies i als mateixos camps, però a les 11.30 hores.
Ja sabem, companys de la web de la FCF, que estàveu molt ocupats amb el partit internacional de dimarts, però us ho diem per si us havíeu oblidat. Esperem que els seleccionadors no s'hagin oblidat de les convocatòries i no avisin els convocats el dia de Sant Esteve, mentre s'estan crospint els canelons. De res.
Per si no els tenen, la sots-18 d' Oscar García jugarà dilluns 28 a les 15.30 a Fustiñana contra Madrid i dimarts 29 a les 15.30 a Cabanillas contra Navarra. La sots-16 de Marc Vives jugarà contra els mateixos rivals els mateixos dies i als mateixos camps, però a les 11.30 hores.
Ja sabem, companys de la web de la FCF, que estàveu molt ocupats amb el partit internacional de dimarts, però us ho diem per si us havíeu oblidat. Esperem que els seleccionadors no s'hagin oblidat de les convocatòries i no avisin els convocats el dia de Sant Esteve, mentre s'estan crospint els canelons. De res.
Vives convida i s'inspira a Madrid
No és per menys. El president del futbol sala català, Daniel Vives, -no diré que sigui Israel López doncs ‘Isra’ cobra per altres assumptes- ha tingut a bé convidar a visitar Barcelona al president de la Federació Madrilenya de Futbol Sala, Julio Cabello. Com s'assabentin alguns companys de junta que volem copiar Madrid i que ens fixem en el seu model no arribaràs molt lluny, Vives, però tu mateix. Em sembla correcte. Cal copiar el que funciona i, si aquest model va com la seda a Madrid, el fem nostre i ja està. Però aquí és on comencen tot un seguit de dubtes que vostè, i només vostè, ens aclarirà quan ho desitgi. Jo ja li passo els deures perquè entre la Secretària General de’l Esport, la Federació Independent de Futbol Sala i el Comitè de Futbol Sala, que rep diners de la Federació catalana, estic fet un embolic. Prengui nota, amic Vives. Deures per al Nadal:
Que vol dir un canvi radical?
Per què no es donen detalls als cubs?
Els clubs podran votar per accedir a aquesta escisió?
Hi haurà eleccions una vegada constituïda o es tindrà en compte el resultat de les eleccions d'abans de l'escisió?
Com es pot sostenir econòmicament si sempre s'ha dit que el Comitè és deficitari?
Els seus dirigents seran professionals?
Els convenis esportius de Madrid són els mateixos que els actuals del Comitè, Seguiran sent-ho? On radica llavors el canvi?
Com afectaria aquesta decisió amb la Federació Independent i les actuals competicions estatals de seleccions i clubs?
Es treballarà perquè es reconegui la selecció catalana de futbol sala i pugui participar en les competicions de la UEFA i FIFA igual que la de futbol?
El cost de la seu social anirà a càrrec de la Federació Catalana de Futbol? No seria millor una reforma dels Estatuts de l'actual Federació Catalana perquè sigui el propi futbol sala qui esculli els seus dirigents?
Ves per on, amic Vives, les preguntes s'amunteguen. Et trucarem per preguntar-te la lliçó. Bones festes i cuida de l'amic Cabello perquè ell sí que ho té clar. I ja ho sap el pròxim president de la Federació Catalana que es vulgui presentar en les pròximes eleccions. És possible, si prospera l'escisió, que el futbol sala no decideixi el president de la FCF com ja va ocórrer i va beneficiar a Casals.
Que vol dir un canvi radical?
Per què no es donen detalls als cubs?
Els clubs podran votar per accedir a aquesta escisió?
Hi haurà eleccions una vegada constituïda o es tindrà en compte el resultat de les eleccions d'abans de l'escisió?
Com es pot sostenir econòmicament si sempre s'ha dit que el Comitè és deficitari?
Els seus dirigents seran professionals?
Els convenis esportius de Madrid són els mateixos que els actuals del Comitè, Seguiran sent-ho? On radica llavors el canvi?
Com afectaria aquesta decisió amb la Federació Independent i les actuals competicions estatals de seleccions i clubs?
Es treballarà perquè es reconegui la selecció catalana de futbol sala i pugui participar en les competicions de la UEFA i FIFA igual que la de futbol?
El cost de la seu social anirà a càrrec de la Federació Catalana de Futbol? No seria millor una reforma dels Estatuts de l'actual Federació Catalana perquè sigui el propi futbol sala qui esculli els seus dirigents?
Ves per on, amic Vives, les preguntes s'amunteguen. Et trucarem per preguntar-te la lliçó. Bones festes i cuida de l'amic Cabello perquè ell sí que ho té clar. I ja ho sap el pròxim president de la Federació Catalana que es vulgui presentar en les pròximes eleccions. És possible, si prospera l'escisió, que el futbol sala no decideixi el president de la FCF com ja va ocórrer i va beneficiar a Casals.
¿Se disfrazará Casals de Papá Noel?
Me cuentan que este miércoles Jordi Casals, nuestro flamante presidente de la Federació, tendrá un presente para mis amigos los empleados. No sé si el presupuesto llegará para una copa de cava (siempre ha llegado), lo que pasa que creo que los números del Catalunya-Argentina no le salen ni a Carrasco ni a Torres ni a Casals. Bueno: que Casals reparta suerte y ya me diréis si 'Papá Noel' es generoso. Seguro que sí.
Una de mala leche (simpática)
Se me escapó: NOTA de la Federació pre-partido Mundial de Catalunya. A la hora de hablar de emisiores por continentes alguien se hace aquello dos líos y países amigos africanos pasan a formar parte de Oriente Medio. ¡Toma del frasco, Carrasco! Lean, lean.
