He d'admetre, per endavant, que si hi ha un personatge que sempre m'ha sorprès per la seva capacitat per posar-se la camisa adequada en cada moment, aquest és Josep Vives. Vaig amb els càrrecs, que això li posa al personatge: Delegat Territorial a Tarragona i expresident de l'històric Roda de Barà At. Aquest diumenge ha tingut a bé acompanyar al president de la Federació Catalana, Jordi Casals, per La Bisbal del Penedès i Bellver del Penedès. Això està bé, ja que Casals compleix les seves promeses, però el que no sap Casals, encara, -és normal- és que alguns companys de viatge, que ara l'abracen, només hores abans de la votació del passat 13 de juny, ho feien amb Jesús Farga.
És el cas del meu 'admirat' Josep Vives."Sempre estic al costat del president Campoy" em deia una i altra vegada quan ens creuàvem trucades amistoses, la majoria per preguntar si sabia alguna cosa del seu futur perquè ell, evidentment, no s'assabentava de res. "Ara estic amb Farga. Ja veurem" em va dir un altre dia. I al final, lliurement, va apostar per la via Casals, la qual cosa em sembla fenomenal, però aquest tipus -casualitats de la vida- va ser el protagonista de l'assemblea del Roda de Barà At. que es va celebrar el passat dissabte 27, i en la que vaig ser present de manera accidental, però hi vaig ser i vaig sortir espantat.
No sé, Josep, si espantat és la paraula, però aquesta Assemblea va treure uns números de la teva/seva gestió que enrojolarien a qualsevol, farien que no tornis per Roda en molt temps ni tan sols amb aquest 'càrrec' que tant t'agrada, el mateix que et disgusta que et/li recordin que la seva senyora és empleada de la Federació Catalana de futbol, a Tarragona, cosa que l'exdirector, Pol Buscail, va estar a punt de carregar-se. Te'n /s'enrecorda quan em 'plorava' i m'ho explicava?
Doncs, bé. Anem amb l'Assemblea que, al cap i a la fi és el que importa. Si el Roda de Barà no troba, aviat, 20.000 euros el club presenta tots els símptomes per a la seva desaparició i això, que com es lamentava l'històric Manolo Martínez, parlem d'un club que va néixer el 1922. El president, Antonio Casas, va exposar la realitat tal qual és: hi ha un deute que ascendeix a ¡¡¡55.000 euros!!! dels quals 20.000 corresponen a jugadors que van militar a Primera Catalana, encara que per les oficines del club no apareixen ni contractes ni rebuts.
Aquesta és una altra història de la qual Casas no obté respostes: "Li vaig preguntar a Vives, a través d'una emissora de ràdio, per què si el jugador Okoro li va demanar la baixa, no li va donar i ara el jutge ens condemna a abonar-li gairebé 20.000 euros, li vaig preguntar també on estaven els rebuts del club durant la seva gestió i no he trobat respostes. L'únic que sembla és que la culpa és del cha-cha-chá. El que li diria a Vives és que vingui al club, que doni la cara i que ajudi, ja que ara és quan cal ajudar el club."
Altres testimonis van ser més durs i van advocar per la "desaparició total" del club i començar de zero, d'altres van voler avalar el deute, encara que es van quedar sols, i, finalment, es va decidir apuntar els tres equips que obliga la Federació Catalana el dimecres 1 i esperar els miracles. La meva modesta pregunta és: Per què, Vives (Josep) no assumeix/es el pressupost que no es va complir com a president en un mandat en què va preferir dimitir i deixar-li el 'marró' a una gestora que bastant va fer amb sortir del pas? Ara que és/ets 'Adjunt al President i Delegat de Tarragona' per què no t'estires una mica i treus l'equip dels teus amors del pou?
Algun dia, cara a cara, m'explicarà/as aquesta facilitat per canviar de 'jaqueta', encara que jo el felicito per aquest nou nomenament que també comporta donar la cara en moments difícils i el dissabte, A CASA SEVA, se'l va trobar a faltar. Podria haver contestat a moltes preguntes dels seus companys-socis. Sempre-seu
