Atenció atenció! El futur president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, i ho dic amb tot el respecte del món, prossegueix la seva campanya humil per Catalunya. Pas ferm i decidit i envoltat de futurs companys de junta, en la qual hi cap tota professió, color polític i pensament social. Com ha de ser.
El nostre col·lega, Ferran Martínez, ens remet una nota de premsa de l'acte dominical en un hotel de Barcelona on Casals diu: "Estem convençuts que guanyarem. Som guanyadors, però dissabte s'ha de passar per les urnes". És normal. Estem en campanya, ell sap el què són unes eleccions, sap el què és la política, que uns volen escoltar i, especialment, allò que cal dir davant dels qui estan disposats a aplaudir, encara que diguis la ximpleria més gran del món, que no és el cas. Casals sempre s'ha distingit per la seva serietat. Ara, potser, la 'febre' electoral li fa dir coses, que només mesos enrere, serien inimaginables. Però anem al detall.
A Casals -encara no ha aclarit si tindrà sou oficial com a president (Farga ha dit que NO)- l'acompanyaven Sergi Albert -futur assessor presidencial? directiu a sou? i el futur 'vicepresident' - així està escrit- Lluís Carrasco, qui va dir: "El que porta darrera Jesús Farga li impedeix arribar a qualsevol pacte". I jo pregunto, Sr Carrasco: Per què no ens diu a qui es refereix? Ernesto Sukerman i Ferran Roldán també van aparèixer. El segon va afirmar al respecte del que domina (futbol sala): "el canvi serà radical. Només existeix el futbol sala quan hi ha eleccions. El futbol sala de la candidatura de Casals portarà més vots que avals (218) ". Això està bé, però que jo sàpiga (i no sé res) només hi ha 347 clubs de futbol sala per ¡¡933¡¡ de futbol onze, no? Pot el futbol sala condicionar i decidir el futur del futbol onze? Que consti que només pregunto, perquè igual és que SÍ. El que també em pregunto és per què, si el futbol sala només existeix quan hi ha eleccions, li continuen donant el seu suport al Sr Israel López després de quatre anys com a directiu-responsable-professional? Vostès estan disposats a continuar pagant al Sr López, contra qui no tinc res personal (només faltaria), a preu d'or quan, diu, que el futbol sala només apareix quan hi ha eleccions?
El que considero més greu és la irrupció d'un periodista esportiu en una junta directiva de la Federació. Cada un és lliure de ser on consideri oportú, defensar el que li doni la gana i postular-se com li vingui de gust, però el que un periodista hauria d'afinar una mica és la seva memòria. M'és absolutament igual que Torres sigui un de renom, no de renom, popular o desconegut comunicador, m'importa molt poc si és el secretari de la Plataforma Pro Seleccions de Catalunya, em deixa indiferent que el carrer Sicília es pugui inundar de personatges que apel·len per la independència del futbol català, tot això ni m'interessa. Bé, m'interessa i em fastigueja que tot es barregi, però per a això estan els polítics professionals, i tant socialistes com convergents i fins i tot apolítics estan bastant preocupats davant de la possibilitat que arribin nous 'habitants' a la FCF.
El que em preocupa és que el personatge tingui problemes de memòria. Dixit Torres: "S'ha de recuperar la Fundació que van matar els que manen ara. Quan va marxar Albert Navas no van ser capaços de trobar espònsors i molts nens no poden jugar a futbol perquè no tenen recursos per pagar les fitxes".
Torres, pren nota!: Novembre 2008 (Revista oficial de la Federació Catalana de futbol), espero que no sigui la mateixa que vosaltres voleu tornar a publicar. 'No era or tot el que lluïa en la gestió de Roche'. Ho publica la pròpia revista de la FCF! Pren nota, Torres: 'S'han gastat els 98.000 euros del capital fundacional de la Fundació' (Roche i Navas); 'La Fundació té dues pòlisses de crèdit (30.000 i 50.000 euros) per obtenir finançament immediat i els directius no en tenien ni idea''. 'La Fundació no va poder pagar l'últim pagament (30.000 euros) als nens apadrinats perquè no hi havia un euro'. Més, Torres, més: el teu amic Navas, exgerent de la Fundació, es va gastar 80.000 euros -els nens apadrinats els podrien haver gaudit, Torres- en tres númeross de la revista 'Futbol Fundació' (2.000 exemplars) 'La massa salarial de la Fundació va ser de 125.766 euros (2006), 174.070 (2007) i 96.660 euros (només nou mesos del 2008) i aquí has d'incloure el sou del teu amic Navas (sobre els 3.500 euros nets mensuals) i el del teu company Israel López.
I, el que és més greu, Torres, reordena la teva memòria: si a mi em diuen, per escrit o oralment (en aquest cas escrit està) que va presentar "un superàvit de 1.282.000 euros (30/6/2006) en l'Assemblea encara que una auditoria va dir que en realitat eren 56.261 euros", estic al jutjat hores després. A més, acabo: la pròpia revista de la FCF parla de 'l'assemblea del 14 de juny 2008 amb un superàvit de 1.688.000 euros mentre que el balanç de comptes i resultats a 31 de desembre parla de 19.013 euros'. I ni el teu amic Roche, ni el teu amic Navas no han obert la boca. Lamentable, Torres! I tu vols que torni? El que ja he dit: un seriós problema de memòria