La nota de la FCF decía así:
L’Orient Mitjà serà el continent amb el major nombre de països, amb un total de 21: Bahrain, Iran, Jordania, Kuwait, Lebanon, Oman, Palestina Qatar, Saudi Arabia, Syria, United Arab Emirates, Yemen, Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia.
El segueix Àfrica amb: Sudafrica, Congo, Rwanda, Burundi, Kenyia, Tanzacia, Uganda, Etiopia, Angola, Zambia, Mozambique, Camerun, Guinea, Ghana, Gambia, Mali i Mauritania.
A més a més, el continent americà i europeu, també sumaran, amb 7 països cadascun. Pel què fa a Amèrica: USA, Canada, Brasil, Venezuela, Chile, Mèxic i Argentina. I Europa: Turquia, Holanda, Grècia, Holanda, Noruega, Portugal i Euskadi.
Totes aquestes nacionalitats es veuen reflectides en un gran nombre de mitjans de comunicació acreditats pel partit, el qual supera el centenar. Això equival a 400 professionals.
Pues ya lo saben amigos de Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia. Oriente Medio les espera
La nota de la FCF decía así:
L’Orient Mitjà serà el continent amb el major nombre de països, amb un total de 21: Bahrain, Iran, Jordania, Kuwait, Lebanon, Oman, Palestina Qatar, Saudi Arabia, Syria, United Arab Emirates, Yemen, Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia.
El segueix Àfrica amb: Sudafrica, Congo, Rwanda, Burundi, Kenyia, Tanzacia, Uganda, Etiopia, Angola, Zambia, Mozambique, Camerun, Guinea, Ghana, Gambia, Mali i Mauritania.
A més a més, el continent americà i europeu, també sumaran, amb 7 països cadascun. Pel què fa a Amèrica: USA, Canada, Brasil, Venezuela, Chile, Mèxic i Argentina. I Europa: Turquia, Holanda, Grècia, Holanda, Noruega, Portugal i Euskadi.
Totes aquestes nacionalitats es veuen reflectides en un gran nombre de mitjans de comunicació acreditats pel partit, el qual supera el centenar. Això equival a 400 professionals.
Pues ya lo saben amigos de Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia. Oriente Medio les espera
Una foto impossible on cal transparència
Escric molt calent. I més que calent, cremat. El 4-2 final del partit Catalunya-Argentina m’ha encantat damunt el terreny de joc, tot el contrari del que s’ha viscut fora d’ell. I en primer lloc diré que si els especialistes (?) parlen del “millor partit de Catalunya”, s’haurà d’admetre que MAI va haver tant de compromís per part dels futbolistes amb la Selecció. MAI! S’escaquejaven i se’ls permetia.
En aquesta ocasió ha vingut tot de cara. Millor així, però el rosari de ‘fantasmades’, errades, tics de prepotència, demostracions d’impotència i precipitacions ha estat meravellós. Només queda una incògnita a resoldre amb la mateixa rapidesa que la Federació ha facilitat la xifra de 53.000 espectadors que han assistit al Camp Nou, una xifra que ni el mateix Xavi Bosch es creu. Estic segur que Jordi Casals, el president de la Federació, aportarà, om es diu en castellà, ‘luz y taquígrafos’. Anem per parts.
1) Johan Cruyff és el meu ídol però ja estic fins els nassos de què ‘Deu’ carregui contra la gent per no haver anat al camp. Tot i que sigui ‘Déu’ i el pare de ‘Déu’. M’encanta la publicitat de la seva Fundació però ara, Johan, calla, dedica’t a anar als camps de futbol de la Territorial i fins una altra ocasió. Per què no els has donat les gràcies als qui han anat al camp?
2) Jordi Casals. Va començar molt fort, donant peixet al seu seleccionador nacional i, a la fí, el president del Parlament li va parar els peus. Però ell segueix amb la mateixa cançó: “Esperava més gent”. És clar. Tothom l’esperava, però és el que hi ha, de la mateixa manera que a partir d’avui sabrem quin és el futur d’una Copa que porta el nom de Catalunya de la qual vostè ja s’ha oblidat. Copa, Catalunya, senyor Casals! A veure si s’aclareixen vostès! Ah! I ja ens ho hem fet mirar, senyor Casals. I seguim sent tant catalans com ahir o abans d’ahir. I molts van treure entrada, incloent Maradona. Segur que VOSTÈ, no.
3) Del senyor Alvarez Izquierdo m’agradaria passar pàgina, però estareu d’acord amb mi en què és impossible. La passada temporada es va quedar a les portes de baixar a Segona i la seva exhibició del Camp Nou ha deixat ben clar per què. Una exhibició senzillament impresentable. Només desitjo (missatge pels senyors Moreno i Llaó) que aquest col•legiat no cobri ni un sol euro i deixi el que li correspondria al Comitè, al qual va negar el seu gran ‘arbitratge’ anys enrere.
4) Un milió o bé un milió dos-cent mil euros s’emporta Argentina. Una pasta! Tant és. Argentina havia de venir SÍ O SÍ. Arriba dilluns i ens aixequen la camisa a tots. No parla el segon tècnic, no volen parlar els jugadors, no volien tan sols que es veiés la sessió d’entrenament i fins i tot Grondona (GRANDONA per Casals) s’ha volgut ‘escaquejar’ del dinar oficial. La foto Cruyff-Maradona ni va existir ni se li espera. Impresentable! De debò! Impresentable!
5) No me n’oblido. Ahir –i si m’equivoco, presento excuses-, algú va escoltar al nostre Honorable President Pepe Montilla? Si és així –repeteixo-, presento les meves excuses i, si us plau, si ens dieu el que va explicar, ens fareu un favor.
