Aquestes eleccions a la Federació Catalana estan resultant més entretingudes que mai. Ho he de reconèixer: no m'esperava aquest ambient tens, convuls i, fins i tot impresentable, que estan envoltant a uns comicis on hi va haver cinc senyors que van anar a buscar paperetes i només dos segueixen endavant. Temps hi haurà per a realitzar treballats estudis valoratius d'una crida a les urnes on el futbol català ha d'elegir entre dos grans tipus. I ho dic no només amb coneixement de Jesús Farga i Jordi Casals, sinó també perquè el futbol català està necessitat d'aquest ambient calent que ja transmeten ambdues candidatures. Una altra cosa són els companys de junta d'un i altre, als quals també els tocarà passar per la lupa de la crítica.
Ara no val la pena entrar a detallar si pertanyen al PSC, a CiU o a Esquerra. Ara no val la pena detallar si tal o qual és bandera de la Plataforma Proseleccions Catalanes o no té ni categoria per representar-se a si mateix. El que sí que val la pena és que surtin a l'aire detalls, aspectes, situacions que poden enrojolar a algun dels qui desitgen formar part de la pròxima junta directiva de la Catalana, bé sigui com un dels seus components, bé sigui com a assessor extern professional. Si hi ha una cosa per treure, que surti ara i que els clubs sàpiguen qui voten. Per cert: es vota una junta, no a un senyor particular, es digui Farga, es digui Casals.
I, ja que parlo d'aquests dos candidats, seria bo que els dos aclarissin quant els costa la campanya, si la paguen de la seva butxaca, si hi contribueixen la resta de futurs directius o bé són aportacions amistoses. Seria un exercici molt saludable. Deia allò de 'votar una junta' perquè després arriba quan el president dimiteix i es queda el vicepresident, que sempre pot passar. Tampoc no sé, ni m'importa -al futbol català, sí-, si Casals ha pactat la successió amb Andreu Subíes, encara que el president del Benavent -ell ho ha reconegut- pot dir una cosa al matí, una altra a la tarda i una altra a la nit.
Però torno a la 'febre' electoral. No ho entenc. Casals acomiada la campanya dijous a la nit mentre Farga seguirà fins divendres. Allò de la 'jornada de reflexió' no s'ha pactat, per la qual cosa no existirà treva. En una cosa estic d'acord: no es tracta d'eleccions polítiques, o sí? Podrà el PSC, i fins i tot CiU, amb la presència d'Esquerra Republicana? S'han convertit aquestes eleccions en una guerra política? Si guanya Casals sofrirà Villar? Si guanya Farga, continuarà recolzant la Secretària General de l'Esport? Suposo que sí.
La foto de la vergonya
Acabo amb una imatge, amb una lamentable imatge que serveix per censurar els dos candidats. Ja sé que Jesús Farga es va trobar casualment amb el vicepresident honorífic de la FCF, Joan Laporta, dilluns passat. Hi va haver abraçada i no hi va haver petons perquè es van contenir. No és per a menys. Laporta sempre s'ha 'desviscut' pel futbol català. Valgui com a mitja justificació que Farga i Laporta es coneixen, i fins i tot mantenen bones relacions personals.
El que no entenc és que Jordi Casals caigui en la trampa. Qui ha estat el geni que l'ha portat de la mà a l'aeroport d'El Prat per fer-se la foto amb l''honorífic' vicepresident de la FCF? Digui'ns-ho Sr Casals. Vostè que va posar a parir, amb tota la raó del món, a Laporta perquè va ignorar, va oblidar, es va burlar del seu Santboià de l'ànima i del seu Centenari. Encara ressonen les parets quan es queixava amargament del tracte impresentable que li va propinar al seu club. Ni una punyetera carta. Ni l'estimació més mínima. Fins i tot el vicepresident Yuste li va prometre remeiar la situació -s'enrecorda? Jo hi era present-. Però Laporta va passar del Santboià i va passar de vostè, Sr Casals, el mateix president a qui abraça i sembla desfer-se de plaer ara. La foto de la vergonya, i ho dic pels dos candidats a qui ni tan sols no els va donar l'aval ni els donarà el vot, perquè a l''honorífic' vicepresident li importa un... dos.... qui sigui el president del futbol català. Vinga! Que segueixi la festa!