No vull seguir. Em fa fàstic. I a sobre, surt ‘Déu’ i l’ex president del Santboià i ens posen a parir als qui no hem anat al camp. Que els jugadors visquin en el seu món, ja s’accepta. No tenen ni idea de que la gent s’aixeca a les sis del matí, tret dels quatre milions i mig d’aturats, és clar. Molts no són ni ‘mileuristes’, no saben ni quants zeros hi ha a un milió d’euros i A SOBRE se’ls posa a parir perquè no van a veure un joc que es diu futbol. Adéu. BON NADAL I MILLOR 2010!
En aquesta ocasió ha vingut tot de cara. Millor així, però el rosari de ‘fantasmades’, errades, tics de prepotència, demostracions d’impotència i precipitacions ha estat meravellós. Només queda una incògnita a resoldre amb la mateixa rapidesa que la Federació ha facilitat la xifra de 53.000 espectadors que han assistit al Camp Nou, una xifra que ni el mateix Xavi Bosch es creu. Estic segur que Jordi Casals, el president de la Federació, aportarà, om es diu en castellà, ‘luz y taquígrafos’. Anem per parts.
1) Johan Cruyff és el meu ídol però ja estic fins els nassos de què ‘Deu’ carregui contra la gent per no haver anat al camp. Tot i que sigui ‘Déu’ i el pare de ‘Déu’. M’encanta la publicitat de la seva Fundació però ara, Johan, calla, dedica’t a anar als camps de futbol de la Territorial i fins una altra ocasió. Per què no els has donat les gràcies als qui han anat al camp?
2) Jordi Casals. Va començar molt fort, donant peixet al seu seleccionador nacional i, a la fí, el president del Parlament li va parar els peus. Però ell segueix amb la mateixa cançó: “Esperava més gent”. És clar. Tothom l’esperava, però és el que hi ha, de la mateixa manera que a partir d’avui sabrem quin és el futur d’una Copa que porta el nom de Catalunya de la qual vostè ja s’ha oblidat. Copa, Catalunya, senyor Casals! A veure si s’aclareixen vostès! Ah! I ja ens ho hem fet mirar, senyor Casals. I seguim sent tant catalans com ahir o abans d’ahir. I molts van treure entrada, incloent Maradona. Segur que VOSTÈ, no.
3) Del senyor Alvarez Izquierdo m’agradaria passar pàgina, però estareu d’acord amb mi en què és impossible. La passada temporada es va quedar a les portes de baixar a Segona i la seva exhibició del Camp Nou ha deixat ben clar per què. Una exhibició senzillament impresentable. Només desitjo (missatge pels senyors Moreno i Llaó) que aquest col•legiat no cobri ni un sol euro i deixi el que li correspondria al Comitè, al qual va negar el seu gran ‘arbitratge’ anys enrere.
4) Un milió o bé un milió dos-cent mil euros s’emporta Argentina. Una pasta! Tant és. Argentina havia de venir SÍ O SÍ. Arriba dilluns i ens aixequen la camisa a tots. No parla el segon tècnic, no volen parlar els jugadors, no volien tan sols que es veiés la sessió d’entrenament i fins i tot Grondona (GRANDONA per Casals) s’ha volgut ‘escaquejar’ del dinar oficial. La foto Cruyff-Maradona ni va existir ni se li espera. Impresentable! De debò! Impresentable!
5) No me n’oblido. Ahir –i si m’equivoco, presento excuses-, algú va escoltar al nostre Honorable President Pepe Montilla? Si és així –repeteixo-, presento les meves excuses i, si us plau, si ens dieu el que va explicar, ens fareu un favor.
No vull seguir. Em fa fàstic. I a sobre, surt ‘Déu’ i l’ex president del Santboià i ens posen a parir als qui no hem anat al camp. Que els jugadors visquin en el seu món, ja s’accepta. No tenen ni idea de que la gent s’aixeca a les sis del matí, tret dels quatre milions i mig d’aturats, és clar. Molts no són ni ‘mileuristes’, no saben ni quants zeros hi ha a un milió d’euros i A SOBRE se’ls posa a parir perquè no van a veure un joc que es diu futbol. Adéu. BON NADAL I MILLOR 2010!
divendres, 18 de desembre del 2009
Al Rocxi es menja bé però a casa, millor
Al Celler del Rocxi es menja molt bé, excel·lentment bé i aquest ha sigut el lloc escollit per la Federació Catalana per convidar als mitjans de comunicació i informar-los dels actes previs al xoc entre Argentina i Catalunya. Sens dubte que no ha estat 'Futbolcatalunya.com'. No hem estat nosaltres perquè no se'ns ha convidat, la qual cosa agraïm perquè moltes vegades haver de compartir taula i estovalles amb qui no s'ho mereix, no sols és ser hipòcrita sinó també miserable.
Per això, sempre agraïts per la deferència personal i per la indiferència informativa encara que aquesta renúncia no servirà perquè nosaltres, modestament, continuem informant de les nostres seleccions i de tot el que envolta al nostre futbol català. Ni ens ficarem amb els mitjans subvencionats ni amb l'intercanvi d'entrades per promoció ni caurem en la crítica fàcil sinó que simplement explicarem, sempre, la informació i els nostres punts de vista. El més trist d'aquest petit detall, que paga el futbol català, és que entre els responsables-directius d'aquesta Federació es trobin periodistes de professió que abans deien el que els donava la gana i ara es permeten oblits informatius que en altres èpoques haguessin servit per posar a parir als Campoy, als Roura, a Guasch, a Porta o a qui fes falta.
Repeteixo: llàstima de què en aquesta junta hi hagi periodistes incapaços de mantenir un cara a cara per parlar de futbol, no de fum, amb el que arriben a saber de futbol. Per cert: que els aprofiti, encara que podrien aprendre una mica del seu vicepresident, Andreu Subíes. L'actual president del Benavent, a qui hem criticat en el seu moment amb la 'nostra' raó -la qual cosa no significa que sigui l'única raó- ens va enviar un correu personal per convidar-nos al berenar nadalenc del seu club dimecres passat. Obligacions professionals ens van impedir assistir-hi encara que Subíes va demostrar als seus companys de junta que li sobra senyoriu.
Per això, sempre agraïts per la deferència personal i per la indiferència informativa encara que aquesta renúncia no servirà perquè nosaltres, modestament, continuem informant de les nostres seleccions i de tot el que envolta al nostre futbol català. Ni ens ficarem amb els mitjans subvencionats ni amb l'intercanvi d'entrades per promoció ni caurem en la crítica fàcil sinó que simplement explicarem, sempre, la informació i els nostres punts de vista. El més trist d'aquest petit detall, que paga el futbol català, és que entre els responsables-directius d'aquesta Federació es trobin periodistes de professió que abans deien el que els donava la gana i ara es permeten oblits informatius que en altres èpoques haguessin servit per posar a parir als Campoy, als Roura, a Guasch, a Porta o a qui fes falta.
Repeteixo: llàstima de què en aquesta junta hi hagi periodistes incapaços de mantenir un cara a cara per parlar de futbol, no de fum, amb el que arriben a saber de futbol. Per cert: que els aprofiti, encara que podrien aprendre una mica del seu vicepresident, Andreu Subíes. L'actual president del Benavent, a qui hem criticat en el seu moment amb la 'nostra' raó -la qual cosa no significa que sigui l'única raó- ens va enviar un correu personal per convidar-nos al berenar nadalenc del seu club dimecres passat. Obligacions professionals ens van impedir assistir-hi encara que Subíes va demostrar als seus companys de junta que li sobra senyoriu.
Casals i Torres l'han de donar les gràcies a Gaspart (2a. vegada)
La selecció argentina arribarà aquest diumenge a Barcelona i s'allotjarà a l'Hotel Juan Carlos I durant ¡¡cinc dies!!!, sí, durant ¡¡cinc dies!!! Han demanat i han obtingut una xàrter -no preguntin qui paga que ja saben la resposta- i reserven hotel per ¡¡¡cinc dies!!! Molt bé. Tot se sabrà en una roda de premsa oberta a tot el món on el president Casals, que segueix donant voltes al món amb Cruyff, donarà la cara al costat del seu directiu Torres.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
Que tremoli l’Estadi’
Aquest pròxim dimarts 22 Catalunya tornarà a viure, o més ben dit, viurà per primera vegada en la seva història un partit DE VERITAT, una autèntica jornada on no faltarà ningú. El passat no solament no existeix sinó que pertany a un més enllà que cal oblidar perquè Catalunya només existeix des de juny del 2009.
El nostre estimat president, Jordi Casals, ha donat marxa enrere -molt bé President- i deixa el 'pessebre/dinar' de Villar per a anar al dinar oficial amb Julio Grondona. Així es fa. De la mateixa manera que han fet i continuaran fent tots aquests dies amb els mitjans de comunicació a qui no se'ls ha regalat entrades -oficialment-.
En aquesta ocasió el 'linx' de la mercadotecnica i dels mitjans de la FCF (Sr Carrasco) ha arribat a puntuals acords d'intercanvi i les diferents promocions el partit s'han traduït en lots de 50, 100 o les entrades que facin falta. Clar que no amb tots els mitjans, per exemple, 'Futbolcatalunya.com'. Tant de bo s'interpreti bé el missatge. Ni ens molesta no ens ofèn sinó al contrari. Els nostres internautes i nosaltres mateixos anirem, previ pagament, com faran el mateix Casals, el mateix Montilla el mateix Benach, la mateixa Pruna -ja que es va perdre la Final de Catalunya de futbol sala ara podrà cantar 'Els Segadors' ‘a tope’-, com faran, en una paraula, TOTS, tots qui desitgem el millor per a la Federació, per als clubs i per als proveïdors de la FCF com 'Cruyff-Institute for sport studies' o 'Cruyff, Fundation.'
Que tremoli l'Estadi'. Anem, que tremoli! Tots a les taquilles que encara queden entrades i el fred és només imaginació! I a més per si faltés alguna cosa, el nostre vicepresident honorífic (Laporta), el que va posar en un córner a Anna Pruna perquè 'pesa' més Vicki Martín Berrocal o Bisbal, ens cedeix 'gratis' el Camp Nou. Sí, senyor!
El nostre estimat president, Jordi Casals, ha donat marxa enrere -molt bé President- i deixa el 'pessebre/dinar' de Villar per a anar al dinar oficial amb Julio Grondona. Així es fa. De la mateixa manera que han fet i continuaran fent tots aquests dies amb els mitjans de comunicació a qui no se'ls ha regalat entrades -oficialment-.
En aquesta ocasió el 'linx' de la mercadotecnica i dels mitjans de la FCF (Sr Carrasco) ha arribat a puntuals acords d'intercanvi i les diferents promocions el partit s'han traduït en lots de 50, 100 o les entrades que facin falta. Clar que no amb tots els mitjans, per exemple, 'Futbolcatalunya.com'. Tant de bo s'interpreti bé el missatge. Ni ens molesta no ens ofèn sinó al contrari. Els nostres internautes i nosaltres mateixos anirem, previ pagament, com faran el mateix Casals, el mateix Montilla el mateix Benach, la mateixa Pruna -ja que es va perdre la Final de Catalunya de futbol sala ara podrà cantar 'Els Segadors' ‘a tope’-, com faran, en una paraula, TOTS, tots qui desitgem el millor per a la Federació, per als clubs i per als proveïdors de la FCF com 'Cruyff-Institute for sport studies' o 'Cruyff, Fundation.'
Que tremoli l'Estadi'. Anem, que tremoli! Tots a les taquilles que encara queden entrades i el fred és només imaginació! I a més per si faltés alguna cosa, el nostre vicepresident honorífic (Laporta), el que va posar en un córner a Anna Pruna perquè 'pesa' més Vicki Martín Berrocal o Bisbal, ens cedeix 'gratis' el Camp Nou. Sí, senyor!
dilluns, 14 de desembre del 2009
Cal omplir el Camp Nou, però després cal donar la cara
El president de la Federació Catalana, Jordi Casals, no para. De fet, des de que va arribar al carrer Sicília no té dates lliures en la seva agenda ni per respirar. Abraçades per aquí, salutacions per allà, viatges a Madrid amb Villar per aquí i, com a corol·lari, ‘Trofeu Catalunya Internacional’. Què guay! De debò. Amb Cruyff com a seleccionador donant ‘voltes al món’, amb una Selecció de debò, no com en els partits de ‘costellada’, ara SÍ que el futbol català està vivint els seus millors moments en els seus més de cent anys de vida.
El que ja no m'agrada tant és escoltar com Casals plora i plora, una vegada i una altra: Com va el ritme de venda d'entrades? Respon Jordi: “malament'' alhora que aprofita per demanar que “el Camp Nou faci goig i fem costat a Catalunya”. Això de posar-se la bena abans de la possible ferida no és just i ho dic des del desig que el Camp Nou presenti una entrada estel·lar i que la Federació ingressi molts euros, ja que aquesta serà el millor senyal per a tots però, especialment, per a la Federació. Després d'escoltar que no anirà cap jugador amateur perquè “aquest partit va de debò”, després de suportar com directius pluriempleats treuen la jeta amb Cruyff com a reclam, només faltaria que no sortissin els números i el Sr Casals tirés la culpa a la gent per no acudir a l'Estadi.
Aquesta festa, senyor Casals, l'han muntat vostès com els va tocar muntar-la als seus odiots antecessors i als anteriors i als anteriors perquè la Selecció, senyor president, no l'han parit vostès. Per tot això, si els números no surten, estic segur que vostè i els seus directius es grataran la butxaca i respondran a aquesta sínia mundial que s'han muntat des de l'aparició de 'Déu' Cruyff.
Són moltes coses, serien moltes a comentar, benvolgut president, a qui alguns com jo creien que era un dels pocs romàntics que hi havia en el futbol i que era i va ser tot un exemple al capdavant d'un gran club com és el Santboià. Ara que s'alterna amb els grans, en les llotges dels grans, entre viatge i viatge pels pobles de Catalunya, ara arriba el moment de presidir el ‘Trofeu Catalunya Internacional’ i hi ha por? Por que no quadrin els números? Encara estem esperant que la seva anunciada transparència,- encara que he d'admetre que ja va declarar que “no aixecaria catifes”- repeteixo, encara estem esperant que ens digui el pressupost total del partit contra l'Argentina i quin tipus d'assegurança s'ha establert amb els clubs per a garantir la integritat dels seus jugadors participants. Desgraciadament ja ho vam viure amb Jorquera, s'enrecorda? O aquella selecció no va existir?
Clar que el que ja no entenc és aquesta renúncia a dir-se ‘Copa de les Nacions’. No es tractava d'acabar amb aquests bodrios als quals últimament ens tenia condemnats la FCF? No van posar a parir a Ricard Campoy perquè el projecte de jugar un partit estava acabat? Per què Casals s'empassa i admet que de titular-se COPA de les NACIONS passi a ser ‘Trofeu Catalunya Internacional’? El dia 22 serà el dia en el qual obtinguem moltes respostes i fins i tot alguns (Casals-Montilla) es puguin dir a la cara allò que només s'atreveixen a comentar en les emissores subvencionades. I el que ja s'ha dit: ‘Cal omplir el Camp Nou’, però després cal donar la cara i, si les previsions econòmiques no es compleixen, que es retratin els seus responsables.
El que ja no m'agrada tant és escoltar com Casals plora i plora, una vegada i una altra: Com va el ritme de venda d'entrades? Respon Jordi: “malament'' alhora que aprofita per demanar que “el Camp Nou faci goig i fem costat a Catalunya”. Això de posar-se la bena abans de la possible ferida no és just i ho dic des del desig que el Camp Nou presenti una entrada estel·lar i que la Federació ingressi molts euros, ja que aquesta serà el millor senyal per a tots però, especialment, per a la Federació. Després d'escoltar que no anirà cap jugador amateur perquè “aquest partit va de debò”, després de suportar com directius pluriempleats treuen la jeta amb Cruyff com a reclam, només faltaria que no sortissin els números i el Sr Casals tirés la culpa a la gent per no acudir a l'Estadi.
Aquesta festa, senyor Casals, l'han muntat vostès com els va tocar muntar-la als seus odiots antecessors i als anteriors i als anteriors perquè la Selecció, senyor president, no l'han parit vostès. Per tot això, si els números no surten, estic segur que vostè i els seus directius es grataran la butxaca i respondran a aquesta sínia mundial que s'han muntat des de l'aparició de 'Déu' Cruyff.
Són moltes coses, serien moltes a comentar, benvolgut president, a qui alguns com jo creien que era un dels pocs romàntics que hi havia en el futbol i que era i va ser tot un exemple al capdavant d'un gran club com és el Santboià. Ara que s'alterna amb els grans, en les llotges dels grans, entre viatge i viatge pels pobles de Catalunya, ara arriba el moment de presidir el ‘Trofeu Catalunya Internacional’ i hi ha por? Por que no quadrin els números? Encara estem esperant que la seva anunciada transparència,- encara que he d'admetre que ja va declarar que “no aixecaria catifes”- repeteixo, encara estem esperant que ens digui el pressupost total del partit contra l'Argentina i quin tipus d'assegurança s'ha establert amb els clubs per a garantir la integritat dels seus jugadors participants. Desgraciadament ja ho vam viure amb Jorquera, s'enrecorda? O aquella selecció no va existir?
Clar que el que ja no entenc és aquesta renúncia a dir-se ‘Copa de les Nacions’. No es tractava d'acabar amb aquests bodrios als quals últimament ens tenia condemnats la FCF? No van posar a parir a Ricard Campoy perquè el projecte de jugar un partit estava acabat? Per què Casals s'empassa i admet que de titular-se COPA de les NACIONS passi a ser ‘Trofeu Catalunya Internacional’? El dia 22 serà el dia en el qual obtinguem moltes respostes i fins i tot alguns (Casals-Montilla) es puguin dir a la cara allò que només s'atreveixen a comentar en les emissores subvencionades. I el que ja s'ha dit: ‘Cal omplir el Camp Nou’, però després cal donar la cara i, si les previsions econòmiques no es compleixen, que es retratin els seus responsables.
divendres, 11 de desembre del 2009
La Seguretat és cosa de tots
Com vulgui que TOTS estem lliurats per la causa de Catalunya -Catalunya/Argentina-, només em centraré en el que, preveig, espero i desitjo, sigui un gran acord promogut per aquesta meravellosa Federació Catalana de Fúbol sense l'aportació del qual el futbol català mai ha existit. Tot sigui dit amb bona dosi de 'mala llet'. Un altre dels meus defectes és que no m'amago. Ja hi haurà temps de parlar amb els seus responsables, si volen donar la cara, o si més no oferir els nostres modests punts de vista, agradin o deixin d'agradar.
Tots hem d'omplir el Camp Nou perquè, en el cas contrari, Casals i Torres -a la resta ni els ignoro ni els menyspreo (de debò) ja que la seva opinió ni compte- les passaran canutes. El meu titular anava i va encaminat a felicitar aquesta Federació pel pas donat amb l'empresa Barnaporters. No dubto que les intencions són les millors per intentar eradicar la presència d'alguns violents en el nostre futbol i, especialment, en aquests camps on ni arriben els Mossos ni l'educació d'aquestes maleïdes excepcions.
No tinc molta informació del projecte perquè, crec, que està en plena fase embrionària. Ho entenc, però, si està el senyor Roberto Vicente al capdavant, la professionalitat i serietat estan garantides. La seva àmplia experiència en el món de l'esport i, més particularment al futbol, està acreditada. Ara, el que queda és com cobrir aquest mínim pressupost que sempre fa falta per arribar a aquestes metes? Això és fàcil, això serà molt fàcil per a aquest 'linx' federatiu com és el vicepresident de màrqueting i comunicació (Lluís Carrasco) ja que la seva arribada al carrer Sicília ja s'ha traduït en milions i milions d'ingressos. O no? Sí, segur que sí.
Tots hem d'omplir el Camp Nou perquè, en el cas contrari, Casals i Torres -a la resta ni els ignoro ni els menyspreo (de debò) ja que la seva opinió ni compte- les passaran canutes. El meu titular anava i va encaminat a felicitar aquesta Federació pel pas donat amb l'empresa Barnaporters. No dubto que les intencions són les millors per intentar eradicar la presència d'alguns violents en el nostre futbol i, especialment, en aquests camps on ni arriben els Mossos ni l'educació d'aquestes maleïdes excepcions.
No tinc molta informació del projecte perquè, crec, que està en plena fase embrionària. Ho entenc, però, si està el senyor Roberto Vicente al capdavant, la professionalitat i serietat estan garantides. La seva àmplia experiència en el món de l'esport i, més particularment al futbol, està acreditada. Ara, el que queda és com cobrir aquest mínim pressupost que sempre fa falta per arribar a aquestes metes? Això és fàcil, això serà molt fàcil per a aquest 'linx' federatiu com és el vicepresident de màrqueting i comunicació (Lluís Carrasco) ja que la seva arribada al carrer Sicília ja s'ha traduït en milions i milions d'ingressos. O no? Sí, segur que sí.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Villar, ‘esmorzarà’ abans del Catalunya-Argentina
I vostès diran: què ens importa a nosaltres que el Sr Angel Villar, el ‘cap’ del ‘fúlbol’ espanyol, esmorzi abans del Catalunya-Argentina? Doncs força. Ja saben tots vostès que el dimarts 22 Catalunya només viurà pendent del partit ‘internacional’ –no és ‘una costellada’ com tots els altres- enfront de Maradona i companyia.
Tots estarem pendents i el primer serà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, encara que avui asseguraven, a Madrid, que no hi aniria, ja que es juga la possibilitat de no poder tornar a temps. És més, si es queda a l'esmorzar que Villar es munta amb tots els seus, no podrà acudir a la diplomàtica trobada gastronòmica ‘oficial', no de ‘costellada’, que se li tributarà a Julio Grondona, a Maradona i a tota la cort celestial argentina. Bé, ja sabrà Casals què és el que ha de fer encara que, si després de l'ímprobe esforç que està fent, no arribés a temps seria per estirar-se dels pèls, per no parlar de la descortesía cap als nostres visitants que ‘només’ s'embutxacaran “un milió i una mica més d'euros” perquè Catalunya doni volta al món.
I, parlant de Madrid, per allò de la transparència, una altra pregunta que deixo a l'aire i que el Sr Casals ens contestarà quan tingui temps, amb un micròfon davant, per descomptat. Ara com ara, no té temps i ho entenem, però la pregunta (perquè es prepari la resposta) és la següent: si la vida segueix igual, i pel que ens diuen en la RFEF no hi ha hagut canvis, què fa Casals amb els diners que rep el president de la Catalana en concepte de viatges i dietes? Ho dic perquè temps enrere –amb Campoy NO, Torres, amb Campoy NO- va haver-hi un a qui li treien bitllet al carrer Sicília i després es quedava els diners que la RFEF li abonava per aquest doble concepte. Gràcies per la resposta… al seu temps.
Tots estarem pendents i el primer serà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, encara que avui asseguraven, a Madrid, que no hi aniria, ja que es juga la possibilitat de no poder tornar a temps. És més, si es queda a l'esmorzar que Villar es munta amb tots els seus, no podrà acudir a la diplomàtica trobada gastronòmica ‘oficial', no de ‘costellada’, que se li tributarà a Julio Grondona, a Maradona i a tota la cort celestial argentina. Bé, ja sabrà Casals què és el que ha de fer encara que, si després de l'ímprobe esforç que està fent, no arribés a temps seria per estirar-se dels pèls, per no parlar de la descortesía cap als nostres visitants que ‘només’ s'embutxacaran “un milió i una mica més d'euros” perquè Catalunya doni volta al món.
I, parlant de Madrid, per allò de la transparència, una altra pregunta que deixo a l'aire i que el Sr Casals ens contestarà quan tingui temps, amb un micròfon davant, per descomptat. Ara com ara, no té temps i ho entenem, però la pregunta (perquè es prepari la resposta) és la següent: si la vida segueix igual, i pel que ens diuen en la RFEF no hi ha hagut canvis, què fa Casals amb els diners que rep el president de la Catalana en concepte de viatges i dietes? Ho dic perquè temps enrere –amb Campoy NO, Torres, amb Campoy NO- va haver-hi un a qui li treien bitllet al carrer Sicília i després es quedava els diners que la RFEF li abonava per aquest doble concepte. Gràcies per la resposta… al seu temps.
divendres, 4 de desembre del 2009
Partits de ‘costellada’ i partits internacionals
Començo a pensar que el Jordi Casals que vaig conèixer, poc, però vaig conèixer al capdavant del Santboiá no té res que veure amb el que ja porta sis mesos al capdavant de la Federació Catalana. No crec ni que li hagin menjat el 'coco' ni tingui tan poca personalitat que es deixi manejar per patriotes als quals els guia i mou més els seus propìos interessos que els purament esportius. Reivindicar el país és una cosa tan legítima com respectuós no reivindicar-ho, crec jo.
El que ja molesta és escoltar a Casals llançant terra sobre els partits que ja porta jugats la Selecció amb altres rivals que no són o no han estat campions del Món, encara que això no frenés ni el més mínim l'esperit reivindicatiu d'una festa del nostre país -perquè és de tots- com sempre ha estat per Nadal i fins i tot fora de Nadal. El que no està gens bé és que traguem pit perquè tenim a Johan com seleccionador -una altra volta al món-, es contracti a Argentina i que es digui que, si no s'omple el Camp Nou, hauran pèrdues.
Això no val com no li valdria al Sr Casals que la seva empresa o el seu club perdés un sol euro perquè ens volem donar un 'bany de classe i categoria'. El Camp Nou ha d'estar ple el pròxim 22 i tot el món ha de passar per caixa. El primer: Pepe Montilla -així li podrà dir a la cara el que tantes ganes té-, el segon ha de ser Carod, la Sra Anna Pruna i així fins als dos centenars de protagonistes que seran a la llotja del Camp Nou. Inclòs el 'patriota' Laporta i l'altre 'patriota' Sánchez Llibre, inclòs els mitjans de comunicació que no vagin a treballar i prohibit, taxativament, qualsevol tipus d'invitació.
Ni a Casals li va de 15 ni de 35 euros, ni a la Plataforma Proseleccions ni al Govern ni a la premsa ni al poble català. Encara que no hagin tingut ni el ‘decoro’ de dir el que costa la 'festa' i no solament el que cobra Argentina. Torno a preguntar, en veu alta: Aquest milió i una mica més que s'emporta Argentina (amb Messi i Agüero?) porta inclòs el vol xàrter, l'hotel i les assegurances o són altres extres a considerar? Hi ha assegurança en cas de pluja? El que no es pot fer, amic Casals, perdó Sr Casals, és llançar la pedra i després amagar la mà ja que, si no s'omple el Camp Nou, ens costarà.
Si costa per què no el paga vostè i la seva junta directiva de la seva butxaca? És molt fàcil parlar i criticar 'els partits de costellada' i instal•lar-se en l'autoelogi pels 'partits internacionals', aquells que donen la volta al món, amb càrrec al consumidor o TV3 és privada? Clar que també és la gran oportunitat per a que el seu vicepresident-responsable de màrqueting i comunicació, Lluís Carrasco -treu-te la bufanda, home!-demostri per què li criden el 'linx' a l'hora de trobar patrocinadors o que cridi a Joan Gaspart, una altra vegada.
El que ja molesta és escoltar a Casals llançant terra sobre els partits que ja porta jugats la Selecció amb altres rivals que no són o no han estat campions del Món, encara que això no frenés ni el més mínim l'esperit reivindicatiu d'una festa del nostre país -perquè és de tots- com sempre ha estat per Nadal i fins i tot fora de Nadal. El que no està gens bé és que traguem pit perquè tenim a Johan com seleccionador -una altra volta al món-, es contracti a Argentina i que es digui que, si no s'omple el Camp Nou, hauran pèrdues.
Això no val com no li valdria al Sr Casals que la seva empresa o el seu club perdés un sol euro perquè ens volem donar un 'bany de classe i categoria'. El Camp Nou ha d'estar ple el pròxim 22 i tot el món ha de passar per caixa. El primer: Pepe Montilla -així li podrà dir a la cara el que tantes ganes té-, el segon ha de ser Carod, la Sra Anna Pruna i així fins als dos centenars de protagonistes que seran a la llotja del Camp Nou. Inclòs el 'patriota' Laporta i l'altre 'patriota' Sánchez Llibre, inclòs els mitjans de comunicació que no vagin a treballar i prohibit, taxativament, qualsevol tipus d'invitació.
Ni a Casals li va de 15 ni de 35 euros, ni a la Plataforma Proseleccions ni al Govern ni a la premsa ni al poble català. Encara que no hagin tingut ni el ‘decoro’ de dir el que costa la 'festa' i no solament el que cobra Argentina. Torno a preguntar, en veu alta: Aquest milió i una mica més que s'emporta Argentina (amb Messi i Agüero?) porta inclòs el vol xàrter, l'hotel i les assegurances o són altres extres a considerar? Hi ha assegurança en cas de pluja? El que no es pot fer, amic Casals, perdó Sr Casals, és llançar la pedra i després amagar la mà ja que, si no s'omple el Camp Nou, ens costarà.
Si costa per què no el paga vostè i la seva junta directiva de la seva butxaca? És molt fàcil parlar i criticar 'els partits de costellada' i instal•lar-se en l'autoelogi pels 'partits internacionals', aquells que donen la volta al món, amb càrrec al consumidor o TV3 és privada? Clar que també és la gran oportunitat per a que el seu vicepresident-responsable de màrqueting i comunicació, Lluís Carrasco -treu-te la bufanda, home!-demostri per què li criden el 'linx' a l'hora de trobar patrocinadors o que cridi a Joan Gaspart, una altra vegada.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Catalunya mereix explicacions i Casals les donarà
Ja queda menys. Només 20 dies i Catalunya s'amidarà a Argentina al Camp Nou. Vindrà Pepe Montilla, el nostre President? Segur que sí i segur que també el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, tindrà l'ocasió de dir-li a la cara que el seu Departament de Premsa el va ignorar quan es va atrevir a convidar a 'Déu' Cruyff sense que s'assabentés el màxim dirigent de la Catalana. Hauran parlat ja? Bé, ja ho dirà Casals.
I, qui avisa no és traïdor: benvolgut president, prepari's la lliçó per al divendres al Camp Nou en aquesta macropresentació del xoc Catalunya-Argentina. Arribarà el torn de preguntes i li preguntarem: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant licita el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalana? Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou? El que s'ha dit, qui avisa, no és traïdor, sinó un amic
I, qui avisa no és traïdor: benvolgut president, prepari's la lliçó per al divendres al Camp Nou en aquesta macropresentació del xoc Catalunya-Argentina. Arribarà el torn de preguntes i li preguntarem: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant licita el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalana? Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou? El que s'ha dit, qui avisa, no és traïdor, sinó un amic
dimarts, 1 de desembre del 2009
Taríííí´¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Victoriano llega y Alvarez pitará a Catalunya
Tal y como dijimos días atrás, Victoriano Sánchez Arminio, el 'jefe' de los árbitros nacional vuelve a Catalunya, vuelve a casa. Por Navidad, ya se sabe, el 'Rey del Cantábrico' viene a visitar a nuestro querido presidente, Jordi Casals, supongo. Tal y como rezaba en el escrito que el Comité envió a los colegiados catalanes, todo el mundo tiene que estar ¡¡¡¡FIRME!!!!!.
Volvemos a recordarlo queridos árbitros catalanes. 'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
En esa 'xerrada' alguien tiene que levantarse -ten cuidado Victoriano- porque uno puede levantarse y preguntar: ¿cuándo podremos elegir a nuestro Presidente en las urnas? O dicho de otra manere ¿cómo me lo tengo que montar para, cuando sea un poco mayor, ser presidente-digital-vitalicio como usted? Y, que conste, que lo digo con toda la admiración que me merece un gran ex árbitro como Arminio.
Una cosa más (tomad nota compañeros). Aunque Moreno Delgado está callado, el bancario de los árbitros catalanes tiene casi, o sin casi, decidido que Álvarez Izquierdo pite el 'partidazo' Catalunya-Argentina. Pasopalabra
Volvemos a recordarlo queridos árbitros catalanes. 'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
En esa 'xerrada' alguien tiene que levantarse -ten cuidado Victoriano- porque uno puede levantarse y preguntar: ¿cuándo podremos elegir a nuestro Presidente en las urnas? O dicho de otra manere ¿cómo me lo tengo que montar para, cuando sea un poco mayor, ser presidente-digital-vitalicio como usted? Y, que conste, que lo digo con toda la admiración que me merece un gran ex árbitro como Arminio.
Una cosa más (tomad nota compañeros). Aunque Moreno Delgado está callado, el bancario de los árbitros catalanes tiene casi, o sin casi, decidido que Álvarez Izquierdo pite el 'partidazo' Catalunya-Argentina. Pasopalabra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)